Categoria: General

VIC.- El darrer cap de setmana de maig es van  celebrar les festes del carrer de la Riera i adjacents. Des de la Comissió de Festes van fer un reconeixement a Joan Soler i Casal Claret, pel seu compromís per la igualtat, la justícia i la llibertat, i pel compromís amb el barri. Des del Casal Claret van ser-hi presents amb una colla
d’activitats per a infants, dinamitzades pel grup d’adolescents de l’Escola de la Pau. Des del Casal van compartir un conte escrit per en Joan Soler, com a regal pels 10 anys de la Mercè i en Llucià, els gegants del barri, i van agrair aquest reconeixement, però sobretot la tasca incansable que realitzen els veïns i veïnes del barri, la comissió de festes, la colla de geganters i els comerciants del barri, per fer d’aquest barri del centre històric un espai de convivència, relació i festa.

El projecte Lliures impulsat per Coop  57, Òmnium Cultural i ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) està en marxa des de l’any 2016 per contribuir a revertir les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social. Unes desigualtats cròniques que la crisi de la Covid-19 ha visibilitzat de nou i ha agreujat un cop més. Lliures (de
pobresa, d’exclusió, de desigualtats) és un fons de solidaritat estable que dona suport directe -econòmic, tècnic, social i comunitari- a projectes innovadors, emancipadors i transformadors que treballen cada dia arreu del territori. El Casal Claret ha estat una de les entitats escollides per beneficiar-se d’aquest suport i pretenen continuar impulsant, ara amb més força i enfocament professional, el Recuperem el Rebost i l’Armari. Es va iniciar fa uns sis anys amb l’objectiu de
donar resposta a les inquietuds i necessitats de creixement formatiu i prelaboral que mostraven algunes de les dones participants en els tallers relacionals que s’ofereixen des de l’Escola de la Pau de Dones de forma setmanal.

A través de la cuina i la costura les dones participants poden aportar els seus sabers, aprendre i incorporar eines per construir noves oportunitats laborals: Cosidor Pas a Pas, on confeccionen a petita escala col·laborant amb empreses, entitats i dissenyadors emergents de la comarca, arrangen peces de tota mena i creen productes propis amb llarga vida útil i criteris ecosocials. Cuina a l’Abast, des d’on s’ofereix el Dinem Plegats, un àpat comunitari que es realitza cada
dimecres al migdia (iniciativa aturada temporalment degut a la Covid-19). També es fan encàrrecs de cuina per emportar, pans marroquins i dolços àrabs, i tallers de cuina i conserves.

El dimecres dia 26  de maig va tenir lloc la trobada formativa anual del voluntariat del Casal Claret. Durant el curs, en diferents moments i per projectes duen a terme formacions que els ajuden a prendre consciència i a connectar amb la realitat que volen transformar. Tots i totes tenen creences i actituds que poden no contribuir a crear un entorn i vida lliure de discriminacions, racisme i pobresa. A la formació van treballar conceptes com “la interseccionalitat en les discriminacions”, el “decolonialisme”, la “filosofia Ubuntu” i la dimensió més comunitària.

PRATS DE LLUÇANÈS.- Del 6 al 30 de juliol el jovent de Prats i del Lluçanès podrà gaudir un estiu més del projecte de Voluntariat Jove. Les sessions del programa Voluntariat Jove tindran lloc tots els dimarts, dijous i divendres de juliol, de 10 a 1 del migdia. Enguany, el voluntariat es dedicarà a arreglar l’entrada al poble per la Carretera de Sabadell. Arranjant l’enjardinat de la mitjana i pintant els bancs que hi ha a la zona. La programació d’aquesta edició del Voluntariat Jove s’ha elaborat tenint en compte els criteris i les restriccions que venen marcades per la pandèmia i que garanteixin poder realitzar l’activitat de manera  segura. No es podran fer les activitats intergeneracionals com s’havien fet altres anys amb els nens i nenes de La Pitota o amb la gent gran del Centre de dia,
però sí que podran conèixer altres activitats de voluntariat com les que duen a terme al banc dels aliments o els voluntaris que tenen cura del santuari de Lourdes. Com cada any, al final del voluntariat es farà un acte de cloenda obert a les famílies i amics, què se celebrarà el 30 de juliol. Per altra banda, els dilluns
i dimecres se celebraran les activitats del programa Estiu Inquiet. Des de l’àrea de Joventut s’ha plantejat una programació molt variada amb activitats ambientals, esportives, culturals i artístiques.

