Autor: Joan Turró

VIC/estrip.- Rosa Pujols es va incorporar el setembre passat com a directora general de la Fundació Impulsa, que ja fa 10 anys que es va crear a Osona gràcies a un grup de joves empresaris que van decidir generar oportunitats per alumnes que estan en una situació de vulnerabilitat socioeconòmica, però tenen motivació per estudiar un cicle de Formació Professional. Ara com ara han acompanyat més de 650 joves i el 80% s’acaben graduant, actualment ja estan a 10 territoris: Osona, Moianès, Bages, Berguedà, Anoia, Terrassa, Sabadell, Gironès, Baix Empordà i Garrotxa, «dels 340 joves que estem acompanyant en aquest curs 2024-2025, el 38% està cursant un grau superior», detalla Pujols al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.

Una iniciativa que sorgeix del sector privat, set joves empresaris d’Osona, la qual han pogut anar expandint, «perquè és un projecte que remou i que realment interpel·la a qui el coneix. Genera oportunitats i es tracta que els joves aprofitin al màxim l’oportunitat que se’ls dona. És molt important el tema d’acompanyament, assignar a cada un dels joves un mentor i que la relació de mentoria sigui la més adient possible. El moment final, el més maco de tots, és quan s’acaba el curs i els joves es graduen i obtenen aquella titulació que els permet accedir al món laboral». Més de 200 organitzacions impulsores aporten els recursos necessaris per tirar endavant el projecte «el 90%, és finançament privat».

Actualment, tenen una borsa d’uns 250 mentors. El rol dels mentors és essencial, són persones voluntàries, «els primers dos o tres mesos es troben cada quinze dies amb el jove per intentar conèixer, veure de què poden parlar, de què poden reflexionar, com poden començar a establir aquesta relació. Durant el curs es veuen almenys un cop al mes. Per al jove, el mentor és un referent amb el qual pot establir aquesta relació de seguiment. Els mentors són gent amb ganes de poder destinar unes hores al mes, encara que siguin poques, a ajudar aquests joves, ni que sigui fer un cafè i parlar del que els preocupa, quines inquietuds tenen i, al final, poder ser un referent per a aquella persona». De la part psicopedagògica ja hi ha un equip professional que «està al cas de detectar necessitats que hi puguin haver a nivell més acadèmic. Aquest any hem començat a fer reforç escolar, perquè ens trobem que alguns joves ho necessiten, ja que hem detectat mancança d’hàbits d’estudi i de possibles reforços en algunes matèries. El mentor, al final, és una persona amb qui trobar-se amb aquell jove i fer-li una mica d’acompanyament de com se sent, com estan anant els estudis. És més tenir, a vegades, un referent i una persona amb qui establir aquesta relació i, a partir d’aquí, fer-ne seguiment durant el curs».

Joves i mentors que s’incorporen al mètode Impulsa per més d’un any, «als mentors, els demanem que hi hagi un compromís almenys de dos anys, fins que el jove es graduï en el grau mitjà. Llavors es tracta de fer una mica d’anàlisi de com és aquell jove, com és el mentor i si aquella relació pot anar bé o no, en funció de quines són les complicitats que es poden generar, per les característiques a nivell de trajectòria. Per una banda, del mentor en l’àmbit professional, pel que fa a experiència, a nivell de què el mou a fer aquesta acció social i per l’altra banda el jove, saber què està buscant amb aquesta relació».

Les crides als mentors les fan a través del territori, a través de xarxes socials, a través de les entitats, «i a través també de la figura de l’ambaixador, important a cada un dels territoris, és aquella persona que ens ajuda a fer d’altaveu en el territori, a buscar aliances, a buscar aquest treball en xarxa, tant amb entitats com amb persones i empreses del territori. L’ambaixador també juga un paper important a l’hora de buscar mentors, perquè és qui coneix en el territori persones que tenen aquesta sensibilitat per fer aquesta acció social».

