Autor: osona voluntariat

VIC/estrip.- El dissabte 28 de setembre, a partir de les 4 de la tarda, se celebrarà la segona edició de ‘Mans, Festival per la Justícia Global’ amb un nou format, tot a l’exterior, però a la mateixa zona de la Bassa dels Hermanos. Casa Terra i Cooperació Osona-Sahara (COOOS), amb el suport de l’Ajuntament de Vic, repeteixen com organitzadors d’aquest esdeveniment que torna a portar un cartell d’activitats impressionant i molt atapeït, perquè se celebra en una sola jornada.

«L’any passat vam veure que a l’interior del Centre Cívic Joan Triadú, a la gent li costava obrir les portes i entrar. Aquesta vegada ho fem tot a l’exterior, a la Bassa dels Hermanos. Hi haurà concerts de petit format i uns altres dos, a la nit, de gran format», ens explica Xevi Saiz, portaveu de COOOS. Començarà a les 4 de la tarda amb una cercavila pel centre de Vic amb els Gegants de Tona, els Gegants de Vinyoles i la Xaranga Passa la bota. A partir d’aquí s’aniran alternant actuacions, xerrades i diverses activitats. «Aquest any ho volem centrar en tots els conflictes que hi ha al món, però no donant tanta veu als que surten a les notícies, sinó aquells que són més petits, que porten més temps, i que no se’n fa ressò».

Es farà tot a l’exterior, «tenim la sort que hi ha un espectacle de circ i necessiten molt espai. A banda, l’any passat teníem activitats que se superposaven i aquest any hem volgut que es pugui gaudir d’una manera més tranquil·la i poder estar a totes les activitats». Estan contents de poder fer una segona edició, «vam agafar el compromís l’any passat, perquè realment el regust que vam tenir va ser molt bo, i l’assistència i el tipus de públic que ens va venir també ens vam sentir molt còmodes», ens argumentava Xevi Saiz.

En aquesta edició la recaptació de diners que es pugui fer per les diferents activitats anirà destinada íntegrament a ‘Pallassos en rebel·lia’, que hi seran amb un espectacle. Després de la cercavila de les 4 de la tarda hi haurà una cantada solidària amb ‘Cantiquipugui’, l’espectacle de circ ‘Volando vengo’, l’actuació de Raquel Lúa, la xerrada ‘Senegal a Catalunya’, la xerrada-actuació ‘Vida i resistència al Kurdistan’, presentació de la cançó ‘Jo ho tinc clar’ dels Joves 9 de Vic, l’actuació de Jordi Ginesta, la xerrada ‘Armènia, un conflicte desconegut’, i la jornada estancarà amb els concerts de ‘Las Karamba’ i ‘Palut i Pelut’. Un cartell on s’intueix la mà de l’Alguer Miquel.

GURB/VIC/estrip.- Elena Congost i Mia Carol són els protagonistes indiscutibles dels Jocs Paralímpics celebrats a París. L’Elena va ser desqualificada després de ser tercera a la marató de la classe T12 per deixar anar la corda que la unia al seu guia, en Mia, a tan sols deu metres de la meta per evitar que aquest caigués a terra per unes rampes que estava patint a la recta final. La reclamació feta per l’equip classificat en quart lloc va prosperar, perquè Congost va incomplir l’article 7.9.5. del reglament, que estipula la desqualificació directa per deixar anar la corda abans de finalitzar la carrera. Aquest fet inaudit ha provocat un tsunami de mostres de suport cap a l’Elena i en Mia, arribades d’arreu, i els ha convertit en protagonistes mediàtics de mitjans internacionals, estatals i locals.

Els dos atletes del Club Atlètic Vic estan vivint uns dies plens d’emocions Mia Carol, ha explicat repetidament la situació a tots els mitjans, també al programa De tots colors de Ràdio Vic, després de viure moments d’eufòria, van passar a la indignació i la ràbia. «Els mòbils no han parat, ni el d’Elena, ni el meu, ni el de l’entrenador, el Roger Esteve». Missatges de suport i admiració i entrevistes a un munt de mitjans de comunicació on han sortit els més mínims detalls, la pancarta dels veïns de l’Elena a Gurb, els detalls sobre els seus quatre fills, que el bronze li assegurava accedir a una beca de l’Estat per un valor de 2.500 euros mensuals, però que el Comitè Paralímpic Espanyol ja s’ha compromès púbicament a mantenir-li, els seus èxits anteriors l’or a la marató de Rio 2016 i la plata als 1.500 metres de Londres 2012 i que pateix una atròfia del nervi òptic als dos ulls i amb prou feines veu un 5%.

«Ho tornaria a fer, perquè abans que esportistes som persones», no es cansa de repetir l’Elena. «Vaig tenir un acte reflex de protecció i en aquell moment perdem la corda un segon. Jo en soc conscient, però no considero, ni de bon tros, que això valgui la desqualificació. Al meu cap no hi entra, i no hi entrarà mai, que això sigui un parany, un acte mal fet o un acte que vagi en benefici meu», explica l’atleta. Ara ja ha transcendit que el Comitè Paralímpic Espanyol sol·licitarà a la Federació Internacional d’Atletisme Paralímpic (World Para Athletics) la medalla de bronze per a l’Elena i estan acabant de perfilar l’escrit.

