L’Eva Soldevila, feia tercer de carrera quan va tenir la possibilitat de fer les pràctiques obligatòries en un altre país, va conèixer la his-tòria del Nepal a través de la Marta Corominas, professora seva, la va captivar i quan va tenir l’oportunitat hi va anar. L’any 2018, hi va estar gairebé dos mesos al Nepal, en un orfenat, du-rant aquell any, va tenir l’oportunitat de conèi-xer altres projectes i un que li va agradar molt va ser de nens al carrer. Li va dir a la Marta que, en algun moment de la seva vida, hi tornaria. En fer el tercer de carrera de Psicologia, havia de decidir el tema del TFG (treball de fi nal de grau), li va comentar a la Marta que el volia fer sobre els nens al carrer, ho van estar parlant i van de-cidir lligar-ho amb el tema de la resiliència, la Marta ho va tenir molt clar i va dir que havia de parlar amb en Mahehs, el cuiner i professor de cuina. La Marta el van conèixer el 1999, era un nen de set anys del carrer, el nom d’Options ve d’ell, és una persona que per sobreviure, sem-pre ha de trobar opcions, sempre que hi ha un problema et diu en anglès, «sempre hi ha una opció», per això, el desaparegut Carles Capde-vila, deia que «quan creem l’associació l’ano-menarem Options en honor d’en Mahehs».
Amb la Marta, explica l’Eva, van defi nir una mica el treball de fi nal de grau, la Marta li va dir de tornar i fer-ho des d’allà, «no ho vaig dubtar ni un moment, el gener de 2019 vaig tornar al Nepal per conèixer millor la història d’en Mahehs i aprofi tar per fer pràctiques ex-tracurriculars en el centre que havia visitat dels nens al carrer». La primera vegada que trepitges Nepal, xoca una mica, la Marta co-menta que els primers dies és habitual que als estudiants els hi costi, «la meva feina allà, és d’escoltar i desangoixar, quan se supera la primera setmana ja està, ningú vol marxar ni es penedeix d’haver-hi anat». És un viatge que et canvia, explica l’Eva, ho defi neix com un nou començament, «et canvia totalment la ma-nera de veure i de viure les coses, allà aprens molt a gaudir de les petites coses i quan estàs aquí recordes les situacions dures, és el mo-ment del canvi».
Ara, explica la Marta, estan bastant contents, el govern ha deixat tornar a fer el curs de cui-na, tots els alumnes que s’havien dispersat han tornat i s’hi han afegit més alumnes noies, «ho lluitem molt, encara és un país masclista, les famílies volen que estudiïn els nois, les noies es casaran i aniran a viure a casa dels so-gres, si estudia el noi, es quedarà amb ells, tindrà una bona feina i els ajudarà. És com si per nosaltres s’hagués acabat la pandèmia, tot i que no podem enviar voluntaris, el curs funciona com abans».
A Vic ara estan treballant amb tres escoles, els Sagrats Cors, FEDAC i l’Escorial, estan fent activitats d’empatia, és el projecte “Empatitza” amb joves de 4t d’ESO, durant tot el curs, amb el centre Cívic del Montseny i les voluntàries de la biblioteca, estan fent activitats. Amb les escoles també fan sessions amb els nepalesos per Skype i algun Aprenentatge Servei, vol dir que els està formant un professional. A l’escola FEDAC van fer una sèrie d’accions, els joves van recollir diners i els van enviar a l’orfenat, els nens de secundària d’allà, no podien fer deures amb l’ordinador, es trobaven que els altres nens podien fer deures amb l’ordinador i els de l’or-fenat no, aquests alumnes van aconseguir que tinguessin ordinadors. «Ara ens estem movent en tornar a engegar el menjador social, que si tornem a tenir diners, el tornarem a posar en marxa», explica la Marta Corominas.