Ricard Aceves i Torrents
Director General de Sant Tomàs
L’acord de pressupostos de la Generalitat ha deixat grans titulars, però per a les entitats del tercer sector i, concretament, les que tenim per missió donar suport a les persones més vulnerables no hem pogut llegir els que desitjàvem. Sant Tomàs és una entitat sense ànim de lucre que es dedica, des de fa més de 55 anys, a donar suport a les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies a Osona. Una missió que des de fa catorze anys s’està fent amb molts menys recursos dels que serien necessaris.
La nostra entitat, igual que la resta que tenen el mateix sentit i motivació, ha de fer molts esforços per assegurar els serveis socials públics que prestem. Atenem a infants a través del centre d’atenció precoç i de desenvolupament integral, eduquem a nens i nenes a l’escola d’educació especial Estel, oferim una alternativa a la inserció laboral per assegurar el desenvolupament personal al Centre Ocupacional, prestem suport personalitzat a persones amb discapacitat intel·lectual en llars residència o donant suport a les seves pròpies llars, comptem amb servei d’acolliment diürn i residencial per a persones que requereixen suport generalitzat, oferim a famílies un servei de suport per suplir la tasca de cuidadors i coordinem activitats de lleure i d’esport per assegurar el creixement personal. A més, també treballem donant suport a persones amb discapacitat intel·lectual que s’han inserit a les empreses ordinàries i també donem oportunitats laborals a través del nostre Centre Especial de Treball.
Es tracta d’uns serveis que aquest any 2022 han atès a més de 2200 persones i compten amb quasi 900 treballadors, 336 d’ells i elles preferentment amb discapacitat intel·lectual. Unes xifres que creixen any rere any i ens fan sentir orgullosos i ens esperonen a continuar tirant endavant. Aquest creixement, però, des de fa catorze anys no està acompanyat del suport i els recursos econòmics necessaris per assegurar un finançament adequat.
Crec que no em quedo curt si parlo d’infrafinançament crònic, de retallades continuades, de congelació de tarifes i d’una de les coses que creiem més importants que és la impossibilitat de poder augmentar els salaris dels professionals i les professionals que cada dia treballen amb molt d’esforç i vocació per mantenir la qualitat dels serveis i la millor de les atencions a les persones usuàries.
El problema és que un país no pot basar-se en la professionalitat, la vocació i el compromís de les persones que acompanyen i donen suport a les persones vulnerables i en situació de dependència. Un país ha de comptar amb uns i unes professionals motivats, reconeguts i valorats, amb uns salaris dignes que permetin assegurar que la prestació dels serveis no es veurà afectada per un acord de pressupostos insuficient o un finançament que mai no arriba.
Perquè això, va en detriment d’un col·lectiu molt clar i són totes les persones usuàries i les seves famílies que veuen com les llistes d’espera per accedir al servei que necessiten creix, que el cost de les prestacions puja, que hi ha rotació entre els seus professionals de referència i que els serveis socials ja no poden assumir més la falta de titulars de premsa.
Els nous comptes catalans han crescut i ho celebrem, però no contemplen el que necessitem. Una aposta clara per una societat inclusiva, justa i socialment responsable. Fins que no arribi, però, Sant Tomàs, igual que la resta d’entitats, ha de trobar recursos a través de l’organització d’activitats benèfiques, d’aportacions i col·laboracions del sector privat o generant noves línies d’activitat que siguin rendibles. Un exemple, són les patates de Sant Tomàs, els productes de xocolata del nostre obrador o la prestació de serveis que ajudin a compensar les pèrdues de serveis específics.
A falta de titulars de premsa, inventiva i molt d’esforç.
L’acord de pressupostos de la Generalitat ha deixat grans titulars, però per a les entitats del tercer sector i, concretament, les que tenim per missió donar suport a les persones més vulnerables no hem pogut llegir els que desitjàvem. Sant Tomàs és una entitat sense ànim de lucre que es dedica, des de fa més de 55 anys, a donar suport a les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies a Osona. Una missió que des de fa catorze anys s’està fent amb molts menys recursos dels que serien necessaris.
La nostra entitat, igual que la resta que tenen el mateix sentit i motivació, ha de fer molts esforços per assegurar els serveis socials públics que prestem. Atenem a infants a través del centre d’atenció precoç i de desenvolupament integral, eduquem a nens i nenes a l’escola d’educació especial Estel, oferim una alternativa a la inserció laboral per assegurar el desenvolupament personal al Centre Ocupacional, prestem suport personalitzat a persones amb discapacitat intel·lectual en llars residència o donant suport a les seves pròpies llars, comptem amb servei d’acolliment diürn i residencial per a persones que requereixen suport generalitzat, oferim a famílies un servei de suport per suplir la tasca de cuidadors i coordinem activitats de lleure i d’esport per assegurar el creixement personal. A més, també treballem donant suport a persones amb discapacitat intel·lectual que s’han inserit a les empreses ordinàries i també donem oportunitats laborals a través del nostre Centre Especial de Treball.
Es tracta d’uns serveis que aquest any 2022 han atès a més de 2200 persones i compten amb quasi 900 treballadors, 336 d’ells i elles preferentment amb discapacitat intel·lectual. Unes xifres que creixen any rere any i ens fan sentir orgullosos i ens esperonen a continuar tirant endavant. Aquest creixement, però, des de fa catorze anys no està acompanyat del suport i els recursos econòmics necessaris per assegurar un finançament adequat.
Crec que no em quedo curt si parlo d’infrafinançament crònic, de retallades continuades, de congelació de tarifes i d’una de les coses que creiem més importants que és la impossibilitat de poder augmentar els salaris dels professionals i les professionals que cada dia treballen amb molt d’esforç i vocació per mantenir la qualitat dels serveis i la millor de les atencions a les persones usuàries.
El problema és que un país no pot basar-se en la professionalitat, la vocació i el compromís de les persones que acompanyen i donen suport a les persones vulnerables i en situació de dependència. Un país ha de comptar amb uns i unes professionals motivats, reconeguts i valorats, amb uns salaris dignes que permetin assegurar que la prestació dels serveis no es veurà afectada per un acord de pressupostos insuficient o un finançament que mai no arriba.
Perquè això, va en detriment d’un col·lectiu molt clar i són totes les persones usuàries i les seves famílies que veuen com les llistes d’espera per accedir al servei que necessiten creix, que el cost de les prestacions puja, que hi ha rotació entre els seus professionals de referència i que els serveis socials ja no poden assumir més la falta de titulars de premsa.
Els nous comptes catalans han crescut i ho celebrem, però no contemplen el que necessitem. Una aposta clara per una societat inclusiva, justa i socialment responsable. Fins que no arribi, però, Sant Tomàs, igual que la resta d’entitats, ha de trobar recursos a través de l’organització d’activitats benèfiques, d’aportacions i col·laboracions del sector privat o generant noves línies d’activitat que siguin rendibles. Un exemple, són les patates de Sant Tomàs, els productes de xocolata del nostre obrador o la prestació de serveis que ajudin a compensar les pèrdues de serveis específics.
A falta de titulars de premsa, inventiva i molt d’esforç.