OSONA/estrip.- Els Estels Silenciats segueixen ferms en la seva lluita pels drets i donar veu a les persones grans que viuen en residències. Amb la perspectiva dels divuit mesos i mig des de l’inici de la pandèmia i amb l’experiència d’aquests mesos, es valora que la situació ha anat empitjorant. Al començament hi havia esperança, no se sabia el que passava i era una situació inesperada, però el que s’ha fet a les residències ha anat empitjorat, amb la vulneració de drets i un aïlladament perpetuat i que no se sap fins a quant durarà. Hi havia l’esperança de les vacunes, però això no ha fet canviar res, perquè s’aïlla en funció del que passa a l’exterior i el deteriorament que estan patint les persones residents és impressionant, a causa dels aïllaments continus, reconegut per tots els professionals.
Des dels Estels Silenciats proclamen el maltractament que s’està fent a les persones vulnerables en privar el contacte amb els éssers estimats, no han pogut tocar o abraçar a ningú durant un any i mig, això ha provocat danys irreversibles a les persones que tenen deteriorament cognitiu, és molt valuós aquest contacte i els hi ha afectat tant emocionalment, com físicament i mentalment. Aquest aïllament social els hi ha comportat danys pel que fa a malalties neurodegeneratives, s’accelera el deteriorament cognitiu, pateixen depressió, ansietat, insomni, apatia, confusió mental, deliris, desorientació i tenen intencions suïcides. En aquests moments, tot i el nivell de vacunacions que hi ha, s’ha vist que segueixen havent-hi contagis positius que comporten l’aïllament i continuar amb aquest maltractament. Hi ha un problema rellevant i és que les persones grans socialment no interessen, no se’ls hi dona valor. S’hauria de donar valor a la vellesa, treballar-ho amb els nostres infants i joves, fer-se gran és un procés natural i la societat ho veu com una cosa negativa, i oblidem que tenen els mateixos drets.
Quan es va a viure a una residència, la família perd tota la potestat, sempre es diu que quan una persona entra en una residència, és la seva llar i això no és veritat, enganyen. Hi ha diferents tipus de maltractament, un és el menjar que i com se serveix o quan una persona vol anar al lavabo i no se li porta perquè no toca i s’ho acaba fent al damunt, o quan no se li fa la higiene que hauria de ser o quan els tenen moltíssims minuts en bateria esperant torn. S’hauria de canviar tot el model de què és una residència.
Una residència hauria de respectar la dignitat dels residents tenint en compte als usuaris i familiars, mai s’ha demanat, es ven una idea que no és real. S’hauria d’escoltar als residents, encara que tinguin les facultats minvades, com més dependents són, més fàcilment es deixa de tenir en compte la seva mínima dignitat, cada persona és individual i diferent, actualment l’atenció no està centrada sobretot en els beneficis, la imatge de la residència i els polítics. Tot sabent-ho la societat no fa res. La gent jove ho veu lluny, sovint diem que no portarem mai als pares a la residència, però moltes vegades no hi ha més remei.
Hi ha uns protocols que s’han de seguir, com les visites un cop a la setmana i màxim 30 minuts, no s’entén que encara continuï, ara que hi ha relaxament de mesures per a tothom. Les persones que fan els protocols són incoherents.
Van assistir a una manifestació on van tenir l’oportunitat de parlar amb la Marta Vilalta, diputada del Parlament de Catalunya, se li va dir que no tenen interès a saber què és una residència, en una societat democràtica no poden permetre els maltractes a les persones. La diputada desconeixia que cada residència té un protocol i tot depèn del grau d’humanitat de la direcció. Protegir d’un virus amb aïllament, provoca que els nostres grans morin de tristesa, no hi ha protocols ètics ni humans, ni tenen en compte el dret de la persona, els polítics no tenen gens d’interès a saber que està passant. Els familiars haurien de tenir la llibertat de veure al seu familiar de dilluns a diumenge, però com que no hi ha personal que traslladar als residents als llocs adaptats, no es fa. Es demanen fets i no bones paraules, la societat ha de ser més crítica i activa.
Els usuaris se senten castigats
Es va parlar amb una usuària d’una residència i va confirmar-ho tot, des que no hi ha dignitat, que se’ls infantilitza, se’ls maltracta com a persones, res a dir del personal, tampoc no se’ls hi dona el valor, treballen en unes condicions que mereixen. El menjar és una altra de les coses. A les direccions de les residències també els hi va bé seguir els protocols i tancar les portes, no interessa que els familiars vegin el que passa dins, es fa servir l’excusa de què es protegeix de la Covid. Es demanen fets i no bones paraules, la idea és dignificar i donar la llibertat que té qualsevol ciutadà que viu fora de la residència, prou aïllament, càstig, empresonament. Els residents no tenen veu ni vot, no se’ls escolta i ells no paren de dir, que per què els han castigat?, què han fet malament.