El 4 de novembre ens va deixar Carles ‘Tati’ Furriols i l’endemà, l’acte de comiat, va ser emotiu i multitudinari amb la presència de destacades personalitats del món independentista i social.
VIC/estrip.- Comiat multitudinari al metge i activista vigatà Carles ‘Tati’ Furriols, que va morir el dissabte 4 de novembre als 67 anys. A la cerimònia de l’endemà, al tanatori de Vic, s’hi van concentrar centenars de persones, des de familiars, amics i gent que l’estimava fins a representants del món polític, entre els quals Quim Torra, Laura Borràs o els exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull. Hi va haver un seguit de parlaments especialment emotius com el de l’escriptor Lluís Solà i Sala o l’entranyable Pep Anguera.
“Ser resilients és el millor homenatge que podem fer al fundador i ànima de la Trueta, Carles Furriols, Tati. De tu hem après a adaptar-nos i superar els reptes amb valentia. Procurarem ser dignes del teu llegat treballant per fer un món millor. Gràcies per tant, i fins sempre”, va destacar a través de les xarxes socials la Fundació Trueta per informar de la mort del seu president, a qui el 2018 li van detectar un càncer de pàncrees.
En el mateix fil el president Carles Puigdemont escrivia: “Avui, dia de Sant Carles, ens ha deixat en Carles Furriols, l’estimat Tati. Descansa en pau, amic. Trobarem a faltar la teva bonhomia, la manera com sabies estar al costat de tots, especialment dels qui més pateixen. Amb les prioritats sempre clares i els punts cardinals de la vida, inamovibles. Un humanista amant del món i arrelat al país”.
Activista totalEn Tati, va ser un gran activista del moviment independentista, sobretot a Osona i a la Catalunya Central. El 1993 va crear l’Associació Doctor Trueta que al principi, a través d’un centre de treball basat en la teràpia ocupacional per a malalts mentals, es dedicava a la recollida selectiva de medicaments per enviar a diversos països. A través de la Fundació Humanitària pel Tercer i Quart Món Doctor Trueta va treballar per fomentar la creació d’empreses sostenibles i la inserció laboral de persones vulnerables a partir de la recollida de fàrmacs.
Incansable en tots els fronts, durant la pandèmia de la Covid va tenir una activitat frenètica. Va organitzar el grup de Cosidores i Sastres per la República d’Osona i el Lluçanès, format per 256 voluntaris i el resultat de tres mesos intensos de feina es va traduir amb prop de 70.000 peces de protecció individual per als professionals dels centres sociosanitaris d’Osona i el Lluçanès.
En “Tati” explicava aquells dies que el grup de Cosidores i Sastres «prové de la xarxa creada amb l’esperit de l’1 d’octubre de 2017 i sempre està activa per si és necessari». Algunes de les persones voluntàries del grup de Cosidores i Sastres es van reincorporar a la seva feina, però alguns van perdre la feina per culpa de la situació que es va generar. Seguint l’esperit d’ajuda mútua de les xarxes de voluntaris creades arran de la pandèmia, la Fundació Dr. Trueta, amb en Tati Furriols al davant es va posar a treballar per posar en marxa una iniciativa per tal de poder aportar uns ingressos econòmics a les cosidores que durant 12 setmanes havien estat treballant voluntàriament i llavors van perdre la seva feina habitual. Mai deixava ningú a l’estacada.
Reportatge vital de Toni Coromina
‘Més enllà de la quimioteràpia i els tractaments mèdics que han donat un resultat positiu, diu que a l’hora de recuperar-se, «no pots quedar-te assegut en una butaca: és important tenir una actitud positiva, lluitar i moure’s». De fet, sempre ha estat un home d’acció i de caràcter indomable que no s’ha arrugat davant les adversitats. En la seva fecunda activitat viatgera arreu del planeta ha tingut l’oportunitat de viure en directe molts conflictes i situacions tràgiques que l’han fet madurar i l’han convertit, sense pretendre-ho, en un politòleg molt crític amb els disbarats ocasionats pels poderosos agents del capitalisme salvatge’.
