Categoria: General

VIC.– La seu de la Fundació Privada Girbau va ser l’escenari de la segona edició de l’espai de trobada SALA OBERTA on entitats del món social, sense ànim de lucre, van explicar la seva realitat i on es van posar en comú reflexions i realitats entorn el tema de debat d’aquest dimecres 26 d’octubre: ‘Posar en valor les diferències’. Per reflexionar entorn aquestes paraules van participar: Maria Balasch (ADFO), Raquel Berengueres (Associació TEA – Asperger d’Osona) i Anna Larios (Casal Claret de Vic). Les seves intervencions es podran seguir a través del Canal Taronja i Ràdio Vic que emetran la primera part de la sessió, en la qual també hi ha intervencions d’usuaris de les diferents entitats i la participació d’Anna Girbau explicant algunes de les accions que porten a terme des de la Fundació Girbau, organitzadora d’aquest acte, conjuntament amb la Coordinadora del Voluntariat d’Osona.

La segona part de ‘Sala Oberta’, la qual no es va enregistrar, va ser un debat molt enriquidor entre els ponents i bona part del públic assistent, la majoria referenciats en entitats del tercer sector de la comarca, els quals van aportar la seva visió sobre diferents temes, van compartir experiències i van posar de manifest, una vegada més, la necessitat d’obrir fronts comuns de col·laboració i de treball, atès que hi ha molts usuaris que es poden acollir als serveis i beneficis de diferents entitats. Amb la mirada inequívoca que l’usuari és el rovell de l’ou, la raó de ser de totes les entitats, també es va apuntar la necessitat de buscar una solució perquè es posi en marxa una ‘finestreta única’ per atendre l’usuari i evitar el periple infinit que, massa sovint, els toca fer per tenir accés als diferents serveis i suports.

MANLLEU/estrip.- Pere Prat i Toni Ballús fa anys que realitzen una activitat de voluntariat setmanal a la llar-residència que Osonament té a Manlleu. Un cop per setmana, Pere Prat du a terme una activitat per als residents, consistent en repassar les notícies principals que han passat durant la setmana i comentar l’actualitat tots plegats. L’activitat es tanca amb alguna endevinalla i alguna frase feta per esbrinar-ne el significat. Fa més de 4 anys que va començar el voluntariat. Per la seva banda, Toni Ballús, des de fa 2 anys, realitza una sortida setmanal amb bicicleta amb els usuaris de la residència que volen sortir a pedalar una estona. L’activitat comença amb la posada a punt de les bicicletes al garatge de la residència. «Així que també aprenem tots plegats a arreglar bicicletes», diu Ballús.

Pere Prat assegura que «tenia necessitat de retornar el que la societat m’ha donat, que m’ha tractat molt bé. I reconec que potser hi ha un punt d’egoisme en tot plegat, perquè crec que la satisfacció que em dona fer voluntariat és molt més gran que el que jo els puc aportar», diu somrient.

Toni Ballús hi coincideix i diu que «el voluntariat et fa sentir molt bé. Quan trobes el gust de servir als altres és gratificant». I afegeix que «tenia clar que si feia voluntariat ho volia fer amb entitats de casa, properes».

Voluntariat a midaLa responsable de voluntariat d’Osonament, Sandra López, explica que per ser voluntari només cal ser una persona «responsable, empàtica i amb ganes de fer-ho». Si bé a la secció de voluntariat del web d’Osonament, www.osonament.cat, sempre hi ha actualitzades les necessitats de voluntariat de l’entitat, «a les entrevistes amb les persones que ens contacten per fer voluntariat, acabem perfilant entre totes dues parts allò que els pugui anar més bé tant pel que fa a horaris com del tipus d’activitat, perquè s’ajusti més als seus interessos i a les seves necessitats», detalla López.

Tan senzill com enviar un correu electrònic a voluntariatosonament@osonament.cat o bé enviar el formulari via el web d’Osonament per concertar una entrevista i compartir interessos i necessitats. Com diu Pere Prat quan li demanem què li diria a una persona que es plantegi fer voluntariat: «No en dubteu gens ni mica. No us podeu imaginar la gratificació que us pot aportar el voluntariat».