CENTELLES.- Els Frikifonts es dediquen a mantenir  i netejar les fonts com a espai natural del poble i es defineixen com a una mica ‘frikis’, ja que fan una activitat que es pot veure d’aquesta manera. Bàsicament netegen fonts de Centelles i d’algun municipi que està al seu voltant. Hi ha referències de més de 80 fonts naturals, avui en tenen unes 38 de localitzades i les van conservant. Van començar d’una manera molt casolana, quan el Joan Sallent era petit, anava amb
els avis a buscar aigua a la font, i d’això en tenia uns records i una nostàlgia molt divertida d’anar amb el càntir a buscar aigua i li va sorgir la idea que alguns diumenges a la tarda, amb la família, podrien anar a alguna font que recordava, i que ara estava enterrada, a gratar a veure si sortia i tornar-la a descobrir. D’això fa uns dotze anys, i ara fa uns cinc anys que una colla de Centelles s’hi van interessar i actualment són entre 20 i 30 famílies.

Ara també compta amb la Dolors Morera, gràcies  a ella, estan una mica més organitzats. Arrel també dels mitjans de comunicació i a poc a poc, al poble s’han assabentat d’aquesta activitat, molta gent es posa en contacte amb ells i els hi expliquen on recorden que hi havia una font, a partir d’aquesta informació, miren si és factible, demanen permís al propietari i munten l’activitat, normalment el diumenge al matí. Si són fonts per descobrir, primer es fa una mica
de feina per veure com està i llavors s’organitza l’activitat familiar. En Joan explica que «les fonts com a patrimoni és important, però com a aigua potser algun dia, ens haurem de refiar una altra vegada d’aquestes fonts naturals i pensant en els nostres nanos, és una activitat que els hi va molt bé, totalment altruista tot i que ara costa una mica de veure, però estem contents de l’impacte que té».

El Grup de Defensa del Ter (GDT) va fer, aquest  maig, la presentació de les analítiques de nitrats a Centelles i van comentar que estaria bé que aquesta activitat s’encomanés en altres pobles. El GDT normalment analitzen tres fonts de les més importants de cada municipi, però des de Firkifonts van fer la tasca d’analitzar les 37 fonts que tenen localitzades, perquè quedi constància de la qualitat de l’aigua: «No costa gaire posar un cartell en la font de l’aigua que no sigui potable, això és el més normal, però es podria intentar que cadascú pogués decidir si és potable, la ratlla dels nitrats saben que està als 50 mg per litre, es podrien consultar les analítiques a través d’un QR posat en un cartell a la font, i que tothom pogués decidir si vol beure o no. Tenim moltes idees per intentar que la gent torni a beure d’alguna d’aquestes fonts», exposa el Joan Sallent. Les tres analitzades pel GDT estan «fotudes» diu en Joan, estan al voltant dels 100 mg.
La tasca més difícil és trobar la font. A les 37 que tenen localitzades, se’ls hi fa manteniment, es treuen les fulles, el fang. S’han trobat fonts al costat d’un camp, que el pagès l’havia anat enterrant amb el tractor, vol dir que el la font està a mig metre enterrada i només sobresurt el broc, s’ha d’anar gratant, com per  exemple, la font de Ferro que aquest any l’han tornat a desenterrar, estava al costat d’un riu i amb mig metre de terra a sobre, gràcies a un pagès que els hi va deixar un tractor i a les famílies, s’ha tornat a recuperar. Es van fer uns cartells de fusta, on es posa l’any i el nom, «és una tasca que volem continuar fent», explica en Joan. Tenen un Google maps senzill, on hi ha la ubicació de les fonts i de les que pensen que podrien ser-hi. Aquesta informació es traspassa a la GDT i a qui l’interessi. També es poden posar en contacte directament amb en Joan Sallent al telèfon 618 787 089. Fa dos anys van començar a fer xerrades a algunes escoles i instituts, on expliquen qui són i el que fan. És una activitat familiar i a mesura que els fills creixen i són adolescents, costa fer-los seguir: «Els que tiben, són la canalla fins a vuit o nou anys, però soc molt positiu, jo també anava de petit a la font amb el meu avi i mai havia pensat en què acabaria netejant fonts, no és important que aquests adolescents vinguin, però si han vingut, alguna cosa els hi ha quedat », descriu el Joan. Normalment les accions es fan més a la primavera, cada quinze dies els diumenges a la tarda. Un cop a l’any s’organitza amb l’Ajuntament una activitat més genèrica per tot el poble amb cartells. Tenen també un projecte de classificació d’arbres i moltes idees diverses per anar fent feina. Tot i que es van  iniciar amb fonts, el seu grup és divers, hi ha veterinaris, biòlegs, gràcies a aquesta diversitat, tot el que tracti d’ecologia hi cap. En Joan recomana visitar la Font de Ferro, situada en un indret: «meravellós, davant del Molí de la Llavina, un dels molins més antics d’Europa. Aquesta aigua és fèrrica, anys enrere la volien embotellar com a aigua medicinal», conclou en Joan.

