Un cop la furgoneta s’ha aturat, en Miquel i les altres 6 persones voluntàries tenen molt clar què han de fer. Cada un s’encarrega d’una tasca i es reparteixen la feina, com si es tractés d’una cadena de muntatge. En Miquel i en Ramon s’enfilen a la furgoneta i van fent baixar amb cura i respecte a l’Ester, en Rafa i l’Àngel que van amb cadira de rodes. A fora els esperen els dos Joseps, la Fina i la Rosalia que com a voluntaris i voluntàries els van acompanyant cap a l’entrada de la piscina. En David està entusiasmat de veure en Miquel, no se’n separa ni un moment i entra satisfet cap al vestidor dient-li que l’hi mullarà el cap amb la galleda. Avui, però, la Neus no té un bon dia i malgrat que no pot parlar deixa molt clar que no vol entrar a la piscina. Amb molta paciència i delicadesa la Rosalia que és voluntària des de fa 3 anys, la Júlia i la Judit, una educadora de Riudeperes, la convencen i aconsegueixen que es posi el banyador i entri a l’aigua. Només fan falta cinc minuts per veure com la Neus surant amb l’ajuda de la Rosalia aconsegueix una calma i benestar que feia estona que necessitava.
Quan totes set persones són a dins a l’aigua, amb l’ajuda dels sis voluntaris i les dues treballadores es comencen a sentir rialles, esquitxos i crits d’ànim. «Molt bé Edu, mira com piques de peus», li diu la Fina o en Miquel i en David fent una competició per veure qui arriba més lluny empenyent-se amb els peus cap enrere. L’Ester se sent lliure i no para de cridar a la persona que escriu aquest article per ensenyar-li com es mou per dins de l’aigua amb l’ajuda d’en Ramon o en Miquel. Tots ells tenen molt presents a dos voluntaris que ara ja no poden assistir-hi, però que els tenen molt presents com són l’Antonio i la Marta.
S’hi estan tres quarts d’hora i un cop ha passat aquesta estona, la Júlia juntament amb en Miquel comencen a treure a les persones de la piscina amb l’ajuda de la cadira hidràulica. En Miquel és valent i entre tots ja tenen a l’Ester a fora de l’aigua que en surt entusiasmada i va demanant si ho ha fet bé. En Miquel es queda a lloc esperant per poder ajudar a treure als següents. Quan li demanes què vol dir per ell ser voluntari de Sant Tomàs assegura que és una «gran satisfacció personal quan veus com els canvia la cara quan entren a l’aigua», tot i que admet que «no tothom es veu en cor». Les persones ateses a la residència de Sant Tomàs requereixen suports generalitzats i tenen problemes de salut afegits.
En Miquel va vincular-se amb Sant Tomàs després de jubilar-se del sector de la banca i va veure un anunci de l’entitat a la piscina on es demanaven persones voluntàries per fer les activitats aquàtiques que tenen el suport de la Fundació Girbau. La relació, però no va acabar aquí. Durant la pandèmia anava a Calldetenes per donar suport a l’hora de sortir a passejar, ja que les activitats de piscina van suspendre’s. El vincle que ha establert amb totes les persones ateses demostra que la crida va ser un encert. La Neus i la seva tranquil·litat, avui més que mai, ho agraeixen.