VIC/estrip.- L’àmbit d’actuació de l’associació Rosa Dilmé Rwanda, se centra al poble de Ruli al nord de Kigali i a la ciutat de Mojanga, dues zones molt diferents. Ruli és molt rural, està a més de 1200 metres d’altitud, hi podem trobar un gran hospital i una missió de les Germanes Dominiques, aquesta és la via que han fet servir per a treballar-hi. Kagali és una mica més urbà, amb una universitat catòlica. A través d’en Fermin, un company ruandès que viu a Osona, han pogut fer col·laboracions amb la universitat, perquè les joves puguin acabar els estudis, ja que hi havia molt abandó en els primers cursos de la carrera.
Des del 2019 no s’ha pogut viatjar a Ruanda a causa de la pandèmia, entre altres motius. A aquest país hi ha hagut pocs casos de Covid, pot ser per la poca densitat de població, també és cert que tenen altres prioritats, com poder menjar cada dia. La gent viu el dia a dia, han de sortir a guanyar-se el menjar. A les ciutats les situacions són més dures. El sistema sanitari funciona, ja que tothom té La Mutuel, assegurança mèdica, per sort no hi ha hagut saturacions d’hospitals, el sistema sanitari funciona bé. S’han començat a disparar els casos de covid, actualment hi ha menys d’un milió de persones vacunades en una població de 12 milions, amb el problema afegit de què en ser un país pobre no arriben les vacunes. Hi ha hagut confinament de les 7 del vespre a les 4 del matí, el fet més greu és el tancament entre pobles, això ha impedit el moviment i per tant el comerç entre ells.
L’Anna Bach i en Ramon Rodino van ser els fundadors, van començar amb mossèn Cases al principi del 2017, l’Anna és dentista i va iniciar la seva tasca muntant la clínica dental. El 2012 es va incorporar la Maria Soto portant la part anglesa, és professora d’anglès i Rwanda és un país anglòfon. La Sònia és una altra professional dentista que col·labora en el projecte. La història comença amb la Rosa Dilmé, una germana dominica que malauradament va morir l’any 2018, era una persona referent i compromesa, durant més de 40 anys, i van pensar a poder continuar el seu llegat, fent honor al seu nom, és per això que el 2018 es va muntar l’associació. Continuen col·laborant amb les germanes a Ruli, també en el tema de pous d’aigua, la Rosa tenia molt clar que era un tema que s’havia de treballar molt, les altres accions es fan en l’educació, en la sanitat i la clínica dental.
Gràcies a la col·laboració de l’ajuntament de Vic, el Consell Comarcal i aportacions dels socis de l’associació, s’ha pogut tirar endavant el projecte de la construcció d’un dipòsit recollidor d’aigües pluvials i gràcies també a l’esforç de la gent d’allà. El format és de col·laboració, aquí se’n fa difusió i es busquen els recursos econòmics, al país els tècnics porten a terme el projecte. L’accés a l’aigua és molt complicat, no hi ha infraestructures, cada dia s’ha de caminar 2 o 3 kilòmetres per anar a buscar aigua en fonts que a vegades quan arriben estan seques.
El pou que han construït està situat al centre del poble, en un centre educatiu que es diu Arural, és un centre d’agricultura, principalment dirigit a noies. El 1994 a Rwanda hi va haver un genocidi, durant cent dies hi va haver una matança brutal (més de mig milió de morts), i per això es va formar un orfenat, però el govern ruandès està en contra d’aquestes institucions i aposta més per l’acolliment a famílies, és més comunitari i és per això que aquest orfenat s’està desfent.
Per tant hi ha aquest àmbit educatiu en el centre rural per a noies joves, la clínica dental i l’hospital on es porten medicaments i on es fan revisions dentals a nens i el projecte de pous d’aigua. La universitat no és gratis, l’objectiu és que les noies que comencen acabin els estudis. Estan pendents de converses amb un grup de nois que van sortir d’aquest orfenat i van rebre l’ajuda de la Rosa Dilmé. Ara ja, amb famílies formades, volen retornar allò que van rebre i ajudar a més gent, la seva associació també es diu Associació Rosa Dilmé. La població de Ruanda és molt jove, hi ha un 50% de persones que tenen menys de 15 anys. El govern té la visió de ser un país de coneixement, no només de subsistència, és un país dinàmic que té molt potencial.
La clínica dental va ser la primera acció
La clínica dental va ser la primera acció que es va fer, l’Anna Bach en un viatge que va fer amb mossèn Cases, va veure que els nens tenien les dents destrossades, va pensar que com a dentista, podria fer alguna cosa i des de llavors no ha parat, portant material, ajudant als dentistes d’allà, fent les revisions… La Maria porta el tema d’educació i ara estan amb els pous. Pel que fa a les Germanes Dominiques, està canviant el perfil, abans portaven més el pes de la congregació les germanes europees, ara recau més en les germanes holandeses i africanes, porten molts projectes a l’hospital, actualment es porta a terme un de seguiment del VIH Sida i casos de malnutrició. «És interessant que la gent del país estigui agafant el relleu, això vol dir que van per bon camí», exposa la Maria. El primer any que hi va anar, la Maria no esperava trobar-se amb tanta gent amb tantes ganes de tirar endavant. La col·laboració no ha de ser sempre anar al país, es pot fer des d’aquí: «A Osona hi ha moltes associacions i es poden fer moltes coses en grans projectes molt bons, es tracta de buscar el que et sentis còmode».