CALLDETENES/estrip.- Els clients que s’allotgen a l’hotel W Barcelona poden degustar alguns dels productes que l’obrador de xocolata elabora gràcies a la dedicació i cura de les persones ateses al Centre Ocupacional de Calldetenes. Al moble bar de cada una de les habitacions de la cadena hotelera Marriot Bonvoy, hi ha rocs de xocolata negra i una rajola de xocolata amb llet. A més, els clients d’aquest hotel 5 estrelles, situat just davant del mar, es troben com a obsequi una rajola de xocolata negra de l’obrador de Sant Tomàs.

Des de W Barcelona, van fer l’encàrrec a l’obrador i també van sol·licitar que les mateixes persones ateses poguessin fer l’etiquetatge a través de la seva interpretació de la característica forma de l’edifici. Una feina que l’estudi d’art i disseny de Sant Tomàs, Autentic.cat, va realitzar posant en valor les capacitats diverses de les persones que en formen part. Per a ells ha estat una experiència «molt enriquidora i constructiva» valora la responsable d’Autentic.cat, Anna Freixas.

Per la seva banda, la directora del Centre Ocupacional de Calldetenes, Carme Clarà, assegura que iniciatives com les d’aquest hotel fan créixer «l’autoestima i l’orgull de totes les persones que fan la xocolata, l’envasen, o l’etiqueten a més, de fer valdre les seves capacitats».

La vinculació amb l’hotel icònic del skyline barceloní no és la primera experiència que té l’obrador amb el sector hoteler i tampoc vol que sigui la darrera: «la voluntat de la Fundació Sant Tomàs és poder donar a conèixer els productes que elaboren les persones ateses i fer-ho en aparadors internacionals com l’hotel W Barcelona és una gran oportunitat» explica el director general de l’entitat, Ricard Aceves.

VIC/estrip.- L’any 1990, Nacions Unides va proclamar el dia 1 d’octubre com el Dia Internacional de la Gent Gran mitjançant la resolució 45/106 de 14 de desembre i, des de llavors, aquesta data es commemora a tot el món. Amb aquest reportatge, l’Equip d’Atenció a les Persones Grans de l’Àrea de Benestar i Família de l’Ajuntament de Vic ens apropa als serveis, programes i activitats que ofereixen.

L’augment de l’esperança de vida està canviant l’estructura poblacional, tal com mostren aquestes dades comparatives dels anys 1981, 2011 i 2021 de la població de Vic.

L’envelliment de la població progressiu i constant, l’augment de l’esperança de vida i la cronificació d’algunes malalties, sumat als canvis socials en les atencions de les cures de les persones grans dins de la família i en les seves estructures a causa de la incorporació de la dona en el món laboral, fan que les Administracions hagin de buscar noves formes per atendre les necessitats de la població.

Arran de la implementació de les Lleis 39/2006 de 14 de desembre de promoció de l’autonomia i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD) i la 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials, l’administració local aposten per reforçar l’atenció de la ciutadania a través de la incorporació de tècnics socials especialitzats en gent gran i dependència, amb l’objectiu de treballar de forma activa la promoció de l’autonomia i l’atenció a les dependències.

Funcions dels tècnicsEls serveis socials bàsics constitueixen un dispositiu d’informació, de diagnòstic, d’orientació, de suport, d’intervenció i d’assessorament individual i comunitari. Les principals funcions d’aquests tècnics son d’atendre totes les demandes i necessitats socials dels ciutadans, fer un primer diagnòstic i pla d’actuació i prescriure i gestionar   programes i recursos socials que tenen un caràcter polivalent, comunitari i preventiu per fomentar l’autonomia de les persones perquè visquin dignament.

És un equip format per una coordinadora, 4 tècniques socials i una tècnica de salut. Comptem amb el suport de l’equip administratiu, dels integradors socials i de les treballadores familiars.

Actualment, tenim actius un total de 1633 expedients dins de l’equip de gent gran (persones de més de 65 anys). Estem atenent a 3736 persones amb situacions molt diverses: des de problemàtica econòmica, relacional, sol·licitud, derivacions a entitats del tercer sector del municipi, persones que es troben en centres residencials… i la promoció de l’autonomia personal i atenció a la dependència, que és un gran gruix de la nostra de feina (Llei 39/2006 de 14 de desembre).

