Núria Garriga i la Sandra Carrera coordinadores pedagògiques del COOOS, van explicar al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic l’experiència d’aquest any, «quedem molt satisfets per les dues bandes, tant ells com nosaltres», aquest any han tingut sis infants repartits a Espinelves, Centelles, Tona, Sant Martí de Centelles, Sant Bartomeu del Grau i Vic, «després de la Covid costa més trobar famílies disposades, perquè, vulguis que no, és un compromís, són dos mesos». A ells els preocupa, perquè en funció de si hi ha més infants que poden venir, doncs després el programa s’escurçaria i potser només repeteixen dos estius en lloc de tres, i així hi hauria més possibilitats per a altres infants. La idea és que l’infant repeteixi amb la mateixa família. «Han marxat parlant molt català ja, entenent-ho tot. Això et facilita moltíssim les coses. Pel que fa a aliments ja els coneixen tots. És que és tot molt fàcil el segon any». La confiança també amb la família i amb la gent del municipi, perquè són nens són molt de comunitat i estan molt acostumats a estar amb gent. «Tant la Núria com jo, som família acollidora, a més a més de coordinar el programa, i en els dos casos ha estat el segon any, realment l’experiència és que ens ha passat molt ràpid, t’ho deia, m’ha passat volant perquè ha estat tot molt fàcil i una vivència molt xula».
Es viuen històries particulars, però el global és que tot segueix igual o pitjor, és un conflicte enquistat de 48 anys. «Imagineu-vos què vol dir això, ja hi han nascut moltes generacions allà i han normalitzat aquesta situació que no és gens normal. I al final sempre diem que viuen en una presó a l’aire lliure i que és una injustícia de la qual que ens n’hauríem de sentir molt corresponsables».
Revisions mèdiques i analítiques, de les dents i dels ulls als nens, diferents serveis i els bitllets d’avió es poden donar gratuïtament gràcies a la col·laboració de diferents establiments, personal mèdic, ajuntaments i Consell Comarcal. «Nosaltres sempre diem que rebem més del que donem. Et donen lliçons, moltes. Jo sempre explico quan em va dir que al darrere de casa nostra hi ha una piscina, va demanar quan hi aniríem. Li vam dir que no hi havíem anat mai, perquè era dels veïns. Allà ho comparteixen tot, ho reparteixen tot».
La pregunta que es fan les famílies quan volen acollir és si quan tornen a casa aquests nens són feliços, «quan van marxar era una festa, ganes de marxar, de veure la família… d’explicar tot el que han viscut, ho viuen com una gran experiència, però volen tornar a casa. Realment, el valor que tenen ells de la família, del compartir, viure en comunitat, per a ells això és un gran valor». Mantenen la relació al llarg de l’any, «sí, cada setmana. Ja fa 7 o 8 anys que tenen electricitat i això els ha permès que puguin tenir wifi. Hi ha molts dies amb mala connexió, però l’aspecte tecnològic va millorant…».
COOOS va fent campanyes al llarg de l’any, intenten col·laborar amb el que poden i veure com poden ajudar-los. «Sobretot ens interessa molt poder treballar amb les dones. Vam estar un temps fent una cooperativa de dones d’artesania i els vam enviar algunes màquines de cosir. Vam facilitar-los perquè poguessin comprar material allà i poguessin fer algunes peces d’artesania que després puguin vendre allà i almenys tinguin una mica de possibilitats econòmiques i una mica d’autonomia per part de la dona, que creiem que ha de tenir un paper rellevant».
Al llarg de l’any, la gent de COOOS estan fent xerrades quan els demanen els instituts i aquest últim any també van participar en un programa del Consell Comarcal d’Osona, es va fer un joc que es diu Osmón, per al mòbil. D’altra banda, per la Puríssima s’organitza un viatge amb les famílies, que poden anar als campaments, i en aquest cas els acull durant cinc o deu dies la família de l’infant, i llavors és una bona oportunitat per parlar amb ells, «per veure una mica els projectes en què hem anat col·laborant com van».
«Aquesta edició han vingut sis nens, a veure si en la següent són 7, 8, 10… Crec que també és molt important el boca-orella, que les famílies que han acollit i han tingut una bona experiència, són un bon altaveu per poder-ho explicar a altres famílies i que d’alguna manera això vagi animant a més famílies». La gent que vulgui contactar amb la gent de COOS ho pot fer via Instagram, «és el que ens funciona més, i llavors a través de la web (cooos.org), una web molt xula, que poden fer una ullada i trobaran diferents informacions, i també a través del mail».