La Sara Terricabres és la coordinadora de les activitats de la Fundació i va explicar que des que va començar la Fundació, hi ha passat molta gent, abans de començar amb els cavalls es va proposar de fer el casal d’estiu per a nens amb pocs recursos i exclusió social. El resultat ha estat molt bo i en ser un espai a l’aire lliure, ens explica que va venint gent nova. Els nens es fan grans i van canviant, hi ha usuaris dels casals d’estiu que no estan en situació de risc d’exclusió, el que vol dir que és un servei obert a tothom i que tothom si troba bé. Tracten amb infants de 4 a 12 anys i joves de 16 a 20, també persones amb discapacitat. La Fundació El Parés dona l’oportunitat, orientar, acompanyar i obrir portes que per altres itineraris tindrien tancades.
Els hi ofereixen una estada amb els cavalls en l’entorn rural i una sèrie d’activitats per a desenvolupar aquesta autoestima i en acabar aquest procés que ells hagin decidit estudiar alguna cosa o bé encaminar-se en alguna pràctica laboral o tinguin algún contracte. També té com a objectiu l’adquisició de valors humans, respecte per la natura, a l’entorn rural i a les persones, positivisme davant la vida i ganes de viure i de ser feliç. Aquest és un projecte que s’està obrint a un grup de joves, però per l’experiència que han tingut, sí que és cert que la majoria venen amb alguna experiència familiar o en l’àmbit escolar. La Sara explica que és important treballar paral·lelament amb les famílies i els tutors que es facin corresponsables dels adolescents, per avaluar el procés del jove. Quan està al Pares té responsabilitats, però quan arriben a casa seva canvia, és fer-los veure que no és problema del lloc on estan, sinó d’un procés vital i comprensió de la vida.
La Fundació està situada a Gurb, a la C17, sortida 65, i animen a tothom que tingui ganes de passar una bona estona i conèixer gent, que es pot començar com a usuari i trobar el camí com a monitora voluntària. Els monitors i col·laboradors que hi van, sobretot al casal d’estiu a fer voluntariat, són de diferents àmbits, monitors de lleure, psicòlegs i professionals específics què, depenent del projecte, fan tallers i donen a conèixer diferents experiències laborals. Tenen 4 cavalls, cabretes, gallines, oques a la bassa, conills, està preparat per a barbacoes. Bàsicament es tracta d’una granja escola de natura per intervenir en el procés de formació i acompanyar tant a infants, joves, com a persones amb discapacitat. És important el canvi que fan abans i després de tenir l’experiència amb els animals, els ajuda a conèixer els seus límits, les seves pors. També ofereix altres eines, l’horticultura, el coneixement de com es vivia a pagès, anar als orígens dels éssers humans. Excursions a la creu de Gurb, l’ermita de Sant Roc, el coneixement del nostre entorn.
Per al 2021 està previst el casal d’estiu, la rehabilitació eqüestre i potenciar l’empoderament als joves adolescents. També ofereixen matinals de cap de setmana lúdiques per a famílies, sense allotjament, per gaudir de la granja escola i excursions escolars. Hi ha aquesta part terapèutica que comporta l’activitat en família. La Fundació va en el camí de potenciar els valors humans de respecte, tolerància, prendre decisions coherents, cooperar, ajudar als altres i avançar tots junts. La Sara ens diu convençuda que a la Fundació Parés avancen tots junts ajudant-se els uns als altres i acaba dient: «Si fem pinya, ens en sortirem, som-hi!».
La Sandra, una col·laboradora fidel
La Sandra Plans és una col·laboradora històrica al Parés. La Sandra va explicar que fa deu anys va arribar a Vic des d’Artés, després de la separació dels seus pares, li van aconsellar la Fundació Parés on hi va trobar la Mercè Bau, presidenta de la Fundació. La Sandra ens explica que la Mercè és una persona que sempre està disposada a ajudar sense esperar res a canvi, sempre positiva, mai es queixa, tant pot fer de mare, d’amiga com de psicòloga, sempre disposada a ajudar a tothom, «mai l’hi estaré prou agraïda». Allà va descobrir la seva vocació pels nens petits, va ajudar la Mercè en els casals d’estiu, Nadal i Setmana Santa, abans d’això, es va treure el títol de l’ESO a l’escola d’adults, més endavant es va treure el títol de monitora de lleure fent un canvi radical a la seva vida, actualment està treballant al Tac Osona, molt contenta i motivada «si no hagués anat a la Fundació Pares, la meva vida potser no hauria anat tan bé. Els canvis diuen que sempre són per bo, s’ha d’aprofitar i mirar d’encarar-los sense por» explicava emocionada, «els nens creen ganes de viure, els ajudes veus que et respecten i et valoren, en general són transparents, diuen el que pensen».