Una part dels voluntaris van anar al menjador social el Tupí i van poder viure que no cal anar tan lluny per ajudar algú que ho necessita. Uns altres van anar a la Llar Juvenil, «és una experiència que els ha ajudat a créixer i a obrir els ulls, veure que hi ha gent que necessiten els voluntaris en el seu dia a dia, els ha fet adonar de quan afortunats són i de les oportunitats que tenen, han vist que hi ha gent al costat de casa que ho està passant molt malament», detallava la Núria Suárez. També al Centre Cívic Sant Anna amb gent de Sant Tomàs, van tractar amb persones amb discapacitat intel·lectual, les quals des del primer moment els van rebre amb molt afecte. A part del voluntariat han fet també relació amb els alumnes que han vingut d’altres escoles, han tingut una relació molt intensa i els marcarà per tota la vida.
El dia que marxaven va estar ple d’abraçades i plors, no volien marxar. En el cas del menjador social del Tupí, no van agafar gaire confiança amb els voluntaris, perquè cada dia hi havia de diferents, però amb la Núria i en Marià van agafar molta estima. Amb la gent de Sant Tomàs han agafat molt afecte, el segon dia ja eren tot abraçades. Han fet amistats molt fortes amb persones que eren molt tímides al principi, però després ho explicaven tot: «Que en una setmana expliquin tot i en acabat s’hagin d’acomiadar, sap greu».
Els ha ajudat molt a reflexionar veure les situacions des de dins, com en el cas de la llar juvenil, perquè són nens i joves que venen de situacions molt dures que han viscut a casa, alguns són nens que fa més de cinc anys que estan allà, «que amb dos anys et treguin de la teva família no ha de ser gens fàcil. Ara, la seva família és la llar, no són germans de sang, però han viscut tantes coses junts que al final és com si ho fossin, hi ha un ambient de germanor, també es barallen, així i tot és normal». El balanç que en fan és molt positiu, tant pel que fa a la ciutat com l’experiència en les entitats, coincideixen a dir que sempre recordaran el que han viscut en cada una de les entitats i que l’any que ve els hi agradaria repetir.
La motivació per accions de solidaritat que puguin tenir des de casa és important, alguns han tingut aquesta activació tot i que la família no s’hi ha dedicat, però sí que els han incentivat. Tots coincideixen que aquestes accions omplen molt i que esperen arrossegar a la família i fer activitats d’aquest tipus. A l’escola a vegades fan accions de suport al rebost solidari i ho donen a l’església o a Càritas, també activitats com la recollida de joguines i de llibres per nens que no en poden comprar. I en el que coincideixen tots és en les darreres campanyes relacionades amb la tragèdia de la guerra d’Ucraïna, han organitzat recollida de medicaments i han ajudat els nens ucraïnesos i a les seves famílies fent un rebost solidari.
Joves amb valors es formen a Vic
El JoVic és una activitat que les escoles Vedruna oferten a alumnes de tota Espanya que han finalitzat 4t d’ESO o 1r de Batxillerat (16-17 anys). Hi ha una gran oferta d’activitats a altres llocs per altres edats. El JoVic en concret és el primer any que es realitza i ha comptat amb 11 participants catalans (Terrassa, Sabadell, Ripoll, Agramunt, Sant Quirze de Besora, Balaguer, Artés) i un noi de Pamplona. El camp de treball s’ha realitzat del 26 de juny al 2 de juliol. Al matí realitzaven voluntariat al menjador social El Tupí, a la Llar Juvenil i al Centre Cívic Santa Anna amb Sant Tomàs. A la tarda realitzaven visites culturals per conèixer la ciutat, la figura de Joaquima de Vedruna, tallers d’autoconeixement i creixement personal, i sobretot conviure i compartir experiències amb altres joves de la mateixa edat. Han estat acompanyats per dos professores Mònica Sagués (Vedruna Artés) i Imma Cid (Vedruna Mollerussa). Tant els joves com les entitats on han col·laborat han expressat estar molt satisfets de l’experiència i amb ganes de repetir el proper any.
Les escoles vedrunes, amb una especial atenció a l’educació en valors, van tenir el seu origen a Vic amb el projecte de la seva fundadora Santa Joaquima de Vedruna, casada amb l’advocat vigatà Teodor de Mas i Solà, la qual un cop viuda va iniciar la fundació d’un nou institut religiós, l’any 1826, dedicat a la cura dels malalts i a l’educació de les noies d’extracció social humil, en uns moments en què la formació integral de la dona era encara molt menystinguda.