ConclusionsDavant el constant i continuat augment d’esperança de vida, les diferents situacions en què una persona pot envellir i els canvis en les formes de cura, ens trobem amb una nova realitat on s’han d’anar desplegant diverses formes d’intervenció per poder donar resposta i suport a cada persona i família sempre promovent l’atenció centrada en la persona.

I és en aquest marc en què les professionals que treballem en l’atenció a les persones grans vetllem per promoure tota mena d’accions i actuacions per fomentar la prevenció i l’envelliment actiu i desterrar els perjudicis i les connotacions negatives que comporta envellir.

Activitats per promoure l’envelliment actiu de la població

Tallers de memòriaEls tallers de memòria són un espai de trobada on un grup de persones grans exerciten la seva memòria, amb l’objectiu de no perdre capacitats. És la pràctica d’una sèrie d’activitats mentals que permet al participant agilitar els processos mentals que faciliten el record i la cognició. Es realitzen als centres cívics i als casals per la gent gran de forma setmanal.

CaminadesLa Caminada de la  gent gran és organitzada de forma anual i té per finalitat fomentar un estil de vida saludable entre la gent gran. Aquesta sol tenir diferents recorreguts amb distàncies diverses i aquest any 2022 ha tingut una participació de prop de 500 persones.

Festa de la primaveraDe forma anual, la celebració consisteix en una missa a la Catedral de Vic i un dinar popular al Recinte Firal El Sucre que acaba amb ball. Cada any té una participació d’unes 400 persones grans de Vic.

Activitat físicaEspai de trobada per a persones grans on es pretén que es mantinguin actius per ajudar a gaudir d’una millor salut. Es donen pautes d’activitat física adaptada a les possibilitats de cadascú. Es duen a terme en els diferents centres cívics, casals i també en el complex d’habitatges del Nadal.

Setmana de la gent granAl 2022 es va fer, per primera vegada, la setmana de la gent gran. Es van fer més de 30 activitats gratuïtes i obertes a tothom al llarg de 10 dies. Es va poder realitzar gràcies al treball entre l’Ajuntament, entitats, professionals i recursos per a la gent gran que treballen per seguir consolidant Vic com a ciutat saludable i amb qualitat de vida.

Serveis i programes per acompanyar a les persones de manera preventiva

TeleassistènciaÉs un servei que permet comunicar-te les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any amb professionals que estan preparats per oferir l’ajuda i l’acompanyament que necessiti la persona.

VoluntariatTenim 3 associacions que ofereixen a Vic la possibilitat d’acompanyar per millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen soledat i introduir-los en activitats de socialització. Amics de la Gent Gran, ASHES i Creu Roja són entitats del nostre territori que treballen per combatre aquesta soledat no desitjada entre la gent gran de Vic.

Prevenció“Serveis socials més a prop” i “Vida i Dignitat” són 2 programes preventius adreçats a persones majors de 80 anys, no usuàries dels serveis socials bàsics. El programa consisteix en la realització d’entrevistes a domicili de la gent gran de Vic, per part de professionals de l’àmbit social, on es valora de forma multidimensional les necessitats personals (autonomia, percepció de l’estat de salut, situació de l’habitatge, etc.), es detecten situacions de risc o vulnerabilitat, i s’informa dels serveis del territori.

Agents digitalsDes de serveis socials es realitza suport digital per a gent gran. Poden contactar amb els agents digitals per WhatsApp i els acompanyen en gestions econòmiques, gestions de salut (aplicació La Meva Salut), tràmits amb l’administració local i gestions personals (correu electrònic, aplicacions al mòbil…).

Recursos per poder atendre persones en situacions de dependència

Servei d’atenció a domiciliÉs el conjunt de tasques que es realitzen a la llar de persones o famílies que es troben, per motius físics o socials, en situacions de mancança d’autonomia temporal o permanent per poder executar les tasques habituals de la vida quotidiana. La finalitat és mantenir la persona al seu domicili, millorant-ne la qualitat de vida.

