Actualment, estan intentant acabar un hospital a Basori que està mig derruït. La gent els respon molt bé, tenen amics de tota la vida que confien en ells i els ajuden. També col·laboren amb dues escoles de Huertos d’Esperanza, donant menjar als nens. Després de viatjar per tot Gàmbia, van decidir que el seu lloc era Basori, on van veure que hi havia més pobresa i on podien ajudar.
Huertos de Esperanza
Valentín Iturralde és el responsable de l’associació Orchards of Hope, Huertos de Esperanza, ajuda al desenvolupament d’aquesta zona, «tenen dues escoles on els nens hi van simplement per poder menjar, els hi donen cada diu un grapat d’arròs». Amb 80 euros alimenten als 600 alumnes que hi assisteixen al mes. En Valentín viu «en una mena de xaboleta» on dorm i és on van dormir ells. Allà van descobrir que al davant hi havia un hospital en ruïnes de color blau, ho van anar a veure i els hi van dir que era un hospital vell i sense acabar començat per uns holandesos. «Hi havia nens, dones embarassades literalment a terra i dos infermers que els ajudaven com podien. Vam decidir tornar-hi l’any següent per fer-hi alguna cosa, posar quatre llits o quatre matalassos». La població són unes 5.000 persones, la majoria són dones que pareixen en aquest hospital on hi ha una sola llitera de parts. Els infermers estaven molt indignats, l’hospital en condicions més proper està a 20 quilòmetres «una carretera en mal estat que si la persona que han de traslladar té problemes, el més probable és que no arribi». Van decidir fer alguna cosa per millorar-ho, com comprar una màquina per fer ecografies. Actualment, les seves accions són dirigides cap a aquest objectiu, tot i que és molt complicat fer arribar un ecògraf a Gàmbia, «amb avió no s’hi pot anar, s’ha de buscar una altra via. Hem parlat amb diferents organitzacions i un noi d’allà s’ha mogut a través del govern de Gàmbia per poder-ho fer».
Amb l’associació cristiana d’allà i un grup de persones de Sant Antoni de Calonge, han pogut començar a refer l’hospital, el govern ha ajudat posant una infermera, que «es dedicarà a ajudar a les dones que pareixen allà i a la cura de nadons. També s’ha implicat una ONG americana, s’han agrupat i estan treballant junts». Allà hi ha l’alcalde i l’imam, «tots dos s’han de posar d’acord. Si l’alcalde diu blanc i l’imam diu negre, no es posaran mai d’acord. Ha de ser un consens. Són musulmans, però conviuen bé amb els cristians». Han hagut d’aprendre a fer difusió a través de Facebook i Instagram, publicant les imatges que van fer a Basori, tot això ha ajudat, «l’Ajuntament de Palamós ha posat diners per la construcció del sostre de l’hospital».
Cultivant VidaVan conèixer l’ONG Cultivant Vida portada pel Xavi Galindo al final del viatge, «fan camps de cultiu de cebes, aquest és el segon aliment més important, arreglen pous, ensenyen a les dones a cultivar i vendre els seus productes, generen ingressos i els dona un lloc de feina per mantenir la seva família. Gàmbia no funcionaria gaire sense les dones». Cada dos o tres mesos venen les pluges i ho tira tot a terra i han de tornar a començar. No tenen un hàbit de treball, ni de cultivar. Mantenen el contacte amb ells, el problema és que perquè les coses tirin endavant s’hi ha d’anar molt sovint, o tenir-hi un interlocutor, una persona de confiança que ajudi en tots els projectes.
En aquest viatge van conèixer moltes ONG petites que treballen a Gàmbia i estan fent molta feina. «Al llarg del viatge hem tingut molta sort de conèixer gent molt maca. Ja tenim data per tornar-hi, al mes d’agost les escoles tanquen i el clima és molt dolent amb pluges diàries, la gent no surt de casa, quan hi vam anar l’agost passat, no vam poder veure les escoles en marxa perquè estaven tancades». Aquest pròxim octubre preparen un altre viatge, tornen a Basori, però hi ha altres llocs que també ho necessiten com Serekunda, la ciutat més gran de Gàmbia, «vam anar a un abocador que és molt complicat entrar-hi, són deu camps de futbol plens d’escombraries, gràcies al seu amic Albert Ederó hi van poder entrar, els toubab (gent blanca) no hi tenen accés». Als patis de casa hi acumulen escombraries per vendre-les, «es desplacen en burro que els serveix per carregar-lo d’aquestes escombraries i portar-les a vendre, els hi poden pagar fins a 10 dalesis, 100 corresponen a tres euros».
Aquest estiu passat van organitzar al barri de Vilamirosa de Manlleu, una cursa per a recollir fons per als projectes de Gàmbia, ara estan acabant de decidir en quins projectes s’hi poden implicar. En la primera cursa s’hi van apuntar uns 70 corredors «molta gent no va poder venir, però ja ens demanen que organitzem una segona». Han posat guardioles solidàries en diversos restaurants on les propines van per a la seva causa. Ara viatjaran direcció Banjul, la capital de Gàmbia, amb quatre maletes plenes de material. Qui vulgui col·laborar pot posar-se en contacte a través del telèfon 633 69 94 35.