El vigatà Mia Carol Bruguera, perruquer de professió i atleta consumat i reconegut de llargues distàncies, està molt emocionat amb el suport que rep d’arreu «n’hi ha de molt emotius. Porto tots aquests dies amb les emocions a flor de pell. És que és increïble. És un no parar i arriben de tots racons». En Mia recorda amb emoció els dies de París, viure aquests Jocs no és comparable a cap altra competició, «a la Vila Olímpica les persones que coneixes, tot són històries colpidores i de superació».

L’Elena i el Mia fa pocs mesos que es coneixen, però tenen el mateix entrenador, en Roger Esteve, i aquest li va dir, «Mia, l’Elena vol anar als Jocs Paralímpics, però li fa falta fer la mínima en la marató, com ho veus per acompanyar-la a Sevilla a fer-la, a veure si aconsegueix la mínima per anar a París? M’encanta ajudar, m’encanta córrer, ella és una persona meravellosa. I així comença la història». El Mia, amb 57 anys i plena forma, accepta fer, altruistament, de guia de l’Elena «convertint-me en els seus ulls i la seva ombra, el que jo veig, ha d’arribar al seu cervell.  Curva a la dreta, 5 metres, entrem curva. Hi ha mil coses, s’acosta l’avituallament, posa aigua o no… el que no arriba per visualització em correspon a mi. Tot això sense interrompre, en la seva forma de córrer. Vas lligat amb una corda d’uns 50 centímetres el braceig ha de ser exactament el mateix, també la llargada de la passa, es necessita una compenetració brutal i amb poc temps. El resultat que vam fer amb el temps que hem tingut per entrenar-ho ha estat excel·lent. Sí, immillorable».

L’experiència del Mia ha estat única, però «continuar fent de guia?, no sé què faré demà passat. Ara, primer, m’he de recuperar una mica i si a l’Elena li fa falta el que sigui, doncs ajudaré. M’agrada anar pas a pas i prefereixo anar fent sobre la marxa. Per tant, si faré o no faré de guia ho desconec. Ara el nostre repte més proper, que no és esportiu, és que a l’Elena se li doni el reconeixement que realment es mereix i per la gran fita que va aconseguir».

..

SENEGAL/estrip (Fotos: @ecarrillo_fdz/La Claqueta Social).- Més de dos-cents nens i nenes varen participar, el 26 de maig, al primer torneig Kouyito que vol millorar les condicions socioeducatives dels infants de la zona rural del Bluf, al sud del Senegal. Al darrere d’aquesta història hi ha el Grup Gepork, la Fundació Barça i Projektami, i dos dels protagonistes, Josep Puigdollers i Ajoloba Dieme, van explicar-ne els detalls al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic i van anunciar una segona edició per a principis del 2025 que ha despertat molt entusiasme, fins al punt que Joan Laporta, president del FC Barcelona, ha manifestat la voluntat de poder-hi ser.

La població rural de Tendouck  va viure un esdeveniment socioesportiu sense precedents a la zona pel fet que va poder reunir infants de diverses poblacions que, des del mes d’octubre del 2023, estan rebent una formació que connecta comunitat i educació. El projecte  acompanya una iniciativa local que ja existeix a la regió amb l’objectiu de vetllar pel desenvolupament i el perfeccionament esportiu d’aquests infants, treballant valors com la igualtat de gènere i la inclusió. Però a la vegada és un espai de protecció d’aquests  infants més vulnerables que afavoreix el desenvolupament de les seves competències,  reforça els seus  hàbits saludables i contribueix positivament a la seva salut, a la motivació i a la vinculació comunitària.

El torneig  va comptar amb un gran èxit de participació, ja que a banda dels 10 equips participants, les famílies i la comunitat es varen bolcar en acompanyar la iniciativa, en una jornada totalment festiva. L’esdeveniment esportiu va rebre el suport econòmic de Grup Gepork i la Fundació del Barça, que a més varen fer  el lliurament  de medalles i entrega de material esportiu. Després del torneig, es va oferir un dinar als nens i nenes participants per  fomentar la cohesió i la cooperació entre els diferents equips.

El projecte preveu  en un futur poder crear una acadèmia de futbol, reforçar aquesta missió socioeducativa i evitar així que els infants marxin a la capital empesos per clubs i falses expectatives on massa sovint són enganyats i on perden tot suport educatiu amb conseqüències que van des de l’abandonament escolar fins a la pèrdua del seu entorn social i familiar.

Perfeccionament esportiuL’objectiu del projecte és connectar l’educació i els aprenentatges entre el temps lectiu i no lectiu, en aquest cas en l’àmbit esportiu, perquè cada infant pugui construir el seu itinerari de vida en totes les seves dimensions humanes. I això cal fer-ho des de la comunitat i la proximitat del seu entorn més proper, que en aquest cas és la comunitat rural.

La zona del Bluf, al sud del Senegal, consta de 22 pobles rurals. Els infants i els joves d’aquesta zona tenen una forma de vida molt tradicional i arrelada a la terra i a la família. El contacte occidental els arriba a través de les televisions, el mòbil i el turisme, però encara es mantenen unes creences i un sistema de vida molt tradicional. En aquests pobles, la formació esportiva infantil no existeix, ja que no hi ha cap club, acadèmia o escola on els nens i nenes puguin aprendre o desenvolupar alguna pràctica d’educació física i així desenvolupar el seu potencial en l’àmbit esportiu.

