És a partir d’aquesta idea que fa uns mesos es va començar a treballar de forma conjunta des de l’Ajuntament amb l’àrea de Serveis Socials, Càritas d’Olost, amb el suport de Montse Genescà, referent de l’animació comunitària de l’arxiprestat del Lluçanès (Prats de Lluçanès, Olost, Perafita i Sant Bartomeu del Grau) i el mossèn de la parròquia, per donar forma a aquesta iniciativa. Com va explicar a l’acte Montse Genescà, «l’important és que a cada poble es treballi per cobrir les necessitats de la gent que hi viu, amb la coordinació i la suma de tots». Amb el projecte “Excedents Solidaris” a Olost s’espera poder donar sortida als excedents dels horts, als productes que encara són bons, però que per aspecte ja no es poden vendre i, en definitiva, crear una xarxa per evitar llençar els mínims aliments possibles. A la pràctica, cada dijous, de forma quinzenal, i a partir del 8 de juliol, dues voluntàries de Càritas, s’encarregaran de recollir els excedents i repartir-los entre les persones que els vagin a buscar a la rectoria, d’11 a 12 del matí.
Aquesta acció pretén donar sortida als excedents, cobrir les possibles necessitats que tinguin algunes famílies detectades per Serveis Socials i, al mateix temps, conscienciar a la població de la importància de no llençar els aliments. És per això que a la presentació es va comptar amb la xerrada de l’Enginyera Alimentària Maria Gorchs, que va exposar als assistents algunes xifres evidents vinculades amb el malbaratament alimentari. Entre d’altres, va assegurar que un terç dels aliments que es produeixen s’acaben llençant i que es té calculat que cada habitant llença un mínim anual de 35kg d’aliments, que suposarien, aproximadament, 112 euros. Gorchs va reflexionar sobre les exigències que els mateixos consumidors imposem perquè tota la fruita i verdura que trobem al supermercat sigui perfecte. Aquests condicionants fan que molts productes ja no arribin a les grans cadenes de distribució i que s’acabin llençant.
Per acabar, Maria Gorchs va esmentar algunes iniciatives que es duen a terme per evitar el malbaratament alimentari. Es tracta, per exemple, de la “Nevera Solidària”, implantada a Manlleu, i que permet als usuaris deixar aliments que no consumiran a la nevera o agafar els que altres persones hi hagin deixat, “El Banc dels Aliments”, que és qui fa accions per recollir més aliments al llarg de l’any i és una de les iniciatives més conegudes, “Recooperem”, vinculat a un menjador escolar amb l’objectiu de gestionar els aliments sobrants de cada àpat perquè algú els pugui gaudir, o “Espigoladors”, que permet a entitats socials recollir les restes que queden de vegetals i hortalisses en els camps.
Per altra banda, el president de l’Associació Olost Viu, Romà Alonso, forner de Cal Parra, va exposar la seva experiència amb l’app “Too good to go”. En aquest cas va explicar que era un sistema útil per tal que els excedents diaris que quedaven anessin a parar a casa d’algú a un preu més econòmic de l’habitual i trobar una sortida útil a productes que si no acabarien a la brossa.