SENEGAL/estrip (Fotos: @ecarrillo_fdz/La Claqueta Social).- Més de dos-cents nens i nenes varen participar, el 26 de maig, al primer torneig Kouyito que vol millorar les condicions socioeducatives dels infants de la zona rural del Bluf, al sud del Senegal. Al darrere d’aquesta història hi ha el Grup Gepork, la Fundació Barça i Projektami, i dos dels protagonistes, Josep Puigdollers i Ajoloba Dieme, van explicar-ne els detalls al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic i van anunciar una segona edició per a principis del 2025 que ha despertat molt entusiasme, fins al punt que Joan Laporta, president del FC Barcelona, ha manifestat la voluntat de poder-hi ser.
La població rural de Tendouck va viure un esdeveniment socioesportiu sense precedents a la zona pel fet que va poder reunir infants de diverses poblacions que, des del mes d’octubre del 2023, estan rebent una formació que connecta comunitat i educació. El projecte acompanya una iniciativa local que ja existeix a la regió amb l’objectiu de vetllar pel desenvolupament i el perfeccionament esportiu d’aquests infants, treballant valors com la igualtat de gènere i la inclusió. Però a la vegada és un espai de protecció d’aquests infants més vulnerables que afavoreix el desenvolupament de les seves competències, reforça els seus hàbits saludables i contribueix positivament a la seva salut, a la motivació i a la vinculació comunitària.
El torneig va comptar amb un gran èxit de participació, ja que a banda dels 10 equips participants, les famílies i la comunitat es varen bolcar en acompanyar la iniciativa, en una jornada totalment festiva. L’esdeveniment esportiu va rebre el suport econòmic de Grup Gepork i la Fundació del Barça, que a més varen fer el lliurament de medalles i entrega de material esportiu. Després del torneig, es va oferir un dinar als nens i nenes participants per fomentar la cohesió i la cooperació entre els diferents equips.
El projecte preveu en un futur poder crear una acadèmia de futbol, reforçar aquesta missió socioeducativa i evitar així que els infants marxin a la capital empesos per clubs i falses expectatives on massa sovint són enganyats i on perden tot suport educatiu amb conseqüències que van des de l’abandonament escolar fins a la pèrdua del seu entorn social i familiar.
Perfeccionament esportiuL’objectiu del projecte és connectar l’educació i els aprenentatges entre el temps lectiu i no lectiu, en aquest cas en l’àmbit esportiu, perquè cada infant pugui construir el seu itinerari de vida en totes les seves dimensions humanes. I això cal fer-ho des de la comunitat i la proximitat del seu entorn més proper, que en aquest cas és la comunitat rural.
La zona del Bluf, al sud del Senegal, consta de 22 pobles rurals. Els infants i els joves d’aquesta zona tenen una forma de vida molt tradicional i arrelada a la terra i a la família. El contacte occidental els arriba a través de les televisions, el mòbil i el turisme, però encara es mantenen unes creences i un sistema de vida molt tradicional. En aquests pobles, la formació esportiva infantil no existeix, ja que no hi ha cap club, acadèmia o escola on els nens i nenes puguin aprendre o desenvolupar alguna pràctica d’educació física i així desenvolupar el seu potencial en l’àmbit esportiu.
A la sortida de l’escola els nens i les nenes busquen la manera de posar en pràctica les seves habilitats esportives de manera totalment informal i amb unes condicions absolutament precàries. Els infants sovint improvisen els elements necessaris com ara porteries, amb troncs i pedres que obtenen de l’entorn. Moltes vegades prefereixen jugar descalços abans de fer-ho amb xancletes o altres sabates inadequades.
El projecte vol acompanyar una iniciativa local que ja existeix a la zona i que està impulsant una associació rural amb l’objectiu de vetllar pel desenvolupament i el perfeccionament esportiu d’aquests infants. Aquesta iniciativa local treballa per la creació de l’Acadèmia Kouyito, per posar en valor l’esport i amb l’objectiu d’oferir: Un espai de protecció per als infants vulnerables, un entrenament regular i intensiu per a infants i joves esportistes, un desenvolupament sa i saludable d’aquests infants, la implicació d’aquests joves a la comunitat i al desenvolupament local, un seguiment escolar i mèdic d’aquests joves esportistes i competicions esportives regulars. Kouyito atendrà nens i nenes de 8 a 16 anys de la zona del Bluf on ja ha començat a treballar en l’àmbit futbolístic, creant un equip de futbol infantil a cada poble de la zona, coordinat i entrenat per un educador esportiu amb qui s’establirà un sistema d’entrenament regular, de manera que els infants puguin iniciar-se a la educació esportiva més formal. Aquest treball inicial es culminarà amb la creació d’una lliga de futbol infantil dins el Bluf , però que es pugui fer extensible a altres disciplines esportives.
