Categoria: General

VIC/estrip.- La Neus Pintat fa voluntariat a Osona Conta el Càncer fent sessions de Txikung a pacients i familiars d’oncologia. La Neus va començar el curs 2011 2012 i al cap de sis anys va escriure el llibre ‘Qi Gong i càncer. Una experiència vital compartida amb dones que han viscut càncer’, fins el dia d’avui han passat per les seves classes unes 150 persones. Actualment, té un grup de 10 persones al Centre Cívic  Can Pau Raba de Vic. En una sessió amb les persones que tenen càncer, es té cura de què els exercicis siguin triats perquè cap pugui representar una interferència en la seva vitalitat. Són sessions de 2 hores que finalitzen amb el mètode Txikung de caminar, és un caminar especial i va adreçat directament a ser un preventiu del càncer, però també una resolució de la malaltia, aquesta pràctica de caminar s’ha estès a tot el món. Les sessions de Txikung es porten a terme a través de 3 mètodes. Un és les posicions corporals que poden ser dinàmiques a través de les formes que es fan, són estiraments dels canals energètics que connecten amb els òrgans interns. L’altre mètode és la respiració, tenir consciència de quan respirem, cada respiració significa no només agafar aire sinó recollir l’energia que acompanya aquest oxigen. El tercer mètode és la ment, que és el més difícil, és molt important que la ment estigui molt atenta en el que fem, que no divagui entre el passat i el futur, l’atenció plena en el que fem amb la dinàmica i la respiració. Aquests tres aspectes fan que es visqui el moment present, ens permet tenir presència i consciència del que fem.

Filla del Masnou, vivia a Barcelona i passava les vacances a Seva, en jubilar-se van decidir traslladar-se amb el seu marit a Seva. Els beneficis del Txikung són tan grans que va pensar en què això ho havia d’oferir a persones que estan passant una malaltia difícil. La medicina xinesa sorgeix de mantenir la salut, no prevenir la malaltia, mirar d’estar sans permanentment. Els primers metges xinesos només cobraven si tenien al pacient amb salut, si es posava malalt no cobraven i se’ls hi posava una llumeta a la porta com per indicar que no havia estat un bon terapeuta.

Aquesta idea de potenciar la salut se li va associar molt a persones que se’ls hi diagnostica un càncer, en aquell moment no tenia cap infraestructura feta, però la casualitat va portar a assabentar-se de què dues amigues germanes de Seva, una infermera i l’altra metgessa, tenien càncer, les famílies es coneixien i va tenir la llibertat d’oferir-los els exercicis. Totes dues treballaven al CAP Nord de la Divina Pastora de Vic, li van demanar per aplicar aquests exercicis a altres persones i van fer un primer grup de 23 persones i a partir d’aquí va continuar. El Txikung els aporta relaxació, el grup comparteixen experiències i situacions semblants, la classe passa pel benestar emocional i se senten ben acollides, si algú no pot venir, se les fa present, això comporta una unió vital, la consideració de la persona que ets i això enforteix.

La Neus és llicenciada en Química, donava classes d’aquesta assignatura, però a 38 anys va tenir un problema de salut important que havia de passar per quiròfan, no havia estat mai malalta i alguna cosa se li desvetllà, va tenir els seus dubtes, va sentir parlar d’un metge francès que feia una medicina diferent, era una medicina energètica, aquest metge li va dir que tenia un bloqueig energètic, en quatre o cinc sessions ho va tenir solucionat. A partir d’aquí va decidir estudiar la medicina xinesa. Se li van començar a apropar persones que li demanaven d’aplicar el que havia estudiat en temes d’acupuntura i els aportava solucions. Així, sense buscar-ho, a 42 anys va decidir fer un canvi de professió, deixar de donar classes de química i dedicar-se a l’acupuntura, durant  20 anys va ser acupuntora i n’ha gaudit molt. Va fer classes a la Blanquerna a la facultat de Fisioteràpia i Infermeria on va estar 12 anys impartint estudis de medicina xinesa. Es va preparar en Txikung i espiritualitat i ha escrit 5 llibres sobre la matèria.

