TORELLÓ/estrip.- El tennis taula va omplir el pavelló, durant el darrer cap de setmana de juny, amb la disputa de la 40a edició del torneig de les 12 hores i amb la primera edició del Torneig per a persones amb Parkinson. La creació a Torelló ara fa poc més d’un any, d’un grup d’una dotzena de persones amb afectacions neurològiques, d’un equip de tennis taula s’ha anat consolidant i, després de participar en alguns tornejos i el Campionat d’Espanya, els practicants torellonencs es van animar a organitzar una competició a la capital de la Vall del Ges., en la qual van participar 24 jugadors. Al final amb bons resultats, ja que Antoni Codina i Miquel Tort, del Tennis Taula Torelló, van quedar segon i tercer, respectivament. La jornada de diumenge va acabar amb un nombrós dinar de germanor. I és que les persones amb Parkinson destaquen que el tennis taula els ha ajudat molt a millorar la part motriu i de reflexos.
Reportatges al 9 Nou i a TV3 en el darrer any sobre aquesta iniciativa ha estat un pas important per conèixer més gent en la seva mateixa situació i pensar ja en altres iniciatives com crear un grup d’afectats de Parkinson a Osona i també algun equip de tennis taula en altres municipis com Vic on van a les instal·lacions un cop a la setmana, però sense que ningú els cuidi i mimi com fan al Tennis Taula Torelló, tal com va explicar el seu president Cristobal Velasco, al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic. Molt feliç, «de veure que vam començar amb quatre fa ara un any i dos mesos i que avui ja som una vintena. Un èxit total!». Amb gent de tota la comarca, de Tona, de Sant Hipòlit, de Manlleu, d’Olost, de Vic i un de Folgueroles. «Tot va començar amb la Conxi, em va explicar que eren tres o quatre que estaven amb el tema del Parkinson i volien provar això del tenis taula, que els havien dit que anava bé. Jo vaig dir provem-ho, portes obertes i vàrem començar: Fent d’entrenador, quan eren quatre, cinc, vuit, però ara ja no atrapo i he agafat un altre entrenador». El Cristobal, menys a la foto, fa cara de felicitat: «M’ho passo molt bé. Fan conya, riuen, s’ho passen bé i, de tant en tant, anem a prendre alguna cosa».
En Cristobal parla de coses, de la mobilitat que aconsegueixen jugant a tenis taula. «Quedo parat, quan veus que venen d’una manera i, al cap de vint minuts, ja coordinen molt més bé, millora l’agilitat, no els fa mal res. La veritat és que els va molt bé, molt bé». També té retorn de les famílies, «et diuen que això els va molt bé. Comencen a fer algunes coses més. Un cas concret d’un senyor que em van dir que ja menja sol, cosa que abans ja no feia». .
En Joan i en Xevi, dos dels participants en el torneig, expliquen com és de desconegut el Parkinson. «Una malaltia que té molts condicionants a l’hora de moure’t, és una malaltia del sistema motor, bàsicament, encara que tot ve del cervell. No es millora, cada cop va més, és degenerativa i cada vegada afectat a gent més jove. El que ens ajuda és estar actiu. Els metges et diuen tens Parkinson, però tranquil que d’això no et moriràs. I el que no saps és tot el que patiràs, el que et costarà fer vida normal, ni com serà la teva evolució. Això no ho sap ningú, només el que el pateix. El Parkinson és invisible encara. Necessitem agrupar-nos, veure com ens podem ajudar mútuament i seguir amb projectes com el tennis taula, però en aquest cas ens caldria el suport i la implicació d’experts com podria ser la Universitat de Vic».