Aquest és un petit fragment de l’excel·lent reportatge que va escriure l’enyorat Toni Coromina i es va publicar el 14 de febrer del 2020 a osona.com. Aquests dies toca rellegir-lo per recordar la vida d’aquest metge vigatà que fa 30 anys va impulsar la Fundació Humanitària Doctor Trueta i que aquell 2020 va ser escollit per Òmnium Cultural Osona com a persona homenatjada, un any després de ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi i nomenat Osonenc de l’any pels lectors d’El 9 Nou. Fàcilment accessible, fent la recerca per internet del nom del reportatge: ‘Tati Furriols, el compromís d’un incansable lluitador amb els silenciats del Tercer i Quart món’.
Tati Furriols s’acomiadava dels amics en l’estrena del documental de la Trueta
Diuen que qui dia passa, any empeny i així, dia a dia, la Fundació Dr. Trueta ha fet 30 anys de vida. N’hem vist de tots colors al llarg d’aquest temps: moments de bonança, èpoques d’estar a la corda fluixa, etapes de transformació… I aquí continuem, una mica més atrotinats, però amb la mateixa il·lusió d’aquell mes d’octubre de 1993, quan el metge vigatà Carles Furriols va decidir crear una associació sense ànim de lucre amb la idea de fer un món millor.
Aquesta trajectòria és la que amb molta destresa ha sabut copsar el director Xef Vila en el documental Fundació Dr. Trueta, 30 anys, que es va presentar el divendres 27 d’octubre a l’Espai ETC, Vila condensa trenta anys en una cinta àgil que té com a fil conductor el testimoni de fundadors, treballadors, usuaris, voluntaris i col·laboradors de la fundació. El periodista Marc Güell va fer la presentació de l’acte en el qual van intervenir Xef Vila i un emocionat Tati Furriols, conscient que podia ser la seva darrera presència en públic i acompanyat de la gent que el té en gran estima.
Tot i els evidents efectes de la malaltia, Carles Furriols, abans de la projecció va agafar el micròfon, per agrair la feina feta a tanta gent que l’ha acompanyat en un viatge que l’ha portat a molts racons del món per fer acció humanitària. Furriols es va mostrar molt satisfet d’haver mobilitzat tanta gent, divendres a la sala d’actes de l’ETC. El primer agraïment va ser per a les 40 persones que actualment estan vinculades a la Trueta, una fundació que gestiona 10 tones de medicaments al mes, set tones de documents oficials i 400 quilos de roba. De seguida, però, va tornar als orígens per agrair a la família de Josep Trueta, «un català universal», haver-los permès adoptar el seu nom. El record per a treballadors i voluntaris de les tres dècades, el fet de ser pioners en el reciclatge de medicaments i l’acció humanitària no van faltar en un discurs que acabava amb un «deixo això per dat i beneït», per donar pas al documental.
Al final de la presentació, molts dels presents es volien fer fotografies al costat del seu amic, en Tati Furriols, i també s’hi va prestar una emocionadíssima presidenta del Parlament i bona amiga, Laura Borràs.
Els tres pilars de la Fundació Trueta
1993. Fruit de la quimera del metge vigatà Carles Furriols neix la Trueta amb un ambiciós objectiu: contribuir a fer un món millor. Paraules majors que s’han anat concretant al llarg de la seva existència en accions sustentades en tres pilars: la cura del medi ambient, la inserció laboral de persones amb problemes de salut mental i la cooperació al desenvolupament.
La Trueta va néixer amb la missió de reaprofitar els excedents de medicaments i material sanitari que particulars i empreses acabaven llançant per enviar-los als països més desafavorits. Una idea que volia lluitar contra el malbaratament i les desigualtats socials. A més, es va implicar en el procés de triatge persones amb problemes de salut mental, donant- los una oportunitat que sovint la societat els negava, el dret a treballar.
La Fundació Dr. Trueta ha anat avançant i evolucionant en consonància amb els temps, les lleis i les necessitats de cada moment. Es va obrir una línia de suport al nostre entorn més pròxim, l’anomenat Quart Món; s’han diversificat els materials de recollida i reciclatge i s’ha creat una nova línia de treball basada en el reaprofitament de residu tèxtil.
