VIC/estrip.- Tot va començar en un viatge al Perú l’any 2000 per part d’algunes monges josefines de Vic. Un grup de persones se’ls va apropar per demanar-los ajuda perquè «estaven en situacions molt precàries, al límit, i no sabien com tirar endavant», recorda la Gna Dolors Arqués al Regala Petons. Després d’haver engegat projectes com l’apadrinament, els horts hidropònics, l’ajuda en centres amb infants amb diversitat funcional, amb gent gran i col·laboració amb clíniques mèdiques, aquests infants i famílies de la perifèria de Chiclayo havien aconseguit «tenir possibilitats i un futur al davant» gràcies a NePamón.
Amb la irrupció de la Covid-19, la situació s’ha tornat a agreujar preocupantment en aquests col·lectius vulnerables atesos per l’entitat. De fet, el Perú és un dels països del món més afectat. «Les persones que fan de pont entre la Comunitat Josefina i els projectes al Perú estan desesperades», explica la Gna Dolors.
Tot i que és cert que aconsegueixen trobar els productes més bàsics, un cop els tenen es troben que no els hi deixen portar als centres ni a les persones que atenen perquè «no tenen recursos sanitaris de protecció». Això fa que s’hagin de veure obligats a «fer coses extremes per aconseguir-ho».
A tot això, cal sumar-hi que els projectes en funcionament de NePamón s’han paralitzat. Per exemple, els horts hidropònics que permetien la subsistència de moltes famílies s’han vist afectats perquè amb la pandèmia no poden aconseguir la matèria primera per plantar les hortalisses. En conseqüència, tampoc se’n pot plantar l’herba destinada als “cuys”, un conill molt apreciat al Perú per la seva carn. Amb les hortalisses i la carn tenien aliments i l’excedent el podien vendre per recuperar la seva economia.
D’acord amb les explicacions de la Gna Iris Alba, autòctona del Perú i membre de les Josefines, explica que en el seu país la gent necessita «sortir al carrer per poder menjar». Això es deu a un èxode de persones de la zona de la serra o del camp que van traslladar-se a les grans capitals com Llima o Chyclayo a la recerca d’oportunitats. Per fer-ho, es van vendre la poca terra que tenien al camp i ara es troben sense terra ni feina. Molts es dedicaven a la venda ambulant, un sector dels més castigats i afectats per les mesures i restriccions sanitàries. «La gent es contagia treballant perquè necessiten treballar per poder menjar cada dia», afegeix la Gna Iris.
Una altra dels col·lectius més afectats són els infants amb diversitat funcional dels centres on col·labora NePamón. «Alguns ja han mort per falta d’aliments i tristesa perquè no els deixen moure ni ningú els va a visitar», explica la Gna Arqués. Aquests infants «no comprenen» per què han d’estar aïllats i això els repercuteix negativament. En els centres hi convivien infants i persones grans sense diversitat funcional, ja que els vincles i l’afecte del col·lectiu gran cap als infants és «beneficiós per a la salut de tots». Amb les restriccions actuals, s’han hagut de separar.
Esperança«Tot i el dolor, hi ha missatges d’esperança, fins i tot d’aquests infants que tant pateixen», diu la Gna Iris. Evidentment, la Comunitat Josefina no es quedarà de «braços plegats» i ja estan buscant alternatives per poder seguir col·laborant amb tots els projectes que desenvolupen al Perú. Asseguren «tenir més ganes que mai de seguir ajudant».
«Tu m’aportes, jo t’aporto»
Abans de la pandèmia, NePamón organitzava festivals i paradetes solidàries, però ara «no podem», diu la Gna Iris. Per això, han buscat alternatives. Una d’elles són els tallers per elaborar figures de pessebre i centres de taula ara que ve Nadal. La idea és que tothom pugui tenir a casa seva un record d’haver ajudat «una persona que encara està més necessitada que tu», explica la Gna Dolors. És a dir «Tu m’aportes, i jo també t’aporto». Les figures i centres són fetes per persones voluntàries i l’import de la venda es destinarà a ajudar aquelles persones ateses per NePamón al Perú. De moment, es poden comprar a la Clínica Sant Josep de Vic i també a la pàgina de Facebook de NePamón. Per més informació, es pot contactar al telèfon 669 40 61 11.