OSONA/estrip.- Activament, és una associació que va néixer l’any 2011 i és d’àmbit català, però amb projecció nacional i internacional. Ha anat creixent fins a convertir-se en l’associació de salut mental més gran de Catalunya i es defineixen com: «Un col·lectiu actiu de persones amb experiència del trastorn mental». No diuen si aquesta experiència és positiva o negativa, cadascú defineix la seva. A Catalunya són 640 socis, amb 8 delegacions repartides entre 8 comarques i amb presència a 18 ciutats catalanes. A la comarca d’Osona van començar l’any 2013 amb tres socis i actualment són vint-i-cinc.
Es basen en la narrativa de la persona que pateix el trastorn, existeix un coneixement acadèmic dels professionals que ve determinat pels estudis i per la ciència, recolzat per les universitats i els professionals, però hi ha un altre coneixement que a vegades no es té en compte com és l’experiencial. És bàsic, fonamentat i de vital importància, entendre que no hi ha coneixement acadèmic sense l’experimental. Entre el col·lectiu hi ha persones de diferents orígens, procedències i diversos interessos que circumstancialment coincideixen en aquesta associació, donant-se suport mutu, aquest és un dels eixos de la seva activitat, està representat pel grup d’ajuda mútua. La delegació d’Osona és pionera en aquest grup d’ajuda mútua. Han fet cursos, tallers, un manual i intenten escampar aquesta cultura de l’ajuda mútua, entenen que les persones ho necessiten, no tant professional, sinó des de la igualtat, posar en comú l’experiència i ajudar-se els uns als altres.
De vegades no cal tenir un diagnòstic mèdic per a tenir un trastorn mental, «qui no ha patit una ansietat a causa de situacions estressants?, no vol dir que es pateixi una malaltia greu de salut mental, el que es demana des de l’associació és que la gent doni la cara davant d’aquests problemes i que se’n parli. Demanar ajuda empodera, fa treure aquesta petita lesió a l’ànima».
A Activament també hi col·laboren familiars i amics, que tenen consciència del que és. «Quan emmalalteix l’ànima, el dolor és molt fort, no hi ha calmants. Sovint és una malaltia mental, se li planta una etiqueta i socialment quedes exclòs de la societat. Tots tenim dies d’ira, d’alegria, però si una persona amb trastorn mental té un estirabot, se’l considera perillós. Quan algú fa un acte delictiu o una agressió se l’etiqueta com a què té un trastorn mental sense haver estat diagnosticat. Es demana una mica més de solidaritat i respecte també per part dels mitjans de comunicació».
Laboralment, és complicat justificar una baixa per depressió, és poc creïble tan davant de l’empresa com dels metges. Es diu que una de cada quatre persones té o ha patit una malaltia mental, aquest percentatge pot ser més elevat, ja que és una malaltia que s’amaga. Activament, és un espai de respecte i escolta activa, inclusiu i amb una norma mínima de compromís i participació, un espai d’ajuda mútua d’igual a igual que ajuda a sortir del pou, empoderar-se i fer caure estigmes, ajuda a entendre que tots tenen un patiment semblant. Ningú, per tenir un diagnòstic, pateix més que un altre que no el té, si es comparteix en un entorn de seguretat, contribueix a sentir-se millor i a potenciar l’empatia.
Les persones amb trastorn mental poden aportar molt a la societat. És el col·lectiu amb més atur pel que fa a les persones amb discapacitat a causa de l’estigma i el rebuig laboral. S’ha de tenir una perspectiva més comunitària i psicosocial, els malalts són els actors als quals se’ls ha de tenir en compte tant en les polítiques de salut mental com en la societat, en la cultura… a poc a poc, s’estan obrint camí perquè hi volen ser.
Trobades del GAM, cada dimarts
El GAM (grup d’ajuda mútua) fan trobades cada dimarts de 5 a 2/4 de 7 al centre Cívic Can Pau Raba de Vic, «tots parlem el mateix idioma, tothom es pot expressar d’una manera que una altra persona potser no ho podria entendre, és un fet molt acollidor». La pandèmia ha fet augmentar els casos i es necessita parlar molt, sobretot els de suïcidi. També participen en xerrades com “Salut mental i estigma”, a la UVic.
El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides es va crear el 2006, per supervisar el seu acompliment. Fins aquell any, les persones amb trastorn mental no tenien drets, ha estat en els últims quinze anys que s’han adonat que necessiten ser escoltades i tingudes en compte. Han patit moltes dificultats al llarg de la vida, «els professionals no ho han posat fàcil», reivindiquen una salut mental que tingui més en compte els drets de les persones.