OSONA.- Osona ha posat en marxa una campanya de solidaritat per acollir persones refugiades d’Ucraïna. Demanen habitatges buits i també aportacions econòmiques per finançar les estades dels nouvinguts. Està liderada per l’ONG Osona amb els Nens, amb més de 20 anys d’experiència oferint estades a infants de la zona de Txernòbil, i compta amb el suport d’entitats com el Consell Comarcal d’Osona, Creu Roja Osona així com el servei de Salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic, que ja preveu donar-los atenció en funció de les necessitats. De moment ja han gestionat l’acollida d’una quinzena d’ucraïnesos que han fugit de la guerra.
El president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Carles Rodríguez, va subratllar que aquesta acció és un «pla de xoc per atendre l’emergència del moment» alhora que vol complementar les iniciatives impulsades per la Generalitat.
Des que es va posar en marxa la campanya la primera setmana de març, ja han recollit més de trenta habitatges per poder oferir allotjament a famílies ucraïneses. També s’han gestionat ja una quinzena d’acollides de refugiats.
Durant la presentació de la campanya es va comptar amb la presència de la Dasha i la Vitalina, dues joves ucraïneses que han aconseguit sortir del seu país gràcies a l’Olga, una osonenca que les va anar a buscar amb el seu vehicle a la frontera amb Polònia. L’Olga i la seva família havien acollit la germana de la Dasha i la Vitalina en una de les estades a Catalunya organitzades per l’entitat Osona amb els nens. En esclatar la guerra, l’Olga no va dubtar en agafar el cotxe i anar-les a buscar. Són estudiants universitàries de Química i Història, que han hagut de deixar enrere tota la seva vida i estudis per fugir de l’horror de les bombes.
La informació per acollir refugiats o fer donatius es pot trobar al web del Consell Comarcal d’Osona.
Els primers refugiats, a l’Alberg de Vic
La consellera de Drets Socials de la Generalitat, Violant Cervera, i l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, van visitar, el 28 de febrer, les 14 persones d’Ucraïna que es trobaven a Catalunya quan va començar el conflicte bèl·lic i que van ser acollides a l’alberg Xanascat de Vic. «Ens posem a la seva disposició per poder ajudar al màxim possible a aquestes persones», va explicar la consellera. Anna Erra va remarcar que Vic és ciutat d’acollida i es van posar a la disposició dels refugiats tots els serveis de la ciutat. Van ser els primers moments del conflicte i la convocatòria de mitjans d’informació per donar informació sobre la situació dels refugiats que hi havia a Catalunya es va seguir amb molta expectació. La visita de la consellera Violant també va ser aprofitada per l’ONG ‘Osona amb els nens’, per detallar la situació en la qual estaven molts dels nens i joves que s’han anat acollint, al llarg dels anys, per l’entitat i ja es va començar a parlar de les diferents vies per aconseguir facilitar la seva arribada a Osona i la disposició de moltes famílies d’acollir-los a les seves llars o oferir habitatges per a les famílies refugiades que vagin arribant.
«Veure des de fora com estan matant la teva gent és molt dolorós»
L’Anna Novitska i l’Inna Pavliuk fa vuit anys que resideixen a Osona, van marxar d’Ucraïna a causa del conflicte amb Rússia. Ja coneixien la comarca perquè havien vingut amb l’ONG ‘Osona amb els nens’. L’Anna es va estrenar l’any 2002, tenia 12 anys i no tenia pares, va anar amb una família de Taradell. Cada estiu tornava fins que va complir 18 anys, l’Anna va continuar dos anys més com a monitora, venia a portar i acompanyar nens d’Ucraïna. Va estudiar periodisme a Ucraïna on es va casar, van tenir un fill. Quan el 2014 va començar la guerra entre Rússia i Ucraïna, van decidir venir a viure a Taradell. L’Inna també va venir amb ‘Osona amb els nens’, casualment amb la mateixa família que l’Anna, però uns anys abans. El 2014 va començar la guerra, però estaven bé, tenien feina. Va començar a Maidàn, en un matí van matar 100 persones. Els homes havien d’anar a la guerra, qui no hi anava, eren cinc anys de presó. L’any 2014, als pobles de Donetsk i Luhansk, a Ucraïna, van entrar els tancs i va començar el conflicte concentrat en aquesta zona. No volien anar a la guerra, no volien matar gent, van començar els problemes econòmics, van perdre la feina i van decidir marxar.
