Els joves també han col·laborat amb la col·locació de les bosses a les caixes de fusta fabricades a Areté que els clients trobaran a les botigues. Així mateix, al llarg d’aquests dos mesos, faran accions puntuals per anar difonent la campanya i un missatge més positiu envers la salut mental. Aquesta acció, que s’allargarà fins al 4 de desembre, s’emmarca en el programa d’activitats per commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental.
Dia Europeu de la DepressióEl passat 7 d’octubre va ser el Dia Europeu de la Depressió, un trastorn que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és la principal causa de discapacitat a tot el món. Es tracta d’una celebració proposada per l’Associació Europea per a la Depressió (EDA) per visibilitzar aquesta malaltia. A Europa hi ha 30 milions de persones amb depressió crònica i s’estima que a tot el món n’hi ha 350 milions (fonts de l’OMS).
A Osonament, la depressió també és un diagnòstic freqüent. El 2020, es van atendre 638 persones a l’àrea de salut mental. D’aquestes, 103, per trastorns de l’espectre depressiu. Un dels programes que es porta a terme adreçat a persones amb diagnòstics relacionats amb alteracions de l’estat d’ànim és del de Suport Emocional i Activació, que té per objectiu que les persones recuperin el seu projecte vital un cop superada la fase aguda del trastorn.
Les persones que participen en aquest programa, volen fer arribar a la població una sèrie de recomanacions perquè tinguin una guia de com actuar davant d’una persona que conviu amb el trastorn. Segons expliquen: «Creiem que molta gent no la reconeix com a malaltia. Necessitem que la societat ens entengui: les nostres necessitats, els sentiments que podem tenir en un moment donat, els canvis d’estat d’ànim… No tot és dir “és un mal dia”. És una lluita diària per intentar assolir un mínim de qualitat de vida. És per això que ens agradaria compartir algunes consignes per intentar ajudar les persones implicades». En aquest sentit, expliquen que els ajuda «una abraçada sincera», «que no ens diguin fes això o allò, sinó que ens acompanyin a fer-ho», «que ens demanin: en què et puc ajudar?», «que ens facilitin unes consignes clares», «que ens validin», «que ens demanin com estem», «que sapiguem que podem comptar amb la persona que tenim a prop». En canvi, diuen que no els ajuda «que ens diguin: anima’t!, has de sortir!, si tinguessis fills no tindries depressió!, no surts perquè no vols». Tampoc els ajuda que «ens sobreprotegeixin» o que «ens jutgin».
Des d’Osonament, es treballa l’acceptació de la situació personal i el compromís com agent actiu en el seu procés de rehabilitació. La intervenció tan individual com en grups se centra en les potencialitats i necessitats de cada persona, les quals defineixen els mateixos objectius de treball personal, amb el suport del seu professional de referència. Un dels punts bàsics és la millora dels hàbits saludables.