Categoria: General

SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ/estrip.- La millora de la comprensió lectora dels infants de Primària és l’objectiu del programa LECXIT. Es tracta d’una iniciativa promoguda per la Fundació Bofill que a Osona compta amb la participació de més de 70 infants, aquest curs 2024/25.

El voluntariat és la base del LECXIT. Està compost per persones que destinen una hora setmanal del seu temps a acompanyar un infant per ajudar-lo a entendre els textos que llegeix. Ens estem referint a persones adultes, però també a estudiants dels instituts que han decidit col·laborar en aquest projecte. 

Aquest curs, el LECXIT a Osona ha començat amb més empenta que mai. El programa es duu a terme a Vic, Manlleu, Roda, el Voltreganès i, per primer cop, a Taradell. Aquests diversos punts LECXIT compten amb una persona dinamitzadora que, en la major part dels casos, també exerceix de voluntària. 

Per tercer any consecutiu, les persones voluntàries han assistit a una formació que ofereix la Fundació Bofill. Aquesta vegada, la sessió de formació intermunicipal s’ha fet el 13 de gener a la Casa del Mallol de Sant Hipòlit de Voltregà. La formadora, la Queralt Girbau, va explicar de forma clara i dinàmica com establir el primer vincle amb l’infant i quines rutines es poden seguir per encetar i cloure cada sessió LECXIT. Girbau va insistir en el fet que «abans de llegir, hem de saber com està l’infant», per poder començar la lectura en el moment adequat. També és interessant seguir algun ritual de tancament, en els últims 10 minuts de cada sessió, «per crear expectatives de cara a la següent». En definitiva, va explicar molt bé els tres moments clau: despertar la curiositat per la lectura, aprofundir-hi, i acabar-la amb estratègies lectores que despertin en els nens i nenes el desig de continuar llegint.

Els assistents van poder veure i remenar diversos tipus de llibres (de coneixement, llibres-joc, àlbums il·lustrats, novel·les, poesia i teatre…). Tots ells són una bona eina per engrescar els infants en la lectura i, al capdavall, per reforçar-los la comprensió lectora. La formadora va donar alguns exemples de com escollir la lectura més adequada a cada infant. El voluntariat, en les seves valoracions, ha destacat el caire pràctic de la formació i la diversitat de propostes literàries, necessàries per encomanar la passió per la lectura.

A la formació hi van assistir unes 46 persones: el voluntariat de les cinc poblacions; les dinamitzadores del programa; les assessores en Llengua, Interculturalitat i Cohesió social (LIC) del Departament d’Educació, i tècniques municipals. En aquests moments, el programa LECXIT compta amb 21 parelles lectores a Vic; 22, a Manlleu; 16, a Roda de Ter; 6, al Voltreganès, i, 8 parelles a Taradell. 

No podem oblidar posar en relleu el compromís en el programa LECXIT de tots els centres educatius, tant de Primària com de Secundària, i també de les biblioteques municipals, les quals hi tenen un paper rellevant, facilitant llibres en préstec per a les sessions de lectura i essent el punt de trobada de parelles lectores.

OSONA/estrip.- Dissabte 18 de gener, es va convocar una vintena de voluntaris del GACO (Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona) a la riera de Sorreigs, en la seva desembocadura al riu Ter, per fer una altra trobada SYLVIA, en la que participen des del 2004, en la qual capturen, mesuren i alliberen ocells. L’associació té una bona bossa de voluntaris i de vegades s’han reunit fins a 40 persones de totes les edats. Són molt matiners, abans de fer-se de dia munten unes xarxes perquè els ocells hi quedin atrapats, aquestes xarxes són totalment inofensives i permet prendre les següents dades: nom de l’estació, tipus i nombre de l’anella, espècie, data de captura, nombre de xarxes, hora de captura, edat i sexe, longitud alar, pes, greix, múscul, extensió i intensitat de la muda, l’estat de l’ocell en ser alliberat i nom de l’anellador. El Sorreigs, espai natural protegit, és un punt amb una gran diversitat d’ocells i en un cens datat l’any 1996 es van identificar 87 espècies diferents.

En aquesta mateixa sessió, en Miquel Gómez Balmes ha ensenyat a muntar una caixa niu a un voluntari del GACO, en Pere Casanova Pascuet, que serà el formador en una activitat de construcció de caixes niu que es farà a l’escola l’Agullola de Rupit dins del programa Escola Solidària de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV). Aquest és un dels 15 centres escolars que en formen part i el GACO és una de les entitats integrants de la COV. Aquest és un dels objectius del programa Escola Solidària, el treball en equip entre associacions i centres educatius, donant eines i coneixement als centres per treballar en projectes de voluntariat de diferents tipologies, en aquest cas al voltant del medi natural, i a l’entitat li dona l’oportunitat de fer difusió sobre la seva activitat.

El GACO és una entitat sense ànim de lucre dedicada fonamentalment als ocells que es va constituir l’any 1984. Els seus objectius són l’estudi, la protecció i la divulgació d’aquests animals, principalment a través de l’anellament. L’associació participa en el projecte SYLVIA de l’ICO (Institut Català d’Ornitologia), que té com a objectiu establir una xarxa d’estacions d’anellament amb esforç constant per obtenir informació, a llarg termini, dels paràmetres demogràfics i tendències poblacionals de les poblacions d’ocells terrestres de Catalunya. A Catalunya, s’estima que hi ha entre 8 i 12 milions de parelles d’ocells que hi crien cada any. En total, pertanyen a 233 espècies diferents. L’espècie més abundant continua sent el pardal comú, tot i estar en clara regressió. El segueixen el gafarró, el pit-roig, el rossinyol i el pinsà.

