Autor: osona voluntariat

Osona lidera els voluntaris del temps

L’Agrupació Meteorològica d’Osona està conformada actual-ment per una cinquantena de voluntaris col·laboradors que faciliten que la comarca tingui una riquesa excepcional de dades relacionades amb la meteorologia que arranca del 1846 i que des de llavors ha generat un interès constant que, percentualment, ha convertit Osona en un referent a nivell d’informadors del temps.

El president de l’Agrupació Meteorològica d’Osona, Manel Dot, ens ex-plica que a la comarca d’Osona es donen situacions extremes quant a temperatures i amb una gran riquesa de fenòmens meteorològics que tenen la seva cirereta amb la boira, la pubilla de la Plana. Episodis de 20 graus sota zero i màxims superant els 40 graus positius han estat ingre-dients claus per fomentar una afició que va molt més enllà d’un caprici intermitent, perquè la feina dels informadors meteorològics és essencial per entendre la meteorologia del nostre país i requereix un treball i una constància que s’alimenten del coneixement de l’entorn més proper i del compromís solidari de servei a la societat.

La comarca d’Osona ha estat molt important al llarg del temps des del punt de vista meteorològic. Han estat observadors importants el pare Manuel Cazador, Josep Pratdesaba i Mn. Manuel Serinanell, entre molts altres, que sorgiren arran de les observacions de l’anomalia tèrmica de la Plana: la inversió tèrmica. Cal destacar que ja existeixen dades frag-mentades de Vic des de l’any 1846 i a partir de l’any 1855, recollides per Joaquim Salarich. Manuel Cazador, sacerdot i home de ciència, va fundar l’observatori de Sant Julià de Vilatorta l’any 1899, un observatori que va funcionar sense interrupció fins a l’any 1956, quan va morir. Josep Prat-desaba va fundar el 1913 l’estació meteorològica al col·legi dels germans Maristes de Vic i el juny del 1923, Eduard Fontseré i el pare Manuel Caza-dor, exposaren a Pratdesaba la intenció d’instal·lar una xarxa d’observa-toris a Osona, i així es va crear la primera xarxa meteorològica comarcal. Gràcies a les seves investigacions i amb la col·laboració amb Josep Prat-desaba i Eduard Fontserè, creador del Servei Meteorològic de Catalunya el 1919, van detectar la inversió tèrmica de la plana de Vic. Actualment l’Agrupació segueix amb força aquest llegat gràcies als col·laboradors i patrocinadors com els ajuntaments i empreses com Goufone.

Osona és la comarca catalana amb més aficionats a la meteorologia de-guts especialment als extrems i contrastos meteorològics que es viuen, aquests referents també es donen a escala de Catalunya i, proporcional-ment, segons explica el director del Servei Català de Meteorologia és el país del món amb més aficionats al temps.

Jornada de Treball prèvia al Congrés del Voluntariat d’Osona

VIC/estrip.- Una cinquantena de representants d’una trentena d’entitats i associacions socials d’Osona van participar en la segona jornada de treball del Primer Congrés del Voluntariat d’Osona. La jornada, celebrada el 20 de juny a la Sala Mercè Torrents de la UVIC-UCC, va servir per concretar els continguts i activitats paral·leles del Congrés que se celebrarà  el divendres 8 de novembre i l’endemà dissabte. Per unanimitat es van aprovar tots els punts i es va donar especial rellevància a l’acord de portar al Congrés la concreció d’un ens que permeti aglutinar el Voluntariat d’Osona sota un paraigua que faciliti la creació d’una plataforma per donar visibilitat a totes les entitats associades, que serveixi per facilitar serveis i suport a les entitats i que sigui punt de referència per a les persones que vulguin exercir el voluntariat a la comarca d’Osona.

El Grup Organitzador, en el qual s’han incorporat alguns dels participants a la Jornada, té l’encàrrec de tancar els horaris i continguts del Congrés, de fer difusió de la seva celebració, de concretar els actes paral·lels i de portar les millors propostes perquè el Congrés aprovi la fundació d’aquesta entitat que hauria d’aglutinar el Voluntariat d’Osona.

A nivell institucional s’han aconseguit diferents objectius. El primer la total implicació de la UVic-UCC amb el Congrés, convertint-se en coorganitzadora. També s’ha explicat el projecte davant el Consell d’Alcaldes d’Osona i des de l’Ajuntament de Vic, en veu de l’alcaldessa Anna Erra, també hi ha total suport a la iniciativa.

