VIC/estrip.- L’Organització No Governamental per al Desenvolupament (ONGD), Al Karia, va néixer a finals de 2004 al Marroc, de fet, Al Karia significa poble en àrab. Principalment treballa en zones rurals i petites comunitats del Marroc, el Senegal, el Perú i el Líban. En el cas del Líban, estan cooperant amb els refugiats sirians on tenen una petita escola amb un assentament informal, explica en Barreda al programa Regala Petons. El Senegal va ser el segon país on va aterrar aquesta entitat, perquè «creiem interessant tenir projectes per cobrir dues àrees importants d’Àfrica».
El fet de treballar en aquestes zones fa que «mai tinguis una radiografia exacta d’aquests països», reflexiona el president de l’entitat al programa. En referència als plans actuals d’Al Karia, la situació provocada per la Covid-19 ha pausat diversos projectes, especialment aquells on estava previst que els voluntaris hi viatgessin.
Barreda comenta que contràriament al que es pot pensar i a la previsió dels científics, «a l’Àfrica, la Covid-19 ha tingut menys afectació, perquè allà les poblacions són joves i el virus té menys incidència en aquesta part de població». Seguint amb les seves explicacions, Barreda diu que la Covid-19 és un virus més que s’afegeix a una llarga llista d’altres malalties que «porten dècades i dècades castigant la població africana».
Segons diu Barreda, un 75% dels morts per malària de la població mundial són menors de 14 anys. El president de l’ONGD explica que la realitat més dramàtica que coneix en aquests països és la relacionada amb «la malària o la desnutrició».
En aquesta mateixa línia, la situació és similar als camps de refugiats sirians del Líban. Barreda ho atribueix a la capacitat «de supervivència en una situació límit com la que es viu en un camp de refugiats». De moment, el virus no ha entrat el camp.
AdaptacióTot i que Al Karia té una agenda marcada de projectes de cooperació, a vegades «et trobes amb realitats concretes que t’aparten de la teva estratègia perquè has de donar solució a petites coses o a altres necessitats». Un bon exemple d’això, ha estat els recaptes per subministrar aliments a les famílies beneficiàries de l’entitat al Perú. La majoria de dones d’aquestes famílies es dediquen a la venda ambulant. «El Perú és un país amb molt contacte social i economia de carrer», constata el cooperant de l’entitat al Regala Petons. La situació d’afectació que ha provocat el coronavirus en aquest país llatinoamericà, ha fet que Al Karia s’hagi hagut de readaptar i retrocedir als projectes que es feien fa 20 anys.
Un altre dels exemples d’adaptació és resoldre l’assecament de pous d’aigua als poblats en èpoques de sequera a causa de la forta incidència del canvi climàtic al Senegal. Des d’Al Karia estan treballant per consolidar projectes que ja tenen en marxa. En aquest cas, fent més profunds els pous per aconseguir aigua.
Altres projectesL’entitat també ha realitzat altres projectes com la posada en funcionament de cooperatives agrícoles de dones com la de Bonconto o reforçar el teixit de les associacions amb base a la comuna rural a la regió de Kolda, totes dues accions al Senegal. Al Perú, també han reforçat el teixit productiu a sis comunitats de dones del Valle Sagrado i el seu primer projecte a l’Amèrica llatina va ser rehabilitar el mòdul cuina i menjador de l’escola rural d’Huacarpay, a la regió de Cusco, Perú.
Osona s’ocupa de Sinthiou Diae
Al Karia s’estructura en sis grups de treball, un d’ells és el d’Osona que s’encarrega dels projectes al poble de Sinthiou Diae, a la regió de Sedhiou del Senegal. Per aquest estiu, hi havia previst un projecte amb una fundació de futbol de Vic, de la qual un grup de senegalesos també en formen part. A més, s’hi havien d’implicar dones senegaleses. Irene Rovira, membre del grup d’Osona d’Al karia, explica al Regala Petons que «El coronavirus ens ha frenat, perquè els voluntaris no podem viatjar aquest estiu al Senegal per fer seguiment de projectes». A banda d’aquesta iniciativa del futbol, el grup de Vic també té la intenció de consolidar altres projectes com l’escola que van construir o els pous d’aigua.