RODA DE TER (Revista Roda de Ter).- 196 nens i nenes i 159 voluntaris han passat al llarg de 10 anys pel Projecte LECXIT. La iniciativa de posar en marxa aquest programa impulsat per la Fundació Jaume Bofill de Barcelona i el Departament d’Ensenyament, es va implantar fa 10 anys a Roda de Ter amb el convenciment que l’impuls de la comprensió Lectora comporta una millora en l’educació dels infants. Com diu Joan Carles Girbés: «L’hàbit lector millora el rendiment escolar. La lectura estimula el creixement intel·lectual, la creativitat i la imaginació…». El projecte es materialitzà amb la creació de la Borsa de Voluntariat que es va promoure en aquells moments, i va permetre sumar-se a la xarxa d’Espais LECXIT que la Fundació Bofill té per tot Catalunya.

Des d’aleshores van anar creixent en nombre de voluntariat i entitats implicades, ampliat el treball en xarxa, així com en experiència. De fet, són moltes les persones, voluntariat, Entitats i Ajuntament que des de l’inici fins avui, han donat i donen ple suport al Projecte i a les seves actuacions. També són molts els infants -alguns dels quals- ara són joves que han passat pel programa o que s’han incorporat com a mentors.

Enguany, amb motiu del 10è aniversari, s’han organitzat diversos actes al llarg de l’any. El primer va tenir lloc el dia 15 de novembre amb la formació del voluntariat a la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic, i amb la trobada a la Plaça Major de Roda de Ter de mentors i mentores que han passat pel programa al llarg d’aquests 10 anys, i que han volgut explicar breument la seva experiència.

EL VOLUNTARIAT TÉ LA PARAULA

2013- Montse Martí i Sílvia Rovira.

Inici del Programa

«És un Projecte necessari i engrescador, hi vaig creure des del primer dia». I la Sílvia afegeix: «Convenciment, il·lusió, entusiasme i confiança, sempre!».

2014- Leonor Viñolas.

Creant vincle

«Després dels anys, em produeix molta satisfacció quan rebo mostres d’efecte de nois i noies que he acompanyat en la lectura. Recordo que en una ocasió una nena que havia tingut, feia una actuació a l’escola on jo hi era com espectadora, se’m va apropar i em va demanar que li fes costat. Un gest que em va deixar sense paraules i em va tocar al cor».

2015- Laura Arumí.

Despertant curiositat

«He pogut comprovar que la lectura desperta interès i curiositat! Tinc un record especial quan en finalitzar una lectura compartida, els nens i nenes consultaven altres llibres de la biblioteca a fi d’ampliar el coneixement sobre el qual havíem llegit».

2016- Ma Àngels Martí.

Un projecte viu i de poble

«Durant aquests anys de LECXIT he acompanyat i compartit bones estones amb molts nens i nenes. M’agradaria destacar els moments de celebració, quan per Nadal, St. Jordi o final de curs ens ajuntem tots els infants, voluntariat i famílies. Quin goig!!! El vincle i la complicitat es fa més gran. També és una bona manera de recordar i explicar les nostres tradicions. Això em fa sentir part d’un projecte viu i de poble!!!».

2017- Núria Ginebra.

Vincle, empatia i complicitat

«M’emociono quan em retrobo amb joves que he tingut al llarg d’aquests 10 anys, i recordem aquells moments entre llibres i quina trajectòria han fet des d’aleshores. També m’omple de satisfacció el somriure o gest d’agraïment de les famílies».

2018- Marta Muñoz.

Passió per la lectura

«Després d’uns anys d’haver fet LECXIT, em vaig trobar amb un dels meus petits lectors al carrer: Ja no era un petit lector! Era un gran lector que em va recordar el temps en el qual li vaig voler transmetre passió per la lectura. El petit lector va descobrir que llegir no és tan difícil i obre la mirada a nous mons».

2019- Pere Crosas.

Compartint coneixement

«A tots els nens i nenes els agrada explicar coses, que se’ls escolti, i sobretot que se’ls valori. El LECXIT m’ha donat l’oportunitat de compartir coneixement».

2020- Maties Ramisa.

Convertir el lector en crític

«Per a mi el LECXIT ha significat mantenir el vincle amb l’escola, on hi he passat tants anys, i tenir el privilegi de continuar veient com els nens i nenes obren els ulls al món».

2021- Carme Sala.