Centre de diaAquest servei s’adreça a persones de seixanta-cinc anys i més en situació de dependència que necessiten organització, supervisió i assistència en les activitats de la vida diària. El centre de dia és un servei d’acolliment diürn que complementa l’atenció pròpia de l’entorn familiar, amb els objectius d’afavorir la recuperació i el manteniment de l’autonomia personal i social, mantenir la persona en el seu entorn personal i familiar en les millors condicions i proporcionar suport a les famílies en l’atenció a les persones grans dependents. L’equip de professionals que treballa en un centre de dia per a gent gran és pluridisciplinari.

Tràmit de prestacionsDins dels recursos de la cartera de serveis socials, trobem les prestacions econòmiques. Aquesta prestació pot ser mentre la persona amb dependència està al domicili convivint amb un familiar cuidador o bé per ajudar a pagar una empresa acreditada de servei d’atenció a domicili o per pagar una plaça privada de residència col·laboradora, quan la persona ja no pot continuar al seu domicili.

Acompanyament cuidadorsS’entén per cuidador o cuidadora principal aquella persona que dedica una gran part del seu temps a tenir cura d’una persona dependent. Aquesta responsabilitat pot ocasionar esgotament físic i emocional més o menys continuat. Per proporcionar a la persona amb dependència una atenció òptima és necessari que la persona cuidadora no professional mantingui el seu equilibri personal i rebi suport per desenvolupar la seva tasca en les millors condicions possibles. Amb l’objectiu de cuidar als familiars cuidadors es realitzen des de serveis socials (amb el suport de la Diputació), des del Departament de Salut i des de Creu Roja, els grups de suport emocional i d’ajuda mútua. Aquests grups són un espai de relació, acompanyament i suport psicològic i emocional que possibilita l’expressió de sentiments, emocions i preocupacions associades a les tasques de cura, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones cuidadores i, indirectament, la de les persones de les quals tenen cura.

Coordinació amb salutAl llarg de la vida, les persones podem tenir necessitats d’atenció sanitària o d’atenció social; en alguns casos, aquestes necessitats es presenten al mateix temps. Especialment en aquests moments, es fa necessària una atenció especialment coordinada per part dels serveis sanitaris i socials. I des de serveis socials treballem conjuntament amb les dues Àrees Bàsiques de Salut, les quals cadascuna disposa del seu treballador/a social sanitari, del municipi per poder per poder oferir a la persona gran una atenció integral i cobrir-li totes les àrees en les quals necessiti suport.

VIC/estrip.- La biblioteca del Montseny obre de nou les seves portes als nens i nenes del barri, és un espai històric veïnal que dona acollida i serveis als més menuts en sortint de l’escola. És una oferta de lleure i formació ferma, travada entre l’Ajuntament i l’Associació de veïns i veïnes del barri del Remei dinamitzada per un bon grup de voluntariat que hi aporta dedicació, idees i valors.

Tot valorant el funcionament d’anys anteriors els responsables han perfilat dinàmiques i actuacions adequant-se a la realitat dels infants que en són usuaris i que se’ls acosten, els demanen i els expliquen les seves necessitats. La biblioteca atén actualment uns 50 alumnes en horari de 5 a 7 de la tarda i queden distribuïts en petits grups. Un cop inscrits per les famílies, cada grup hi assisteix 2 dies a la setmana, un dia per fer tallers i un altre dia per poder gaudir de la ludoteca, tenir un suport en els deures o comentar una pel·lícula i com ha anat la jornada. Volen remarcar que un dels objectius més importants d’aquest espai és ajudar en la formació integral dels nens i nenes fora de l’escola, des del barri, des de l’entorn que els veu créixer, que els coneix i els acull, basant les seves actuacions en les demandes fetes pels petits i les famílies.