Quant a les activitats paral·leles al congrés, s’està treballant en un concert el divendres a la nit (segurament a La Cabra). La Maria Blay està organitzant la participació de diferents músics d’una manera altruista, amb un doble objectiu: difondre el voluntariat entre la gent jove (objectiu principal) i recaptar alguns diners per posar en marxa la web.

El padrí del congrés, proposat, acceptat i refrendat pels assistents a la Jornada, serà l’Ernest Codina director i presentador del Fricandó del Matiner de RAC105 i fundador d’Adolescents.cat.  La imatge gràfica del Congrés i de la plataforma està sent elaborada d’una manera altruista per Ton Granero (UVic-UCC).

Sí al Congrés del Voluntariat d’Osona

Una cinquantena de representants de més de 30 entitats socials de la comarca van participar en la jornada de treball

VIC/estrip.– Una cinquantena de representants de més de trenta entitats i associacions socials de la comarca d’Osona van participar en la jornada de treball del Primer Congrés del Voluntariat d’Osona, promoguda per un Grup Impulsor conformat per entitats de voluntariat de diferents àmbits i sota el paraigua del CESS de la UVic-UCC i de la seva coordinadora Marina Geli. Aquesta primera convocatòria pública es va celebrar, el passat 16 de novembre, a l’Aula Mercè Torrents de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i, entre altres temes, va servir per concretar la necessitat i interès per part de les entitats d’organitzar un congrés sobre voluntariat social a la comarca. La resposta va ser unànime i tots van coincidir en la necessitat d’organitzar el congrés a finals del 2019, es va proposar la primera quinzena de novembre. Caldrà perfilar el nom per no deixar ningú de banda: ‘Voluntariat i Teixit Associatiu’.

El Congrés està promogut pel Grup Impulsor i sota el paraigua del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) de la UVic. Durant la jornada de treball, es va destacar la importància del Congrés com a eina de comunicació I d’intercanvi d’experiències i de propostes compartides, perquè hi ha molt desconeixement públic, també entre les mateixes entitats.

La jornada es va dividir en tres blocs. En el primer, Marina Geli i Joan Turró (membres del Grup Impulsor) van exposar la proposta del congrés, van explicar en què consistia aquesta primera jornada de treball i com s’organitzaria. Un cop feta la presentació, va arribar el moment de posar-se a treballar. En grups de vuit persones es van discutir uns punts comuns a proposta del grup impulsor, tot i que també se’n podien aportar de propis. Cada grup va redactar les propostes sorgides en la discussió, per a després, posar-les en comú.

Arribats al tercer i últim bloc de la jornada, va ser el moment de posar en comú les propostes de cada grup i intercanviar impressions. Per torns, un representant de cada grup explicava les propostes a les quals havien arribat i també, responien a la pregunta “més important”: És necessari celebrar un congrés de voluntariat a la comarca? Totes les entitats van respondre amb un contundent sí. Tal com es va acordar a la jornada durant la votació, el període en què tindrà lloc serà entre octubre i novembre del 2019.

A partir d’ara, es treballarà per a l’organització i preparació del congrés i per posar fi a la falta de coneixença entre les entitats de la comarca. El congrés servirà, doncs, per enfortir relacions, crear sinergies i unió davant els problemes o mancances que puguin tenir les entitats i promoure accions conjuntes.

 

EL RELLEU GENERACIONAL I LA BUROCRÀCIA

Entre els temes que es van debatre durant la jornada de treball hi havia l’assignatura de voluntariat, obligatòria des d’aquest curs, que es fa a Secundària i compartir serveis, especialment entre les entitats més petites, com ara tot el que fa referència a l’àmbit administratiu i burocràtic.

Aquests dos punts són els que més preocupació generen entre les entitats. Segons a les conclusions a les quals es van arribar, seria molt útil, sobretot per aquelles associacions amb poca estructura, poder disposar d’un professional conjunt per portar el tema més administratiu de cada entitat, ja que moltes vegades requereix un coneixement i un temps dels quals, els voluntaris no disposen. Durant les conclusions, les entitats van coincidir en el fet que cada vegada l’administració els exigeix més tràmits i certificats. Això els obliga a dedicar una quantitat de temps considerable que podrien utilitzar per a les mateixes tasques de voluntariat.