 

 

 

 

 

VIC/estrip.- La Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV) va celebrar l’Assemblea General, el 15 de gener,  a la sala d’actes de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. En la primera part de la trobada Sílvia Madrid, directora del Consorci Osona Acció Social va presentar en global Les Taules Sectorials d’Osona i el Lluçanès, i va donar els detalls de la Taula de Salut Mental i Addiccions d’Osona i el Lluçanès, tot seguit es va presentar la Taula d’Infància, Adolescència i Famílies d’Osona i el Lluçanès, a càrrec de Julio Cirbian que és un dels coordinadors i, també, del Projecte de Mentoria Social, del qual forma part la Coordinadora.

En la presentació de l’acte, el president de la COV, Joan Turró, va insistir en el paper del voluntariat com a peça imprescindible per mantenir l’estat del benestar, «sense el voluntariat no és possible l’estat del benestar. Nosaltres, avui, representem una seixantena d’entitats que atenen, donen servei, acompanyen, ajuden… a més de cent mil persones, amb un gruix de més de dos mil professionals i una xifra aproximada de dos mil voluntaris. Però, segons dades oficials del 2023, un 11% de la població va fer voluntariat. Aplicat a Osona se situaria en més de divuit mil persones».

«Queda molt per fer i s’han de posar en pràctica iniciatives ciutadanes recolzades per l’Administració i l’Administració només pot posar en funcionament accions eficients si compta amb el suport de la ciutadania, del voluntariat. Hem de llegir sense pausa, però amb calma. Avui a Osona, hi ha unes trenta-cinc mil persones majors de 65 anys. Molts són susceptibles de fer voluntariat i 6000 amb necessitat de rebre suport. Això no ho casa la IA, ni les xarxes digitals, ni les presses… però sí una potent xarxa de voluntariat, amb noms i cognoms i mirades als ulls. Hem començat amb el Punt de Voluntariat d’Osona i l’Escola Solidària… però que vagi  a molt més, només depèn de nosaltres. Junts podem fer molta feina i tenir molta força».

La presidenta d’Osona Acció Social, Viqui Terricabras, va intervenir en la presentació i va incidir en la necessitat d’aquesta complementarietat entre administració i voluntariat i, en aquest sentit, va destacar la participació de la Coordinadora en un projecte de mentoria social per acompanyar i ser referents de joves que estan en centres d’acollida i en risc d’exclusió social, en situació de vulnerabilitat o extutelats.

Després de les diferents intervencions, els assistents a la Trobada i l’Assemblea de la COV van poder visitar les instal·lacions de la Facultat de Medicina amb una amfitriona de luxe, la directora general Marina Geli, i un equipament de primera línia. Posteriorment, es va celebrar l’Assemblea de la COV, es van recordar les quotes aprovades pels socis, un resum de les accions dutes a terme durant l’any 2024, les previsions per al 2025 i es va acordar contactar amb les entitats associades per recollir quines accions hauria de portar a terme la Coordinadora per ser útil en aspectes tan rellevants com la formació, l’assessorament i la representació. Finalment, les dificultats per promoure el Punt de Voluntariat i la necessitat d’intensificar les accions de difusió per incrementar la participació ciutadana.

L’Escola Solidària és el projecte més emblemàtic de la Coordinadora del Voluntariat

OSONA.- Aquest curs 2024-2025, el programa Escola Solidària que promou la Coordinadora del Voluntariat d’Osona, ha començat amb la incorporació dos centres educatius nous. El col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic i l’escola les Roques de Vilanova de Sau, amb aquestes ja són 15 els centres integrants. L’objectiu d’aquest programa és facilitar als centres educatius, una bossa de recursos a partir de les entitats socials que conformen la Coordinadora, ser facilitadors i canalitzadors de projectes que es puguin desplegar a l’escola per a donar a conèixer als alumnes les realitats socials més desafavorides del seu entorn proper, fomentant l’empatia i la consciència social.

Ja s’han programat diverses actuacions amb les entitats de la comarca que s’aniran ampliant. Recollida de joguines amb Joguines sense Fronteres.. Tallers de confecció de caixes niu amb voluntaris del GACO. Xerrada pel dia de la Pau a Càrrec de l’Eva Turró, especialista en salut i epidèmies en emergències. Tallers amb l’associació Llanetes amb companyia. Xerrada Ramon Bufí Agermanament Roda – Bobog. S’estan coordinant accions a les escoles amb Casal Claret.

Projektami. Setmana solidària trastorn de TDAH. Montse Galobardes amb Parranda Clowns. Ràdio Bisaura. Banc del temps. Creu Roja Tallers ODS i el Valor de les Persones. Protectora d’animals d’Osona.

VIC/estrip.- El 12 de desembre, a la sala Ramon Montanyà de L’Atlàntida, es va fer l’acte de celebració dels 40 anys de Tapís amb la participació d’unes 350 persones, vinculades a l’entitat des de joves usuaris, professionals, membres de les diferents juntes, voluntaris, autoritats, amics i representants d’altres entitats del tercer sector. Hi va haver diferents intervencions i la bufada final del molinet dels desitjos amb la voluntat que perduri la força del Tupí.

Va començar els parlaments el president Antonio Cumeras amb una llarga llista d’agraïments, però no es va estar de reclamar millores en el finançament de les entitats sense ànim de lucre i va reivindicar l’acceptació de convenis plurianuals, per part de l’Administració, per evitar una paperassa que es fa insuportable i, especialment, la incertesa constant en la continuïtat d’uns projectes i actuacions que han demostrat reiteradament, durant 40 anys en el cas de Tapís, la seva eficàcia, vàlua i necessitat. Donar veu a les entitats és el camí.

