El Banc de Llavors de Roda de Ter, anomenats també “Els graners d’Osona”, han portat a terme el que forma part d’un projecte que engloba un hivernacle, juntament amb un petit camp de cultiu situat al centre, entre l’hivernacle i el camp de cultiu, per tenir les varietats que s’han de conservar. Han procedit a la plantació d’un bosc comestible, un espai on la gent passeja com si fos un bosc i on hi ha diferents tipus d’arbres, arbustos, esbarzers o donzelles on tot el que hi ha és comestible. El plantejament és el mateix d’un bosc on hi ha arbres grossos, petits, arbustos i matolls. La idea és que sigui de lliure accés i que a mesura que vagi creixent sigui un lloc per anar a passejar i gaudir de les fruites que hi ha i d’aquest espai que ha cedit l’Ajuntament de Roda. Està situat al costat de la Muntanyeta, al darrere del polígon de l’entrada direcció Vic, en una feixa que hi ha a la falda. Hi ha el projecte de l’hivernacle on han de fer el planter de les varietats tradicionals. El disseny del bosc comestible l’han fet en Boris i la Júlia. Es va fer una convocatòria per a plantar els 47 arbres que faltaven.
El Banc de LlavorsVa néixer a partir de la Fira de la Llavor que se celebra cada any a Roda, aquesta fira volia reivindicar les varietats tradicionals i l’objectiu del banc és mantenir-les, tan hortícoles, com arbres, cereals, que siguin varietats de la plana de Vic, de Catalunya o d’àmbit més gran, «però sempre varietats tradicionals que feien els nostres avis, ni transgèniques ni comercials», ens detalla en Manel Lara membre del Banc. Les varietats les troben a partir d’avis, gent gran o altres que han trobat granes i els hi han cedit les llavors. Aquestes varietats organolèpticament «són molt bones i tenen molt bon gust, com el tomàquet verd d’Oristà, però comercialment l’han deixat de fer, són varietats que sovint no es guarden bé o tenen defectes, és una llàstima, aquest patrimoni cultural d’Osona o de Catalunya es perdi».
L’associació està dins d’una xarxa de diferents bancs de Catalunya per a conservar aquestes varietats que no es perdin. Busquen engrescar a les noves generacions de pagesos per fer aquestes varietats «s’ha perdut molt patrimoni irrecuperable, s’ha d’intentar que el poc que queda, conservar-ho per les noves generacions, són varietats que ja estan adaptades al canvi climàtic», explica el Manel Lara. Tenim un exemple amb la Carabassa del ferro que «és boníssima i hi ha molt pocs pagesos que la conreïn, és una carabassa grisosa que es feia servir fer sopes i caldos, molt gustosa, les llavors les van cedir uns quants avis de la comarca, és una carabassa que costa trobar a les botigues, seria un luxe que totes les fruiteries d’Osona o els restaurants la tinguessin, a vegades inventem plats típics de la comarca i tenim productes que hem deixat perdre».
El banc de llavors està obert al públic i qui en vulgui es pot posar en contacte i les cedeixen gratuïtament, es demana que es guardi la grana per a reposar el banc, hi ha al voltant d’unes 300 varietats. Sovint els mateixos voluntaris dels bancs són els encarregats de refer la grana, ara, amb els camps de cultiu que ha cedit l’Ajuntament serà la zona d’experimentació per a recuperar la grana. Farà cinc anys que fan el planter, el posen a la venda a la fira de la llavor, això els serveis per a autofinançar-se, ja que no reben cap ajuda de ningú. Aquest mes de maig se celebrarà deu anys de la fira de la llavor i s’espera que sigui sonada.
El contacte, es pot fer a través de l’Instagram on hi ha el telèfon de contacte o la pàgina web. El primer cap de setmana de març fan la plantada de les llavors de tomàquet albergínia, pebrots, bitxos i està tothom convidat. El banc el componen 10 persones voluntàries i fan una crida a qui vulgui col·laborar.