A la sortida de l’escola els nens i les nenes busquen la manera de posar en pràctica les seves habilitats esportives de manera totalment informal i amb unes condicions absolutament precàries. Els infants sovint improvisen els elements necessaris com ara porteries, amb troncs i pedres que obtenen de l’entorn. Moltes vegades prefereixen jugar descalços abans de fer-ho amb xancletes o altres sabates inadequades.

El projecte vol acompanyar una iniciativa local que ja existeix a la zona i que està impulsant una associació rural amb l’objectiu de vetllar pel desenvolupament i el perfeccionament esportiu d’aquests infants. Aquesta iniciativa local treballa per la creació de l’Acadèmia Kouyito, per posar en valor l’esport i amb l’objectiu d’oferir: Un espai de protecció per als infants vulnerables, un entrenament regular i intensiu per a infants i joves esportistes, un desenvolupament sa i saludable d’aquests infants, la implicació d’aquests joves a la comunitat i al desenvolupament local, un seguiment escolar i mèdic d’aquests joves esportistes i competicions esportives regulars. Kouyito atendrà nens i nenes de 8 a 16 anys de la zona del Bluf on ja ha començat a treballar en l’àmbit futbolístic, creant un equip de futbol infantil a cada poble de la zona, coordinat i entrenat per un educador esportiu amb qui s’establirà un sistema d’entrenament regular, de manera que els infants puguin iniciar-se a la educació esportiva més formal. Aquest treball inicial es culminarà amb la creació d’una lliga de futbol infantil dins el Bluf , però que es pugui fer extensible a altres disciplines esportives.

«Realment va ser un dia que la gent no oblidarà mai en aquell poble»

LES MASIES DE RODA.- Josep Puigdollers, en representació de la Fundació Barça i del Grup Gepork, i Ajoloba Dieme, en nom de Projektami, van explicar també alguns detalls de l’experiència viscuda el darrer cap de setmana de maig al Senegal. En Josep Puigdollers recordava com va ser una casualitat i coincidència amb el fet que anaven amb la família a batejar la seva neta al Senegal i que és patró de la Fundació Barça per organitzar el 1r Torneig Kouyito de futbol amb nens i nenes menors d’11 anys. «Hi ha dos dies a la meva vida que m’he sentit superfeliç. Un, quan vaig fer de rei negre a la cavalcada, devia tenir 25 anys, i em vaig quedar acollonit de  com la gent et mira. I allà, amb la canalla, em va passar el mateix, com que no sabien qui era jo del Barça, et miraven com un personatge i em deien fem-nos una foto, fem-nos una foto… Molt maco, vaig estar molt orgullós de muntar un torneig al Senegal».

La dèria del Josep per muntar el torneig va fer que conegués l’Ajoloba i l’entitat Projektami, «li vaig explicar que nosaltres tenim l’associació per acompanyar gent que tenen petits projectes de vida. Quan una persona té una idea al cap i no té els mitjans per dur-la a terme, intentem ajudar-lo i acompanyar-lo. I el fet de conèixer al Josep vam dir anem a donar un cop de mà amb unes persones que estan al Senegal que fa temps que tenien aquesta idea de projecte, de poder treballar amb la canalla, de poder fer extraescolars allà, però no tenien els mitjans i no sabien com començar. Arran d’això, ja hi ha un projecte que la gent vol fer allà i nosaltres estem aquí intentant acompanyar gent que tenen aquests projectes de vida. Va ser una oportunitat molt gran poder-lo conèixer i donem les gràcies a Gepork i a la Fundació Barça pel que han fet, perquè realment va ser un dia que la gent no oblidarà mai en aquell poble».

En Josep recorda que la calor d’aquells dies era insuportable i per això la nova edició del torneig serà a principis d’any «molts directius volen venir i el mateix Joan Laporta vol ser-hi… ja ho veurem, però a la Fundació el projecte ha agradat molt i es vol seguir recolzant».

L’Ajo, que ja fa una quinzena d’anys que viu i està casat a Catalunya, explica com ho està vivint «penso molt, perquè tu estàs vivint aquí i no deixes de pensar en les coses que has deixat allà. Jo ara al meu fill li dic la sort que tens d’estar vivint aquí i poder començar a jugar a futbol a partir de 5 anys, tens sabates i equipament per jugar a futbol i un camp de gespa artificial que jo no havia vist mai fins que vaig arribar aquí. O sigui és un privilegi. I llavors no pares de pensar en els que són allà, perquè tens els germans que tenen fills que estan creixent i saps perfectament que el meu està jugant a futbol des dels 5 anys i els altres fins als 13 anys no jugaran a futbol i moltes més coses en l’àmbit de l’escola. Poder col·laborar amb aquestes accions de millores de la canalla, sol sé que no hi arribaré mai, però a través d’una associació i de tenir gent com en Josep que et vulguin col·laborar amb tot el que es fa, són coses que s’agraeixen molt, perquè allà la gent tenen molt clar el que volen fer, però no tenen els mitjans».

En Josep el van renyar perquè vestia de blanc, «anava amb la camisa blanca i de seguida van dir per què va amb la camisa blanca? Ho viuen molt això, ja saben que és el Barça i el Madrid». L’Ajo diu que als pobles on no hi ha ni televisió saben perfectament de la rivalitat. En Josep explica les seves experiències «un senegalès aquí es troba bé, però té el cap allà. Ho veig amb el meu gendre i amb el teu germà Ajo. Està treballant en una granja i em va demanar d’avançar la prima, perquè volia comprar una vaca més  pel ramat que té allà». L’Ajo explica «el meu fill em va dir que sí de viure al Senegal,  li agrada molt perquè com que hi ha anat des de petit fins ara, té els cosins, els coneix a tots i li agrada molt el fet d’estar lliure».

