Una cinquantena de representants de més de 30 entitats socials de la comarca van participar en la jornada de treball
El Congrés està promogut pel Grup Impulsor i sota el paraigua del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) de la UVic. Durant la jornada de treball, es va destacar la importància del Congrés com a eina de comunicació I d’intercanvi d’experiències i de propostes compartides, perquè hi ha molt desconeixement públic, també entre les mateixes entitats.
La jornada es va dividir en tres blocs. En el primer, Marina Geli i Joan Turró (membres del Grup Impulsor) van exposar la proposta del congrés, van explicar en què consistia aquesta primera jornada de treball i com s’organitzaria. Un cop feta la presentació, va arribar el moment de posar-se a treballar. En grups de vuit persones es van discutir uns punts comuns a proposta del grup impulsor, tot i que també se’n podien aportar de propis. Cada grup va redactar les propostes sorgides en la discussió, per a després, posar-les en comú.
Arribats al tercer i últim bloc de la jornada, va ser el moment de posar en comú les propostes de cada grup i intercanviar impressions. Per torns, un representant de cada grup explicava les propostes a les quals havien arribat i també, responien a la pregunta “més important”: És necessari celebrar un congrés de voluntariat a la comarca? Totes les entitats van respondre amb un contundent sí. Tal com es va acordar a la jornada durant la votació, el període en què tindrà lloc serà entre octubre i novembre del 2019.
A partir d’ara, es treballarà per a l’organització i preparació del congrés i per posar fi a la falta de coneixença entre les entitats de la comarca. El congrés servirà, doncs, per enfortir relacions, crear sinergies i unió davant els problemes o mancances que puguin tenir les entitats i promoure accions conjuntes.
EL RELLEU GENERACIONAL I LA BUROCRÀCIA
Entre els temes que es van debatre durant la jornada de treball hi havia l’assignatura de voluntariat, obligatòria des d’aquest curs, que es fa a Secundària i compartir serveis, especialment entre les entitats més petites, com ara tot el que fa referència a l’àmbit administratiu i burocràtic.
Aquests dos punts són els que més preocupació generen entre les entitats. Segons a les conclusions a les quals es van arribar, seria molt útil, sobretot per aquelles associacions amb poca estructura, poder disposar d’un professional conjunt per portar el tema més administratiu de cada entitat, ja que moltes vegades requereix un coneixement i un temps dels quals, els voluntaris no disposen. Durant les conclusions, les entitats van coincidir en el fet que cada vegada l’administració els exigeix més tràmits i certificats. Això els obliga a dedicar una quantitat de temps considerable que podrien utilitzar per a les mateixes tasques de voluntariat.
Una altra de les preocupacions que les entitats van posar de manifest va ser la continuïtat de l’activitat de cada associació davant una falta de relleu generacional. Animar als joves a comprometre’s amb el voluntariat és un dels reptes que es van marcar les mateixes entitats. És cert que els joves participen en accions concretes de voluntariat com el Gran Recapte o maratons de donació de sang, però continuar sent necessari joves per fer tasques de voluntariat continuades, es deia durant la jornada. Precisament, davant aquesta falta de relleu, les entitats van veure amb bons ulls que es faci una assignatura sobre voluntariat a tercer de secundària. Aquesta assignatura és “una gran oportunitat” per cercar joves perquè és l’edat «idònia» (entre 16 i 18 anys).
Els joves, visibilització i web conjunta, els reptes
Entre els punts generals que es van debatre hi havia la proposta de crear una agenda comuna d’activitats a partir d’una web; com articular projectes comuns; eines compartides com suport administratiu i professional; debatre la figura del voluntari i el professional (por a l’intrusisme); parlar sobre l’assignatura obligatòria per fer voluntariat implementada a 3r d’ESO; la comunicació i la difusió de la tasca de totes aquestes entitats, una de les mancances detectades pel Grup Impulsor.
Les conclusions de la Jornada es van concretar en quatre grans blocs: web conjunta, compartir serveis, assignatura obligatòria a tercer d’ESO i l’encaix dels voluntaris i professionals el sector.
WEB CONJUNTA
Un punt en discussió és qui hauria de liderar-la, si des del futur Congrés o a través d’una administració com podria ser el Consell Comarcal d’Osona. Entre les possibilitats de la web hi ha l’agenda d’activitats, d’aquesta manera es podria evitar duplicitats d’actes i la contra programació. A més, es convertiria en una eina molt útil per donar conèixer les entitats d’Osona, permetria visualitzar els diferents projectes que estan en marxa, a banda de possibilitar promoure projectes conjunts, amb una periodicitat a determinar, però es van recordar els èxits de les maratons que s’han organitzat a nivell comarcal. També pot ser punt de referència del voluntariat, perquè es podrà especificar les diferents opcions de participació i els municipis on fer-ho.
COMPARTIR SERVEIS
Aquesta és una actuació que es va destacar per la seva necessitat i utilitat. Va sorgir també la dicotomia sobre qui hauria de liderar-ho, altra vegada les opcions són entre les decisions que es puguin prendre en el Congrés o a partir d’una administració com el Consell Comarcal. Una opció apuntada, que ja es fa en l’actualitat, és que, puntualment, les entitats grans poden prestar serveis a les petites. Però ningú va qüestionar la necessitat de compartir serveis que tenen les entitats petites amb temes com: subvencions, gestors, advocats… Els problemes que genera la burocràcia són infinits i van sorgir altres propostes com hotel d’entitats i punts de voluntariat comuns.
ASSIGNATURA OBLIGATÒRIA A ESO
És una gran oportunitat que cal explorar, aquesta afirmació en referència a l’assignatura obligatòria a 3r d’ESO, a partir d’aquest curs, era compartida per a tots els participants a la Jornada de Treball. Tot i que algú qüestionava la metodologia i les poques hores de formació i pràctica, es veu com una oportunitat fantàstica perquè les entitats puguin entrar a les escoles i explicar els seus projectes. També es va apuntar que caldria aprofundir en les opcions que això potenciï un voluntariat familiar, i així compartir accions. Tot plegat pensant que hi ha un greu problema de relleu generacional i que cal fer un esforç de captació de nous voluntaris
VOLUNTARI VERSUS PROFESSIONAL
El voluntari no ha de suplir el rol del professional. Cal insistir en la formació, i insistir a explicar els drets i els deures del voluntari, perquè també és cert que es detecta una falta de compromís en moltes ocasions. En aquest sentit, es va explicar que seria important incidir en una campanya per transmetre els valors i els beneficis de ser voluntari. També que cal diferenciar el voluntariat puntual i l’habitual. Una de les accions que es va apuntar feia referència a la possibilitat de posar en marxa el voluntari virtual, una acció que podria ser atractiva per als més joves i d’una utilitat immediata a partir d’experiències que ja funcionen com el telèfon de l’esperança.