També van intervenir Viqui Terricabras, presidenta d’Osona Acció Social, i Albert Castells, alcalde de Vic. A banda de celebrar l’aportació de Tapís en la millora del benestar de moltes persones, generant oportunitats per la inserció social i laboral de persones en situació de risc d’exclusió, Castells es va referir a la xifra dels 50.000 habitants de Vic per reivindicar més competències del món local, perquè la capacitat de gestionar recursos l’estan demostrant dia a dia a través dels serveis que ofereixen, moltes vegades compartits amb entitats socials. No es va estar de dir que cal una reforma profunda de l’Administració.

L’estrella de l’acte va ser el periodista i activista  social David Fernandez que va repassar les propostes habituals de canvis socials i de mirada a partir d’informes rigorosos com el de Foessa de Càritas, que aporten una descripció sobre el desenvolupament social, l’estructura social, la desigualtat i la pobresa, les relacions socials i la cooperació internacional. En la seva intervenció va justificar poder ser alhora: revolucionari, reformista i conservador. I es va felicitar de poder ser a l’acte per celebrar els 40 anys d’una entitat com Tapís.

Diàleg de gerentsVa haver estona per un diàleg entre Pep Freixa i Mireia Ribas, gerents sortint i entrant de Tapís, a preguntes de la conductora de l’acte, la periodista Txell Vilamala. Es van viure moments emotius pels protagonistes del directe, però també a través de les intervencions a partir de diferents vídeos que s’anaven projectant a la sala, amb imatges de joves parlant, però també de moltes persones que han participat en el camí de fer cada dia més gran l’Associació Tapís. Històries que remouen i fan plorar, però que no deixen indiferent.

L’acte formal va concloure amb tots els participants fent rodar el molinet de vent que els havien entregat a l’entrada, fets amb paper reciclat en un dels tallers de l’entitat, i acompanyats de les instruccions de Mireia Ribas recordant que no hi havia espelmes per bufar, però que fent rodar els molinets de vent també es podia demanar un desig que, per a molts dels participants, va ser demanar llarga vida pel Tapís. Pendent queda l’exposició de fotos que es farà a la biblioteca Pilarin Bayés i un llibre dels 40 anys de Tapís.

VIC/estrip.- La Fina Molet és una de les coordinadores de Creu Roja Osona i com es jubila en els dies vinents, es va prestar a fer una entrevista pel magazín ‘De tots colors’ de Ràdio Vic i repassar unes vivències que comencen un 4 de juliol de 1987, ara fa 37 anys. En aquells dies, la presidenta era la Dolors Rovira i la seu estava situada al carrer doctor Junyent,  «un lloc fosc i envoltat de morgues, a un costat la de l’Hospital Santa Creu i a l’altre la de la Funerària Cuberta». Tot i l’entorn, ho recorda amb felicitat, «després va arribar la Mar Espadaler i vam fer la co-coordinació. Era un lloc emblemàtic, teníem al davant els jutjats, correus i la policia».

Ja en aquell moment es volia donar un impuls de modernitat, tocava celebrar el 75 aniversari de Creu Roja. Van viure la inauguració de l’Hospital General de Vic i van ser els encarregats dels trasllats de la Santa Creu. Hi havia un conductor 24 hores que dormia i vivia allà, amb una ambulància, un parell de voluntaris conductors i voluntaris socorristes. Creu Roja estava militaritzada i al punt de Creu Roja a Malla tenien soldats fent el servei militar, «era molt divertit perquè era gent jove, amb ganes i molta vàlua». Eren joves que demanaven fer la mili de voluntari, ja que era obligatòria, i a Malla hi havia unes 12 places. «Els “puestos de socorro” servien per socórrer la poca gent que passava per la carretera, ara no tindria sentit». Malla no l’han deixat mai, s’hi fan moltes formacions.

La Fina encara va conviure un parell d’anys amb els soldats. Era un moment de transició, va arribar la desmilitarització de Creu Roja i la democràcia dins la institució, amb eleccions assembleàries. Estava muntada igual que ara amb dos pilars bàsics, el voluntariat i el soci. El president és voluntari i totes les decisions a Creu Roja són assembleàries. Hi ha, però, una gestió piramidal, perquè Osona depèn de Creu Roja Catalunya, Catalunya de Madrid i Madrid de Ginebra.

En desmilitaritzar-se  entren els projectes socials i és quan comença la Mar, amb qui ha compartit la coordinació de l’entitat. La missió de Creu Roja és dedicar-se a les persones. La Mar s’encarrega dels projectes socials i la Fina de les ambulàncies, la comunicació, la captació de fons, les loteries… En aquell moment també es deixa la bandereta que era com un símbol molt estatal i entra el sorteig de l’or, un sorteig que s’ha d’explicar al carrer. El 2000, la Creu Roja entén que no ha de tenir un negoci i surt a licitació el transport sanitari.

Tot i això, la Fina continua coordinant la part de recursos humans, comunicació i captació de fons. Hi ha una època en la seva vida professional en la qual també assumeix protocol a Creu Roja Catalunya, una etapa que la va enriquir i formar, «em va servir per conèixer una mica més Creu Roja». Un dia a la setmana anava a treballar a Creu Roja Catalunya, acompanyava al president Josep Quitet, actual president de Creu Roja Catalunya, cosa que li va permetre conèixer més en l’àmbit de direcció.