És molt important fer accions al territori com aquest projecte de futbol, l’Ajo explica com marxen molts joves enganyats cap al nord del país «acaben al nord sense fer res o amb treballs precaris, tenint una zona on podrien estar superbé treballant la terra, l’agricultura i tot això. Volem que els nens practiquin esport, perquè tinguin un equip on poder jugar a futbol i anar a competir i que no s’hagin de sentir que no faràs res si no vens aquí, a les acadèmies del nord, i resulta que és fum. És una manera d’intentar que no marxin del territori. És una zona molt rica i bàsicament ara no s’està cultivant tant perquè el jovent que han de fer això estan tots a Dakar».

L’important és haver posat aquesta primera pedra, que hi hagi projecte i sobretot que sigui proposat des d’allà. I això vol dir que té garantia de la continuïtat.

«S’ha de tenir molta paciència. I sobretot trobar les persones adequades per poder-ho fer. Que és el que ens ha passat aquest cop, ens hem trobat persones que la idea la tenen ells i que tenen molt clar el que volen fer. I nosaltres, des d’aquí, el que podem fer és donar-los suport material, econòmic, tècnic, el que sigui… Nosaltres des de Projektami i amb en Josep, Gepork i Fundació Barça, volem parlar amb diversos clubs d’aquí també per veure si hi ha alguns entrenadors que estiguin interessats a anar a fer campus, treballar amb els nens i tenir intercanvis, o entrenadors d’allà puguin venir a formar-se i veure com funcionen les coses aquí. Són moltes coses, però portaran molta més riquesa a aquest projecte», acaba l’Ajo.

VIC/estrip.- La sala Modernista del Casino de Vic es va omplir, dissabte 29 de juny, per l’acte de presentació de les obres d’Osona de la 18a edició de Parelles Artístiques: Experiències creatives per la salut mental. Un projecte totalment consolidat que, actualment, ja es fa a bona part del territori català.

L’acte va comptar amb els parlaments de Montse Ayats, presidenta del Casino de Vic; Neus Vila, Terapeuta Ocupacional d’Osonament; Marta Roca, en representació de BBVA i Fundació Antiga Caixa Manlleu; Bet Piella, regidora de l’Ajuntament de Vic; i de les artistes que han creat obres, Marina Berdalet i Ester Barnils. En el marc de l’acte es van destacar valors com el treball en equip, l’empatia, l’autoconfiança, l’empoderament, la creativitat… Valors intrínsecs a aquest projecte, que té per objectiu aportar benestar emocional a les persones que hi participen, i reduir l’estigma que encara envolta els trastorns mentals.

Ester Barnils, que ha fet parella artística amb la Sara, destacava que durant el procés de creació de l’obra, «el fet de gaudir i viure i sentir-me plena, em donava forces per les activitats de la resta de la setmana, amb ganes de pintar pel meu compte i confiar més en mi». «Parlant i rient, les tardes de dimecres s’han convertit en un espai de trobada, d’experimentació i joc», hi afegia la Marina, que va explicar tot el procés de creació de la seva obra, realitzada amb la Maria.

L’acte d’inauguració es va emmarcar en la segona edició del programa Volta-la, que es va portar a terme per diferents espais artístics de Vic dissabte al matí. La mostra del Casino, amb 10 obres, es podrà visitar fins al 13 de setembre. En el conjunt de la 18a edició, s’han executat 61 obres, fruit del treball conjunt de parelles artístiques vinculades a 19 entitats de 7 comarques. La totalitat de les obres s’exposaran conjuntament a Barcelona, a la tardor.

OSONA/estrip.- Del 15 al 19 de juny va tenir lloc el 55è Pelegrinatge a Lourdes que organitza l’Hospitalitat de Vic, conjuntament amb l’Hospitalitat de Solsona. Un pelegrinatge destinat a acompanyar i fer viure una experiència única a persones amb manca de salut, persones amb discapacitat, i gent gran amb mobilitat reduïda, que són acompanyades per un gruix de persones voluntàries i peregrines de totes les edats. De les comarques d’Osona, Ripollès i Lluçanès hi varen participar unes 265 persones. Tot va ser fantàstic, com va detallar el delegat comarcal de l’Hospitalitat, David Aragüete, «va anar tot molt bé, tot sobre el previst, no vam tenir cap entrebanc, el temps també ens va acompanyar, que això també sempre és molt important. Quant a gent, bé, va venir gent nova, que va cobrir llocs de gent que aquest any, pel que sigui, no ha vingut».

El tema dels voluntaris va anar bé, tot i que Aragüete matisa, «aquí a Osona, gent jove vam trobar-ne a faltar. Potser estudiants que ja han acabat la selectivitat, perquè vam anar a les escoles a explicar-los si volien viure un voluntariat diferent del que potser coneixen… Quant a voluntaris, cap problema, però hem de remarcar que dels 18, als 35, gairebé 40, és on tenim menys gent i on podríem fer una crida de cara a altres anys. En aquestes edats al tema voluntariat costa molt, una cosa d’una tarda, d’un dia, potser sí, però costa bastant». Ara ja comença el compte enrere per a un nou pelegrinatge. I des dels equips organitzatius comarcals i diocesans, fan públic un gran agraïment a les persones que any rere any repeteixen, i a les que hi han anat per primera vegada.