Aprendre junts

«El LECXIT significa per a mi un aprenentatge continu. El nen és un univers impensable d’imaginació. El goig de transmetre, compartir i descobrir lectures amb un infant, significa entrar a formar part d’una aventura apassionant».

2022- Marta Suriñach.

Espais d’aprenentatge

«La biblioteca on llegim habitualment amb els infants, és un espai d’aprenentatge, d’aventures, llàgrimes i somriures i sobretot d’imaginació i fantasia que -ni que sigui per uns moments- deixem que ens transporti a mons imaginaris!».

MANLLEU/estrip.- En els darrers anys, el servei d’entrega d’aliments de Manlleu, el Sarró, ha esdevingut un recurs essencial per a la cobertura de les necessitats bàsiques de la població més vulnerable. L’augment progressiu del nombre de ciutadans i ciutadanes que tenen dificultats per cobrir necessitats com ara l’alimentació, ha fet que es redefinís el model d’atenció del servei per adaptar-lo a les demandes de la realitat actual del municipi.

El passat 31 de gener, el Sarró va iniciar un nou sistema d’entregues que se centra totalment en les necessitats de la persona. Amb aquest canvi es vol aconseguir una distribució d’aliments més digna i oferir una major autonomia alimentària. El nou model es basa en un sistema de puntuació que es dona des de Serveis Socials i que determina la quantitat màxima d’aliments que pot recollir cada nucli familiar. La puntuació va entre 25 i 60 punts, en funció del nombre de persones que integren la família, els ingressos i les seves necessitats. Cada producte té una determinada puntuació, en funció de les existències disponibles o el seu valor nutritiu. Amb aquest nou sistema, les persones usuàries poden escollir els aliments que més s’adeqüen a les seves necessitats evitant així que es llencin o es facin malbé els productes que no s’acaben consumint.

Amb l’anterior sistema els usuaris i usuàries arribaven i es trobaven uns carros de compra preparats amb menjar. Amb el nou model s’aconsegueix dignificar la recollida d’aliments, donant més llibertat i responsabilitat a la persona, perquè triï allò que realment necessiti o més li convingui.

Al llarg del 2022 el Sarró ha atès 567 famílies, totes elles vinculades a Serveis Socials. En total 1864 persones han estat usuàries del servei, 754 menors d’edat, dels quals 314 són menors de 8 anys i 86 són nadons de menys de dos anys.

Una peça clau d’aquest nou Sarró és el voluntariat, que s’encarrega d’acollir, orientar i ajudar a les famílies que acudeixen a l’espai a buscar-hi aliments. Entre Creu Roja i Càritas s’hi aporten unes 20 persones voluntàries.

FOLGUEROLES/estrip.- L’Institut Escola Mossèn Cinto és el tercer curs que organitza una setmana solidària. En aquesta edició s’han bolcat a donar suport a l’Àuria Riera, perquè la seva germana l’Arlet és alumne del centre, i a recollir fons per a la lluita contra la síndrome de DYRK1A, que l’afecta. La segona setmana de febrer van realitzar les xerrades amb la mare de l’Àuria, la Sandra Illamola, i van finalitzar el dissabte amb una caminada solidària, la qual estava organitzada per l’AFA.

La Sandra va parlar amb els alumnes sobre la malaltia: «Les xerrades van anar molt bé! Vam poder intercanviar opinions, els nens van demanar dubtes i van poder conèixer l’Àuria. Va ser molt interessant». Prèviament, els alumnes ja havien treballat sobre la síndrome de DYRK1A, així, a les trobades que es van fer a la biblioteca amb la Sandra van poder demanar dubtes i parlar de la seva experiència com a mare de l’Àuria. 

La caminada solidària de dissabte va ser tot un èxit, van participar-hi unes 200 persones, però va col·laborar més gent que no va poder assistir-hi. La recaptació va ser d’uns mil euros, el preu de la inscripció era de 3 euros i també es podien fer altres donacions voluntàries. Els diners recaptats aniran a l’Associació DYRK1A i, a més, l’alumnat de 5è està duent a terme el projecte CuEME (posar en marxa una cooperativa) i la seva recaptació també anirà destinada a aquesta entitat. El punt de sortida i de tornada de la caminada va ser al pati de l’Institut Escola i es podia escollir entre 2 circuits, el curt d’uns 5 km i el llarg d’uns 10 km, aproximadament. A l’arribada hi havia un petit refrigeri que va preparar l’AFA en col·laboració amb alumnat voluntari de l’escola.