La Fina recorda d’una manera colpidora l’atemptat d’ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, en aquell moment, estaven gairebé sols, la Policia Nacional, que la tenien davant, els va posar una altra línia de telèfon, perquè estava tot bloquejat, «es coordinava amb l’Hospital General, l’Aliança i Ràdio Vic, no hi havia res més. Amb la Mar vam estar tres dies que gairebé no vam anar ni a dormir a casa, fèiem informes picats a màquina fins a altes hores de la nit. Vam anar als hospitals, voltàvem a la nit, l’endemà vàrem atendre la part social, totes les víctimes que van quedar sense res, servir menjar… Després l’enterrament de les víctimes, donant suport, també, amb els voluntaris. Van ser dies molt durs que ploràvem tots. Havíem fet molts accidents, però el sentiment en un accident que ja de per si ens colpia, va ser molt diferent de sentir que matin algú i més si hi ha nens». Treballava directament amb la Guàrdia Civil, tots els partes d’accident la Fina els anava a portar a la caserna un dia a la setmana, «és per això que els coneixia, érem amics. Es viuen moltes emocions que s’ha de procurar no portar a casa, la manera és parlar-ne molt, però…».

El  fet que hi hagi una co-coordinació amb la Mar, no és un cas usual a Creu Roja, oblidat el transport sanitari, ara es dediquen a la capa més vulnerable de la societat. La Fina i la Mar són més que amigues i companyes de feina, «som molt diferents, però sempre ens hem entès molt, hem tingut una estructura molt sòlida, gràcies també a tot l’equip que hi ha. En aquests anys, han passat 5 presidents 5 comitès, tots uns 10, han aportat molt en cada una de les diferents etapes». «Creu Roja és una entitat de voluntariat molt sòlida i tots els que hi treballen saben molt bé on són, sense tècnics el voluntariat no funcionaria i sense voluntariat la Creu Roja no existiria». Hi ha un tècnic de voluntariat i un dinamitzador de voluntariat. Actualment, són 477 voluntaris i deu treballadors professionals a les oficines. Tenen el Centre de Protecció Internacional de Refugiats a l’Alberg de Vic, on hi ha una coordinadora que depèn de la Fina i la Mar, una psicòloga, una advocada, integradors, assistents socials. Són persones de protecció internacional, que és un programa del Ministerio i que Creu Roja el va posar, perquè a l’alberg ja hi havia refugiats, sobretot d’Ucraïna. «A vegades hi ha poca difusió del que es fa, però s’ha de protegir als usuaris». Creu Roja té el principi d’humanitat que treballa qualsevol persona, de qualsevol lloc i país.

Creu Roja seria una mica el model ideal, una combinació de treball entre voluntariat i administració, «se sap cap on es va i amb quins projectes es treballa. Tenim un equip meravellós». L’extrema pobresa és un dels temes que preocupen, hi ha gent que es pensa que es mentida, que la gent viu «del cuento» i no és així. La precarietat laboral, l’habitatge, el racisme, són coses que preocupen, s’han d’anar fent campanyes i projectes també amb la gent gran.

Poden plantejar projectes propis, «treballem en xarxa amb les entitats, amb l’administració, però la sort més grossa és que tenim independència econòmica. No depenem dels ajuntaments, poden tenir convenis més grans o més petits. Això ens ho donen les loteries i els socis, a l’hora de fer un projecte, no estem lligats a ningú». De tot aquest treball, dona les gràcies a la seva companya Mar, que és «la meva parella de fet», riu la Fina, a tot l’equip que ha estat molt sòlid, els presidents, les empreses, els socis i tota aquesta la gent que l’ha acompanyat: «Estic contenta, emocionada i agraïda». I acaba recomanant que la gent s’apunti al voluntariat, «a Creu Roja hi ha voluntaris de totes les edats i de tota mena, els voluntaris tenen una compensació emocional terrible, la mostra són les xifres, 477 voluntaris i 5461 socis».

VIC/estrip.- El dissabte 28 de setembre, a partir de les 4 de la tarda, se celebrarà la segona edició de ‘Mans, Festival per la Justícia Global’ amb un nou format, tot a l’exterior, però a la mateixa zona de la Bassa dels Hermanos. Casa Terra i Cooperació Osona-Sahara (COOOS), amb el suport de l’Ajuntament de Vic, repeteixen com organitzadors d’aquest esdeveniment que torna a portar un cartell d’activitats impressionant i molt atapeït, perquè se celebra en una sola jornada.

«L’any passat vam veure que a l’interior del Centre Cívic Joan Triadú, a la gent li costava obrir les portes i entrar. Aquesta vegada ho fem tot a l’exterior, a la Bassa dels Hermanos. Hi haurà concerts de petit format i uns altres dos, a la nit, de gran format», ens explica Xevi Saiz, portaveu de COOOS. Començarà a les 4 de la tarda amb una cercavila pel centre de Vic amb els Gegants de Tona, els Gegants de Vinyoles i la Xaranga Passa la bota. A partir d’aquí s’aniran alternant actuacions, xerrades i diverses activitats. «Aquest any ho volem centrar en tots els conflictes que hi ha al món, però no donant tanta veu als que surten a les notícies, sinó aquells que són més petits, que porten més temps, i que no se’n fa ressò».

Es farà tot a l’exterior, «tenim la sort que hi ha un espectacle de circ i necessiten molt espai. A banda, l’any passat teníem activitats que se superposaven i aquest any hem volgut que es pugui gaudir d’una manera més tranquil·la i poder estar a totes les activitats». Estan contents de poder fer una segona edició, «vam agafar el compromís l’any passat, perquè realment el regust que vam tenir va ser molt bo, i l’assistència i el tipus de públic que ens va venir també ens vam sentir molt còmodes», ens argumentava Xevi Saiz.