El mètode Impulsa té uns trets diferencials, «és innovador, per una banda, la part més tangible, que és la part de beca, per fer front als estudis, i un ordinador, però també l’acompanyament,  la part psicopedagògica, la tècnica referent al territori i el mentor. També hi ha una sèrie d’itineraris personalitzats per a cada un dels joves. Es fa el seguiment tant dels joves com de la relació de mentoria, com dels mentors, perquè tot l’engranatge i tot el mètode funcioni. Quan un jove entra dins el programa Impulsa, adquireix una sèrie de compromisos, amb els estudis, que es vegin amb el mentor, que assisteixin a les formacions i que vinguin a les visites, que s’impliquin en tot el programa. Una de les coses importants que se’ls exigeix és que agafin el compromís de fer una acció de voluntariat dins el seu territori. Per dos motius, perquè retornin una miqueta a la societat el que estan rebent i, per altra banda, perquè coneguin altres entorns que segurament desconeixen». En aquests 10 anys han passat 243 joves d’Osona pel programa i, aquest curs, 84 dels 340 són de la comarca d’Osona i 30 de Vic.

Rosa Pujols ha arribat de Berga amb la voluntat d’aportar el seu bagatge, coneixement i experiència, primer en l’empresa privada i després pública, per mantenir la «consolidació del projecte, però també aquest creixement a més comarques. Que la Fundació sigui un referent a nivell de país i sobretot l’acció social, ajudar i generar aquestes oportunitats per als joves, ja no només a les nou comarques on som, sinó de tot arreu on creiem que hi ha la necessitat i que puguem aportar». Els venen a buscar moltes vegades gràcies al boca-orella, però, «en els territoris on som comencem amb pocs joves, en funció de la capacitat que hem tingut de captar finançament per part de les donacions de les empreses o del teixit que hi ha a la zona. Intentar anar creixent, buscant més finançament per poder anar ajudant més joves».

SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ/estrip.- La millora de la comprensió lectora dels infants de Primària és l’objectiu del programa LECXIT. Es tracta d’una iniciativa promoguda per la Fundació Bofill que a Osona compta amb la participació de més de 70 infants, aquest curs 2024/25.

El voluntariat és la base del LECXIT. Està compost per persones que destinen una hora setmanal del seu temps a acompanyar un infant per ajudar-lo a entendre els textos que llegeix. Ens estem referint a persones adultes, però també a estudiants dels instituts que han decidit col·laborar en aquest projecte. 

Aquest curs, el LECXIT a Osona ha començat amb més empenta que mai. El programa es duu a terme a Vic, Manlleu, Roda, el Voltreganès i, per primer cop, a Taradell. Aquests diversos punts LECXIT compten amb una persona dinamitzadora que, en la major part dels casos, també exerceix de voluntària. 

Per tercer any consecutiu, les persones voluntàries han assistit a una formació que ofereix la Fundació Bofill. Aquesta vegada, la sessió de formació intermunicipal s’ha fet el 13 de gener a la Casa del Mallol de Sant Hipòlit de Voltregà. La formadora, la Queralt Girbau, va explicar de forma clara i dinàmica com establir el primer vincle amb l’infant i quines rutines es poden seguir per encetar i cloure cada sessió LECXIT. Girbau va insistir en el fet que «abans de llegir, hem de saber com està l’infant», per poder començar la lectura en el moment adequat. També és interessant seguir algun ritual de tancament, en els últims 10 minuts de cada sessió, «per crear expectatives de cara a la següent». En definitiva, va explicar molt bé els tres moments clau: despertar la curiositat per la lectura, aprofundir-hi, i acabar-la amb estratègies lectores que despertin en els nens i nenes el desig de continuar llegint.

Els assistents van poder veure i remenar diversos tipus de llibres (de coneixement, llibres-joc, àlbums il·lustrats, novel·les, poesia i teatre…). Tots ells són una bona eina per engrescar els infants en la lectura i, al capdavall, per reforçar-los la comprensió lectora. La formadora va donar alguns exemples de com escollir la lectura més adequada a cada infant. El voluntariat, en les seves valoracions, ha destacat el caire pràctic de la formació i la diversitat de propostes literàries, necessàries per encomanar la passió per la lectura.

A la formació hi van assistir unes 46 persones: el voluntariat de les cinc poblacions; les dinamitzadores del programa; les assessores en Llengua, Interculturalitat i Cohesió social (LIC) del Departament d’Educació, i tècniques municipals. En aquests moments, el programa LECXIT compta amb 21 parelles lectores a Vic; 22, a Manlleu; 16, a Roda de Ter; 6, al Voltreganès, i, 8 parelles a Taradell. 

No podem oblidar posar en relleu el compromís en el programa LECXIT de tots els centres educatius, tant de Primària com de Secundària, i també de les biblioteques municipals, les quals hi tenen un paper rellevant, facilitant llibres en préstec per a les sessions de lectura i essent el punt de trobada de parelles lectores.

