La seva història es remunta quan al Jaume li van diagnosticar un osteosarcoma, un tipus de càncer d’ossos infantil. La idea de fer la cursa va sortir al segon diagnòstic, però els metges van considerar que no era moment d’organitzar res i que s’havien de centrar a curar en Jaume, un any després el Toni i el Joan Riba, d’Aiguafreda, del grup d’atletes del Congost, van proposar dintre de la seva mitja marató d’Aiguafreda, que recaptarien diners pel càncer infantil, va ser una gran oportunitat per donar a conèixer que és el càncer infantil, que és el que interessava per a fer-ne difusió, es va fer una caminada amb bona resposta, tant de Sant Matí de Centelles com d’Aiguafreda. Malauradament van perdre en Jaume a final del 2015. La inquietud de la família era fer un homenatge al Jaume, iniciant la idea de la Caminada dels guerrers, per a recaptar fons per a la línia de la malaltia que va patir en Jaume i donar a conèixer que «no es destinen prou recursos, la investigació és insuficient, hi ha 1 cas de càncer pediàtric per cada 200 d’adults, no és rendible, el càncer infantil és molt diferent del dels adults, és imprevisible i aleatori, per tant a les farmacèutiques no els interessa, cada any hi ha 1200 casos de càncer pediàtric nous, la investigació és el futur dels nostres fills», ens explica la Núria.
La recaptació va destinat al laboratori de Sant Joan de Déu, en principi no hi havia cap línia d’investigació de l’osteosarcoma, però es van ajuntar cinc famílies per poder donar esforços i diners per a obrir una línia d’investigació d’aquest tipus de càncer. Al laboratori de Sant Joan de Déu, tenen 45 investigadors i el 70% del finançament ve de caminades com aquesta, d’accions solidàries i donatius de particulars.
Des de l’Hospital ajuden amb tots els esforços per a organitzar la caminada i que sigui transparent, la recaptació de la caminada va directament al laboratori. Des que van començar porten recaptat prop de 29 mil euros i ha estat gràcies a la sensibilitat i la resposta de les persones, «no tan sols de l’Ajuntament de Sant Martí que ho fa fàcil amb l’organització, els veïns del poble i també la gent d’Aiguafreda, de la Garriga, fins i tot de Barcelona, de molts llocs, es fa el dorsal 0, de gent que no pot venir i col·labora igual. És una celebració que tot i que el Jaume no hi és físicament, hi és igualment», la Núria afirma, «hem de celebrar que al Jaume el vam conèixer, que era rialler, estudiós i que ens va deixar un llegat de vida: no et rendeixis mai».
Quan li van diagnosticar la malaltia tenia deu anys, va afrontar la malaltia amb molta serenor i vitalitat i es menjava el món, «en moments de baixada penso que ell no es va rendir mai i que no ho podem fer nosaltres. Va ser un testimoni de lluita, d’aquí ve el nom caminada dels guerrers, en honor a aquests lluitadors», detalla la Núria.
Els investigadors expliquen cada any els avenços que fan
Aquest projecte és de família, quan acaben una edició ja comencen a pensar en la següent, en Jaume els anima, l’any passat es va fer en línia, la gent feia el seu donatiu, enviaven el trac i cadascú feia la seva zona de 5 o 8 kilòmetres, enviant fotos del que estaven fent, quan la pandèmia va permetre moure’s una mica més, podien arribar fins a Sant Martí de Centelles amb el trac i fer el recorregut. Després se’ls hi va ocórrer el cor dels guerrers, «la gent que venia a Sant Martí, podien deixar un missatge de què volguessin, es van tenir 450 inscripcions i van recaptar més de 4000 euros, a l’ermita de Vall de Neu s’hi va deixar una bústia i la gent deixaven el cor dels guerrers, es feia un cor amb papiroflèxia i un missatge escrit i el dipositaven a la bústia, cada dia s’anava a buscar la bústia, aquest cors estan penjats a l’Ajuntament de Sant Martí amb missatge d’encoratjament, no podem deixar de lluitar». És molt important que ja hi ha línia d’investigació, es fa al laboratori de Sant Joan de Déu, juntament amb l’institut de recerca biomèdica, ara s’ha de posar la malaltia en ratolins i saber per què va als pulmons i per què es perden els nens amb aquesta malaltia. Un cop a l’any es fa una reunió amb els investigadors i expliquen els avenços que han fet, se’ls hi pot fer preguntes, presenten el pressupost de la investigació, «és quan es veu també que val la pena l’esforç», diu la Núria.