OSONA/estrip.- La Covid ha fet perdre els somriures i ara hi ha la necessitat de què aflorin les emocions, entre elles els somriures. La Montse ens explica que tots els tipus de teràpia emocional han pujat molt. Hi ha una mica de tristesa social, la pandèmia ha marcat a molta gent i serà difícil d’oblidar. Després de dos anys d’aturada, per sort, sembla que es comença a veure la llum, s’han obert les portes de l’hospital de la Santa Creu de Vic, on tot el personal, malalts i voluntaris les esperaven.
Es defineixen com pallasses d’hospital, les doctores i les infermeres i infermers del riure. El nas és el seu passaport per accedir a les habitacions, sempre amb la conformitat del personal de l’hospital i amb el consentiment de les famílies i els malalts. Tant pot ser que estiguin cantant, com fent un TikTok o contant coses. Es tracta d’acompanyar des de l’alegria i canviant l’energia que hi ha en aquella habitació d’hospital. No pretenen curar, però si canviar l’actitud i la manera d’afrontar les coses, aquells 10 minuts que estan allà, els malalts s’obliden del que estan vivint en aquell moment. De vegades en tornar a una habitació aquella persona ja no hi és i això és una mica trist. Sovint s’acompanya i es dona alegria al final de la vida. Hi ha gent que pel que sigui està sola tota la setmana, entrar una estona i fer companyia aporta alegria puntual. A vegades el malalt no està en el millor moment i és millor no entrar, s’han de respectar els ritmes.
El personal de l’hospital també agraeix aquestes visites, és un moment de relaxament per la duresa del seu treball, ja que senten una estona d’alegria. Hi ha tècniques per no deixar-se endur per algunes situacions dures, tot i saber que acompanyes al final de la vida de persones grans, és dur, però quan això passa en nens, és molt difícil de gestionar.
La Montse ens explica que va rebre la formació de pallassa d’hospital a Logronyo, després es va traslladar a viure dos anys a Mèxic on va trobar un grup molt gran de fisioterapeutes, aquest feien visites a hospitals i orfenats, va ser allà va ser on es va formar assistint dos i tres dies a la setmana, va ser molt dur, perquè treballava amb canalla terminal. Quan va tornar es va plantejar anar amb els Pallapupas a Barcelona, però perdia molt temps anant i venint. Va coincidir amb la mort del seu tiet a l’Hospital de la Santa Creu quan es va plantejar fer-hi voluntariat. Després de diverses reunions i verificar que estava qualificada, es va engegar i van començar també a l’Hospital Universitari de Vic i la planta d’Alzheimer, segurament continuaran amb els nens a pediatria.
Els inicis de la Bea són diferents, s’havia plantejat fer acompanyament al final de la vida, assitia a classes de percussió, on casualment es van conèixer amb la Montse, li va plantejar provar l’experiència de pallassa d’Hospital, hi va anar i de seguida va tenir clar que volia continuar. La Bea explica que gràcies al voluntariat amb les pallasses ha trobat el seu camí. Van començar a treballar en el projecte elles dues juntament amb l’Enric Torres, formant un grup de tres, el Dr. Mercromina, la doctora Tirita i la doctora Aspirina. Actualment, ja són 15 voluntaris i voluntàries que aviat començaran, es faran torns fent visites de dues hores, un cop cada setmana, així cobriran tota la planta de pal·liatius.
Fan una petita formació de coses bàsiques i importants com per exemple, no es pot abraçar a un pacient perquè no saps quin mal té o dutxar-se com a mínim dues hores abans d’anar a l’Hospital. Dins el grup, la Montse és qui marca les pautes, però cada voluntari és diferent i té una energia diferent. Els Parranda Clowns són gent diversa i d’edats diverses, per entrar a les habitacions fan grups de tres i es desplega l’energia de cadascú.
El seu objectiu no és fer riure, és distreure, desconnectar i si en aquesta desconnexió riuen, llavors és meravellós. Els pacients no, però ells encara han de portar mascareta, això interfereix en les expressions i els somriures, no obstant això, tenen el recurs de les mirades i la comunicació corporal.
La Covid i les visites a domicili
El projecte va començar fa cinc anys, entremig, la pandèmia i l’impossibilitat d’entrar a veure als malalts, la Montse ens explica que va començar a fer vídeos de la Dra. Tirita a través de YouTube a petició de les infermeres de l’Hospital de la Santa Creu i de tant en tant es feia algun vídeo amb tots.
Les doctores Tirita i Aspirina recomanen terapèuticament que l’actitud sigui positiva sempre que es pugui, tenir una mirada oberta i saber entomar les coses, un somriure sempre canvia les coses, no ens podem prendre la vida tan seriosament. El seu lema és “I quan somrius, els mals deixen de ser mals, encara que sigui per un instant”.
També fan alguna visita a domicili, com la que van realitzar a l’Espai Sagrats Cors de Sant Hipòlit on van portar la recepta d’alegria a gent gran, molts d’ells víctimes de la soledat no volguda.
