En Lluís Solé va explicar al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic, les particularitats d’aquesta orquestra en què pot participar-hi tothom. Saber música no és un requisit indispensable, l’objectiu és la igualtat d’oportunitats, «tu vols fer música, doncs vine que ens ho mirem», diu en Lluís. El que sigui capaç de fer el músic, serà problema del director per saber quins papers musicals pot oferir i que siguin assumibles. Intenten sonar bé, però l’excel·lència sonora no és un propòsit fonamental.
Les persones integrants de l’orquestra hi han arribat a través d’assistir als concerts o del reportatge que es va emetre a TV3 i alguns, també, pel boca a boca, «gent que no sap res de música i que mai hauria pensat sortir a l’escenari a tocar, només el fet de viure en aquest context ja crea sentiment de molta gratitud. Hi ha integrants que són professionals de la música i que valoren molt les dificultats que això implica i sobretot aquesta idea de poder ajudar als altres, aportant comunitat». El requisit és tenir-ne ganes i un cert compromís. Assagen els dimecres al migdia durant una hora i mitja, però aquesta temporada l’únic dia que han coincidit tots junts ha estat el concert de Festa Major.
Hi ha experiències de música participativa amb discapacitats i en alguns projectes en concret, però «la diferència amb l’orquestra inclusiva està en el fet que està oberta a tothom, ha vingut canalla, gent jubilada… Al nostre país hi ha poquets projectes com aquest i és una llàstima, seria bo per a tots, per a la música, per a la societat». Ara tenen molta demanda i s’estan plantejant restringir l’accés. Aquest és un tema que no hi havien pensat fins ara, crear uns estatuts i unes idees a seguir. De cara l’any que ve l’objectiu és ordenar tots aquests aspectes de funcionament intern. Els participants no han de pagar res, és gratuït. La Mercè Carrera, doctora i companya de feina a la UVic, «fa una tasca invisible, però alhora molt important, està ajudant constantment per atendre les necessitats de les persones que es perden i que necessiten una mica de reforç».
L’inici de l’orquestra va lligat amb la Tesi Doctoral del Lluís, va encetar una línia de recerca d’accessibilitat cap a la música i les arts i això va portar a crear el Màster en Aplicació de Pràctiques Artístiques Accessibles que es fa a la UVic. Va semblar que el que volien fer al voltant de la música, no era factible i s’ha anat convertint en aquesta idea de formar persones que siguin capaces de realitzar amb qualsevol art el que s’està fent a l’orquestra, generar entorns on tothom pugui participar. «Sovint amb les arts som espectadors, és interessant oferir a la societat aquesta opció més participativa».
L’orquestra inclusiva porta experiències en qualsevol entorn, tant sigui sanitari, educatiu, empresarial… donant sortida a persones que siguin capaces de facilitar experiències artístiques. «Tradicionalment, hi ha hagut una vinculació entre l’art i l’excel·lència, això no vol dir que no sigui vàlid, però aquest procés sovint ha generat exclusió. És molt important que hi hagi art d’alta qualitat, perquè quan vas a sentir un concert de Bach es vol sentir maco i bé, però no ha de treure l’opció del fet que qui vulgui, pugui viure, treballant amb rigor i participant d’aquesta idea, el fet que tothom té dret a tocar i no tenir aquesta pressió de l’excel·lència».
