OSONA/estrip.- A l’ADFO transformem els “jo no puc, tu no pots” en “nosaltres podem”. Busquem oportunitats per a les persones amb diversitat funcional de forma personalitzada i amb uns objectius clars: generar oportunitats laborals, projectes de vida autònoma i trencar barreres. Aquesta és la carta de presentació de l’Adfo (Associació Diversitat Funcional d’Osona) en tots els seus comunicats, després de 40 anys de vida i amb un bagatge únic que els converteix en referent a la comarca, entorn la mobilitat i barreres arquitectòniques, però també en qualsevol projecte que pugui afectar una persona amb diversitat funcional. La memòria del 2021 ens recorda que han donat servei a 401 persones, que el CET (centre especial de treball) compta amb una quarantena de treballadors, i que per fer-ho anar disposen de 21 voluntaris, 4 monitors, 15 treballadores i 351 associats.
Tenen preparades diverses accions durant l’any per celebrar l’aniversari. Destaca el Festival Solidari de dansa adaptada “Adfo brilla a Broadway”, diumenge 8 de maig a l’Atlàntida de Vic. El Festival de dansa adaptada és una col·laboració entre l’Escola de Música Núria Castells de Manlleu i el grup de dansa adaptada d’Adfo amb més de 6 anys d’activitat. Un Festival de dansa diferent i carismàtic, amb una aportació solidària que contribuirà a mantenir actius els projectes de l’entitat.
Des de comunicació, a través de les xarxes socials, estan realitzant una sèrie de vídeos de curta durada, on persones vinculades a l’Adfo expliquen la seva experiència. També els han ofert l’organització d’un sopar espectacle solidari que donarà tota la recaptació a l’Adfo, en un dels locals de més impacte de la comarca. El logotip dels 40 anys ha sorgit del taller creatiu de Superpoders conduït per Josep Maria Roma, on els usuaris de l’associació han experimentat la llibertat creativa de la tècnica Sumi-e amb tinta xinesa, amb uns resultats molt artístics. Els tallers creatius d’Adfo són tot un referent per al disseny de les campanyes de Sant Jordi i Nadal, on l’entitat aconsegueix part del seu finançament gràcies a empreses, institucions i ajuntaments que confien en els productes que elaboren.
Amb la perspectiva que els atorga l’experiència, volen reivindicar la necessitat d’augmentar certs recursos per al col·lectiu, sobretot pel que fa a vida independent: es necessiten més pisos i residències adaptats; que pobles i ciutats compleixin els plans d’accessibilitat, ja no només per a persones amb mobilitat reduïda… sinó per a qualsevol persona que puntualment i per circumstàncies diverses, vegi reduïda la seva mobilitat.
També els agradaria ampliar les seves oficines, amb despatxos suficients i un taller adequat on usuaris i monitors gaudissin d’un espai ampli on treballar la creativitat i fer les teràpies ocupacionals sense necessitat de dependre d’espais d’altres institucions. Volen créixer i necessitem més socis que ajudin a finançar les activitats.
Fent pinya per reivindicar accessibilitat
Adfo neix l’agost del 1982, quan un grup de persones amb mobilitat reduïda i necessitats semblants, s’ajunten per a fer pinya a l’hora de reivindicar, sobretot, temes d’accessibilitat. El grup format per Anna M. Parareda, Toni Planes, Lluís Masramon i Martí Puig, entre d’altres, comencen de forma voluntària a atendre consultes de tota mena. Amb la incorporació d’una treballadora social unes hores a la setmana i de forma voluntària, es pot iniciar la gestió de tràmits i certificats i ajudar a persones amb algun tipus de diversitat funcional a buscar feina… L’entitat comença a créixer de mica en mica, però no és fins que passa a formar part de la Federació Ecom que es pot professionalitzar l’activitat, accedir a subvencions i finançament i contractar personal especialitzat. Amb el canvi de local el 2008 l’entitat comença a créixer, ampliant serveis i de més qualitat. Es consolida ja com a entitat social i avui dia, es manté ferma en els seus objectius: donar suport i oferir un servei de qualitat al col·lectiu, que a la comarca, segons dades de l’Idescat del 2020, supera el llindar de les 5 mil persones. Adfocet es legalitza com a Centre Especial de Treball el 2017 i compta en l’actualitat amb uns 40 treballadors.
