VIC/estrip.- El 15 de març, Osona Contra el Càncer celebra l’Assemblea General de socis. «Han estat dos anys frenètics i sembla que no pugui ser. Han passat moltíssimes coses. Sortim d’un any 2023, que hem celebrat el 25è aniversari i ha sigut un continu de fer coses, des de conferències amb el doctor Tabernero, a concerts de gòspel i tota mena d’esdeveniments. Un sopar anual comarcal que va ser… una bogeria de bonic». La Cristina Herrera complirà el mes de març, en plena assemblea anual, dos anys al capdavant d’Osona Contra el Càncer (OCC), després d’agafar el relleu de la Montse Freixer, l’ànima i el referent de l’entitat des del seu inici. Ho va explicar tot al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.
OCC és una entitat modèlica i única, no tan sols en l’àmbit de la comarca, el 2023 es tancarà amb uns ingressos entorn els 240.000 euros, gràcies a donatius, acaptes i activitats que són un sumar infinit de bons desitjos, d’altruisme i de voluntariat. «Tothom és absolutament voluntari i mentre puguem continuar així, així serà, perquè forma part de la nostra història, del nostre esperit», la Cristina explica que al llarg de l’any s’organitzen entorn un centenar d’actes «acaptes arreu, algun sopar, alguna cursa, alguna caminada nocturna, sortejos, tómboles, donatius constants…». És una mostra més de la generositat de la gent d’Osona «això ens obliga a màxima transparència i reinvertint tots els recursos a la comarca també, perquè vegin els resultats i, a més de fer-ho, ho hem d’explicar». Segueixen funcionant els serveis de ioga, reiki, marxa nòrdica, titelles a les escoles, formacions… segueixen ajudant amb les pròtesis capil·lars i ajudant a totes aquelles persones «que estan en situació vulnerable i no poden arribar a aquella crema que els pot pelar, a aquella picor, a aquells efectes secundaris d’una radioteràpia que són tan desagradables i no ho poden cobrir».
És contundent quan se li qüestiona si alguns serveis o actuacions finançades per OCC potser no calen. «Toca, mentre no tinguem aquests serveis, toca, perquè no ens podem permetre el luxe que la gent estigui patint, perquè no arribin aquests serveis. Avancem temes que arribarien possiblement igual, però que passaria un temps i qui sap qui quedaria pel camí… Per tant, si saps que pots fer això, si saps que la comarca és solidària, que tot és per ajudar els altres, penso que tenim l’obligació de collar. Com el servei de psicooncologia, per exemple, a temps complet. És una despesa brutal, més de 80.000 euros l’any». S’indigna quan des de Salut li diuen que per la ràtio de població només ens toca el 50% del servei de psicooncologia, perquè no tenim prou població per tenir-ne un de sencer i veu que «la professional que està donant aquest servei a jornada sencera ja va saturada!». I no es mossega la llengua, «que vingui el conseller i digui que el Consorci Hospitalari de Vic rep el finançament pels serveis que presta… Jo no ho acabo de veure normal, perquè si s’està donant un servei que no cobreix el Departament, vol dir que no el finança, perquè ho està pagant OCC. Aleshores, a qui grinyola alguna cosa, potser no ens estem acabant d’ajustar a la realitat, per dir-ho d’una manera suau, perquè ara no voldria tenir problemes… Et diuen això i no és veritat. Si és per desconeixement és terrible, però si ets coneixedor de la realitat… No sé què és més terrible, si el desconeixement del conseller o amagar una realitat».
No es pensava que podia dedicar-hi encara més temps a l’entitat, però se sent compensada en «veure quan algú diu que l’hem ajudat, que realment s’ha sentit acompanyat, que realment s’ha sentit recolzat, això és el que m’omple més. I també quan veus que els voluntaris estan contents de trobar-se, contents de compartir, de fer propostes i d’ajudar».