«Considerem que la formació en el lleure ha de ser formal i complementària a la que ja reben els infants a l’escola, per aquesta raó les sessions dels tallers que s’hi realitzen són conduïdes per especialistes coneixedors de cada disciplina. La proposta d’enguany inclou els tallers de circ, ioga teatre, costura, cuina, esports i d’expressió artística. Hem entès que després d’una jornada d’escola els nens i nenes volen jugar, de fet sempre volen jugar, i és a través del joc com s’introdueixen els suports i els nous aprenentatges. Totes les activitats contenen també uns objectius o línies transversals comunes que ajuden a cohesionar les actuacions i ens guien com a responsables, com ara: potenciar l’ús de la llengua catalana, conèixer els serveis o les possibilitats que ofereix el barri, interpel·lar les famílies que inscriuen els seus fills i generar unes dinàmiques de gestió emocional tot establint una comunicació honesta i càlida entre infants i adults. No és fàcil però sí del tot gratificant».

Paral·lelament, cada dia i gràcies a un acord de l’Ajuntament en l’àrea de cooperació, els infants poden berenar fruita ecològica, Km0, que ofereix la cooperativa Mengem Osona, generant també uns hàbits alimentaris correctes. L’espai que envolta la biblioteca és del tot idoni per realitzar-hi jocs a l’exterior, gaudint d’un entorn obert, conegut i segur com és la plaça de darrere el Centre Cívic Montseny, la nova pista esportiva inaugurada no fa pas gaire, o les pistes de petanca i el sorral que es volen recuperar de nou.

En definitiva, la biblioteca El Montseny és ja oberta; voluntàries, responsables dels tallers, alumnes en pràctiques, famílies i mainada… Tots  a punt!  El seu funcionament és el resultat d’un esforç que ve de lluny i que s’ha mantingut gràcies a un treball en xarxa que va des del voluntariat a l’Ajuntament, des de l’Associació de Veïns i veïnes a entitats valentes i solidàries i que, tots junts, treballen per un objectiu comú, i generen una xarxa basada en el suport mutu i en la realitat d’una millora social.

 

Jordi Molas

www.jordimolas.cat – Instagram: @jordi_molas

Professor de la UVic-UCC (FETEP) i excordinador del voluntariat de Fundació Sant Tomàs

Com tothom sap, fer de voluntari/ària és l’elecció d’una persona que vol dedicar el seu temps a realitzar una acció altruista, és a dir, sense rebre cap remuneració a canvi.

Aquest gest altruista, però, és una resposta “egoista” a unes inquietuds personals que la persona té i sent. Això, no ens ha de tirar enrere, tot al contrari, això vol dir que la persona vol evolucionar i té la necessitat de donar valor a la seva vida, a la seva existència, a donar-hi sentit, a sentir-se bé amb un mateix i a ser coherent amb els seus principis i valors.

És un egoisme que neix d’una necessitat individual que acaba repercutint en una necessitat col·lectiva d’una societat de la qual formem part tots i cadascun de nosaltres.

Sempre dic que és un acte d’una gran valentia, que el portarà a enfrontar-se a una part o un àmbit de la societat que segurament esdevenia desconegut per a ell o ella i, sobretot, a sortir d’aquella zona de confort que per tots és coneguda i de la qual tant ens costa sortir-ne.

Tanmateix, per voler ser voluntari/ària (tenir-ne ganes) s’ha de tenir clar que pots ser voluntari/ària (que tens el temps per fer-ho) i que n’existeix la veritable necessitat (que allò que tu vols aportar és realment necessari). La pandèmia ha donat molt ressò a la tasca del voluntariat, però fa anys que moltes persones, de manera silenciosa i sense cap afany de notorietat o d’urgència social, executen tasques de voluntariat que fan que aquest món sigui molt millor i que segueixi endavant.

Fa tres anys, el Departament d’Educació va implantar l’acció educativa “Serveis Comunitaris” a alumnes de secundària amb el qual pretén donar a conèixer el món del voluntariat a través de l’obligatorietat. L’activitat, descrita finament pel Departament, va orientada a desenvolupar la competència social i ciutadana, en què els alumnes de tercer o quart d’ESO realitzen un servei a la comunitat, aplicant els seus coneixements, capacitats i habilitats, alhora que aprenen l’exercici actiu de la ciutadania amb la finalitat de millorar el seu entorn.

Aquest oxímoron ens ha de fer replantejar l’objectiu d’aquest projecte educatiu, ja que pot esdevenir contraproduent en alguns aspectes.

