Osona amb els nens porta més de vint anys acollint, per vacances, nens i nenes de Bielorússia i Ucraïna

OSONA/estrip.- La radioactivitat és un verí que, malgrat que no es vegi, ni s’olori ni es percebi, altera lentament l’estructura genètica de qui la suporta i, molt lentament, va escurçant la vida tot causant malalties i problemes de salut diversos. Per aquest i mil altres motius, tot ésser humà hauria de mantenir-se ben allunyat de fonts radioactives per assegurar un bon estat de salut, però en alguns casos, això és impossible. Aquest és el cas de totes les persones que viuen en els nuclis urbans propers a l’antiga ciutat soviètica de Prípiat, lloc on el 26 d’abril de 1986 tenia lloc el pitjor accident nuclear de la història de la humanitat: l’explosió de la central nuclear de Txernòbil, que va deixar seqüeles que encara es perceben avui en dia.

Créixer en un ambient així, on la terra, els aliments o tot l’entorn encara està impregnat d’aquesta radioactivitat, no és ni de tros ideal per als nens i nenes de Bielorússia i Ucraïna, que, per tots els mitjans possibles intenten evadir-se d’aquesta situació marxant uns mesos de casa seva. Un dels destins, des de ja fa 25 anys, és la comarca d’Osona, on, gràcies a l’entitat Osona amb els nens, arriben més una vintena de nens i nenes. «L’any 1996 es va fer la primera acollida a la comarca, i tot va ser gràcies a tres amigues de la comarca van saber que a Madrid es feien aquestes acollides, així que es van animar i ho van provar», explica Mercè Fiol, presidenta de l’entitat osonenca, «van fer un primer viatge a Ucraïna i van anar a parar a un lloc molt a prop de la central, on la UNESCO treballa regularment. Quan es van conèixer no van tardar i aquell mateix any ja arribaven nens cap a Osona», segueix.

Vacances terapèutiquesMés enllà del que es podria arribar a considerar un campament a l’estranger, les vacances que tots aquests infants venen a gaudir a Osona tenen un rerefons molt important: la salut. «Els nens ho necessiten i les famílies d’allà ja t’ho demanen. Saben que als nens els va molt bé per la salut», explica Fiol. «Les zones d’on provenen els nens són molt rurals, i allà tothom viu i menja de que els dona la terra», explica Josep Pujol, vocal de l’entitat, «la terra allà encara està contaminada, i això els afecta molt. Quan venen aquí, tot el que mengen no està contaminat i això els ajuda a abaixar la radiació que han acumulat durant tot l’any», segueix.

Estar-se a Catalunya durant més d’un mes aconsegueix que, tot i ser poc temps, «la radiació acumulada que tenen al cos els baixi gairebé un 50%», afirmen tots dos, fet que, a la pràctica, els permet «incrementar molt la quantitat de defenses que tenen i passar un bon hivern, sense posar-se malalts ni passar refredats tan durs com els seus companys», segueixen. A més del simple fet d’allunyar-se de la radioactivitat, conviure amb altres famílies i amb altres infants també és teràpia per als nens i nenes que venen cada estiu. «Els nens s’estan aquí amb altres famílies, és una acollida totalment familiar», afirma Pujol, «aquí fan el que fa la família, són un més de la família. Els nens venen molt espantats, ja que tenen 8 o 9 anys, però un cop han passat el període d’adaptació ja són un més i, durant molts anys, tornen sempre amb la mateixa família que els ha acollit sempre. Són com el cosí que viu a l’estranger que ve a visitar-los a l’estiu», explica Fiol.

La Covid-19: una frenada en sec

Com en tants altres aspectes de la vida quotidiana, la Covid-19 va ser una frenada en sec per les aspiracions i pels plans d’Osona amb els nens, que va haver de posar en pausa el projecte que, des del 1996, encara no havia fallat cap estiu. «El 2020, abans del confinament, vam ser nosaltres qui vam decidir que aquell any no vindria ningú, ja que veiem que la cosa es complicava. En una setmana ja va canviar tot, malgrat que va ser tota una decepció», narra Pujol, «i aquest estiu passat, malgrat que tots pensàvem que ja es podria reprendre, aleshores va ser el govern de Bielorússia que va dir que els nens no podien sortir del país, que no podien anar enlloc d’Europa», afegeix la presidenta d’Osona amb els nens.

Aquesta situació fa posar els nervis de punta a tothom, tant als infants que no poden fer les seves tradicionals vacances, com a les famílies que no poden rebre els nebots llunyans que venen a visitar-los cada estiu. A més, Fiol també afirma que «tenim famílies noves que tenen moltes ganes de poder començar a acollir, però que els hi hem de dir que, com a mínim, fins al 2022 no podrà ser». Però malgrat que la situació no acompanya, des de l’entitat no perden les ganes ni l’empenta que tant els caracteritza. «Tenim moltes ganes de poder seguir treballant i portant nens. Nosaltres no defallim i aprofitem per donar-nos a conèixer tant com podem per preparar el terreny per l’estiu que ve», expliquen.

La incertesa és una constant avui en dia, per a tothom i per a entitats com Osona amb els nens, però la convicció que mostra l’entitat en aquests moments és envejable. «Nosaltres només pensem a continuar i tirar endavant, amb famílies noves i persones que segueixin tirant Osona amb els nens endavant», expliquen tots dos, que, alhora, també comencen a preparar el terreny de cara a un possible relleu, «també esperem que algunes persones puguin anar agafant més importància en el rol organitzatiu, ja que nosaltres ja comencem a ser grans i tard o d’hora arribarà el moment de fer un relleu generacional», diuen Pujol i Fiol.

Sigui com sigui, amb relleu generacional i Covid, és una afirmació totalment verídica dir que Osona amb els nens encara té corda per molts anys, tant per les famílies que esperen l’arribada dels infants com els nens i nenes que esperen el moment que puguin tornar a sortir del seu país per venir a netejar-se i gaudir d’unes bones vacances a Osona. I és que, en el fons, és per a ells i elles que aquest projecte segueix endavant, i amb la mateixa força de sempre. «Aquestes vacances, per als infants, és millor que qualsevol tractament mèdic. Quan venen, posen el comptador radioactiu a zero, i així asseguren que comencen un any que, de ben segur serà bo. És una necessitat per a ells i per a nosaltres», conclouen.