Marina Geli i Fàbrega
Coordinadora del Centre d’Estudis Socials i Sanitaris (CESS) i directora general de la Facultat de Medecina UVic-UCC
El Congrés Inclusió.cat s’ha consolidat a Vic per donar la veu al sector social de Catalunya en temes estructurals. Atenció integrada social sanitària des dels serveis socials (2017), la promoció de l’autonomia personal i atenció des de la proximitat (2019), els Serveis socials i Acció Comunitària: promoció i prevenció (2021). Els Congressos d’Inclusió.cat apleguen a treballadors socials de les administracions públiques, a entitats del tercer sector i a acadèmics de l’àmbit de totes les universitats catalanes.
La societat catalana és complexa, amb alta diversitat, precarietat social considerable i elevat envelliment. Catalunya està arribant a vuit milions de persones, 7,9 milions a gener del 2023 segons el nombre de targetes sanitàries. El 17% dels catalans han nascut a l’estranger. Per continents: Europa 401.605, Amèrica 359.000, Àfrica 324.260, Àsia 184.000 Oceania 1015. Catalans a l’estranger 367.367. La diversitat de llengua materna i de religions és creixent. Els centres de culte religiós són progressivament més diversos. 5956 de culte catòlic. 812 esglésies evangèliques, 290 islam, testimonis de Jehovà 115, budisme 67, ortodoxes 57, hinduisme 27 són els més nombrosos.
Catalunya té una de les esperances de vida més altes del món, recuperant-se a les dades prepandèmia, 84 anys, 81,2 pels homes i 86,8 per les dones.455.000 persones amb dependència i 660.477 amb certificació de discapacitat.
El PIB per habitant amb dades del 2021 a Catalunya va ser de 31.531 euros, a Espanya 25.500 i la mitjana UE-27 de 32.430. Sense dades oficials, les previsions orientaven que Catalunya estaria entorn de la mitjana europea l’any 2022. El risc de pobresa arriba al 20%, una persona de cada cinc. El 25% amb precarietat social, amb increment continuat de treballadors pobres i amb dificultat d’habitatge, una persona de cada quatre. Un 33% d’infants i joves en famílies amb vulnerabilitat, un menor de cada tres.
¿La inclusió és el camí cap a una societat amb oportunitats per a tothom, on acceptem les diversitats i tinguem sentiment de pertinença que ens vinculi en positiu?
Cal, en primer lloc, acordar el relat, el significat de què entenem per inclusió. En la conferència inaugural del Congrés la Dra. Begoña Román ens va fer reflexionar. Si una majoria social compartim el sentit i la necessitat de la inclusió, caldrà acordar les prioritats de les accions i la seva avaluació.
La inclusió és un procés de responsabilitat col·lectiva per empoderar a les persones, a les famílies i els grups socials amb voluntat de tenir comunitats per a tothom. Aquesta vocació d’inclusió no pot ser només responsabilitat dels serveis socials i de les entitats socials si no ha d’impregnar filosòficament i efectivament les polítiques econòmiques i laborals, les educatives, les sanitàries, les culturals, les urbanístiques, les d’habitatge, les mediambientals, les de seguretat, les esportives i de lleure, entre altres.
Tampoc la inclusió pot ser només una responsabilitat política: municipal, comarcal, nacional, estatal, europea. Les institucions han de fer participar a la societat en tots els processos d’inclusió. Cal estar convençuts que les comunitats cuidadores, inclusives són positives per a tots, no només per als vulnerables. Cal entrenar-nos, aprendre a gestionar la diversitat, sense caure en el bonisme ni en el políticament correcte. Estem davant del repte més complex i determinant. Ens juguem la negació de la diversitat, amb la falsa promesa d’un retorn impossible a una societat enclaustrada i ancorada en un passat suposadament millor, que només pot comportar una fractura social.
Les entitats de proximitat i les xarxes informals properes juguen un paper cabdal en l’acció comunitària complementària a les responsabilitats públiques. El voluntariat ha de ser actor de relat, de narrativa compartida, de contrast continu amb la realitat per fer els fonaments de la inclusió.