VIC.- Amics de la Ciutat de Vic ha engegat el projecte  ‘Converses’ pensant en els efectes nocius d’aïllament social que ha provocat la pandèmia, especialment en les persones que viuen soles. En aquest sentit, han posat en marxa un servei de suport telefònic amb un doble objectiu: Interactuar amb les persones que ho desitgin, oferint alhora conversa a través de la lectura de relats o poesia d’autors reconeguts. El que es pretén és oferir conversa i escolta. Des del 17 de maig està en funcionament el servei a través del telèfon 689 31 16 37, els dilluns de 12 h a 14 h i els dimecres de 16 h a 18 h, gràcies a les voluntàries Núria Escala i Rosa Rubio. A més, és un servei a la carta, ja que es pot demanar qualsevol lectura per encàrrec i també es poden derivar trucades a persones properes. Sí que està
garantit que cap de les trucades rebudes penjarà sense haver escoltat algun fragment de literatura clàssica o un poema.

Els objectius són donar suport a la persona, tot contactant via telefònica sobretot amb aquelles persones que viuen soles i que estan interessades a rebre una trucada amb missatge de lectura d’un relat o una poesia. Conversar una estona amb la persona que ho necessiti o ho desitgi. Connectar la persona amb el món exterior, sense passar ‘el llindar de la porta’. Contribuir a la divulgació de la cultura a través la lectura telefònica. Participar directament al benestar de la persona fent de pont entre l’individu i el món exterior. Amics de la Ciutat de Vic és una Associació sense ànim de lucre, un espai i alhora un instrument de presència  ciutadana que, partint dels valors humanístics universals, treballa dins el marc de la Ciutat per tal de preservar i fomentar la construcció del bé comú i del benestar de cadascuna de les persones que en formen part. El rigor, l’honradesa, el compromís, la cooperació, la diversitat, la transversalitat, la interrelació i l’amistat, són valors que inspiren i fonamenten el pensament i l’acció de l’Associació Amics de la Ciutat de Vic. Pensar, sentir i fer des de la responsabilitat personal

VIC.- Creu Roja Osona ha posat en marxa a Vic, des de finals de maig, un programa d’emergència social per detectar i atendre a persones sense llar. Fins ara tenen detectades una dotzena de localitzacions i cada dijous al vespre un grup de voluntaris s’apropa a ells.

El projecte és en treball amb persones que no tenen un habitatge o que viuen en el cotxe amb les vies públiques. Creu Roja disposa d’un equip de 15 voluntaris que van rotant. Els voluntaris de logística són els primers d’arribar a la seu de Creu Roja, perquè han de preparar aigua, kits d’higiene personal, menjar, mantes, roba d’abrigar i altres coses de primera necessitat que puguin requerir. A les nou de la nit surt un equip de quatre persones que van amb un cotxe o amb dos, si són més gent. Durant la nit fan la ruta de les localitzacions per veure si troben aquestes persones i els ofereixen caldo, un cafè descafeïnat o llet amb cacau. Després els donen una bossa amb un suc, galetes i un entrepà.

Aquestes accions són una excusa per poder xerrar una estona amb ells, si aconsegueixen una mica de conversa, més endavant, quan hi hagi confiança podran intentar que es vinculin a serveis de Creu Roja o el que els faci falta. Amb aquesta acció, des de Creu Roja volen fer companyia i reconèixer a aquesta gent, ja que moltes vegades són invisibles a la societat. El fet d’anar-hi és donar visibilitat a la situació, i encara que alguna persona els ha dit que no necessita la seva ajuda, tampoc els diuen que no a mantenir les visites. Es detecten diferents tipologies, hi ha força gent vivint en cotxes, molts d’aquests és una situació temporal, també hi ha gent que pateix malaltia mental severa i altres que fa molt temps que viuen al carrer i és la seva situació normal de vida.

