«La principal necessitat és la captació de recursos econòmics»

VIC/estrip.- L’Albert Trujillo, director Càritas Arxiprestal, i el Franc Quirós, secretari tècnic de Càritas Diocesana de Vic, a través dels micròfons de Ràdio Vic van condemnar clarament la crisi d’Ucraïna, que està afectant greument el dret a les persones. En la situació actual Càritas Diocesana de Vic es coordina especialment amb Càritas Catalunya i  Espanya,  i aquests es coordinen a través de Càritas Europa i amb Càritas d’Ucraïna i les altres que en són frontera. El paper que Càritas Vic està fent per indicacions de Càritas Ucraïna, és sensibilitzar i visualitzar la situació, s’ha obert una campanya de captació de recursos econòmics, aquesta és la principal necessitat, «no és necessari ni roba, ni aliments». Ara es focalitzen en captar recursos econòmics, per poder actuar sobre el territori. El primer que s’ha de gestionar és assumir el xoc de passar d’estar bé a aquesta tensió, això es tradueix en pors i sovint amb problemes de salut mental. El gran repte amb els refugiats és cobrir les necessitats bàsiques, aliments, roba i un habitatge. S’està a l’espera que es determinin d’una forma consensuada des de la Unió Europea, les actuacions que s’han de fer d’una manera ordenada. S’agraeixen totes les iniciatives que s’han fet fins ara, però caldrà esperar per veure quines seran les necessitats reals. «S’estan rebent moltes trucades de gent que tenen relació amb algú d’Ucraïna».

Trijillo i Quirós van recordar que Càritas va presentar l’informe FOESSA, la primera radiografia social completa de la crisi provocada per la pandèmia, el qual aporta dades que ajuden a dimensionar l’impacte de la crisi i a identificar persones i grups més afectats. Les dades que aporta aquest informe són molt dures, però són una realitat que no podem obviar, ens ha d’ajudar a reflexionar de com hem d’avançar com a societat, hem d’anar erradicant aquestes desigualtats. En aquest informe podem veure que l’exclusió social a Catalunya, un 29%, és més alta que la resta d’Espanya que té un 23%. La crisi de la Covid ha creat molta desigualtat. S’han resumit en sis grans blocs: Més precarietat laboral i desigualtat de les rendes; més dificultats per accedir a un habitatge digne; menys  l’accés de la Salut, la mental notòriament; s’han tensat les relacions entre les persones; la bretxa digital; i que les mesures de protecció amb la renda garantida són insuficients. Gairebé el 30% de la població de Catalunya viu en exclusió social, 2.250.000 persones, tres de cada 10, 1 milió més de persones que ara fa tres anys. La pobresa infantil és 13 punts superiors a la mitjana europea. La pobresa extrema s’entén moltes vegades com aquella persona que està al carrer i sense llar, pot ser aquella dona que està a casa que no té recursos i està sola. «La pobresa no es pot heretar, com a societat hem de vetllar perquè no es cronifiqui». Càritas intenta donar resposta a l’acollida com a primera porta per escoltar les necessitats dels nouvinguts, veure quina és la seva problemàtica i treballar sobre aquestes línies. Totes les persones davant de la problemàtica tenen esperança en la seva situació, des de Càritas volen compartir una frase ‘Hem de tenir una humanitat què podem emmalaltir-nos junts, però hem de tenir l’oportunitat de salvar-nos tots junts’, «i donar gràcies de la societat tan solidària que tenim».