Aquest és el tercer curs que, conjuntament amb l’AFA de l’Institut Escola Mossèn Cinto, organitzen una setmana solidària. La resposta per part de docents, alumnes i famílies és tan bona que ja ho han deixat establert com a projecte de centre dins el projecte educatiu. D’aquesta manera treballen valors, emocions i la consciència global amb tot l’alumnat. El primer any la van dedicar al càncer infantil, ja que a una alumna del centre li van detectar aquesta malaltia. Es van posar en contacte amb les Polseres Candela i van venir a les aules a fer el taller de polseres i a explicar en què consistia el càncer infantil. L’alumnat va vendre les polseres que havien fet a les aules i les famílies també les podien comprar o fer una aportació econòmica extra, els diners recaptats es van donar a l’associació polseres Candela que està relacionada amb l’hospital de St Joan de Déu.

El segon any, el curs passat, van dedicar la setmana a la síndrome d’Asperger, ja que tenen diferents alumnes afectats, en més o menys mesura, per aquest trastorn. Es van posar en contacte amb l’Associació Asperger d’Osona que van anar a fer una xerrada pel professorat i també tallers de sensibilització a l’alumnat. En aquesta ocasió, l’AFA va organitzar una xocolatada solidària un dia a la tarda quan es van acabar les classes. Les famílies i alumnes compraven un tiquet simbòlic que els servia per recollir un tros de coca i xocolata desfeta, la recaptació també va anar íntegrament a l’Associació Asperger.

Procuren sempre que siguin activitats participatives i que arribin a l’alumnat de totes les edats que tenen al centre, d’I3 a 3r d’ESO. Sempre procuren dedicar la setmana a casos propers a la seva comunitat educativa. La implicació i col·laboració de totes les famílies i docents també és cabdal perquè tot funcioni i quedi un bon record. D’aquesta experiència, esperen que l’alumnat mantingui les ganes de seguir ajudant i col·laborant amb qui ho necessita i es faci més sensible i empàtic amb el seu entorn.

L’Àuria pateix la síndrome de DYRK1A, una malaltia genètica, minoritària i pràcticament desconeguda -24 casos a l’Estat espanyol-, però la seva mare, la Sandra, vol fer-ne divulgació per ajudar a aconseguir recursos per a la investigació.

OSONA/estrip.- La Sandra Illamolla és la mare de l’Àuria, una nena de 18 mesos afectada de la síndrome de DYRK1A, una malaltia pràcticament desconeguda; al món hi ha uns 600 casos detectats, 24 a l’Estat espanyol. La Sandra va explicar al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic com la família està afrontant la situació, la necessitat de fer difusió de la malaltia i la campanya solidària que han fet a l’escola Mossèn Cinto de Folgueroles.

La síndrome de DYRK1A és considerada com una malaltia minoritària, i fins al 2008 no es van detectar els primers casos. La Sandra ens explica que en l’embaràs ja va notar que alguna cosa no anava bé, tot i que l’amniocentesi (una prova que permet conèixer si el fetus té algunes anomalies congènites) va sortir bé, en néixer van veure que tenia microcefàlia i van decidir fer un estudi genètic més a fons i va ser quan ho van detectar. L’afectació comporta discapacitat intel·lectual que pot ser de moderada a greu, també afectació a la vista, l’Àuria pateix d’hipermetropia, pot tenir afectacions al cor, als ossos, de moment no n’està afectada, també hi pot haver autisme o epilèpsies. L’estudi genètic del genoma complet es va fer quan tenia 10 mesos, «però fins que no tens el resultat, la gestió del que està passant és molt difícil a causa de la incertesa de no saber què li passa, un cop donada la diagnosi, és el moment d’acceptar-ho i tirar endavant».

