Joan Redorta
Aquest escrit té la finalitat de poder ajudar a fer les coses millor.
En una societat on els valors fonamentals estan i són qüestionats, els més perjudicats d’aquesta situació sense dubte són la gent gran amb l’agreujant de l’avenç vertiginós de les noves tecnologies que els va apartant cada dia més del món real, els fa dependents del seu entorn familiar o del cercle d’amistats, agreujats també perquè en les famílies cada dia hi ha més membres que han de treballar, i sovint no poden atendre a les persones grans que ho necessiten (pare, mare, etc.), i passen part del temps sols.
Quan les persones grans han de fer una gestió a les entitats bancàries aquestes entitats que ells amb els seus estalvis han ajudat a créixer, es troben que la major part de les gestions les han de fer en el caixer automàtic. Sovint aquestes entitats els hi diuen que facin cua o que demanin cita prèvia, perquè no els poden atendre, també, per fer aquestes gestions els han d’acompanyar un familiar o un amic i això els resta llibertat, perdent així intimitat.
També es troben moltes vegades que quan fan alguna visita a un professional de la sanitat i van acompanyats per un familiar jove, el professional, sense donar-se compte s’adreça a l’acompanyant com si el subjecte de la visita fos aquest, a vegades se’ls diu que ja tenen una edat i que és natural, perquè aquests mals són inherents a l’edat. Potser no recordem que les persones grans tampoc tenen ganes de patir i senten dolor, com una de jove.
La societat d’avui, sense ser-ne conscients, tenim el costum d’adreçar-nos a les persones grans no pas pel nom sinó dient avi, encara que no siguin els seus nets, les persones grans també tenen nom i només són avis dels seus nets i aquest fet els pot despersonalitzar.
La societat d’avui tendeix a infantilitzar a les persones grans i sovint diem que quan ens fem grans, ens tornem com nens i això no és veritat, cada persona gran té la seva personalitat i un bagatge que s’ha de respectar i valorar. El que passa és que quan ens anem fent grans potser ens tornem un xic més càlids i som més capaços de ser portadors d’amor i això no és pas negatiu. Diria que són els tresorers de l’amor.
Sovint ni els deixem tenir dret a escollir com i on volen viure la seva vellesa, en definitiva no els deixem decidir a ells una cosa que els pertany a ells. Potser seria bo que la societat féssim una reflexió ben seriosa i entendre com són de necessaris la gent gran, i ens preguntessin que passaria si les persones grans no es quedessin moltes vegades amb els seus nets, que passaria quan molts joves no es poden emancipar i es queden a casa si no tinguessin el suport de les persones grans o que passaria en algunes famílies si no poguessin tenir l’ajuda econòmica dels pensionistes de la casa? Ens hem adonat que aquestes persones sovint posen pau a la família, que donen serenor? Ells són el punt de referència necessari en aquest món d’avui amb tants desgavells i desequilibris, ells són, llavors de l’amor que es va transmetent de generació en generació.
Aprenguem a respectar les persones grans que són el nostre fonament i la nostra història, ajudem-los, respectem-los i actuem fent tot el possible per fer-los sentir útils, fem tot el possible perquè tots els organismes i institucions els hi fem el dia a dia més fàcil i fem el possible perquè puguin desenvolupar una vida amb tota normalitat i llibertat.
I no cal dir, el tracte que reben els malalts d’Alzheimer i els seus familiars, sovint per desconeixement, de com han de ser tractats i la soledat i el patiment que experimenten. La societat en general hauríem d’estar informats de com hauríem d’atendre i entendre les persones que pateixen aquesta malaltia i com ajudar el seu entorn familiar.
Una societat que respecta, cuida i estima la seva gent gran, és una societat avançada i culta. Una societat que no respecta i no cuida la seva gent gran és una societat sense futur.
Val la pena saber que hi ha entitats que vetllen pel benestar de la gent gran i l’aprofundiment del coneixement de com s’haurien de tractar les persones afectades per l’Alzheimer i les seves famílies, entre d’altres ASHES i AFMADO.
(N.R. El 14 de setembre del 2022, en l’Assemblea d’AFMADO celebrada al CC Can Pau Raba de Vic, es va aprovar la incorporació de la Junta Directiva d’ASHES com a nous membres de l’entitat per optar als càrrecs directius de l’associació i així evitar el seu tancament).