I acabat el Pelegrinatge, l’Hospitalitat ja es posa en marxa per organitzar les Colònies d’estiu, també destinades a aquests col·lectius de persones. Seran del 5 al 10 d’agost a la casa de colònies de Can Miqueló, a Sant Martí de Centelles. «Fem una crida a totes les persones que s’hi vulguin apuntar, en especial a persones joves que vulguin viure un voluntariat diferent, preparant les activitats de jocs, tallers, música, etc. Que es faran cada dia», recorda el David. Les inscripcions són fins al 29 de juliol, a les oficines de l’Hospitalitat al Seminari de Vic, de dilluns a divendres de 5 a 8 de la tarda, o també per correu electrònic a hospitalitatlurdesvic@gmail.com. La informació a la web www.hospitalitatvicsolsona.org.

David Aragüete explica que a les colònies «potser serem unes cinquanta persones entre voluntaris i usuaris, que també és el que tenim previst. Com que hi ha lliteres, això limita una mica els llocs de disposició de la casa de colònies. Preveiem uns 30 usuaris i voluntaris uns 20. Allà, fixa, que estiguem tota la setmana, som 4 o 5 persones, amb l’equip mèdic. La resta de voluntaris, potser n’hi ha un que puja dos dies, o un puja cada dia i al vespre se’n torna a casa. Per això també les fem per aquí, perquè això ens va molt bé. Hi ha persones voluntàries que venen a rentar la roba al matí, fan la rentada, l’eixuguen, la posen a estendre, la guarden i a la tarda marxen. I l’endemà tornen a venir».

Abans anaven a la casa de colònies d’Alpens, però després de la Covid han anat variant, el primer any a Sant Pere de Torelló i l’any passat a Viladrau, «i aquest any aquí a Can Miqueló i amb tot això tindrem l’experiència de tres llocs per dir on ens va més bé, perquè nosaltres tenim unes necessitats molt especials».

David Aragüete serà el delegat comarcal fins al novembre, «perquè ja toca. Les juntes cada 4 i 8 anys es van renovant. I ara ja ens toca. I al novembre farem canvi. Com a delegat n’hauré fet 6, perquè amb la Covid vam fer una mena de pròrroga, però en Junta ja portava 8 anys, que és el màxim 8 anys. I, per tant, ara ja ens toca, ja hi ha unes quantes persones que hem d’acabar, vol dir que haurem de fer una crida als nostres socis per formar part d’una nova Junta. Tothom a l’hora d’ajudar cap problema, però a l’hora d’estar al capdavant… Però, sempre hi ha algú altre que al final fa el cop de cap, busca la gent i ja està. I els que hi hem estat continuar ajudant».

VIC/estrip.- Sílvia Madrid és la directora d’Osona Acció Social, entitat que engloba els serveis socials de les comarques d’Osona i del Lluçanès. A finals de maig es va presentar la memòria del 2023, per parlar-ne i explicar plans de futur, Sílvia Madrid va ser al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic, a partir d’unes dades significatives, amb una població de 168.126 persones, estan veient que en els últims anys hi ha un increment de les persones ateses,  26.717 el 2023 per algun dels 46 serveis del consorci. «S’està atenent un percentatge de quasi el 16% de la població, amb 75 professionals en plantilla».

Malauradament, any rere any han de créixer en programes i en plantilla, perquè les necessitats socials cada cop són més grans. «Hi ha més consciència per desenvolupar programes més preventius, per tant, les conseqüències a llarg termini i que els problemes socials que hi ha el dia d’avui no s’agreugin».

La porta d’entrada de serveis socials són els ajuntaments, qualsevol necessitat que tingui un ciutadà, pot dirigir-se al seu ajuntament i l’atendran. Els programes preventius més dedicats a l’àmbit de l’envelliment eren els que estaven més desenvolupats, «el problema de l’envelliment i de la soledat no desitjada de persones que estan soles en els seus domicilis i que no tenen cap mena de suport va en creixement, s’han hagut d’establir programes per  detectar quines són les seves necessitats i veure com aquestes es poden vincular amb diferents serveis». Enguany han encetat un programa que es diu Escola del Cuidar, vol donar suport als cuidadors de persones que tenen algun problema de salut o de dependència, «la tasca de cuidar és molt dura». També ha canviat el perfil de l’envelliment, les persones de 65 anys són molt actives, es pot considerar que entre els 65 i 75 anys es té molta vitalitat i ganes de fer coses. «El programa Espais Activa’t, un programa de dinamització comunitària, són les persones grans les que decideixen quin tipus d’activitats volen fer i com volen gaudir aquesta part de la bellesa, i alhora veuen el seu gran potencial en termes de voluntariat, tenen molta energia per fer coses i volen contribuir a la societat més enllà de la seva jubilació».

Pel que fa als programes preventius d’infància, porten 3 o 4 anys fent el desenvolupament, ja sigui a l’escola, en un programa d’intervenció directa en els centres educatius, com els serveis d’intervenció socioeducativa, que s’ha anat implementant a tota Osona. Malauradament, els casos de violència masclista han anat augmentant en els últims cinc anys, tot i haver actuat de forma primerenca,  tant en centres escolars, amb els adolescents, amb els infants, per anar-los conscienciant i sensibilitzant. «Ara arriben més denúncies de violència masclista, es té menys por de denunciar». El 2019 es van atendre 405 dones, el 2023, van ser 489, un 65% són casos de violència masclista.