«Realment va ser un dia que la gent no oblidarà mai en aquell poble»
LES MASIES DE RODA.- Josep Puigdollers, en representació de la Fundació Barça i del Grup Gepork, i Ajoloba Dieme, en nom de Projektami, van explicar també alguns detalls de l’experiència viscuda el darrer cap de setmana de maig al Senegal. En Josep Puigdollers recordava com va ser una casualitat i coincidència amb el fet que anaven amb la família a batejar la seva neta al Senegal i que és patró de la Fundació Barça per organitzar el 1r Torneig Kouyito de futbol amb nens i nenes menors d’11 anys. «Hi ha dos dies a la meva vida que m’he sentit superfeliç. Un, quan vaig fer de rei negre a la cavalcada, devia tenir 25 anys, i em vaig quedar acollonit de com la gent et mira. I allà, amb la canalla, em va passar el mateix, com que no sabien qui era jo del Barça, et miraven com un personatge i em deien fem-nos una foto, fem-nos una foto… Molt maco, vaig estar molt orgullós de muntar un torneig al Senegal».
La dèria del Josep per muntar el torneig va fer que conegués l’Ajoloba i l’entitat Projektami, «li vaig explicar que nosaltres tenim l’associació per acompanyar gent que tenen petits projectes de vida. Quan una persona té una idea al cap i no té els mitjans per dur-la a terme, intentem ajudar-lo i acompanyar-lo. I el fet de conèixer al Josep vam dir anem a donar un cop de mà amb unes persones que estan al Senegal que fa temps que tenien aquesta idea de projecte, de poder treballar amb la canalla, de poder fer extraescolars allà, però no tenien els mitjans i no sabien com començar. Arran d’això, ja hi ha un projecte que la gent vol fer allà i nosaltres estem aquí intentant acompanyar gent que tenen aquests projectes de vida. Va ser una oportunitat molt gran poder-lo conèixer i donem les gràcies a Gepork i a la Fundació Barça pel que han fet, perquè realment va ser un dia que la gent no oblidarà mai en aquell poble».
En Josep recorda que la calor d’aquells dies era insuportable i per això la nova edició del torneig serà a principis d’any «molts directius volen venir i el mateix Joan Laporta vol ser-hi… ja ho veurem, però a la Fundació el projecte ha agradat molt i es vol seguir recolzant».
L’Ajo, que ja fa una quinzena d’anys que viu i està casat a Catalunya, explica com ho està vivint «penso molt, perquè tu estàs vivint aquí i no deixes de pensar en les coses que has deixat allà. Jo ara al meu fill li dic la sort que tens d’estar vivint aquí i poder començar a jugar a futbol a partir de 5 anys, tens sabates i equipament per jugar a futbol i un camp de gespa artificial que jo no havia vist mai fins que vaig arribar aquí. O sigui és un privilegi. I llavors no pares de pensar en els que són allà, perquè tens els germans que tenen fills que estan creixent i saps perfectament que el meu està jugant a futbol des dels 5 anys i els altres fins als 13 anys no jugaran a futbol i moltes més coses en l’àmbit de l’escola. Poder col·laborar amb aquestes accions de millores de la canalla, sol sé que no hi arribaré mai, però a través d’una associació i de tenir gent com en Josep que et vulguin col·laborar amb tot el que es fa, són coses que s’agraeixen molt, perquè allà la gent tenen molt clar el que volen fer, però no tenen els mitjans».
En Josep el van renyar perquè vestia de blanc, «anava amb la camisa blanca i de seguida van dir per què va amb la camisa blanca? Ho viuen molt això, ja saben que és el Barça i el Madrid». L’Ajo diu que als pobles on no hi ha ni televisió saben perfectament de la rivalitat. En Josep explica les seves experiències «un senegalès aquí es troba bé, però té el cap allà. Ho veig amb el meu gendre i amb el teu germà Ajo. Està treballant en una granja i em va demanar d’avançar la prima, perquè volia comprar una vaca més pel ramat que té allà». L’Ajo explica «el meu fill em va dir que sí de viure al Senegal, li agrada molt perquè com que hi ha anat des de petit fins ara, té els cosins, els coneix a tots i li agrada molt el fet d’estar lliure».
És molt important fer accions al territori com aquest projecte de futbol, l’Ajo explica com marxen molts joves enganyats cap al nord del país «acaben al nord sense fer res o amb treballs precaris, tenint una zona on podrien estar superbé treballant la terra, l’agricultura i tot això. Volem que els nens practiquin esport, perquè tinguin un equip on poder jugar a futbol i anar a competir i que no s’hagin de sentir que no faràs res si no vens aquí, a les acadèmies del nord, i resulta que és fum. És una manera d’intentar que no marxin del territori. És una zona molt rica i bàsicament ara no s’està cultivant tant perquè el jovent que han de fer això estan tots a Dakar».
L’important és haver posat aquesta primera pedra, que hi hagi projecte i sobretot que sigui proposat des d’allà. I això vol dir que té garantia de la continuïtat.
«S’ha de tenir molta paciència. I sobretot trobar les persones adequades per poder-ho fer. Que és el que ens ha passat aquest cop, ens hem trobat persones que la idea la tenen ells i que tenen molt clar el que volen fer. I nosaltres, des d’aquí, el que podem fer és donar-los suport material, econòmic, tècnic, el que sigui… Nosaltres des de Projektami i amb en Josep, Gepork i Fundació Barça, volem parlar amb diversos clubs d’aquí també per veure si hi ha alguns entrenadors que estiguin interessats a anar a fer campus, treballar amb els nens i tenir intercanvis, o entrenadors d’allà puguin venir a formar-se i veure com funcionen les coses aquí. Són moltes coses, però portaran molta més riquesa a aquest projecte», acaba l’Ajo.