OSONA/estrip.- Dissabte 18 de gener, es va convocar una vintena de voluntaris del GACO (Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona) a la riera de Sorreigs, en la seva desembocadura al riu Ter, per fer una altra trobada SYLVIA, en la que participen des del 2004, en la qual capturen, mesuren i alliberen ocells. L’associació té una bona bossa de voluntaris i de vegades s’han reunit fins a 40 persones de totes les edats. Són molt matiners, abans de fer-se de dia munten unes xarxes perquè els ocells hi quedin atrapats, aquestes xarxes són totalment inofensives i permet prendre les següents dades: nom de l’estació, tipus i nombre de l’anella, espècie, data de captura, nombre de xarxes, hora de captura, edat i sexe, longitud alar, pes, greix, múscul, extensió i intensitat de la muda, l’estat de l’ocell en ser alliberat i nom de l’anellador. El Sorreigs, espai natural protegit, és un punt amb una gran diversitat d’ocells i en un cens datat l’any 1996 es van identificar 87 espècies diferents.

En aquesta mateixa sessió, en Miquel Gómez Balmes ha ensenyat a muntar una caixa niu a un voluntari del GACO, en Pere Casanova Pascuet, que serà el formador en una activitat de construcció de caixes niu que es farà a l’escola l’Agullola de Rupit dins del programa Escola Solidària de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV). Aquest és un dels 15 centres escolars que en formen part i el GACO és una de les entitats integrants de la COV. Aquest és un dels objectius del programa Escola Solidària, el treball en equip entre associacions i centres educatius, donant eines i coneixement als centres per treballar en projectes de voluntariat de diferents tipologies, en aquest cas al voltant del medi natural, i a l’entitat li dona l’oportunitat de fer difusió sobre la seva activitat.

El GACO és una entitat sense ànim de lucre dedicada fonamentalment als ocells que es va constituir l’any 1984. Els seus objectius són l’estudi, la protecció i la divulgació d’aquests animals, principalment a través de l’anellament. L’associació participa en el projecte SYLVIA de l’ICO (Institut Català d’Ornitologia), que té com a objectiu establir una xarxa d’estacions d’anellament amb esforç constant per obtenir informació, a llarg termini, dels paràmetres demogràfics i tendències poblacionals de les poblacions d’ocells terrestres de Catalunya. A Catalunya, s’estima que hi ha entre 8 i 12 milions de parelles d’ocells que hi crien cada any. En total, pertanyen a 233 espècies diferents. L’espècie més abundant continua sent el pardal comú, tot i estar en clara regressió. El segueixen el gafarró, el pit-roig, el rossinyol i el pinsà.

 

 

 

 

 

VIC/estrip.- La Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV) va celebrar l’Assemblea General, el 15 de gener,  a la sala d’actes de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. En la primera part de la trobada Sílvia Madrid, directora del Consorci Osona Acció Social va presentar en global Les Taules Sectorials d’Osona i el Lluçanès, i va donar els detalls de la Taula de Salut Mental i Addiccions d’Osona i el Lluçanès, tot seguit es va presentar la Taula d’Infància, Adolescència i Famílies d’Osona i el Lluçanès, a càrrec de Julio Cirbian que és un dels coordinadors i, també, del Projecte de Mentoria Social, del qual forma part la Coordinadora.

En la presentació de l’acte, el president de la COV, Joan Turró, va insistir en el paper del voluntariat com a peça imprescindible per mantenir l’estat del benestar, «sense el voluntariat no és possible l’estat del benestar. Nosaltres, avui, representem una seixantena d’entitats que atenen, donen servei, acompanyen, ajuden… a més de cent mil persones, amb un gruix de més de dos mil professionals i una xifra aproximada de dos mil voluntaris. Però, segons dades oficials del 2023, un 11% de la població va fer voluntariat. Aplicat a Osona se situaria en més de divuit mil persones».

«Queda molt per fer i s’han de posar en pràctica iniciatives ciutadanes recolzades per l’Administració i l’Administració només pot posar en funcionament accions eficients si compta amb el suport de la ciutadania, del voluntariat. Hem de llegir sense pausa, però amb calma. Avui a Osona, hi ha unes trenta-cinc mil persones majors de 65 anys. Molts són susceptibles de fer voluntariat i 6000 amb necessitat de rebre suport. Això no ho casa la IA, ni les xarxes digitals, ni les presses… però sí una potent xarxa de voluntariat, amb noms i cognoms i mirades als ulls. Hem començat amb el Punt de Voluntariat d’Osona i l’Escola Solidària… però que vagi  a molt més, només depèn de nosaltres. Junts podem fer molta feina i tenir molta força».

