L’activitat de la Creu Roja està molt planificada i organitzada, el fet que hi hagi societats nacionals a tot el món, vol dir que se sap molt bé la necessitat que hi ha, és molt important, «sempre es diu que es prefereix captar fons a recollir coses, no se sap si allò que es recull es necessita, en canvi, amb les seus que hi ha a cada país, poden dir realment la necessitat que hi ha. Hi ha moltes entitats que recullen fons, la persona que dona fons s’ha de sentir còmode amb l’entitat que ajuda. És molt crucial reactivar l’economia del país, en aquest cas Polònia i els països limítrofs comprant el material allà». A les oficines de Creu Roja tenen números de compte on es poden fer aportacions o per Bizum. A la pàgina web de la Generalitat es parla de les diferents entitats on es poden fer aportacions.
En situacions de crisi surten els sentiments d’ajuda, però les coses s’han de fer d’una manera organitzada, «el fet d’agafar un cotxe i anar a la frontera de Polònia a buscar gent no és el millor. Una altra cosa és que s’hi tingui vincles vagi a buscar algú que es coneix». Hi ha perill de tràfic de persones, de menors, a les fronteres passen coses i en aquests moments que hi ha tanta precarietat, molta gent que se n’aprofita. «Aquí han començat a arribar a través d’Osona amb els nens amb els quals hi havia hagut algun vincle i que ha estat continuat, altres arriben per casualitat o que tenien un conegut».
El tema documental és el que s’està debatent a nivell d’Unió Europea, si els refugiats ucraïnesos es poden moure lliurement i tenir el permís de residència i treball, un procés llarg que amb aquest col·lectiu potser serà diferent, perquè amb els refugiats d’altres països continua sent lent. «La ciutadania i les administracions confien en Creu Roja, saben que hi són i que fan el que se’ls hi demana».