Les altres edicions s’havien celebrat a les instal·lacions de la UVic, però, entre d’altres, hi havia una limitació d’aforament que s’ha solucionat amb el trasllat a l’Atlàntida. «El Congrés, políticament té molt de pes», és un instrument per planificar l’agenda de treball i de futur del Departament de Drets Socials, coorganitzador del Congrés. És un canal per dir el què és l’important en aquests moments i quins seran els reptes de futur. «En aquesta edició van venir 380 persones, el 42% eren de serveis socials bàsics i el 80% provenien de només 5 àrees bàsiques de les poc més de 600 que hi ha a Catalunya. No dic que ho aconseguim amb totes, però si cada àrea bàsica porta 5 persones… hi ha molt marge per créixer. Després hi ha les entitats, el departament… Hi ha tots els perfils, no només tècnics, també gent que fa producció o que fa planificació. És realment un punt de trobada i de compartir experiències. A poc a poc va calant cap a on volem anar com a sector».
En Manu Vidal-Ribas recordava un article de la Marina Geli en el qual destacava que calia aplicar la salut pública en totes les polítiques, «també hem d’avançar la inclusió en totes les polítiques, seria una altra mirada, i això és el que estem plantejant. Algú ha d’agafar la batuta, per fer-ho, perquè no es pot plantejar una política pública sense tenir en compte com afecta la inclusió de les persones. Des de tots els àmbits, perquè pots fer-ho en l’àmbit de transport, econòmic, seguretat, justícia, en qualsevol acció pública s’ha de considerar la inclusió».
En general, la qualitat dels treballs presentats ha pujat, «també perquè el Comitè Científic ha estat molt rigorós». En aquesta edició no hi ha hagut participació internacional, «això és un punt negatiu, perquè en les edicions anteriors sempre han vingut ponents o han participat en sessions plenàries, com a conferenciants o aportant alguna experiència. Fins i tot una vegada vam fer una taula que eren només ponents estrangers».
«Pensem molt en l’espai de socialització, perquè molta gent ve per això també. Quan preguntes quin és el motiu principal per què has vingut al congrés? La majoria et diu els continguts, però per a molts és el segon punt més votat. La socialització és molt important, el nivell de càrrecs és molt diferenciat, tens directius de l’administració pública, central, local… però també d’entitats. Hi ha tècnics. Vol dir que és l’oportunitat de ser horitzontal i vertical. Això està molt bé. Hi ha gent que explica que es van conèixer la primera edició, i des de llavors han fet projectes nous i mil coses junts…». Quan fan la valoració, també plantegen quantes hores dediquen a la socialització i intenten fer espais, «l’espai de pòsters, l’espai del dinar, que sigui per això, perquè sabem que és fructífer per a molta gent».
En definitiva, el sector reclama més finançament, com tothom, fer-se sentir i que qui tingui capacitat, poder i instruments per fer-ho: «ens ajudi, i que el Departament de Drets Socials pugui assumir més lideratge en aquest aspecte. I molta comunicació!».