En aquesta edició la recaptació de diners que es pugui fer per les diferents activitats anirà destinada íntegrament a ‘Pallassos en rebel·lia’, que hi seran amb un espectacle. Després de la cercavila de les 4 de la tarda hi haurà una cantada solidària amb ‘Cantiquipugui’, l’espectacle de circ ‘Volando vengo’, l’actuació de Raquel Lúa, la xerrada ‘Senegal a Catalunya’, la xerrada-actuació ‘Vida i resistència al Kurdistan’, presentació de la cançó ‘Jo ho tinc clar’ dels Joves 9 de Vic, l’actuació de Jordi Ginesta, la xerrada ‘Armènia, un conflicte desconegut’, i la jornada estancarà amb els concerts de ‘Las Karamba’ i ‘Palut i Pelut’. Un cartell on s’intueix la mà de l’Alguer Miquel.

GURB/VIC/estrip.- Elena Congost i Mia Carol són els protagonistes indiscutibles dels Jocs Paralímpics celebrats a París. L’Elena va ser desqualificada després de ser tercera a la marató de la classe T12 per deixar anar la corda que la unia al seu guia, en Mia, a tan sols deu metres de la meta per evitar que aquest caigués a terra per unes rampes que estava patint a la recta final. La reclamació feta per l’equip classificat en quart lloc va prosperar, perquè Congost va incomplir l’article 7.9.5. del reglament, que estipula la desqualificació directa per deixar anar la corda abans de finalitzar la carrera. Aquest fet inaudit ha provocat un tsunami de mostres de suport cap a l’Elena i en Mia, arribades d’arreu, i els ha convertit en protagonistes mediàtics de mitjans internacionals, estatals i locals.

Els dos atletes del Club Atlètic Vic estan vivint uns dies plens d’emocions Mia Carol, ha explicat repetidament la situació a tots els mitjans, també al programa De tots colors de Ràdio Vic, després de viure moments d’eufòria, van passar a la indignació i la ràbia. «Els mòbils no han parat, ni el d’Elena, ni el meu, ni el de l’entrenador, el Roger Esteve». Missatges de suport i admiració i entrevistes a un munt de mitjans de comunicació on han sortit els més mínims detalls, la pancarta dels veïns de l’Elena a Gurb, els detalls sobre els seus quatre fills, que el bronze li assegurava accedir a una beca de l’Estat per un valor de 2.500 euros mensuals, però que el Comitè Paralímpic Espanyol ja s’ha compromès púbicament a mantenir-li, els seus èxits anteriors l’or a la marató de Rio 2016 i la plata als 1.500 metres de Londres 2012 i que pateix una atròfia del nervi òptic als dos ulls i amb prou feines veu un 5%.

«Ho tornaria a fer, perquè abans que esportistes som persones», no es cansa de repetir l’Elena. «Vaig tenir un acte reflex de protecció i en aquell moment perdem la corda un segon. Jo en soc conscient, però no considero, ni de bon tros, que això valgui la desqualificació. Al meu cap no hi entra, i no hi entrarà mai, que això sigui un parany, un acte mal fet o un acte que vagi en benefici meu», explica l’atleta. Ara ja ha transcendit que el Comitè Paralímpic Espanyol sol·licitarà a la Federació Internacional d’Atletisme Paralímpic (World Para Athletics) la medalla de bronze per a l’Elena i estan acabant de perfilar l’escrit.

El vigatà Mia Carol Bruguera, perruquer de professió i atleta consumat i reconegut de llargues distàncies, està molt emocionat amb el suport que rep d’arreu «n’hi ha de molt emotius. Porto tots aquests dies amb les emocions a flor de pell. És que és increïble. És un no parar i arriben de tots racons». En Mia recorda amb emoció els dies de París, viure aquests Jocs no és comparable a cap altra competició, «a la Vila Olímpica les persones que coneixes, tot són històries colpidores i de superació».

L’Elena i el Mia fa pocs mesos que es coneixen, però tenen el mateix entrenador, en Roger Esteve, i aquest li va dir, «Mia, l’Elena vol anar als Jocs Paralímpics, però li fa falta fer la mínima en la marató, com ho veus per acompanyar-la a Sevilla a fer-la, a veure si aconsegueix la mínima per anar a París? M’encanta ajudar, m’encanta córrer, ella és una persona meravellosa. I així comença la història». El Mia, amb 57 anys i plena forma, accepta fer, altruistament, de guia de l’Elena «convertint-me en els seus ulls i la seva ombra, el que jo veig, ha d’arribar al seu cervell.  Curva a la dreta, 5 metres, entrem curva. Hi ha mil coses, s’acosta l’avituallament, posa aigua o no… el que no arriba per visualització em correspon a mi. Tot això sense interrompre, en la seva forma de córrer. Vas lligat amb una corda d’uns 50 centímetres el braceig ha de ser exactament el mateix, també la llargada de la passa, es necessita una compenetració brutal i amb poc temps. El resultat que vam fer amb el temps que hem tingut per entrenar-ho ha estat excel·lent. Sí, immillorable».

L’experiència del Mia ha estat única, però «continuar fent de guia?, no sé què faré demà passat. Ara, primer, m’he de recuperar una mica i si a l’Elena li fa falta el que sigui, doncs ajudaré. M’agrada anar pas a pas i prefereixo anar fent sobre la marxa. Per tant, si faré o no faré de guia ho desconec. Ara el nostre repte més proper, que no és esportiu, és que a l’Elena se li doni el reconeixement que realment es mereix i per la gran fita que va aconseguir».

..