Una altra de les preocupacions que les entitats van posar de manifest va ser la continuïtat de l’activitat de cada associació davant una falta de relleu generacional. Animar als joves a comprometre’s amb el voluntariat és un dels reptes que es van marcar les mateixes entitats. És cert que els joves participen en accions concretes de voluntariat com el Gran Recapte o maratons de donació de sang, però continuar sent necessari joves per fer tasques de voluntariat continuades, es deia durant la jornada. Precisament, davant aquesta falta de relleu, les entitats van veure amb bons ulls que es faci una assignatura sobre voluntariat a tercer de secundària. Aquesta assignatura és “una gran oportunitat” per cercar joves perquè és l’edat «idònia» (entre 16 i 18 anys).

Els joves, visibilització i web conjunta, els reptes

 

Entre els punts generals que es van debatre hi havia la proposta de crear una agenda comuna d’activitats a partir d’una web; com articular projectes comuns; eines compartides com suport administratiu i professional; debatre la figura del voluntari i el professional (por a l’intrusisme); parlar sobre l’assignatura obligatòria per fer voluntariat implementada a 3r d’ESO; la comunicació i la difusió de la tasca de totes aquestes entitats, una de les mancances detectades pel Grup Impulsor.

Les conclusions de la Jornada es van concretar en quatre grans blocs: web conjunta, compartir serveis, assignatura obligatòria a tercer d’ESO i l’encaix dels voluntaris i professionals el sector.

 

WEB CONJUNTA

Un punt en discussió és qui hauria de liderar-la, si des del futur Congrés o a través d’una administració com podria ser el Consell Comarcal d’Osona. Entre les possibilitats de la web hi ha l’agenda d’activitats, d’aquesta manera es podria evitar duplicitats d’actes i la contra programació. A més, es convertiria en una eina molt útil per donar conèixer les entitats d’Osona, permetria visualitzar els diferents projectes que estan en marxa, a banda de possibilitar promoure projectes conjunts, amb una periodicitat a determinar, però es van recordar els èxits de les maratons que s’han organitzat a nivell comarcal. També pot ser punt de referència del voluntariat, perquè es podrà especificar les diferents opcions de participació i els municipis on fer-ho.

 

COMPARTIR SERVEIS

Aquesta és una actuació que es va destacar per la seva necessitat i utilitat. Va sorgir també la dicotomia sobre qui hauria de liderar-ho, altra vegada les opcions són entre les decisions que es puguin prendre en el Congrés o a partir d’una administració com el Consell Comarcal. Una opció apuntada, que ja es fa en l’actualitat, és que, puntualment, les entitats grans poden prestar serveis a les petites. Però ningú va qüestionar la necessitat de compartir serveis que tenen les entitats petites amb temes com: subvencions, gestors, advocats… Els problemes que genera la burocràcia són infinits i van sorgir altres propostes com hotel d’entitats i punts de voluntariat comuns.

 

ASSIGNATURA OBLIGATÒRIA A ESO

És una gran oportunitat que cal explorar, aquesta afirmació en referència a l’assignatura obligatòria a 3r d’ESO, a partir d’aquest curs, era compartida per a tots els participants a la Jornada de Treball. Tot i que algú qüestionava la metodologia i les poques hores de formació i pràctica, es veu com una oportunitat fantàstica perquè les entitats puguin entrar a les escoles i explicar els seus projectes. També es va apuntar que caldria aprofundir en les opcions que això potenciï un voluntariat familiar, i així compartir accions. Tot plegat pensant que hi ha un greu problema de relleu generacional i que cal fer un esforç de captació de nous voluntaris

 

VOLUNTARI VERSUS PROFESSIONAL

El voluntari no ha de suplir el rol del professional. Cal insistir en la formació, i insistir a explicar els drets i els deures del voluntari, perquè també és cert que es detecta una falta de compromís en moltes ocasions. En aquest sentit, es va explicar que seria important incidir en una campanya per transmetre els valors i els beneficis de ser voluntari. També que cal diferenciar el voluntariat puntual i l’habitual. Una de les accions que es va apuntar feia referència a la possibilitat de posar en marxa el voluntari virtual, una acció que podria ser atractiva per als més joves i d’una utilitat immediata a partir d’experiències que ja funcionen com el telèfon de l’esperança.