Ramon Bufí va detallar els projectes d’Agermanament Sense Fronteres, que opera al Camerun, a la regió centre-sud, agrícola i part d’ella de selva. Té tres grans projectes, el primer, el foment de cooperatives i, actualment, hi ha unes seixanta que funcionen, agafen un grup de dones que tinguin ganes de treballar, se’ls desbrossa un tros de selva, se les forma, se les ajuda a plantar i a conrear. El segon és l’aigua, la mortalitat infantil era del 70 o 80 %, ara és baixíssima, gràcies a fer un pou a cada poblat, n’hi ha uns 60. Per engegar-los compten amb una persona tècnica i quan ja està en marxa, ja gent del poblat són qui l’han de gestionar. El tercer és l’educació. Tenen en aquest moment dues escoles maternals i la creació a partir del setembre d’una escola que aquí en diríem d’FP. A partir del setembre comença una escola de cuina, l’any que ve de perruqueria. Es pretén arribar a fer una universitat agrícola simple, en col·laboració amb el govern. Aquí fan un gran treball de recollir diners i divulgació. Sense sensibilització això no s’acabaria mai. La tasca hauria de ser el treball per a la justícia global, no per a la cooperació solament.
Raül Arqueros, de la Fundació Iquànima, va explicar que fan un projecte als afores de Lima, al Perú, pràcticament en un desert. Des de fa 20 anys tenen una escola, amb un centenar de nenes i nens, un excel·lentíssim departament de psicologia per poder detectar abusos, maltractaments i violacions. La seva escola ha sortit tres cops per la televisió peruana com a exemple de projecte humanitari, això va fer que gent de la selva, que està molt lluny de Lima, anessin a demanar que els ajudessin i es van embarcar en un projecte que es diu Centro de Desarrollo Intercultural Amazònia Europa, que té quatre besants. La primera és l’educació. L’altra és la salut. Dins de l’àmbit de salut i la nutrició. La tercera pota és l’agricultura sostenible. El quart àmbit és l’art.
L’Ignasi Arumí va detallar l’Associació Options Catalunya-Nepal, des del 1999 està fent projectes a Nepal. Van intentar ficar el seu granet de sorra creant una escola de formació professional centrada en la cuina. Van detectar que la franja a partir de 16 anys, estan molt desemparats. Acaben demanant diners pel carrer o els costa trobar feina pel tipus de casta que són. Van decidir començar i segueixen amb aquest curs de cuina que dura tres mesos, més tres de pràctiques i ja estan al sisè curs. Van veure que això no era suficient, que necessiten més competències transversals, perquè molts d’aquests joves que no han tingut una formació, fan un curs, moltes vegades i desapareixen i ja no els troben. S’havien d’acompanyar i donar, a part de la cuina, anglès, informàtica i altres competències que els servien per guanyar autoestima. Cada cop agafen 10 alumnes, així poden fer un seguiment dels 6 mesos i posterior que permet veure la inserció laboral. Les ONG han de treballar per un procés de conscienciació, que hi hagi justícia global.