«El primer que hem de treure’ns del cap és que els serveis socials només atenem persones que tenen dificultats socioeconòmiques, atenem gent en qualsevol moment del seu cicle de vida, en qualsevol crisi». Des de fa dos anys, s’està engegant la línia Temps per Cures, està enfocada a la conciliació de les famílies. Les dones, avui en dia, treballen i tenen dificultats de conciliació, són programes que busquen que tothom pugui fer i que els infants estiguin ben atesos, va dirigit a col·lectius vulnerables, hi ha serveis de cangur, salut infantil, acollida matinal, que tothom pot necessitar. «La doble tasca de la feina i a l’hora de les tasques de la llar encara recauen massa en les dones».

A Barcelona hi ha projectes molt interessants que volen extrapolar a Osona per adaptar-los en l’àmbit rural, són projectes radars de com s’autoorganitza la comunitat per detectar, acompanyar i fer seguiment de persones soles i que es vinculin amb altres entitats més formals. Un altre dels projectes per aquest 2024 és enfocat al voluntariat amb els joves, és el de mentoria social, tenen uns joves que necessiten acompanyament més intensiu, setmanal. «A través d’aliances amb el voluntariat, podem ajudar aquests joves que potser no tenen referents familiars, estan sols o els referents que tenen a vegades no són positius per canviar la seva situació».

Acció Social, en ser un consorci, és un ens adscrit del Consell Comarcal d’Osona. Les línies d’actuació les  marca la mateixa Generalitat i ho volen implementar a tot el país, però a vegades la Generalitat està molt lluny de la realitat de les  necessitats de l’ens local. Això vol dir fer un canvi de mirada profund des del món polític, «serveis socials sempre ha estat l’ovella negra sobre finançament, la importància de les persones es mereix també un finançament diferent». Hi ha molta feina a conscienciar als càrrecs electes en temes de benestar, s’ha de fer molta tasca comunicativa perquè la gent entengui que no són un sistema residual i tendir cap a un sistema més universal, «que tothom que tingui alguna dificultat al llarg de la vida i necessita  suports puguin venir de l’administració pública, d’entitats del tercer sector o de la ciutadania a través del voluntariat. Invertir en les persones és invertir en qualitat de vida, augment de la cohesió social i reducció de conflictes».

Tenen molt ben detectat el que passa a Osona per així poder treballar aquests programes segons el territori. S’està treballant perquè no tots els serveis estiguin ubicats a Vic, s’està fent una estratègia de descentralització i que els mateixos recursos siguin itinerants per  arribar a tot arreu. Un altre és l’equitat territorial, el consorci treballa perquè, es visqui on es visqui, de la comarca tothom tingui accés als mateixos programes i serveis. «Osona té diferents particularitats, amb dues ciutats grans i un alt índex de pobresa infantil, Vic i Manlleu, alts índexs d’immigració extracomunitària i zones amb un sobreenvelliment molt elevat».

VIC/estrip.- L’Associació de Ghanesos d’Osona i l’Ashanti Union Vic van organitzar, dissabte 13 de juliol al Parc Balmes, el festival de Kente de Ghana i la recaptació de fons per donar suport a l’Okomfo Anokye Teaching Hospital, el segon hospital més gran de Ghana, que ha patit un deteriorament significatiu durant la darrera dècada. L’objectiu d’aquest festival és millorar la salut dels nens, mares i malalts a través de la recaptació de fons que permeti la renovació i l’adquisició de recursos per a l’hospital i donar a conèixer les seves tradicions i fomentar així la convivència i el bon veïnatge a la ciutat.

Actualment, prop de quatre mil ghanesos viuen a Osona i representen un 12,8% del total de persones amb nacionalitat estrangera de la comarca. Ghana és el segon país d’origen de persones amb nacionalitat estrangera d’Osona després del Marroc, i el fort vincle que hi ha amb la comarca l’evidencia el fet que aquí hi viuen pràcticament la meitat dels ghanesos de Catalunya, el 45,2%.

L’eix central de la celebració i el que més es volia donar a conèixer era el sistema d’organització territorial amb reis i caps tradicionals, els quals continuen tenint un rol cabdal no només a Ghana sinó també a la resta del món, on s’ha exportat el model. Justament una entrada solemne del rei de Catalunya, seguit dels d’Igualada i Girona, va donar el tret de sortida a la festa. Els seus ajudants i altres caps territorials van passar a saludar-los un cop es van aposentar als respectius trons i després van demanar la protecció a Déu perquè la festa fos un èxit.

