La valoració dels resultats del Gran Recapte a nivell local van ser especialment decebedors en els municipis grans, ja que hi havia la percepció que els donatius anirien destinats a un còmput global i que no es primaria la solidaritat local. Pel que fa a la propera campanya, des dels diferents bancs d’aliments d’Osona es van proposar diferents accions i es va reclamar un canvi de funcionament en relació amb el comerç de proximitat, perquè l’aposta per una aplicació de mòbil va desincentivar la participació dels comerços i dels seus clients, per la dificultat en la gestió. Les dificultats de tenir una proposta global que funcioni arreu es podria resoldre a partir de propostes territorials més senzilles en algunes ocasions, com el fet de poder compaginar, segons necessitats i conveniències, el format del tiquet de la primera edició i un format digital més senzill de gestionar.
Els diferents centres de distribució d’aliments de la comarca d’Osona van gestionar l’any 2021 un volum d’un milió de quilos d’aliments, entre els rebuts del Banc d’Aliments, els que arriben de la Unió Europea i les minves provinents de grans centres comercials, de botigues i directes del sector agroalimentari. En aquests moments són receptors els bancs i algunes entitats de Balenyà, Bisaura, Centelles, Lluçanès, Manlleu, Taradell, Tona i Vic, majoritàriament gestionades per Càritas i amb l’acompanyament de Creu Roja en els casos de Vic i Manlleu.
Aquest milió de quilos d’aliments es distribueixen a més de 4.200 beneficiaris que reben aliments amb una freqüència que va, segons el municipi, de setmanal a mensual. La suma de Vic i Manlleu arriba als 3.200 beneficiaris i la distribució ha anat variant amb el temps dels lots genèrics a la tria per punts, el que ha significat una millora importantíssima, perquè les famílies poden escollir els aliments que més els convenen. Cal tenir en compte que municipis com Torelló o Roda de Ter han apostat per eliminar els bancs d’aliments i optar per la fórmula de la targeta moneder, com també fan servir altres municipis de la comarca.
La targeta moneder, amb la qual es pot anar a un establiment d’alimentació, té els seus defensors que aposten per una major dignitat de les persones que reben aquest ajut essencial. L’altre debat és l’ús que cal fer dels excedents i com fer front al malbaratament alimentari i si l’Administració, en aquest cas la local, té capacitat pressupostària per assumir aquesta despesa per adquirir, com a mínim, aquest milió de quilos d’aliments que anualment reparteixen els bancs d’aliments de la comarca.