VIC/estrip.- La Mar, la Sol i l’Abril formen part de l’Agrupament Escolta i Guia Tsunami de Vic, en els dos últims anys de la seva etapa com a joves al CAU, sempre se sol fer un projecte, el seu l’objectiu era treballar i aprendre sobre els menjadors socials i donar-los-hi visibilitat. Van decidir col·laborar amb el Tupí. En el projecte, que van iniciar el setembre del 2021, han participat vuit joves i dues animadores que els anaven guiant i assessorant. Ho van explicar al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.
La Núria del Tupí ens explica com va començar el projecte. Ja que són veïns de La Calla, es van plantejar fer una visita, veure les instal·lacions, saber que hi fan, que és, com es mouen. Van quedar molt il·lusionades i van posar en marxa el projecte per donar més publicitat i visibilitat del menjador. Des del Tupí els va il·lusionar també veure que persones joves tenien aquesta inquietud i que la volien portar a terme. El resultat del projecte són uns plafons bastant grans que estan penjats a la Universitat de Vic, al campus Miramarges, tenen planejat que es puguin veure en diferents llocs. Els pròxims seran la biblioteca Pilarín Bayés i el Vic Jove.
Han fet tres cartells on primer expliquen la història del Tupí, com s’ha format, l’organització, d’on venen els aliments, els horaris que obren i així saber com funciona. El segon és una crida a l’acció, perquè tots, amb una mica del nostre temps, podem aportar a aquesta causa. I el tercer cartell és com un tiquet del supermercat on es visibilitzen diferents accions que es poden fer que valen 0 euros com dient que realment el que compta és l’actitud i no costa res poder anar a ajudar. Aquests plafons estaran a la UVic fins a finals d’aquest primer trimestre i a la biblioteca Pilarín a principis de gener durant un mes, després al Vic Jove es deixarà més temps.
La Sol va fer un temps de voluntària al Tupí que li va servir com a experiència molt enriquidora, sobretot la relació amb els voluntaris i que recomana a tothom. «És una cosa que sempre recordaré i m’ho emportaré amb un molt bon gust a la boca». Això ho va compartir amb la gent del grup. Altres que van poder anar-hi, també van ajudar alguns dies. Era difícil quadrar els horaris amb les classes de la Universitat i en la mesura que han pogut hi han assistit, «hi ha hagut molta motivació com a grup». Els ha fet adonar que es té una idea equivocada dels menjadors socials, «la gent hauria de saber més».
Amb aquest projecte es van adonar que realment es pot fer una gran tasca al costat de casa, no cal marxar per fer la gran ajuda i les teves accions tenen una repercussió se sent encara més pròpia. «Amb els usuaris no hi va haver gaire relació, molts van i venen, no és molt constant, per tant, costa més. Si el projecte hagués durat més temps, potser sí». Els hauria agradat involucrar-se encara més a nivell social, però per temps no han pogut, s’han quedat més en aquesta part de difusió del projecte, que és el que sabien que podrien fer bé. Aquest projecte també els ha fet valorar molt la importància del menjar a taula o una casa on dormir «i no donar-ho per fet».