Jordi Molas
www.jordimolas.cat – Instagram: @jordi_molas
Professor de la UVic-UCC (FETEP) i excordinador del voluntariat de Fundació Sant Tomàs
Aquest gest altruista, però, és una resposta “egoista” a unes inquietuds personals que la persona té i sent. Això, no ens ha de tirar enrere, tot al contrari, això vol dir que la persona vol evolucionar i té la necessitat de donar valor a la seva vida, a la seva existència, a donar-hi sentit, a sentir-se bé amb un mateix i a ser coherent amb els seus principis i valors.
És un egoisme que neix d’una necessitat individual que acaba repercutint en una necessitat col·lectiva d’una societat de la qual formem part tots i cadascun de nosaltres.
Sempre dic que és un acte d’una gran valentia, que el portarà a enfrontar-se a una part o un àmbit de la societat que segurament esdevenia desconegut per a ell o ella i, sobretot, a sortir d’aquella zona de confort que per tots és coneguda i de la qual tant ens costa sortir-ne.
Tanmateix, per voler ser voluntari/ària (tenir-ne ganes) s’ha de tenir clar que pots ser voluntari/ària (que tens el temps per fer-ho) i que n’existeix la veritable necessitat (que allò que tu vols aportar és realment necessari). La pandèmia ha donat molt ressò a la tasca del voluntariat, però fa anys que moltes persones, de manera silenciosa i sense cap afany de notorietat o d’urgència social, executen tasques de voluntariat que fan que aquest món sigui molt millor i que segueixi endavant.
Fa tres anys, el Departament d’Educació va implantar l’acció educativa “Serveis Comunitaris” a alumnes de secundària amb el qual pretén donar a conèixer el món del voluntariat a través de l’obligatorietat. L’activitat, descrita finament pel Departament, va orientada a desenvolupar la competència social i ciutadana, en què els alumnes de tercer o quart d’ESO realitzen un servei a la comunitat, aplicant els seus coneixements, capacitats i habilitats, alhora que aprenen l’exercici actiu de la ciutadania amb la finalitat de millorar el seu entorn.
Aquest oxímoron ens ha de fer replantejar l’objectiu d’aquest projecte educatiu, ja que pot esdevenir contraproduent en alguns aspectes.
El caràcter d’obligatorietat del voluntariat en aquest entorn educatiu pot crear un rebuig en certs alumnes que el veuen com una tasca més a dur a terme en la seva etapa lectiva. Aquest, no pot ser avaluat amb els mateixos ítems amb què s’avaluen la resta d’activitats i tasques que es porten a terme durant el curs escolar. Tothom pot fer voluntariat, però no tothom està preparat per incorporar els continguts, les competències, les habilitats o els valors que el voluntariat té de forma inherent a segons quines edats o etapes evolutives.
Aquests processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat han de ser incorporats a edats més primerenques i sense una funció o finalitat avaluativa, ja que tothom hauria de trobar el seu encaix en la societat per nodrir l’engranatge comunitari del qual formen part.
En un món cada vegada més individualista, automatitzat i virtual, la gent segueix necessitant gent, i això ens ha de fer pensar que hem d’intentar seguir donant espais per a poder compartir experiències, si no volem deixar de ser humans.
Cal preguntar-nos cap a on anem i cap a on volem anar.