SENEGAL/estrip (Fotos: @ecarrillo_fdz/La Claqueta Social).- Més de dos-cents nens i nenes varen participar, el 26 de maig, al primer torneig Kouyito que vol millorar les condicions socioeducatives dels infants de la zona rural del Bluf, al sud del Senegal. Al darrere d’aquesta història hi ha el Grup Gepork, la Fundació Barça i Projektami, i dos dels protagonistes, Josep Puigdollers i Ajoloba Dieme, van explicar-ne els detalls al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic i van anunciar una segona edició per a principis del 2025 que ha despertat molt entusiasme, fins al punt que Joan Laporta, president del FC Barcelona, ha manifestat la voluntat de poder-hi ser.

La població rural de Tendouck  va viure un esdeveniment socioesportiu sense precedents a la zona pel fet que va poder reunir infants de diverses poblacions que, des del mes d’octubre del 2023, estan rebent una formació que connecta comunitat i educació. El projecte  acompanya una iniciativa local que ja existeix a la regió amb l’objectiu de vetllar pel desenvolupament i el perfeccionament esportiu d’aquests infants, treballant valors com la igualtat de gènere i la inclusió. Però a la vegada és un espai de protecció d’aquests  infants més vulnerables que afavoreix el desenvolupament de les seves competències,  reforça els seus  hàbits saludables i contribueix positivament a la seva salut, a la motivació i a la vinculació comunitària.

El torneig  va comptar amb un gran èxit de participació, ja que a banda dels 10 equips participants, les famílies i la comunitat es varen bolcar en acompanyar la iniciativa, en una jornada totalment festiva. L’esdeveniment esportiu va rebre el suport econòmic de Grup Gepork i la Fundació del Barça, que a més varen fer  el lliurament  de medalles i entrega de material esportiu. Després del torneig, es va oferir un dinar als nens i nenes participants per  fomentar la cohesió i la cooperació entre els diferents equips.

El projecte preveu  en un futur poder crear una acadèmia de futbol, reforçar aquesta missió socioeducativa i evitar així que els infants marxin a la capital empesos per clubs i falses expectatives on massa sovint són enganyats i on perden tot suport educatiu amb conseqüències que van des de l’abandonament escolar fins a la pèrdua del seu entorn social i familiar.

Perfeccionament esportiuL’objectiu del projecte és connectar l’educació i els aprenentatges entre el temps lectiu i no lectiu, en aquest cas en l’àmbit esportiu, perquè cada infant pugui construir el seu itinerari de vida en totes les seves dimensions humanes. I això cal fer-ho des de la comunitat i la proximitat del seu entorn més proper, que en aquest cas és la comunitat rural.

La zona del Bluf, al sud del Senegal, consta de 22 pobles rurals. Els infants i els joves d’aquesta zona tenen una forma de vida molt tradicional i arrelada a la terra i a la família. El contacte occidental els arriba a través de les televisions, el mòbil i el turisme, però encara es mantenen unes creences i un sistema de vida molt tradicional. En aquests pobles, la formació esportiva infantil no existeix, ja que no hi ha cap club, acadèmia o escola on els nens i nenes puguin aprendre o desenvolupar alguna pràctica d’educació física i així desenvolupar el seu potencial en l’àmbit esportiu.

A la sortida de l’escola els nens i les nenes busquen la manera de posar en pràctica les seves habilitats esportives de manera totalment informal i amb unes condicions absolutament precàries. Els infants sovint improvisen els elements necessaris com ara porteries, amb troncs i pedres que obtenen de l’entorn. Moltes vegades prefereixen jugar descalços abans de fer-ho amb xancletes o altres sabates inadequades.

El projecte vol acompanyar una iniciativa local que ja existeix a la zona i que està impulsant una associació rural amb l’objectiu de vetllar pel desenvolupament i el perfeccionament esportiu d’aquests infants. Aquesta iniciativa local treballa per la creació de l’Acadèmia Kouyito, per posar en valor l’esport i amb l’objectiu d’oferir: Un espai de protecció per als infants vulnerables, un entrenament regular i intensiu per a infants i joves esportistes, un desenvolupament sa i saludable d’aquests infants, la implicació d’aquests joves a la comunitat i al desenvolupament local, un seguiment escolar i mèdic d’aquests joves esportistes i competicions esportives regulars. Kouyito atendrà nens i nenes de 8 a 16 anys de la zona del Bluf on ja ha començat a treballar en l’àmbit futbolístic, creant un equip de futbol infantil a cada poble de la zona, coordinat i entrenat per un educador esportiu amb qui s’establirà un sistema d’entrenament regular, de manera que els infants puguin iniciar-se a la educació esportiva més formal. Aquest treball inicial es culminarà amb la creació d’una lliga de futbol infantil dins el Bluf , però que es pugui fer extensible a altres disciplines esportives.

«Realment va ser un dia que la gent no oblidarà mai en aquell poble»

LES MASIES DE RODA.- Josep Puigdollers, en representació de la Fundació Barça i del Grup Gepork, i Ajoloba Dieme, en nom de Projektami, van explicar també alguns detalls de l’experiència viscuda el darrer cap de setmana de maig al Senegal. En Josep Puigdollers recordava com va ser una casualitat i coincidència amb el fet que anaven amb la família a batejar la seva neta al Senegal i que és patró de la Fundació Barça per organitzar el 1r Torneig Kouyito de futbol amb nens i nenes menors d’11 anys. «Hi ha dos dies a la meva vida que m’he sentit superfeliç. Un, quan vaig fer de rei negre a la cavalcada, devia tenir 25 anys, i em vaig quedar acollonit de  com la gent et mira. I allà, amb la canalla, em va passar el mateix, com que no sabien qui era jo del Barça, et miraven com un personatge i em deien fem-nos una foto, fem-nos una foto… Molt maco, vaig estar molt orgullós de muntar un torneig al Senegal».