S’ha creat una associació espanyola que investiga la malaltia, «però en ser tan minoritària hi ha pocs recursos econòmics i va tot molt lent. Hi ha esperança que en l’àmbit de la genètica es puguin anar descobrint tractaments, si més no per millorar la qualitat de vida». L’associació de la síndrome de DYRK1A tot just ha començat ara, a Espanya hi ha 24 famílies afectades, disposen d’una doctora i una investigadora que estan al capdavant de la investigació, «s’ha d’anar buscant recursos econòmics per a poder tirant endavant aquesta investigació. De moment, els afectats coneguts tots són nens, segurament hi ha adults, però no es coneixen. Hi ha nens que tot just els hi han diagnosticat ara i tenen 10 anys». Se suposa que hi ha molta gent sense diagnòstic, perquè la investigació genètica va avançant i ara es poden detectar malalties que abans no tenien diagnòstic i anaven totes al mateix calaix de sastre.

La Sandra manté contacte amb la presidenta de l’associació espanyola (la primera família d’Espanya afectada), però no amb altres famílies que «algunes potser no en volen parlar i estan en el procés d’acceptació de la malaltia, condició molt important per poder millorar i per poder donar-li tot el que necessita». Avui es coneixen moltes malalties minoritàries i són molt diverses, i això dificulta el procés d’estudi de la síndrome de DYRK1A, perquè hi ha pocs casos comparat amb altres malalties a les quals es dediquen recursos en la investigació. De moment, la Sandra ha creat un compte a Instagram per visibilitzar la síndrome i promoure algunes accions.

L’Arlet, la germana de l’Àuria, té 5 anys i és alumna de l’Institut Escola Mossèn Cinto de Folgueroles, on cada curs s’organitza una setmana al voltant d’un compromís social, aquest any s’ha dedicat al coneixement i suport als malalts de la síndrome de DYRK1A.

La Sandra pensa que «és important que l’escola visualitzi aquest tipus de malalties i que ho normalitzi, ja que tots poden tenir algun company amb algun tipus de dificultat, entendre-ho i tenir empatia és molt bàsic». En l’àmbit familiar els hi ha canviat la vida, la Sandra ha hagut de deixar de treballar (ho feia a la guarderia de Folgueroles) i afortunadament pot gaudir d’una prestació econòmica. L’Àuria té la discapacitat intel·lectual, però pel que fa a salut està bé, i la Sandra destaca que «és molt important el suport familiar».

Pel que fa al tema sanitari, els tempos són exageradament lents, encara li han de fer una valoració. A la Catalunya Central es tarda mínim un any per a valorar una persona amb discapacitat. Totes les teràpies que estan fent, a part del CDIAP Tris Tras, són privades, en investigació tampoc els hi han ofert res. El seguiment el fan des de la Vall d’Hebron i la porten diferents especialistes: genètica, neurologia, oftalmologia, endocrinologia, traumatologia, otorrinologia i suport nutricional, «tot i que les revisions periòdiques i vacunes ens ho fa la nostra pediatra del CAP Vic nord».

VIC/estrip.- El passat 13 de gener es va fer l’assemblea general d’Insolàfrica al Casino de Vic, feia dos anys que no es podia fer per culpa de la pandèmia de la Covid i va significar un retrobament amb socis, amics, col·laboradors i gent interessada a conèixer els projectes d’Insolàfrica. La primera part de l’assemblea va servir per repassar els diferents projectes de l’entitat, i les col·laboracions que han rebut. Moments emotius com les imatges del primer nadó de l’acabada d’estrenar maternitat i imatges de projectes de vital importància com la posada en marxa de la planta d’aigua potable, gràcies a la col·laboració de la gent de ‘L’Ametlla rebel’, una ONG de l’Ametlla del Vallès creada el 2020, i que parlen de l’acció feta a Kribi (Camerun): ‘potabilitzar l’aigua del pou del Centre mèdic que l’ONG Insolàfrica gestiona des de fa quatre anys. Amb la seva col·laboració podrem avaluar l’impacte sanitari i social que tindrà la nostra actuació al barri de Tala’. També es va parlar de la col·laboració amb la Fundació Puigvert i la recuperació de diferents campanyes de voluntariat amb odontòlegs, òptics, diferents persones que van a fer formació i estudiants com els de la Universitat de Girona.