La presidenta d’Osona Acció Social, Viqui Terricabras, va intervenir en la presentació i va incidir en la necessitat d’aquesta complementarietat entre administració i voluntariat i, en aquest sentit, va destacar la participació de la Coordinadora en un projecte de mentoria social per acompanyar i ser referents de joves que estan en centres d’acollida i en risc d’exclusió social, en situació de vulnerabilitat o extutelats.

Després de les diferents intervencions, els assistents a la Trobada i l’Assemblea de la COV van poder visitar les instal·lacions de la Facultat de Medicina amb una amfitriona de luxe, la directora general Marina Geli, i un equipament de primera línia. Posteriorment, es va celebrar l’Assemblea de la COV, es van recordar les quotes aprovades pels socis, un resum de les accions dutes a terme durant l’any 2024, les previsions per al 2025 i es va acordar contactar amb les entitats associades per recollir quines accions hauria de portar a terme la Coordinadora per ser útil en aspectes tan rellevants com la formació, l’assessorament i la representació. Finalment, les dificultats per promoure el Punt de Voluntariat i la necessitat d’intensificar les accions de difusió per incrementar la participació ciutadana.

L’Escola Solidària és el projecte més emblemàtic de la Coordinadora del Voluntariat

OSONA.- Aquest curs 2024-2025, el programa Escola Solidària que promou la Coordinadora del Voluntariat d’Osona, ha començat amb la incorporació dos centres educatius nous. El col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic i l’escola les Roques de Vilanova de Sau, amb aquestes ja són 15 els centres integrants. L’objectiu d’aquest programa és facilitar als centres educatius, una bossa de recursos a partir de les entitats socials que conformen la Coordinadora, ser facilitadors i canalitzadors de projectes que es puguin desplegar a l’escola per a donar a conèixer als alumnes les realitats socials més desafavorides del seu entorn proper, fomentant l’empatia i la consciència social.

Ja s’han programat diverses actuacions amb les entitats de la comarca que s’aniran ampliant. Recollida de joguines amb Joguines sense Fronteres.. Tallers de confecció de caixes niu amb voluntaris del GACO. Xerrada pel dia de la Pau a Càrrec de l’Eva Turró, especialista en salut i epidèmies en emergències. Tallers amb l’associació Llanetes amb companyia. Xerrada Ramon Bufí Agermanament Roda – Bobog. S’estan coordinant accions a les escoles amb Casal Claret.

Projektami. Setmana solidària trastorn de TDAH. Montse Galobardes amb Parranda Clowns. Ràdio Bisaura. Banc del temps. Creu Roja Tallers ODS i el Valor de les Persones. Protectora d’animals d’Osona.

VIC/estrip.- El 12 de desembre, a la sala Ramon Montanyà de L’Atlàntida, es va fer l’acte de celebració dels 40 anys de Tapís amb la participació d’unes 350 persones, vinculades a l’entitat des de joves usuaris, professionals, membres de les diferents juntes, voluntaris, autoritats, amics i representants d’altres entitats del tercer sector. Hi va haver diferents intervencions i la bufada final del molinet dels desitjos amb la voluntat que perduri la força del Tupí.

Va començar els parlaments el president Antonio Cumeras amb una llarga llista d’agraïments, però no es va estar de reclamar millores en el finançament de les entitats sense ànim de lucre i va reivindicar l’acceptació de convenis plurianuals, per part de l’Administració, per evitar una paperassa que es fa insuportable i, especialment, la incertesa constant en la continuïtat d’uns projectes i actuacions que han demostrat reiteradament, durant 40 anys en el cas de Tapís, la seva eficàcia, vàlua i necessitat. Donar veu a les entitats és el camí.

També van intervenir Viqui Terricabras, presidenta d’Osona Acció Social, i Albert Castells, alcalde de Vic. A banda de celebrar l’aportació de Tapís en la millora del benestar de moltes persones, generant oportunitats per la inserció social i laboral de persones en situació de risc d’exclusió, Castells es va referir a la xifra dels 50.000 habitants de Vic per reivindicar més competències del món local, perquè la capacitat de gestionar recursos l’estan demostrant dia a dia a través dels serveis que ofereixen, moltes vegades compartits amb entitats socials. No es va estar de dir que cal una reforma profunda de l’Administració.