L’actual situació provocada per la Covid- 19 fa que, de moment, a Vic no hi ha recursos de dutxes i semblants fins que no torni a obrir l’alberg o el servei
semblant que oferien des de Càritas. El programa de Creu Roja es fa en coordinació amb la Guàrdia Urbana, l’àrea de Benestar Social i amb els agents cívics
de Vic. Sempre que es localitza una persona per qualsevol dels actors s’avisa a la resta, en aquest sentit hi ha una bona comunicació. Des de Creu Roja ofereixen
acompanyament i suport i si es necessiten altres serveis, es vehiculen al lloc que pertoqui, com pot ser el servei d’ocupació o el banc d’aliments.

RODA DE TER.- Tots els nens, nenes i adolescents de 6 a 16 anys poden escollir l’activitat extraescolar que més els agradi encara que no tinguin mitjans  econòmics. Aquest és l’objectiu del projecte que Càritas Roda encetà el 2002 en adonar-se que molts nens i adolescents tenien dificultats d’integració a la vida del
poble. Un projecte portat a terme per Càritas i els Serveis Socials de l’Ajuntament, amb la col·laboració de les diferents escoles, institut, entitats esportives, musicals, d’idiomes, d’esplai…

Per poder-hi participar cal el compromís de la família, tenir una situació econòmica deficient i el desig de col·laborar al manteniment del projecte amb una mínima aportació econòmica o fent serveis al poble. Un equip de cinc persones vetlla pel projecte, visita les famílies diferents vegades durant el curs, s’entrevista
amb les entitats on fan l’activitat i valora l’aprofitament de cada participant. Durant els dinou anys d’existència són centenars els infants o adolescents que se n’han aprofitat. Aquest mateix projecte, amb noms semblants, també es fa a Càritas Taradell, Centelles, Vic i Torelló.

LLUÇANÈS.- En el mercat setmanal de diumenge de Prats de Lluçanès, es va habilitar una zona a la plaça de l’Església, amb una pancarta que donava l’entrada
a l’espai, hi havia 4 cooperatives que van poder assistir de l’escola FEDAC i l’Escola Lluçanès de Prats, i l’escola Terra Nostra d’Olost. Amb molta afluència de
gent, els paradistes anaven a fons, pendents de la caixa, dels diners, de les vendes, amb uns productes que feien molt goig, perquè van cuidar molt la imatge de la parada, lligant el logo amb els colors de la parada. Molta afluència de les famílies, gent que passejava i comprava.

Per a l’escola de Sant Bartomeu del Grau era la primera experiència, i explicava el seu alcalde David Puyol, a través dels micròfons de Ràdio Vic, que havia estat una experiència molt positiva, com a alcalde i com a pare, ja que el seu fill és alumne de 5è de l’escola i ho ha pogut experimentar des dels dos vessants, poder oferir als nens i nenes que aprenguin les competències bàsiques d’una manera diferent, «és un gran treball, ho portaran interioritzat en els seus estudis per si algun dia volen muntar la seva empresa o moure’s en el món empresarial, estic convençut de què l’escola ho haurà agafat amb dinàmica de repetir en pròximes edicions ». La tutora li comentava que els alumnes esperaven fer la classe de la cooperativa. L’altre vessant és donar una part dels beneficis a una entitat social, en el cas de Sant Bartomeu a Cooperació Osona Sàhara, amb aquest component social que és imprescindible i que s’ha pogut tirar endavant en un moment marcat per la pandèmia de la Covid-19.

Des del Consorci del Lluçanès  han valorat els aspectes positius del fet de la pandèmia, el tema telemàtic ha guanyat una importància cabdal, l’acte de cloenda
va ser totalment telemàtica, tot i que hauria estat millor presencial, però hi ha coses que es quedaran, no tot ha estat negatiu, els ha aportat qüestions positives com les reunions telemàtiques. Alguns dels alumnes que acaben 6è van a fer la secundària a Gurb o a Sant Quirze, però de tots els altres municipis van a Prats de Lluçanès que és l’únic centre de secundària que hi ha al Lluçanès, i aquestes coneixences que han fet a partir d’aquestes trobades que han fet amb el CuEme o altres projectes en la primària, enforteixen vincles en el moment d’aquest canvi que és difícil pels alumnes i requereix una adaptació important, amb cares noves, horaris, sistema i espais.

