A Manlleu, segona població més gran en nombre d’habitants de la comarca, el pes de la població estrangera és important: el 24% dels seus veïns són de fora de Catalunya, xifra que representa a més de 5.000 persones de les 21.000 que viuen a la ciutat. Malgrat ser gairebé un quart de la pobla-ció total, la integració social és una barrera complicada es miri per on es miri, però és gràcies a entitats com Maresmon que, a poc a poc i sense fer grans desplegaments, s’aconsegueix integrar de manera més ràpida i còmode a tots aquests nouvinguts. «Maresmon va néixer el 2009 després d’estar quatre anys treballant la integració sota el paraigua de l’Escola Vedruna de Manlleu, on es feien tallers per integrar als pares i mares que venien de fora», explica Aurora Colom, presidenta de l’entitat, «nosaltres érem una colla de mares que, partint d’aquest treball social que fèiem a l’escola una tarda a la setmana, vam veure que aquestes mares patien en certa manera un dol migratori i que passaven per unes dificultats que s’havien de tractar», segueix Colom.
Per aquest motiu, i veient que les necessitats anaven a més, aquest grup de mares va decidir fer el pas i constituir-se com a entitat amb nom propi, sortint, així, de la bombolla que era l’escola i obrint-se a tota la ciutadania manlleuenca. «Nosaltres no podíem anar més enllà del centre escolar, ja que el pla educatiu ens restringia en aquest aspecte. Vam tenir ganes defer un pas més i oferir aquest treball social també fora de l’escola, i no es podia fer sense una entitat pròpia», explica la presidenta, «va ser una manera d’obrir-nos a la ciutat i ensenyar als nouvinguts tots els serveis que ofereix la ciutat. Va ser una gran empenta», segueix.
Com és de preveure, la principal barrera amb la qual topen tots els nouvinguts és la llengua. «Arribar a un nou país vol dir aprendre una llengua comple-tament de zero, ja que la desconeixen totalment, i és complicat. Aquest aprenentatge se suma al dol migratori que viuen, que complica encara més les coses», explica Colom, «si vols treballar, has de conèixer la llen-gua, i tot i que fins als 3 anys no pots treballar, has de conèixer l’idioma, el món laboral, t’has d’especialitzar i saber fer alguna feina… moltes do-nes de les quals arriben no tenen cap formació professional que, sumat al de la llengua, conforma una gran carrera d’obstacles», segueix.
Però, amb l’objectiu de tombar aquestes barreres, des de Maresmon es tre-balla de manera constant per fer aquest camí més senzill. «Ara estem fent unes formacions, a petició de la Generalitat, en alfabetització i català que serveix per posar una bona base a aquesta gent per més tard, adreçar-se a altres entitats com el Consorci per la Llengua, on ja hi has d’arribar amb una base i un cert coneixement», explica la presidenta de Maresmon. «No-saltres intentem ser un pont entre totes aquestes parts, donant aquesta primera formació a les dones que arriben sense conèixer la llengua i que estan a l’espera de poder entrar en una escola d’adults, de formar-se o de poder treballar», segueix Colom, «moltes d’elles, pel temps que fa que estan aquí sense relacionar-se, el primer idioma que aprenen és el caste-llà, i nosaltres intentem fer el pont entre aquestes dues llengües i passar cap al català. És una feina totalment de formigueta», afirma la cara visible de l’entitat manlleuenca.
Treballar tots aquests aspectes i facilitar la integració d’aquestes persones no és pas una feina fàcil, però Maresmon ja té ben apresa la lliçó i s’organitza bé per optimitzar tots els recursos dels quals disposa. «Nosaltres ens regim en tres eixos principals, sent el primer l’acollida i el primer contacte. Va ser el primer que es va fer i és un dels més importants per aconseguir una correcta integració», explica Colom, «després de l’acollida ja tenim la inclusió a través d’organitzar activitats formatives i d’empoderament per aquestes dones, i, finalment, la formació prelaboral, que és la més cos-tosa i complicada, ja que a moltes d’aquestes dones els costa molt i, fins i tot, m’atreviria a dir que no treballaran mai. Hem de tenir en compte que estan en una situació familiar molt específica, que moltes ja són grans i que tenen moltes dificultats», segueix.