Jordi Homs va desgranar les mil i una activitats, col·laboracions i accions puntuals d’Insolàfrica i explicava com en una de les visites als barris de Kribi, un equip d’infermeria del centre mèdic va trobar-se amb una noia que patia d’un mioma voluminós que pràcticament li impedia portar una vida normal. Insolàfrica va prendre la decisió d’ajudar-la i les imatges que s’anaven projectant del procés eren realment impactants. Les xifres també es van presentar, abans del torn obert de paraules. Més de tres-cents mil euros d’ingressos i unes despeses de 270 mil euros, principalment referides al centre mèdic amb 160 mil euros i l’escola d’infermeria amb prop de 60 mil euros. Uns beneficis que, com recordava Jordi Homs, es reinverteixen tots en les instal·lacions. Les aportacions dels socis no arriben als sis mil euros, per això els cal buscar complicitats amb entitats com Mans Unides de Madrid, també han rebut ajudes de la Fundació Roviralta, de la Fundació Girbau i del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Una dada a destacar són les visites fetes al centre mèdic, 4850 al llarg de l’any 2022.

VIC/estrip.- Fa més de 8 anys que està en funcionament el Banc del Temps de Vic (BdTVic). L’any passat es va decidir renovar el grup gestor i una de les incorporacions és l’Ariadna Viñas que juntament amb l’Agnès Coromines, una de les fundadores, van explicar el projecte que porten a terme al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.

L’Ariadna va detallar que el propòsit que tenen és créixer amb activitats, socis i donar-se a conèixer. Es tracta d’intercanviar necessitats. Des del Banc del Temps es dona valor al fet d’ajudar-se, donant-li una estructura facilitadora, el valor que es dona a aquest intercanvi és posar una moneda hora de la qual tothom en disposa. Cada banc del temps funciona com una entitat pròpia. L’altre valor és la relació d’igual a igual, vol dir que «és igual la feina que es faci, el que importa és el temps, totes les persones tenen el mateix valor, la relació entre persones és d’igual a igual».

Tenen socis de tots tipus, alguns estan molt acostumats a utilitzar el banc del temps, s’autogestionen. El grup gestor és facilitador, cada soci es mou en funció a les seves necessitats, és molt dinàmic. Es troben els divendres a la tarda de 2/4 de 6 de la tarda fins a 2/4 de 8 al centre Cívic Can Pau Rava, on es posen a disposició de les persones que vulguin conèixer el Banc del Temps i dels socis i sòcies que necessitin un cop de mà. Tenen un grup de whatsapp i un bloc que explica el funcionament bàsic del banc, tot i que el canal de comunicació amb els socis és el correu electrònic i el whatsapp, en alguna activitat puntual també fan servir Instagram.

Hi ha 8 grups que estan funcionant en diferents temàtiques amb una persona responsable com a soci col·laborador. Ja són gairebé 200 socis que durant aquests 8 anys han fet 3500 intercanvis i una mitjana de 1000 hores l’any. Són diferents tipus de persones, «hi ha qui rep més que gasta i qui gasta més que rep».  El BdTVic és un espai social d’ajuda entre els socis a través de l’intercanvi. És un espai cultural on cada soci hi aporta els seus sabers. És un espai d’economia col·laborativa on la moneda hora està a disposició de tothom no pas per acumular sinó per compartir.

Actualment, 10 associacions de la comarca col·laboren amb el Banc del Temps, com són ASHES, Casal Claret, Amics de la Gent Gran, la galeria Tres-e-u, Osona Ioga, Sant Tomàs, Osonament, Institut la Plana, l’Associació de Veïns de l’Horta Vermella i la Xarxa Global de BdTs. Cada associació funciona diferent depenent de les seves necessitats. Dos dels valors amb què compta el Banc del Temps són la confiança i la generositat, «la confiança és clau perquè a vegades van a casa de persones que entre ells no es coneixen. Hi ha persones molt qualificades i varietat».

En el grup gestor són quatre, la seva feina és facilitar, acompanyar i si cal, fer propostes. Una de les propostes de fa poc va ser fer un vermut dissabte al matí per conèixer-se i crear vincles i confiança, aquestes trobades es faran cada tres mesos en diferents formats, també poden servir perquè surtin altres iniciatives. Les trobades es fan en diferents llocs tot i que la seva seu és al Centre Cívic de Can Pau Rava.