VIC.- La 7a edició de la iniciativa solidària ‘Posem-li pebrots al càncer’ es va celebrar el divendres 11 i dissabte 12 de juny a 617 supermercats Condis de Catalunya, impulsada per Condis Supermercats i la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) – Junts contra el càncer. Una edició molt osonenca perquè SAU30, va presentar Saludant els àngels, la cançó que posava banda sonora a la campanya, de la que enguany, Pep Sala, n’és el padrí. SAU30 han estat els encarregats de compondre la cançó per a la campanya juntament amb Salva Aumedes. L’objectiu era traslladar un missatge de valentia i esperança per a tots aquells que han patit o estan patint la malaltia. «La música és un meravellós mitjà per donar veu a històries que mereixen que les expliquem i que s’han  d’escoltar,  com la que relata la cançó que hem creat per a ‘Posem-li pebrots al càncer», explica Pep Sala.

Com cada any, durant dos dies, s’han posat a la venda més de 66.000 bosses amb pebrots solidaris, un de verd i un de vermell – aportats per l’empresa Agroponiente – a un preu simbòlic d’1,5 euros. En el darrer recompte provisional, a Vic s’havien venut més de 300 bosses. L’objectiu de la campanya és fomentar la solidaritat amb les persones que pateixen la malaltia i difondre la tasca d’acompanyament que realitzen les entitats de la FECEC, entre elles Osona contra el Càncer. La recaptació íntegra de la venda dels pebrots solidaris es destinarà als programes d’atenció i suport a pacients oncològics i les seves famílies que porten
a terme les associacions de pacients. Ivó Valdivielso, vocal de la Junta Directiva de la FECEC i director de la Fundació Oncolliga, ha destacat la importància d’iniciatives com “Posem-li pebrots al càncer”, «que ens ajuden a conscienciar la població sobre aquesta malaltia i a donar visibilitat a la tasca d’acompanyament a les persones amb càncer i les seves famílies que realitzem les entitats federades. La nostra feina és acompanyar- les durant totes les etapes de la malaltia
i ajuda-les a trobar els seus propis recursos per poder-la gestionar. Ho fem oferint una atenció integral que inclou suport emocional i social, però també pràctic, mitjançant orientació nutricional, assessorament jurídic-laboral o estètica oncològica. El nostre objectiu és millorar la seva qualitat de vida, per això és  fonamental el suport de la societat».

Centenars de voluntaris convocats per les entitats federades a la FECEC van ser els encarregats d’informar els clients i animar-los a comprar les bosses de pebrots solidaris. D’altra banda, Condis també fomenta la solidaritat entre els seus treballadors i col·laboradors, que hi participaran des dels diferents supermercats i des de la plataforma logística central. «Any rere any, ens emociona veure la implicació i la solidaritat de la ciutadania envers aquesta iniciativa, fet que ens demostra que, quan tenim una fita compartida i solidària, som capaços d’unir esforços i arribar molt més lluny del que ho faríem individualment», explica Xavier Pérez, director de màrqueting i comunicació de  Condis. Amb les etiquetes #posemlipebrotsalcancer i #pebrotssolidaris, la cadena de supermercats i la FECEC va convidar a la ciutadania a donar veu a la iniciativa pujant les seves fotografies amb la bossa de pebrots, tant al Facebook com al Twitter de la FECEC i de Condis (@condislife), així com a l’Instagram de Condislife.

OSONA.- CaixaBank, a través d’una aportació econòmica de la Fundació “la Caixa”, ha mostrat el seu suport a la Fundació Sant Tomàs col·laborant en la compra d’una furgoneta de 9 places que s’ha adquirit per a l’escola l’Estel. Gràcies al donatiu de 10.000 euros de la Fundació “la Caixa”, l’Estel ha pogut renovar la furgoneta que tenia, que després de 20 anys de servei ja havia quedat antiquada. Disposar d’aquest mitjà de transport per a un servei d’educació especial com
l’Estel és molt necessari, ja que fa possible poder traslladar tots els alumnes en sortides que requereixen desplaçaments amb un mitjà de transport propi.