Majoritàriament cristians evangèlics a causa de la colonització anglesa, època durant la qual rebia el nom de Costa d’Or, tenen un fort sentiment de comunitat. Per això, van aprofitar la primera festa del kente a Vic per recollir diners per reconstruir un hospital a Kumasi, la capital de la regió d’Aixanti, que amb més de tres milions d’habitants és la ciutat més poblada del país. «Fa molts anys que el govern no hi fa res i entre nosaltres volem anar ajudant de mica en mica per fer-ho possible», deia el president de l’Associació de Ghanesos d’Osona, Reginard Mensah, impulsor de la iniciativa, que va recollir 4.000 euros. A l’acte també hi va ser present el regidor de Ciutadania i Barris i Salut Pública de l’Ajuntament de Vic, Xavier Farrés, que va destacar el caràcter solidari de la festa. «L’acte d’avui demostra que són una comunitat plenament integrada a la nostra ciutat, comarca i país i quan veig que el motiu de la festa és ajudar un hospital no puc fer més que felicitar-los», assegurava. Per Farrés, «a la ciutat ens enriquim d’accions com aquestes, on compartim tradicions i les barregem amb altres», i afegia que «hem de continuar així i treballar tots per la bona convivència». Des de l’associació es va avançar que la voluntat és instaurar la festa anualment i buscar en cada edició una iniciativa solidària on destinar la recaptació que es faci. La jornada va allargar-se fins al vespre amb demostracions de balls tradicionals, on van participar també els reis.

VIC/estrip.- El Ressò, el mercat social de la reutilització, va obrir les portes en la seva edició d’estiu el dilluns 8 de juliol. El mercat, que es va allargar fins al 21 de juliol, torna a l’Orfeó, on ja es va celebrar l’última edició, el desembre passat. En aquesta ocasió, la xerrada “És possible el consum conscient?”, del doctor en psicologia del consum Albert Vinyals va servir per inaugurar la botiga temporal. Després de la xerrada es va obrir el debat amb representants del Ressò i de Residu Zero Osona.

Com en les exitoses tres primeres edicions, el mercat l’impulsen cinc entitats socials d’Osona: la Fundació Areté, l’Associació Ashes, l’Associació Tapís, la cooperativa La Fera Ferotge i la Fundació Trueta. Hi col·laboren l’Ajuntament de Vic, l’Agència de Residus de Catalunya, Creacció i la Mancomunitat La Plana.  Ressò és una botiga temporal, amb intenció d’arribar a ser algun dia permanent, on es poden trobar productes reutilitzats, de segona mà i restaurats des de les entitats impulsores del projecte, amb l’objectiu d’ajudar a la inserció sociolaboral de persones de col·lectius vulnerables. Per tant, es tracta d’un projecte amb impacte social i ambiental positiu. El Ressò cuida el planeta i cuida les persones, i ho fa donant una segona vida als objectes en un projecte innovador que, més enllà de les implicacions socials que té, fa visible la reutilització com una alternativa de consum sostenible i responsable i d’economia circular.

Com en la resta d’edicions, s’hi podien trobar des de mobles, roba i calçat a objectes de decoració i parament de la llar, passant per llibres i discos, bicicletes, joguines o objectes infantils, tot reutilitzat, i també articles fets a partir de materials reciclats. La singularitat del projecte és que incorpora persones de col·lectius vulnerables en un projecte de futur oferint-los oportunitats d’inserció laboral; que aporta valor, crea riquesa i promou l’economia circular i el consum responsable. I també com en la resta d’edicions del Ressò, va tenir diferents actes paral·lels, com la xerrada inaugural, l’espai d’autoreparació de petits electrodomèstics La Renova, el cinefòrum amb la pel·lícula Israelism i un taller de reparació de roba.

El gran espai de la segona mà

L’objectiu és que el mercat acabi en una ubicació de forma permanent que permeti convertir Vic i Osona en un referent de la reutilització i del mercat de segona mà fins i tot més enllà de la comarca. El Ressò permet allargar la vida útil de les coses, es restauren i condicionen objectes que encara poden ser útils. També cal posar en valor la tasca social i ambiental que fan entitats com les que organitzen el Ressò, en un marc com el de «la societat de consum que fa el revés, només incentivar que llencem i gastem en productes nous», expliacava Joan Redorta, president d’Ashes, una de les entitats organitzadores.

«Un dels objectius és que això no sigui temporal, aconseguir un espai permanent, perquè les cinc entitats que hi participem i qualsevol altra de la comarca d’Osona que s’hi vulgui adherir, puguem tenir un espai per sempre on poder fer el que ja estem fent cada una per la nostra banda. De moment, però, estem molt contents de l’èxit. A  més, aquest any ampliem l’horari i estarà obert de dilluns a diumenge, cosa que les altres vegades no fèiem.».

El fet que les diferents entitats ja tinguin establiments propis no creuen que hagi de ser un impediment per aquest espai global, «sí, tots tenim la botiga, però el que voldríem és poder tenir un gran espai com si fos un centre comercial amb articles de segona mà. El que volem és tenir un espai comú que no s’hagi de muntar i desmuntar. És una manera de dir que la unió fa la força. Esperem que com més siguem i més soroll fem, més sortida tindrà tot aquest tema del consum. De fet, estem seguint models europeus que ja existeixen i que funcionen molt bé. Això no vol dir treure les botigues. En principi no ens ho plantegem. Ja ho portaria, si per cas, el funcionament. A més, és que és molt bo que les associacions ens anem acostumant a treballar juntes, perquè moltes vegades ens repetim. I això, avui dia, quan els recursos són escassos, quan el voluntariat no són moltíssims, quan tot plegat costa molt, optimitzem els recursos. I això és una prova. I al final tots treballem per un objectiu comú, que són les persones. No oblidem que la nostra finalitat són les persones i ajudar a la inserció laboral. I això és un camí per aconseguir-ho. Sí, al centre de tot això són les persones. Els mobles que veiem aquí són, diguem-ne, un escut. És el vehicle», explicava Núria Comarriu, directora de la Fundació Trueta, el dia de la inauguració.

