Martina Cabanas Collell, promotora i directora d’aquest projecte va escollir per començar a donar vida a aquesta iniciativa l’IES Antoni Pous, un centre d’alta complexitat de Manlleu, on ella mateixa va estudiar ara fa vint-i-cinc anys. La Martina s’ha acompanyat per dur a terme aquesta proposta de l’Oriol Casals Rispau, actor, dramaturg i director teatral amb qui ha compartit les sessions de creació amb l’objectiu comú de donar eines als joves adolescents per parlar en públic, decidir què volen explicar i poder escollir la millor manera de fer-ho tenint en compte l’audiència. La Martina i l’Oriol, conjuntament amb la Marta Casas Castañé, coordinadora de l’aula experimenta, valoren l’expressió oral com a essencial per al desenvolupament. Sobretot en un col·lectiu jove i amb risc de vulnerabilitat la proposta suposa una oportunitat a nivell emocional, però també a nivell professional i de desenvolupament social.
Durant aquestes jornades, a través d’exercicis d’expressió oral, corporal i escrita s’ha buscat la pròpia veu. Combinant el treball en grup amb el treball més introspectiu i personal, durant tot el procés s’ha donat un rol actiu als alumnes. La utilització d’eines teatrals els ha servit per poder posar-se al lloc de l’altre, reforçar l’empatia a través de la vivència de l’alteritat. Els alumnes han realitzat un treball de revisió personal per poder crear una ficció que sigui compartida amb el grup i posteriorment modificada i enriquida pel coneixement comú.
Parlar en públic per un col·lectiu amb alt índex d’absentisme, afectat per la fatiga pandèmica, immers en un context d’emergència emocional i encarat a un panorama laboral poc engrescador, pretén ser una finestra a l’escolta activa i al reconeixement de les emocions pròpies i alienes, que els permeti assolir un millor nivell competencial per entrar en el mercat laboral actual.
Amb Veu Pròpia s’ha plantejat el repte de donar veu a cadascun dels alumnes per parlar al grup, a la societat. Cadascun de nosaltres ha de tenir el dret d’expressar-se amb franquesa, però per això és imprescindible tenir-ne també la capacitat.
Dins d’aquest projecte han tingut lloc també dues sessions portades a terme per professionals relacionats amb la interpretació i la creació d’històries. La primera amb Mohamed Amazian, actor osonenc i la segona amb Sílvia Albert Sopale, actriu, directora teatral, creadora i activista feminista antirracista. Tots dos van presentar les seves experiències i sabers als alumnes de l’aula oberta de l’IES Antoni Pous intentant així ajudar-los a elaborar lliurement el seu propi discurs i convertir-los en ficcions sonores després. Posar l’altaveu a històries de persones anònimes que sovint passen desapercebudes, donar el micròfon i el llapis com una arma defensiva a joves en situació de vulnerabilitat és un acte de justícia social, i pot esdevenir d’un gran interès artístic.
Les ficcions sonores s’han enregistrat durant dues sessions de treball dels alumnes a l’emissora local. D’alguna manera es busca potenciar el diàleg intergeneracional a nivell de poble, per això s’han emès a Ràdio Manlleu, però també s’han penjat en una plataforma de podcast per tenir una repercussió més amplia i atraure el públic més jove.
Martina Cabanas Collell directora i dramaturga i creadora de la companyia ZERO10 reivindica l’art com a motor de canvi; la ficció, la cultura i l’art en definitiva, creu, poden ajudar a entendre la complexitat de la nostra realitat més propera, per interpretar les pròpies emocions però també per poder empatitzar amb les dels nostres conciutadans.
Amb aquesta idea remarca la seva voluntat que aquest taller d’AMB VEU PRÒPIA, es pugui replicar en centres del país.