A l’Estel la furgoneta serveix, per exemple, perquè els alumnes puguin fer sortides a la comunitat i experiències de lleure, desplaçaments per fer les activitats complementàries, com la natació o bé serveix com a complement al transport d’autobús en els desplaçaments d’excursions i colònies. La furgoneta també s’utilitza perquè els alumnes de l’etapa de transició a la vida adulta puguin desplaçar- se a fer les pràctiques laborals. A més, disposar d’aquest mitjà de transport
és molt útil davant de qualsevol urgència que es pugui presentar en el dia a dia escolar d’un centre com l’Estel.

A l’acte d’entrega del vehicle  van participar-hi Ricard Aceves, director general de Sant Tomàs, Antoni Noguera, director de Banca d’Institucions de CaixaBank a la Catalunya Central, Montse Benítez, directora de l’Àrea de Negoci de CaixaBank a Osona, i Toni Ramírez, president de Sant Tomàs.

OSONA.- Aquell jersei oblidat al fons del calaix pot tenir encara un llarg recorregut. Si a més a més el deixem en mans de la Fundació Humanitària Dr. Trueta pot esdevenir també una oportunitat per a persones amb problemes de salut mental de sortir del seu aïllament. Aquesta és la filosofia del projecte d’economia circular Treballa, Recicla, Cuida’t que l’entitat ha posat en marxa: fomentar el reaprofitament de roba en desús amb una finalitat social i terapèutica.

En la gran majoria de cases ja és habitual trobar diferents cubells d’escombraries per a les diferents fraccions. Reciclar el plàstic, el paper, el vidre i el residu orgànic és un hàbit cada vegada més estès, però encara hi ha marge per anar més enllà. El residu tèxtil és un dels residus domèstics més desaprofitat. Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, només es recicla un 12% de la roba en desús. Davant l’emergència climàtica tots els esforços sumen, així es vol
evitar que la roba de vestir que ja no ens posem acabi als abocadors, aquesta serà una obligació a partir del 2025. En aquest marc, la Trueta s’avança i obre una nova línia de treball que consisteix a separar els elements aprofitables de la roba en desús per transformar-los i reaprofitar- los.

Si el jersei oblidat està encara en bon estat, algú altre el pot aprofitar, però si està tan usat que no pot convertir-se per ell mateix en una peça de segona mà no cal llançar- lo. Els seus components tenen encara una vida útil. Botons, cremalleres, sivelles, cordills o la mateixa tela poden tenir una segona vida per ells mateixos o, amb imaginació i creativitat, convertir-se en una bossa de mà, un davantal, peces de patchwork o trapillo.

La nova línia de treball que ha emprès la Trueta, que ja té més de 15 anys d’experiència en la venda de roba i objectes de segona mà a través de les seves botigues l’Atelier i Tam Tam a Vic i Manlleu, ha permès crear una cadena de triatge i costura que permet afermar llocs de treball per a persones amb problemes de salut mental greu, amb discapacitats superiors al 65%. El projecte compta també amb el suport econòmic de Fundació La Caixa.

Aquestes persones i els seus familiars pateixen l’estigmatització, la reclusió a casa, l’aïllament i l’exclusió social. L’activitat laboral que desenvolupen al Centre Especial de Treball El Merma és per a ells un estímul per sortir de casa, relacionar- se amb altres persones, millorar l’autoestima, alleujar el conflicte familiar i millorar el sentiment de benestar. L’activitat laboral es converteix en un complement terapèutic al tractament psiquiàtric i farmacològic. La inserció laboral
és un dels eixos fundacionals de la fundació, que porta a terme en col·laboració amb altres organismes comarcals com Osona Salut Mental, el Consorci  Hospitalari de Vic o Osonament.

Per ara s’ha engegat el projecte pensant en els particulars, que poden fer arribar els seus residus tèxtils al magatzem de la Trueta a Gurb o a les botigues de Vic i Manlleu. Més endavant, però, hi ha la voluntat d’obrir-se també a les empreses i proposar-los reconvertir el seu residu tèxtil, com poden ser els uniformes de treball, en regals promocionals d’empresa. Amb el lema “El teu residu per a mi és vida”, es vol conscienciar al teixit empresarial que el seu sobrant és una  oportunitat laboral per a les persones amb malaltia mental i, alhora, una lluita per minimitzar l’impacte ambiental i un estalvi econòmic.