VIC/estrip.- El dijous 9 de maig, en Xevi Subirana, el del Clot dels Romans, va començar una nova aventura amb la Vespa. Anar i tornar del Nepal havent recorregut 25.000 quilòmetres i portant la motxilla carregada amb fons recaptats per a la ONG PA (Prisioner’s Assistance) Nepal de l’Indira Ranamagar, a qui va conèixer quan va ser a Vic l’any 2019, amb Casa Terra, presentant el seu projecte.
El Xevi Subirana ha fet altres aventures amb aquesta vespa vermella que li va regalar el seu pare el 1984, però ara ja fa vuit anys del seu darrer Tour. Volia fer la volta al món, però el seu viatge de dos mesos i mig li va fer marca un recorregut cap a l’Himalaia i això volia dir el Nepal. I quan surt aquest país pensa de seguida en el seu amic Oriol Treserra i amb la Indira i en donar un caire solidari a l’aventura. I aquí ja va ser un no parar, amb l’Oriol, cantant de Band-idos, va aconseguir portar la Indira per primera vegada a Catalunya, a Vic, i a l’estat l’any 2019.
El Vespa Tour’ 24 passa a tenir una component solidària important i decideixen recaptar fons per a PA Nepal i entregar-los simbòlicament en persona, perquè els 5.000 euros recollits ja els han enviat. El divendres 3 de maig, durant la presentació oficial de l’aventura “Vespa Tour’ 24, de Vic al sostre del món (Vic-Nepal-Vic)” es va fer una festa-concert solidària, a la Bassa dels Hermanos, per recaptar fons per PA Nepal, amb taquilla inversa, amb les actuacions de Band-idos, Paracaigudistes Acústics i Waikiki Versions, i també hi havia ‘food trucks’ i merchandising. Oriol Treserra cantant de Band-idos.
El Xevi ha dibuixat un camí molt complicat i per carreteres secundàries. Es pot seguir la seva ruta a través d’Instagram: ‘VespaTour24’, on es veuen imatges i vídeos del dia a dia. Encara el tenim per Europa, però el seu germà el Mia, des d’Alemanya, li va portant tota l’operativa de xarxes. Vol fer rutes d’entre 400 i 500 quilòmetres diaris, però sense presses i amb ganes d’anar contactant amb la gent del territori. Les seves vivències s’aniran complicant a mesura que es vagi allunyant de Turquia a l’Iran i d’allà cap al Pakistan, l’índia i l’Himàlaia per anar a Nepal i Katmandú.
El Xevi espera trobar-se amb la Indira i estar un parell o tres de dies amb ella. La coneix de quant va ser a Vic, perquè van organitzar una tarda solidària al seu local, el Clot dels Romans. El camí de tornada a Vic serà semblant, perquè intenta evitar les ciutats i els centres més turístics, fa molta muntanya i molt poble, perquè és el que li encanta. Per fer aquesta ruta s’emporta uns mínims recanvis de la vespa i diu que té el curs bàsic de mecànic per resoldre els mínims.
No ha tingut masses incidents en les seves aventures i diu que funciona molt per intuïció i tenir clar que quan entra en un país s’ha d’adaptar a les seves lleis i costums. Saber que pot fer i no complicar-se. En Xevi és un amant de la muntanya i físicament està preparat per aquesta aventura, la darrera abans de complir els 50.
Té espònsor oficial, Woodys, i amics que han col·laborat desinteressadament com la Nàtalia, il·lustradora xilena. Estan pensant si poden acabar editant un llibre, il·lustrat per la Natàlia, i també un escriptor, per acabar fent un llibre per a adults i nens. Els beneficis que sortissin d’aquest llibre, també anirien cap al Nepal. No vol donar més detalls en Xevi, perquè això s’haurà de valorar a l’arribada, després de travessar una vintena de països, quan ja hi hagi els 25 mil quilòmetres plens d’aventures i anècdotes a l’esquena.
L’ONG PaNepalIndira Ranamagar és la cara visible de PA Nepal. Des de fa més de 30 anys, aquesta organització vetlla pels drets dels presos i els seus fills al Nepal. Principalment, procuren per l’escolarització i drets d’aquests infants que sovint viuen en condicions inhumanes a les presons amb els seus pares. PA (Prisoner’s Assistance) Nepal treballa donant suport a les famílies dins i fora de les presons. Ofereixen formació ocupacional als pares i les mares que compleixen condemna i intenten que el tràngol per als fills sigui el mínim possible. Han muntat centres de dia davant d’algunes presons, perquè les criatures menors de cinc anys tinguin un entorn segur i una bona alimentació de dia i alhora puguin continuar estant cada nit al costat de les seves mares, que reben menjar i roba.
Quan es fan més grans, els nens i nenes poden anar a una de les disset cases de l’organització, però sense perdre el contacte amb els seus pares, a qui continuen visitant regularment. Les criatures estudien i es formen en algun dels tallers d’artesania, així quan creixen poden donar un suport econòmic a les seves famílies, i els pares i mares també reben ajuda a la reinserció quan surten de la presó. El projecte també inclou granges que serveixen el menjar als centres i un programa d’escolarització i empoderament de les noies, que inclou dues escoles ‘Junkiri’ i facilitar bicicletes per poder anar a classe i tornar aviat a casa. L’associació té en marxa diferents cases d’acollida on preval la relació dels nens acollits, que actuen com a germans i la propietat dels centres també està al seu nom.