Tot seguit, Raúl Flores, coordinador de l’Equip d’Estudis de Cáritas Española i secretari tècnic de la Fundación FOESSA va destacar de la crisi que, «les persones més vulnerables s’enduen la pitjor part». Flores va exposar que s’ha produït un empitjorament de les condicions de treball, en el marc d’un mercat laboral inestable i insegur, amb grans dificultats per accedir a un lloc de feina. A Espanya la precarietat s’ha duplicat, i arriba a gairebé dos milions de llars que depenen d’una persona que pateix inestabilitat laboral greu. Tot i l’augment de la protecció social, no s’ha arribat a compensar aquesta situació i un terç d’aquestes llars (600.000 famílies) no disposa de cap ingrés que els permeti una mínima estabilitat. L’exclusió social en les llars encapçalades per dones ha passat del 18% el 2018 al 26% en 2021, en el cas dels homes del 15% al 18%.
També es constata que les diferències territorials de l’exclusió social a Espanya són importants, i que Catalunya encapçala el percentatge més gran d’exclusió de l’Estat: l’exclusió social a Catalunya supera la mitja del 23% de l’Estat, arribant al 29%. Pobresa, atur i habitatge precari, atributs de les persones en situació d’exclusió social a Catalunya.
Un quart de milió de llars catalanes amb tots els membres a l’atur
Miriam Feu, coordinadora del Grup de Treball d’Anàlisi Social de Càritas Catalunya va aprofundir en les dades de la crisi a Catalunya, destacant que l’exclusió social ha tingut un augment sense precedents, amb 2.258.000 persones, un milió més que fa només tres anys. Pel que fa a l’exclusió més severa, ja afecta 1,2 milions de persones a Catalunya, el 15 % de la població, uns nivells mai vistos, segons destacava Feu. L’augment de la precarietat laboral ha estat un dels principals motors de l’exclusió, amb 396.000 llars en inestabilitat laboral greu, així com les situacions de desocupació, amb 248.000 llars amb tots els membres actius a l’atur. «Mentre es continuïn expulsant les persones del mercat laboral, no serà possible revertir els nivells d’exclusió que tenim actualment», va afirmar Feu. Les polítiques de rendes mínimes, com l’IMV desplegat en plena pandèmia, o la RGC, vigent des del 2017, no arriben a totes les persones que les necessiten: només el 13 % de les persones en pobresa severa reben l’IMV, i només el 28 % la RGC. «S’ha d’ampliar la cobertura d’aquestes prestacions de manera urgent».
Un altre motor d’exclusió continua sent l’habitatge: 915.000 persones viuen en habitatge insegur, triplicant-se amb la pandèmia. Un altre element que destaca l’informe és que entre el 2018 i el 2021 ha augmentat el percentatge de llars i de persones afectades per problemes d’exclusió social en l’àmbit de la salut.
Els principals problemes detectats són la manca d’accés als medicaments, l’afectació d’una malaltia crònica, una discapacitat o problemes greus que afecten les persones adultes de la llar, i les dificultats en l’accés a l’alimentació (el 3% de les llars catalanes, actualment o durant els deu últims anys, han passat gana).
En aquest context de confinaments domiciliaris i absència de mobilitat, tant laboral com relacional, l’entorn digital s’ha convertit en un aliat clau. Tot i que observem un increment de les llars que tenen ordinador i accés a Internet, el 32% del conjunt de les llars a Catalunya pateixen la denominada bretxa digital. Aquesta situació, en una societat amb nivells de digitalització com l’actual, converteix la bretxa digital en un motor d’exclusió, que redueix o limita de manera greu les oportunitats de participació social, d’integració al mercat laboral o de sol·licitud de prestacions socials.
Finalment, Francesc Roig, president de Càritas Catalunya, va manifestar que «passen els anys i a Càritas ens cansem de presentar una i altra vegada les nostres propostes per tal de redreçar aquesta situació i, tanmateix, no s’avança al ritme que requereixen les persones que viuen cada dia en la pobresa». Per al president de Càritas Catalunya, «les solucions hi són: la creació d’un veritable parc d’habitatge públic de lloguer; l’harmonització entre l’ingrés mínim vital (IMV) estatal i la renda garantida de ciutadania (RGC), així com l’extensió a més col·lectius que ho necessiten; un pla de formació ocupacional orientat a les necessitats actuals i futures del mercat laboral; un sistema fiscal que redistribueixi més justament la riquesa; un pla de xoc contra l’atur dels joves; veritables polítiques de suport a les famílies…».
Com a reflexió final, Francesc Roig va manifestar que, «aquestes dues crisis ens han d’esperonar a repensar el model social i relacional, el model econòmic i de redistribució de la riquesa; així com els valors sobre els quals podem assentar la convivència, amb l’objectiu últim d’evitar una desigualtat cronificada de les situacions de pobresa i exclusió social, amb la mirada posada en la transformació social per aconseguir una societat més justa».