MANLLEU/estrip.- A la Marta Vilà se li va diagnosticar el càncer de mama un 9 de gener del 2016 amb trenta-vuit anys, no s’esperava que tan jove li toques passar per aquest tràngol, però va poder constatar que també hi havia noies més joves afectades per aquesta malaltia.
La Marta ens explica que no ho recorda com un procés molt traumàtic, però que li va sortir la força i ganes de poder amb allò que li estava passant, el fet de ser mare, segurament la va fer actuar com ho va fer. No li agrada associar-ho en guanyar una guerra o lluitadora, no va de barallar-se amb ningú, senzillament és ser conscient que ve una cosa grossa i que l’ha de passar.
La Marta és dissenyadora tèxtil, tenia roba i teixits oblidats a casa, es va posar al Google per mirar quins productes necessitaria en aquesta fase de pèrdua de cabell, el que hi havia era molt car i estèticament no era el que li agradava més. Va decidir agafar robes que tenia a casa i embolicar-se-les al cap. Uns dies després, va fer una escapada a Granada amb un company de feina i una senyora pel carrer li va dir que portava un gorro molt bonic, aquest va ser el clic que va fer la creació de Pinkmama, en entrar a l’hospital les infermeres sempre li comentaven també que els hi agradaven molt els models de gorro que portava.
La Marta és de Manlleu, però ha fet accions a molts llocs del territori espanyol, s’han donat gorros a hospitals de València, Castelló, el País Basc, Madrid, això no obstant, bàsicament l’acció més important és aquí. La vinculació més rellevant és amb l’hospital de Vic.
La missió de Pinkmama és que persones anònimes o empreses, regalin gorros a les unitats d’oncologia que es decideixi, cada gorro porta una dedicatòria o un missatge de la persona que el regala, aquesta és l’essència de Pinkmama. Des del principi Pinkmama ha actuat legalment, amb secretària i tresorera, l’Imma, la Núria i la Geni. Des de l’inici s’han donat un 2500 gorros.
Pinkmama és un projecte petit i a vegades les associacions petites no tenen prou visibilitat, però hi han de ser totes, les donacions també és rellevant que es facin arribar a les grans, gràcies a això es pot accedir a la tecnologia i a les màquines, les grans fan unes coses i les petites unes altres. Darrere de cada pacient que necessita la tecnologia, hi ha emocions que sovint les grans campanyes no hi arriben.
El moment de la donació del gorro està ple d’energia i d’acompanyament. Tot i que la Marta ja s’ha incorporat a la vida laboral i té menys temps, aquesta força fa que continuï amb el projecte. Els gorros els fa la Sandra, una modista que treballa amb molt amor; quan se li demana, sempre hi és. Aquest gorro és com el casc de les Deesses que es posaven el casc de la força.
Fa un any es va proposar un treball conjunt amb Osona contra el Càncer, es va començar a construir un vincle fent una aportació que es va convertir en 140 gorros, s’han fet dos lliuraments, ara estan en el punt de veure com es continua la col·laboració.
La Marta té clar que vol continuar donant aquest escalf a l’hospital de Vic, ja que és on ella ha passat tot el seu procés. Amb les persones que se’ls hi regala els gorros, no es manté gaire la relació, però s’entén, perquè les circumstàncies que envolten el moment que s’està passant, són molt dures.
Ara, vist en la distància del temps d’una malaltia passada, la Marta anima a les persones que hi estan passant i ancoratge en què intentin dominar la por, ja que aquesta pot fer molt mal, mirar per una mateixa i confiança. Cada persona és un món, s’ha de tenir calma i compartir amb persones del costat i de suport i pensar que es poden fer moltes coses.
La pandèmia ha frenat la producció
Durant la pandèmia no s’ha pogut fer gran cosa, ja que amb les persones que s’havia d’intervenir eren vulnerables i no era gaire pertinent, ara ja es podran tornar a fer les trobades i dibuixar el futur més immediat.
El temps de la Covid han estat durs pels malalts de càncer, pel distanciament que hi ha hagut amb els professionals sanitaris que portaven la seva malaltia, tot i que quan s’està en aquest procés, ja hi ha un aïllament social, el fet que sigui en temps de covid, ha provocat que les angoixes es multipliquen per mil, les pors, per la distància amb l’oncòleg. Un aïllament general que passarà factura en els mesos vinents, perquè les campanyes de detecció precoç es van frenar en sec.
La Marta ja s’ha incorporat al món laboral, tot i el canvi de ritme, el projecte encara es viu i està en el seu cor.