Càritas Roda fa un cens de gent gran que pateix soledat no desitjada i vol activar un pla de suport

RODA DE TER/estrip.cat.- En Ramon Bufí, va explicar al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic, els diferents projectes amb els quals estan treballant des de Càritas Roda: «Tot i haver-hi residències en diferents municipis, hi ha molta gent gran a qui no s’hi arriba, gent que volen companyia, altres que volen anar al metge i ningú els hi porta, que volen anar a comprar, que estan sols a casa i no demanen res». Primer s’ha de fer un treball de recerca de tota aquesta gent, hi ha un equip de 5 persones, noies molt potents joves de 26 a 35 anys, les quals han fet un treball excel·lent anant a visitar el CAP, les farmàcies, l’ajuntament, diferents botigues, ara, s’estan analitzant les dades per decidir com actuar. A Càritas de Roda tenen uns 20 voluntaris, pel que fa a la captació de voluntaris, no tenen mai cap problema: «Cal donar un projecte que valgui la pena, donar responsabilitat i decisió», ens remarca en Ramon Bufí. Hi ha un treball de gent que estan fora de les residències molt important a fer i que no es té present, l’Ajuntament no hi arriba, són moltes hores, molta gent i representa una despesa molt gran.

Els adolescents i joves, nois i noies de 13 a 19 anys, també és un col·lectiu gens fàcil. Van trobar una colla de nois i noies de 4t d’ESO que es van oferir voluntàriament per a fer classes de repàs a altres de l’institut o alumnes que tinguessin problemes de primària. Estan en 4 o 5 projectes educatius a escoles de primària i formació professional, els han ajudat a arrencar i els continuen ajudant per mantenir-ho. «Aquest any l’institut de Roda van demanar al projecte Camerun, si els podien ajudar en l’assignatura que fan de voluntariat i els alumnes de 3r el poguessin fer sobre el Camerun. Amb ells es faran tota una colla d’activitats. Val la pena dir que pel projecte del Camerun, no han tingut cap problema per trobar voluntaris i diners per ajudar al país. Hi ha uns 20 voluntaris joves, entitats públiques, ajuntaments de la comarca, el Consell Comarcal d’Osona i un parell d’empreses, què fan aportacions econòmiques cada any, amb això ajuden a crear mini empreses a la selva, ara ja són unes 80, són cooperatives de dones, sempre agrícoles, els ajudem a arrencar l’empresa, els hi donem instruments, i quan ja ho tenen funcionant, ho retornen. De cada cooperativa en viuen unes 7 o 10 famílies, es fa formació amb tècnics agrícoles que s’hi dediquen i va creixent», ens relata Ramon Bufí.

Un altre projecte és fer pous, «fer un pou en un poblat, costa entre 3 i 4 mil euros i, amb aquesta acció, gairebé s’acaba la mortalitat infantil o es redueix extraordinàriament», segueix Bufí. També se’ls ensenya a autofinançar-se, a la llarga és molt importat que tot el que es fa allà s’autofinanci i es mantingui sense ajuda de ningú. Des d’aquí la feina és recollir diners i sensibilització, en aquest sentit han anat pràcticament a tots els instituts de la comarca i a algunes escoles de primària, han fet xerrades sobre el tema del Camerun amb un treball de sensibilització extraordinària.

Les cooperatives ara només són de dones tot i que hi havia hagut alguna d’homes, però les dones són segures, administren bé, treballen, s’organitzen, es formen: «Els homes darrere hi ha una cervesa o licor de palma, qualsevol dia et poden deixar a l’estacada, és per això que ara les cooperatives són únicament de dones, tot i que els homes acaben beneficiant-se», detalla en Ramon Bufí. La raó del projecte es crear estructures al seu país, perquè puguin viure al seu territori i que es puguin guanyar la vida, altra cosa és el que passa a les ciutats on hi ha una pobresa extrema.

Pel que fa a la pandèmia, ens explica un acudit, «quan va arribar la Covid-19 al Camerun se li va dir que es posés a la cua. És una infecció molt menor que la malària. Els metges i infermers i infermeres de l’hospital del Camerun, ningú es vol vacunar ni s’han vacunat, tenen altres prioritats». D’altra banda, fa temps que tenien programat un viatge al Camerun i ja amb els col·laboradors seleccionats, per anar-hi i que vulguin treballar, no és un viatge de turisme. «Hi ha gent que treballa molt des d’aquí i són els que poden fer aquest viatge, estar allà 15 dies i viure amb ells, deixa una empremta de per vida i si hi vas dos cops, no s’esborra mai més, una de les normes és que està pràcticament prohibit fer fotos, s’ha d’anar amb ganes de treballar», en Ramon Bufi té molt clar que aquest projecte és la raó que dona sentit a les seves vides, per tant, de seguida que puguin viatjar, hi tornaran.