GURB/estrip.- Osona Contra el Càncer va lliurar els premis ArTabac, que es varen donar a conèixer el 31 de maig coincidint amb el Dia Mundial sense Tabac. L’acte es va celebrar el 18 de juny a la Sala de la Cultura de l’Ajuntament de Gurb. ArTabac és un projecte organitzat per Osona Contra el Càncer (OCC) i adreçat a les escoles d’educació secundària de la comarca, que té com a objectiu conscienciar els adolescents sobre la nocivitat del tabac. En aquesta primera edició es van presentar 26 treballs, d’entre els quals es van seleccionar els tres guanyadors: Equip THE STARS de l’Institut de Gurb, el primer premi; Equip ARTABAC1 de l’Escola Sagrats Cors de Centelles, el segon premi; i Equip LM1 de l’Institut “Les Margues” de Calldetenes, tercer premi.

Josep Casassas, alcalde de Gurb, va donar la benvinguda als assistents i, tot elogiant la tasca de l’associació, va donar pas a Mercè Puntí, coordinadora del projecte, qui va destacar la bona acollida que ha tingut la campanya per part de tots els centres participants en aquesta primera edició. Seguidament, Cristina Herrera, presidenta d’OCC, va recordar que la convocatòria per a la segona edició ja és oberta i que poden inscriure’s omplint el formulari que trobaran a www.artabac.cat, on també es poden veure els treballs presentats, i va convidar a seguir i a compartir els treballs, per tal de conscienciar a la població de la nocivitat del tabac. A continuació, es va procedir al lliurament dels premis: un viatge a Port Aventura per a tots els guanyadors, una tauleta per a cada membre de l’equip del primer premi i un xec regal de 100 euros de material esportiu per a cada membre de l’equip del segon premi.

TORELLÓ/estrip.- El tennis taula va omplir el pavelló, durant el darrer cap de setmana de juny, amb la disputa de la 40a edició del torneig de les 12 hores i amb la primera edició del Torneig per a persones amb Parkinson. La creació a Torelló ara fa poc més d’un any, d’un grup d’una dotzena de persones amb afectacions neurològiques, d’un equip de tennis taula s’ha anat consolidant i, després de participar en alguns tornejos i el Campionat d’Espanya, els practicants torellonencs es van animar a organitzar una competició a la capital de la Vall del Ges., en la qual van participar 24 jugadors. Al final amb bons resultats, ja que Antoni Codina i Miquel Tort, del Tennis Taula Torelló, van quedar segon i tercer, respectivament. La jornada de diumenge va acabar amb un nombrós dinar de germanor. I és que les persones amb Parkinson destaquen que el tennis taula els ha ajudat molt a millorar la part motriu i de reflexos.

Reportatges al 9 Nou i a TV3 en el darrer any sobre aquesta iniciativa ha estat un pas important per conèixer més gent en la seva mateixa situació i pensar ja en altres iniciatives com crear un grup d’afectats de Parkinson a Osona i també algun equip de tennis taula en altres municipis com Vic on van a les instal·lacions un cop a la setmana, però sense que ningú els cuidi i mimi com fan al Tennis Taula Torelló, tal com va explicar el seu president Cristobal Velasco, al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic. Molt feliç, «de veure que vam començar amb quatre fa ara un any i dos mesos i que avui ja som una vintena. Un èxit total!». Amb gent de tota la comarca, de Tona, de Sant Hipòlit, de Manlleu, d’Olost, de Vic i un de Folgueroles. «Tot va començar amb la Conxi, em va explicar que eren tres o quatre que estaven amb el tema del Parkinson i volien provar això del tenis taula, que els havien dit que anava bé. Jo vaig dir provem-ho, portes obertes i vàrem començar: Fent d’entrenador, quan eren quatre, cinc, vuit, però ara ja no atrapo i he agafat un altre entrenador».  El Cristobal, menys a la foto, fa cara de felicitat: «M’ho passo molt bé. Fan conya, riuen, s’ho passen bé i, de tant en tant, anem a prendre alguna cosa».

En Cristobal parla de coses, de la mobilitat que aconsegueixen jugant a tenis taula. «Quedo parat, quan veus que venen d’una manera i, al cap de vint minuts, ja coordinen molt més bé, millora l’agilitat, no els fa mal res. La veritat és que els va molt bé, molt bé». També té retorn de les famílies, «et diuen que això els va molt bé. Comencen a fer algunes coses més. Un cas concret d’un senyor que em van dir que ja menja sol, cosa que abans ja no feia». .

En Joan i en Xevi, dos dels participants en el torneig, expliquen com és de desconegut el Parkinson. «Una malaltia que té molts condicionants a l’hora de moure’t, és una malaltia del sistema motor, bàsicament, encara que tot ve del cervell. No es millora, cada cop va més, és degenerativa i cada vegada afectat a gent més jove. El que ens ajuda és estar actiu. Els metges et diuen tens Parkinson, però tranquil que d’això no et moriràs. I el que no saps és tot el que patiràs, el que et costarà fer vida normal, ni com serà la teva evolució. Això no ho sap ningú, només el que el pateix. El Parkinson és invisible encara. Necessitem agrupar-nos, veure com ens podem ajudar mútuament i seguir amb projectes com el tennis taula, però en aquest cas ens caldria el suport i la implicació d’experts com podria ser la Universitat de Vic».