L’estrella de l’acte va ser el periodista i activista  social David Fernandez que va repassar les propostes habituals de canvis socials i de mirada a partir d’informes rigorosos com el de Foessa de Càritas, que aporten una descripció sobre el desenvolupament social, l’estructura social, la desigualtat i la pobresa, les relacions socials i la cooperació internacional. En la seva intervenció va justificar poder ser alhora: revolucionari, reformista i conservador. I es va felicitar de poder ser a l’acte per celebrar els 40 anys d’una entitat com Tapís.

Diàleg de gerentsVa haver estona per un diàleg entre Pep Freixa i Mireia Ribas, gerents sortint i entrant de Tapís, a preguntes de la conductora de l’acte, la periodista Txell Vilamala. Es van viure moments emotius pels protagonistes del directe, però també a través de les intervencions a partir de diferents vídeos que s’anaven projectant a la sala, amb imatges de joves parlant, però també de moltes persones que han participat en el camí de fer cada dia més gran l’Associació Tapís. Històries que remouen i fan plorar, però que no deixen indiferent.

L’acte formal va concloure amb tots els participants fent rodar el molinet de vent que els havien entregat a l’entrada, fets amb paper reciclat en un dels tallers de l’entitat, i acompanyats de les instruccions de Mireia Ribas recordant que no hi havia espelmes per bufar, però que fent rodar els molinets de vent també es podia demanar un desig que, per a molts dels participants, va ser demanar llarga vida pel Tapís. Pendent queda l’exposició de fotos que es farà a la biblioteca Pilarin Bayés i un llibre dels 40 anys de Tapís.

VIC/estrip.- La Fina Molet és una de les coordinadores de Creu Roja Osona i com es jubila en els dies vinents, es va prestar a fer una entrevista pel magazín ‘De tots colors’ de Ràdio Vic i repassar unes vivències que comencen un 4 de juliol de 1987, ara fa 37 anys. En aquells dies, la presidenta era la Dolors Rovira i la seu estava situada al carrer doctor Junyent,  «un lloc fosc i envoltat de morgues, a un costat la de l’Hospital Santa Creu i a l’altre la de la Funerària Cuberta». Tot i l’entorn, ho recorda amb felicitat, «després va arribar la Mar Espadaler i vam fer la co-coordinació. Era un lloc emblemàtic, teníem al davant els jutjats, correus i la policia».

Ja en aquell moment es volia donar un impuls de modernitat, tocava celebrar el 75 aniversari de Creu Roja. Van viure la inauguració de l’Hospital General de Vic i van ser els encarregats dels trasllats de la Santa Creu. Hi havia un conductor 24 hores que dormia i vivia allà, amb una ambulància, un parell de voluntaris conductors i voluntaris socorristes. Creu Roja estava militaritzada i al punt de Creu Roja a Malla tenien soldats fent el servei militar, «era molt divertit perquè era gent jove, amb ganes i molta vàlua». Eren joves que demanaven fer la mili de voluntari, ja que era obligatòria, i a Malla hi havia unes 12 places. «Els “puestos de socorro” servien per socórrer la poca gent que passava per la carretera, ara no tindria sentit». Malla no l’han deixat mai, s’hi fan moltes formacions.

La Fina encara va conviure un parell d’anys amb els soldats. Era un moment de transició, va arribar la desmilitarització de Creu Roja i la democràcia dins la institució, amb eleccions assembleàries. Estava muntada igual que ara amb dos pilars bàsics, el voluntariat i el soci. El president és voluntari i totes les decisions a Creu Roja són assembleàries. Hi ha, però, una gestió piramidal, perquè Osona depèn de Creu Roja Catalunya, Catalunya de Madrid i Madrid de Ginebra.

En desmilitaritzar-se  entren els projectes socials i és quan comença la Mar, amb qui ha compartit la coordinació de l’entitat. La missió de Creu Roja és dedicar-se a les persones. La Mar s’encarrega dels projectes socials i la Fina de les ambulàncies, la comunicació, la captació de fons, les loteries… En aquell moment també es deixa la bandereta que era com un símbol molt estatal i entra el sorteig de l’or, un sorteig que s’ha d’explicar al carrer. El 2000, la Creu Roja entén que no ha de tenir un negoci i surt a licitació el transport sanitari.