La dèria del Josep per muntar el torneig va fer que conegués l’Ajoloba i l’entitat Projektami, «li vaig explicar que nosaltres tenim l’associació per acompanyar gent que tenen petits projectes de vida. Quan una persona té una idea al cap i no té els mitjans per dur-la a terme, intentem ajudar-lo i acompanyar-lo. I el fet de conèixer al Josep vam dir anem a donar un cop de mà amb unes persones que estan al Senegal que fa temps que tenien aquesta idea de projecte, de poder treballar amb la canalla, de poder fer extraescolars allà, però no tenien els mitjans i no sabien com començar. Arran d’això, ja hi ha un projecte que la gent vol fer allà i nosaltres estem aquí intentant acompanyar gent que tenen aquests projectes de vida. Va ser una oportunitat molt gran poder-lo conèixer i donem les gràcies a Gepork i a la Fundació Barça pel que han fet, perquè realment va ser un dia que la gent no oblidarà mai en aquell poble».

En Josep recorda que la calor d’aquells dies era insuportable i per això la nova edició del torneig serà a principis d’any «molts directius volen venir i el mateix Joan Laporta vol ser-hi… ja ho veurem, però a la Fundació el projecte ha agradat molt i es vol seguir recolzant».

L’Ajo, que ja fa una quinzena d’anys que viu i està casat a Catalunya, explica com ho està vivint «penso molt, perquè tu estàs vivint aquí i no deixes de pensar en les coses que has deixat allà. Jo ara al meu fill li dic la sort que tens d’estar vivint aquí i poder començar a jugar a futbol a partir de 5 anys, tens sabates i equipament per jugar a futbol i un camp de gespa artificial que jo no havia vist mai fins que vaig arribar aquí. O sigui és un privilegi. I llavors no pares de pensar en els que són allà, perquè tens els germans que tenen fills que estan creixent i saps perfectament que el meu està jugant a futbol des dels 5 anys i els altres fins als 13 anys no jugaran a futbol i moltes més coses en l’àmbit de l’escola. Poder col·laborar amb aquestes accions de millores de la canalla, sol sé que no hi arribaré mai, però a través d’una associació i de tenir gent com en Josep que et vulguin col·laborar amb tot el que es fa, són coses que s’agraeixen molt, perquè allà la gent tenen molt clar el que volen fer, però no tenen els mitjans».

En Josep el van renyar perquè vestia de blanc, «anava amb la camisa blanca i de seguida van dir per què va amb la camisa blanca? Ho viuen molt això, ja saben que és el Barça i el Madrid». L’Ajo diu que als pobles on no hi ha ni televisió saben perfectament de la rivalitat. En Josep explica les seves experiències «un senegalès aquí es troba bé, però té el cap allà. Ho veig amb el meu gendre i amb el teu germà Ajo. Està treballant en una granja i em va demanar d’avançar la prima, perquè volia comprar una vaca més  pel ramat que té allà». L’Ajo explica «el meu fill em va dir que sí de viure al Senegal,  li agrada molt perquè com que hi ha anat des de petit fins ara, té els cosins, els coneix a tots i li agrada molt el fet d’estar lliure».

És molt important fer accions al territori com aquest projecte de futbol, l’Ajo explica com marxen molts joves enganyats cap al nord del país «acaben al nord sense fer res o amb treballs precaris, tenint una zona on podrien estar superbé treballant la terra, l’agricultura i tot això. Volem que els nens practiquin esport, perquè tinguin un equip on poder jugar a futbol i anar a competir i que no s’hagin de sentir que no faràs res si no vens aquí, a les acadèmies del nord, i resulta que és fum. És una manera d’intentar que no marxin del territori. És una zona molt rica i bàsicament ara no s’està cultivant tant perquè el jovent que han de fer això estan tots a Dakar».

L’important és haver posat aquesta primera pedra, que hi hagi projecte i sobretot que sigui proposat des d’allà. I això vol dir que té garantia de la continuïtat.

«S’ha de tenir molta paciència. I sobretot trobar les persones adequades per poder-ho fer. Que és el que ens ha passat aquest cop, ens hem trobat persones que la idea la tenen ells i que tenen molt clar el que volen fer. I nosaltres, des d’aquí, el que podem fer és donar-los suport material, econòmic, tècnic, el que sigui… Nosaltres des de Projektami i amb en Josep, Gepork i Fundació Barça, volem parlar amb diversos clubs d’aquí també per veure si hi ha alguns entrenadors que estiguin interessats a anar a fer campus, treballar amb els nens i tenir intercanvis, o entrenadors d’allà puguin venir a formar-se i veure com funcionen les coses aquí. Són moltes coses, però portaran molta més riquesa a aquest projecte», acaba l’Ajo.

VIC/estrip.- La sala Modernista del Casino de Vic es va omplir, dissabte 29 de juny, per l’acte de presentació de les obres d’Osona de la 18a edició de Parelles Artístiques: Experiències creatives per la salut mental. Un projecte totalment consolidat que, actualment, ja es fa a bona part del territori català.

L’acte va comptar amb els parlaments de Montse Ayats, presidenta del Casino de Vic; Neus Vila, Terapeuta Ocupacional d’Osonament; Marta Roca, en representació de BBVA i Fundació Antiga Caixa Manlleu; Bet Piella, regidora de l’Ajuntament de Vic; i de les artistes que han creat obres, Marina Berdalet i Ester Barnils. En el marc de l’acte es van destacar valors com el treball en equip, l’empatia, l’autoconfiança, l’empoderament, la creativitat… Valors intrínsecs a aquest projecte, que té per objectiu aportar benestar emocional a les persones que hi participen, i reduir l’estigma que encara envolta els trastorns mentals.