A part del temps també es fa l’intercanvi de producte, normalment es paga el material utilitzat en euros i en temps l’estona que s’inverteix fent el producte, així i tot, és un intercanvi que es basa en l’acord que puguin arribar les persones que intervenen en els intercanvis.

Hi ha uns grups que fan coses concretes com Txi-kung, jocs de taula, grups de barri, matinals les caminades dels dimecres, les passejades del divendres, converses en francès i anglès, les llegidores «compartint lectures de llibre i plantant llavors que són tertúlies més filosòfiques. Sempre estem oberts a noves propostes».

Un projecte que s’ha començat a moure compte amb la participació de Jordi Macià, professor de l’Institut la Plana i soci col·laborador del Banc del Temps. Conjuntament amb l’Agnès, volen engegar un Banc del Temps a l’institut, aquest setembre han començat a fer visites a diferents associacions i entitats per veure quines actuacions es podrien endegar i ja s’estan fent alguns intercanvis, «està naixent i s’ha de veure com evoluciona».

Més de vuit anys de vida concretats en més de 3500 intercanvis i 8500 hores

Actualment, hi ha 183 socis i s’han fet 3553 intercanvis i són 8581 hores. Cada feina és valorada pel temps que s’hi dedica i no pas perquè un tipus de feina se li doni més importància que una altra. Això ho facilita la moneda hora. No és un espai de voluntariat on t’apuntes a fer quelcom, aquí tothom organitza i s’organitza. També hi ha un grup a ‘Telegram’ on només els socis hi poden ser per oferir productes, sigui a canvi d’hores o per regalar.

El grup de socis actius van ampliant la mentalitat i van sent més cooperatius. Acaba sent una manera de pensar que et porta a l’autosuficiència, autogestió.

Una economia col·laborativa que facilita satisfer necessitats compartint. També hi ha el grup de socis inactius. Una feina lenta per anar trobant el seu lloc. També han donat de baixa a un bon grup de socis, perquè el BdTVic els ha quedat lluny i no saben què fer-hi, perquè han canviat de residència o perquè tenen altres interessos. El grup gestor és el facilitador de les propostes que arriben dels socis (tallers, grups, intercanvis) o propostes d’altres entitats com participar en la Fira d’Entitats o al Congrés del Voluntariat. També aporta propostes per dinamitzar i facilitar trobades de socis.

MANLLEU (Txell Cabanas Collell)/estrip.- El dimecres 30 de novembre va ser l’últim dia del taller AMB VEU PRÒPIA a l’IES Antoni Pous i Argila de Manlleu. Durant dos mesos els alumnes de quart d’ESO de l’aula experimenta van ser els protagonistes de la primera edició d’aquest projecte, on han creat un entramat d’històries que posteriorment han convertit en ficcions sonores en format de podcast que es podran escoltar a la web de ràdio Manlleu i també a través de la plataforma IVOOX.

Martina Cabanas Collell, promotora i directora d’aquest projecte va escollir per començar a donar vida a aquesta iniciativa l’IES Antoni Pous, un centre d’alta complexitat de Manlleu, on ella mateixa va estudiar ara fa vint-i-cinc anys. La Martina s’ha acompanyat per dur a terme aquesta proposta de l’Oriol Casals Rispau, actor, dramaturg i director teatral amb qui ha compartit les sessions de creació amb l’objectiu comú de donar eines als joves adolescents per parlar en públic, decidir què volen explicar i poder escollir la millor manera de fer-ho tenint en compte l’audiència. La Martina i l’Oriol, conjuntament amb la Marta Casas Castañé, coordinadora de l’aula experimenta, valoren l’expressió oral com a essencial per al desenvolupament. Sobretot en un col·lectiu jove i amb risc de vulnerabilitat la proposta suposa una oportunitat a nivell emocional, però també a nivell professional i de desenvolupament social.

Durant aquestes jornades, a través d’exercicis d’expressió oral, corporal i escrita s’ha buscat la pròpia veu. Combinant el treball en grup amb el treball més introspectiu i personal, durant tot el procés s’ha donat un rol actiu als alumnes. La utilització d’eines teatrals els ha servit per poder posar-se al lloc de l’altre, reforçar l’empatia a través de la vivència de l’alteritat. Els alumnes han realitzat un treball de revisió personal per poder crear una ficció que sigui compartida amb el grup i posteriorment modificada i enriquida pel coneixement comú.