Tot i això, la Fina continua coordinant la part de recursos humans, comunicació i captació de fons. Hi ha una època en la seva vida professional en la qual també assumeix protocol a Creu Roja Catalunya, una etapa que la va enriquir i formar, «em va servir per conèixer una mica més Creu Roja». Un dia a la setmana anava a treballar a Creu Roja Catalunya, acompanyava al president Josep Quitet, actual president de Creu Roja Catalunya, cosa que li va permetre conèixer més en l’àmbit de direcció.

La Fina recorda d’una manera colpidora l’atemptat d’ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, en aquell moment, estaven gairebé sols, la Policia Nacional, que la tenien davant, els va posar una altra línia de telèfon, perquè estava tot bloquejat, «es coordinava amb l’Hospital General, l’Aliança i Ràdio Vic, no hi havia res més. Amb la Mar vam estar tres dies que gairebé no vam anar ni a dormir a casa, fèiem informes picats a màquina fins a altes hores de la nit. Vam anar als hospitals, voltàvem a la nit, l’endemà vàrem atendre la part social, totes les víctimes que van quedar sense res, servir menjar… Després l’enterrament de les víctimes, donant suport, també, amb els voluntaris. Van ser dies molt durs que ploràvem tots. Havíem fet molts accidents, però el sentiment en un accident que ja de per si ens colpia, va ser molt diferent de sentir que matin algú i més si hi ha nens». Treballava directament amb la Guàrdia Civil, tots els partes d’accident la Fina els anava a portar a la caserna un dia a la setmana, «és per això que els coneixia, érem amics. Es viuen moltes emocions que s’ha de procurar no portar a casa, la manera és parlar-ne molt, però…».

El  fet que hi hagi una co-coordinació amb la Mar, no és un cas usual a Creu Roja, oblidat el transport sanitari, ara es dediquen a la capa més vulnerable de la societat. La Fina i la Mar són més que amigues i companyes de feina, «som molt diferents, però sempre ens hem entès molt, hem tingut una estructura molt sòlida, gràcies també a tot l’equip que hi ha. En aquests anys, han passat 5 presidents 5 comitès, tots uns 10, han aportat molt en cada una de les diferents etapes». «Creu Roja és una entitat de voluntariat molt sòlida i tots els que hi treballen saben molt bé on són, sense tècnics el voluntariat no funcionaria i sense voluntariat la Creu Roja no existiria». Hi ha un tècnic de voluntariat i un dinamitzador de voluntariat. Actualment, són 477 voluntaris i deu treballadors professionals a les oficines. Tenen el Centre de Protecció Internacional de Refugiats a l’Alberg de Vic, on hi ha una coordinadora que depèn de la Fina i la Mar, una psicòloga, una advocada, integradors, assistents socials. Són persones de protecció internacional, que és un programa del Ministerio i que Creu Roja el va posar, perquè a l’alberg ja hi havia refugiats, sobretot d’Ucraïna. «A vegades hi ha poca difusió del que es fa, però s’ha de protegir als usuaris». Creu Roja té el principi d’humanitat que treballa qualsevol persona, de qualsevol lloc i país.

Creu Roja seria una mica el model ideal, una combinació de treball entre voluntariat i administració, «se sap cap on es va i amb quins projectes es treballa. Tenim un equip meravellós». L’extrema pobresa és un dels temes que preocupen, hi ha gent que es pensa que es mentida, que la gent viu «del cuento» i no és així. La precarietat laboral, l’habitatge, el racisme, són coses que preocupen, s’han d’anar fent campanyes i projectes també amb la gent gran.

Poden plantejar projectes propis, «treballem en xarxa amb les entitats, amb l’administració, però la sort més grossa és que tenim independència econòmica. No depenem dels ajuntaments, poden tenir convenis més grans o més petits. Això ens ho donen les loteries i els socis, a l’hora de fer un projecte, no estem lligats a ningú». De tot aquest treball, dona les gràcies a la seva companya Mar, que és «la meva parella de fet», riu la Fina, a tot l’equip que ha estat molt sòlid, els presidents, les empreses, els socis i tota aquesta la gent que l’ha acompanyat: «Estic contenta, emocionada i agraïda». I acaba recomanant que la gent s’apunti al voluntariat, «a Creu Roja hi ha voluntaris de totes les edats i de tota mena, els voluntaris tenen una compensació emocional terrible, la mostra són les xifres, 477 voluntaris i 5461 socis».