Ester Barnils, que ha fet parella artística amb la Sara, destacava que durant el procés de creació de l’obra, «el fet de gaudir i viure i sentir-me plena, em donava forces per les activitats de la resta de la setmana, amb ganes de pintar pel meu compte i confiar més en mi». «Parlant i rient, les tardes de dimecres s’han convertit en un espai de trobada, d’experimentació i joc», hi afegia la Marina, que va explicar tot el procés de creació de la seva obra, realitzada amb la Maria.

L’acte d’inauguració es va emmarcar en la segona edició del programa Volta-la, que es va portar a terme per diferents espais artístics de Vic dissabte al matí. La mostra del Casino, amb 10 obres, es podrà visitar fins al 13 de setembre. En el conjunt de la 18a edició, s’han executat 61 obres, fruit del treball conjunt de parelles artístiques vinculades a 19 entitats de 7 comarques. La totalitat de les obres s’exposaran conjuntament a Barcelona, a la tardor.

OSONA/estrip.- Del 15 al 19 de juny va tenir lloc el 55è Pelegrinatge a Lourdes que organitza l’Hospitalitat de Vic, conjuntament amb l’Hospitalitat de Solsona. Un pelegrinatge destinat a acompanyar i fer viure una experiència única a persones amb manca de salut, persones amb discapacitat, i gent gran amb mobilitat reduïda, que són acompanyades per un gruix de persones voluntàries i peregrines de totes les edats. De les comarques d’Osona, Ripollès i Lluçanès hi varen participar unes 265 persones. Tot va ser fantàstic, com va detallar el delegat comarcal de l’Hospitalitat, David Aragüete, «va anar tot molt bé, tot sobre el previst, no vam tenir cap entrebanc, el temps també ens va acompanyar, que això també sempre és molt important. Quant a gent, bé, va venir gent nova, que va cobrir llocs de gent que aquest any, pel que sigui, no ha vingut».

El tema dels voluntaris va anar bé, tot i que Aragüete matisa, «aquí a Osona, gent jove vam trobar-ne a faltar. Potser estudiants que ja han acabat la selectivitat, perquè vam anar a les escoles a explicar-los si volien viure un voluntariat diferent del que potser coneixen… Quant a voluntaris, cap problema, però hem de remarcar que dels 18, als 35, gairebé 40, és on tenim menys gent i on podríem fer una crida de cara a altres anys. En aquestes edats al tema voluntariat costa molt, una cosa d’una tarda, d’un dia, potser sí, però costa bastant». Ara ja comença el compte enrere per a un nou pelegrinatge. I des dels equips organitzatius comarcals i diocesans, fan públic un gran agraïment a les persones que any rere any repeteixen, i a les que hi han anat per primera vegada.

I acabat el Pelegrinatge, l’Hospitalitat ja es posa en marxa per organitzar les Colònies d’estiu, també destinades a aquests col·lectius de persones. Seran del 5 al 10 d’agost a la casa de colònies de Can Miqueló, a Sant Martí de Centelles. «Fem una crida a totes les persones que s’hi vulguin apuntar, en especial a persones joves que vulguin viure un voluntariat diferent, preparant les activitats de jocs, tallers, música, etc. Que es faran cada dia», recorda el David. Les inscripcions són fins al 29 de juliol, a les oficines de l’Hospitalitat al Seminari de Vic, de dilluns a divendres de 5 a 8 de la tarda, o també per correu electrònic a hospitalitatlurdesvic@gmail.com. La informació a la web www.hospitalitatvicsolsona.org.

David Aragüete explica que a les colònies «potser serem unes cinquanta persones entre voluntaris i usuaris, que també és el que tenim previst. Com que hi ha lliteres, això limita una mica els llocs de disposició de la casa de colònies. Preveiem uns 30 usuaris i voluntaris uns 20. Allà, fixa, que estiguem tota la setmana, som 4 o 5 persones, amb l’equip mèdic. La resta de voluntaris, potser n’hi ha un que puja dos dies, o un puja cada dia i al vespre se’n torna a casa. Per això també les fem per aquí, perquè això ens va molt bé. Hi ha persones voluntàries que venen a rentar la roba al matí, fan la rentada, l’eixuguen, la posen a estendre, la guarden i a la tarda marxen. I l’endemà tornen a venir».

Abans anaven a la casa de colònies d’Alpens, però després de la Covid han anat variant, el primer any a Sant Pere de Torelló i l’any passat a Viladrau, «i aquest any aquí a Can Miqueló i amb tot això tindrem l’experiència de tres llocs per dir on ens va més bé, perquè nosaltres tenim unes necessitats molt especials».

David Aragüete serà el delegat comarcal fins al novembre, «perquè ja toca. Les juntes cada 4 i 8 anys es van renovant. I ara ja ens toca. I al novembre farem canvi. Com a delegat n’hauré fet 6, perquè amb la Covid vam fer una mena de pròrroga, però en Junta ja portava 8 anys, que és el màxim 8 anys. I, per tant, ara ja ens toca, ja hi ha unes quantes persones que hem d’acabar, vol dir que haurem de fer una crida als nostres socis per formar part d’una nova Junta. Tothom a l’hora d’ajudar cap problema, però a l’hora d’estar al capdavant… Però, sempre hi ha algú altre que al final fa el cop de cap, busca la gent i ja està. I els que hi hem estat continuar ajudant».