«Estan bombardejant edificis sencers amb gent als soterranis, hi ha més morts dels que s’està dient». L’Anna i l’Inna estan en grups de xarxes socials amb gent d’Ucraïna, saben més bé el que passa que a la televisió, «els informatius no diuen realment tot el que està passant». Els pobles grans els han bombardejat tant que no hi queda res, la gent intenta marxar, «tenen por, no hi ha ni menjar, medicació, aigua ni llum, no es pot viure així». A algunes zones porten subministrament, altres no hi arriba res. Sortir del país és molt complicat i perillós.
La primera setmana de guerra, entre dones i nens, van marxar tres milions de persones, primerament cap a Polònia per salvar la vida, després s’havia de pensar en quina situació s’està. «Tothom està ajudant moltíssim, et deixen la casa, però tenen clar que quan s’acabi la guerra, volen tornar, la gent que han perdut la seva llar, potser no tindran un lloc on tornar i segurament es quedaran el país que els ha acollit».
«Els soldats russos venen enganyats, es pensen que estan fent uns estudis, els ucraïnesos els hi pregunten a què han vingut, i contesten, a fer uns estudis, potser venen enganyats, no saben ben bé que van a una guerra, no saben el que està passant». L’Anna i l’Inna tenen tota la família a Ucraïna, es comuniquen per telèfon, plorant, els hi diuen que tenen molta por. Alguns familiars «diuen que no marxaran i que es quedaran a defensar el país passi el que passi». Hi ha alguns que pensen a tornar per a defensar Ucraïna, però les situacions familiars són molt complicades, hi ha part de la família que està a la guerra i l’altra part fora del país per salvar-se. «Putin vol aconseguir tota Ucraïna. Ucraïna està preparada perquè tota la gent ajuda moltíssim amb armes i amb suport, Putin es pensaven que no s’aguantaria tant, Ucraïna no vol ser russa, no vol estar amb Putin, és un país independent, si hi ha alguna zona que vol ser russa, doncs que se’n vagin a Rússia», manifesten l’Anna i l‘Inna, «a Rússia només viu bé la gent de Moscou, per Putin, la resta no són importants».
Ara pels que han marxat és molt més fàcil, quan l’Inna i l’Anna van arribar, fa vuit anys, ningú sabia que a Ucraïna hi havia conflicte, es pensava que els refugiats només venien de Síria, però elles també eren refugiades de guerra. Per a finalitzar tot el procés de legalització van passar cinc anys, durant aquests temps, no podien sortir del país. L’Inna hi ha pogut anar dues vegades. L’Anna i la seva família hi van viatjar el 15 de desembre, els avis no coneixien la seva neta, quan estaven allà, mirant les notícies, van veure que allò no pintava gaire bé, els russos van començar a portar tancs i soldats a les fronteres, van tenir por de no poder tornar i van marxar.
L’Anna ha acollit a casa seva una amiga amb la seva filla. Un dilluns van arribar a Taradell, el segon dia la nena ja va poder anar a l’escola, el quart es van poder fer la targeta sanitària. L’Inna també acull una altra amiga amb la seva filla. Des d’Osona amb els nens s’està ajudant molt a tirar endavant els acolliments a famílies. L’Inna viu a Roda de Ter, els veïns i companys li mostren molt suport oferint habitatges, menjar i roba. Llencen un missatge d’esperança perquè a Ucraïna «s’acabi tot molt ràpid i que les famílies puguin estar bé, tot el món ajuda a Ucraïna. És l’únic país que en tan pocs dies l’han bombardejat tant, veure des de fora com estan matant la teva gent és molt dolorós, en un dia ho han perdut tot, ara no els importen ni els diners, ni la roba que porten, només volen el cel net de bombes i Pau».