«La discriminació positiva, encara s’ha de mantenir»
La Maria Balasch és la gerent d’ADFO, «la campanya de Sant Jordi es comença a preparar després de Nadal, creant productes a partir de tallers creatius. Tot i caure en dissabte, aquest any sortirem amb una paradeta a la rambla del Carme i a davant de Can Pamplona, hi ha 15 persones treballant en els productes que es vendran, samarretes, punts de llibres, roses, és un dia per gaudir», ens explica al final d’una entrevista al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic. Abans ha repassat la història de l’entitat, les dificultats viscudes i els reptes superats.
«L’ascensor de la plaça de Vic, fa relativament poc temps que hi és, els despatxos de serveis socials de l’Ajuntament de Vic i a molts altres ajuntaments, estaven situats en edificis que no tenien ascensor, vol dir que el col·lectiu va fer molta feina. Hi havia l’Anna Maria Parareda, en Toni Plans, en Joan Rafús i més gent que van picar pedra molt temps. En arquitectura, quan es fa d’obra nova encara ens trobem amb problemes, tot i que encara es veuen coses que no estan bé, zones d’aparcament en pendent, aparcaments on la persona per sortir en obrir la porta ha de treure la cadira i para tot el trànsit perquè queda al carrer. S’han de reivindicar moltes coses, per exemple, plans d’accessibilitat, als pressupostos municipals han de ser-hi», desgrana la Maria i afegeix un munt de consideracions.
«Hi ha una desafectació dels voluntaris, pot ser per la pandèmia, però pot ser també perquè al voluntari no se l’ha tractat bé… La societat sempre a estat al costat d’ADFO, sempre que s’ha fet una campanya, la comarca ha respost». La Maria també ens recorda que la discriminació positiva, en el tema de contractació de persones amb diversitat funcional, «encara s’ha de mantenir».
«Socialment, encara s’ha de lluitar molt, però sí, estem una millor… »
La Carme i la seva família eren persones amb experiència en la muntanya on l’any 2007 va patir un greu accident, era una sortida on les condicions no es presentaven gaire bones, hi havia molt gel i el terra relliscós, la pujada va ser normal, però la baixada es va complicar, la Carme va patir una caiguda on es va trencar l’esquena, amb el greuge de la pèrdua del seu marit en el mateix accident, la seva vida va fer un gir brutal. Mentre estava a l’hospital, els seus fills es van posar en contacte amb ADFO per saber què, com i de quina manera es podia tornar a arrencar la vida. Des de llavors sempre ha mantingut el contacte amb ADFO fins al punt que, i ja fa quatre anys, Carme Canyelles és la presidenta de l’ADFO.
Estar en contacte amb ADFO és vital, sempre hi ha una porta oberta, el suport és en tots els sentits. «Quan es té un accident d’aquest tipus es passa per diferents fases, la no acceptació, la rebel·lia. Si s’aconsegueix arribar a l’etapa d’acceptació, cal tirar endavant, fent-se forta i comptant amb l’ajuda de tothom, és quan hi ha el gran canvi. Es torna a tenir il·lusions, s’enfoca la vida com toca fer, si ets capaç d’arribar fins aquí, es pot tornar a ser feliç, amb una vida molt diferent, però es pot assolir. Conviure amb un grup tan divers com ADFO és molt fàcil, s’escolta la problemàtica de tothom, tots els professionals són molt bons, saben fer la feina molt bé, els moments de trobada són estones agradables on et trobes bé, és com una gran família».
La Carme viu a Torelló, i comenta que tot i que ADFO està situada a Vic; costa baixar a fer les activitats, ara s’han centrat en el casal de la gent gran de Torelló on hi ha bastant gent amb problemàtica, els hi han deixat un petit espai per no haver de fer el desplaçament i poder fer les activitats en paral·lel al municipi. «Socialment encara s’ha de lluitar molt, quan es demana i s’exposa un pla, tothom escolta, però a l’hora de la veritat la meitat de les vegades queda penjat; tot i que d’uns anys ençà s’ha fet un pas endavant pel que fa a barreres arquitectòniques i acceptació. Sí, sí, estem una mica millor, però costa…».