Parlar en públic per un col·lectiu amb alt índex d’absentisme, afectat per la fatiga pandèmica, immers en un context d’emergència emocional i encarat a un panorama laboral poc engrescador, pretén ser una finestra a l’escolta activa i al reconeixement de les emocions pròpies i alienes, que els permeti assolir un millor nivell competencial per entrar en el mercat laboral actual.

Amb Veu Pròpia s’ha plantejat el repte de donar veu a cadascun dels alumnes per parlar al grup, a la societat. Cadascun de nosaltres ha de tenir el dret d’expressar-se amb franquesa, però per això és imprescindible tenir-ne també la capacitat.

Dins d’aquest projecte han tingut lloc també dues sessions portades a terme per professionals relacionats amb la interpretació i la creació d’històries. La primera amb Mohamed Amazian, actor osonenc i la segona amb Sílvia Albert Sopale, actriu, directora teatral, creadora i activista feminista antirracista. Tots dos van presentar les seves experiències i sabers als alumnes de l’aula oberta de l’IES Antoni Pous intentant així ajudar-los a elaborar lliurement el seu propi discurs i convertir-los en ficcions sonores després. Posar l’altaveu a històries de persones anònimes que sovint passen desapercebudes, donar el micròfon i el llapis com una arma defensiva a joves en situació de vulnerabilitat és un acte de justícia social, i  pot esdevenir d’un gran interès artístic.

Les ficcions sonores s’han enregistrat durant dues sessions de treball dels alumnes a l’emissora local. D’alguna manera es busca potenciar el diàleg intergeneracional a nivell de poble, per això s’han emès a Ràdio Manlleu, però també s’han penjat en una plataforma de podcast per tenir una repercussió més amplia i atraure el públic més jove.

Martina Cabanas Collell directora i dramaturga i creadora de la companyia ZERO10 reivindica l’art com a motor de canvi; la ficció, la cultura i l’art en definitiva, creu, poden ajudar a entendre la complexitat de la nostra realitat més propera, per interpretar les pròpies emocions però també per poder empatitzar amb les dels nostres conciutadans.

Amb aquesta idea remarca la seva voluntat que aquest taller d’AMB VEU PRÒPIA, es pugui replicar en centres del país.

SANTA EUGÈNIA DE BERGA/estrip.- ‘Ajudem els ocells del poble a trobar llocs on niar’, amb aquesta crida, el matí del dissabte 14 de gener, l’escola Jacint Verdaguer va organitzar un taller de caixes niu amb la participació del GACO (Grup d’Anellament Calldetenes-Osona), l’AFA Jacint Verdaguer, la Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV) i l’Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. La iniciativa s’emmarca en les accions que l’escola Jacint Verdaguer ha programat dins la seva participació en el Pla Pilot Escola Solidària, una iniciativa de la COV en la qual participen prop d’una desena d’escoles d’Osona, en aquest curs 2022-2023.

L’escola Jacint Verdaguer està desenvolupant la seva participació en l’Escola Solidària a partir de diferents accions relacionades amb el voluntariat i el medi ambient, així, a partir d’aquesta voluntat i acompanyats de la COV, van organitzar aquesta matinal amb el GACO que va complir els diferents objectius marcats. Es van construir una desena de caixes niu, amb una bona participació d’alumnes, famílies i mestres de l’escola, i gràcies a la presència d’altres persones interessades en el món dels ocells es van formar nous voluntaris, els quals amb el suport del GACO, podran dirigir altres formacions com la de Santa Eugènia de Berga en escoles de la comarca que estiguin interessades en el voluntariat, en el medi ambient i en la construcció de caixes niu.

El Pla Pilot Escola Solidària consisteix en la implementació del Voluntariat als Centres Educatius d’una manera transversal i obre les portes a la participació d’agents socials externs, a partir de la COV. La finalitat és que l’acció del treball voluntari no sigui una mostra, sinó un referent en l’actitud escolar i de vida dels alumnes i assoleixi un efecte multiplicador en el seu entorn més proper i que el sector educatiu utilitzi la Coordinadora del Voluntariat d’Osona com un banc de recursos per ampliar els seus projectes.