El caràcter d’obligatorietat del voluntariat en aquest entorn educatiu pot crear un rebuig en certs alumnes que el veuen com una tasca més a dur a terme en la seva etapa lectiva. Aquest, no pot ser avaluat amb els mateixos ítems amb què s’avaluen la resta d’activitats i tasques que es porten a terme durant el curs escolar. Tothom pot fer voluntariat, però no tothom està preparat per incorporar els continguts, les competències, les habilitats o els valors que el voluntariat té de forma inherent a segons quines edats o etapes evolutives.

Aquests processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat han de ser incorporats a edats més primerenques i sense una funció o finalitat avaluativa, ja que tothom hauria de trobar el seu encaix en la societat per nodrir l’engranatge comunitari del qual formen part.

En un món cada vegada més individualista, automatitzat i virtual, la gent segueix necessitant gent, i això ens ha de fer pensar que hem d’intentar seguir donant espais per a poder compartir experiències, si no volem deixar de ser humans.

Cal preguntar-nos cap a on anem i cap a on volem anar.

OSONA/estrip.- A Creu Roja Osona han iniciat el programa d’ocupació ‘Dones Riu’, és un programa de suport a les dones en l’àmbit rural i urbà. Va dirigit a dones majors de  16 anys, inscrites al SOC com a demandants d’ocupació i empadronades a la comarca. Des del programa assessoren i acompanyen a les dones en tot el procés i s’ofereixen facilitats per a la participació. El programa consisteix a realitzar una orientació laboral personalitzada, creació d’un itinerari personal amb formació específica i suport en el procés d’inserció laboral. Les participants poden escollir entre tres itineraris, economia verda, competències digitals i general.

Material Escolar

L’Ewelina, en Joan Ramon, en Byron, la Yassmina i en Pere són persones voluntàries que van entregar els lots de material escolar a 40 de les famílies que atenen a Creu Roja Osona i que, en bona part, van ser donacions presencials, que els mateixos voluntaris van recollir el divendres 2 de setembre, al Carrefour  de Vic.

VIC/estrip.- Al Casal Claret ja han començat el nou curs i continuen amb la seva tasca d’acollir persones a l’Escola de la Pau Dones. L’Anna Larios, coordinadora de l’entitat, en va donar tots els detalls al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic i va remarcar la necessitat actual que tenen de trobar voluntaris per acompanyar els diferents projectes que tenen en marxa.

Entrevistes, formalitzar les inscripcions, organitzar els grups, interessa transmetre el projecte des d’una visió col·lectiva A partir de què la dona conegui el Casal Claret, podrà decidir en quina activitat es vol vincular, en la d’aprenentatges diversos, acompanyament psicoemocional, català, habilitats laborals…

Pel que fa als infants i adolescents, s’articula diferent, s’està rebent a les famílies per a les inscripcions, es tracta de veure quines necessitats tenen els infants i poder-los acompanyar. Es procura acollir un nombre gran de persones, per així generar moltes relacions. Aquest curs poden acollir fins a 40 infants i 36 adolescents, en quedaran molts en llista d’espera, «és impressionant la quantitat de persones que necessiten rebre aquest acompanyament escolar dirigit a persones i famílies que tenen situacions complexes d’exclusió». Els grans esforços recauen sobre els infants i adolescents, però és molt important la feina transversal que es fa en l’aspecte femení i feminista, s’ha d’acollir a les dones, «elles són motor de canvi, en segons quins col·lectius, continuen invisibilitzades, per tant, s’ha anat prioritzant en dones joves i en situació irregular, amb moltes mancances d’habitatge i els mínims no coberts, l’acollida de dones al Casal és important».

Si es treballa d’una manera col·lectiva, tot pren més força, les dones han de ser protagonistes de la seva vida, no només usuàries. En les assemblees hi ha un espai de cura respectuós, sense judicis, a partir d’aquí s’anima a fer que passin coses a través de petites dinàmiques i de les necessitats que elles expressen, tot i la dificultat de l’idioma, es fan converses, es visualitza que tenir qualitat de vida i el benestar dels fills és la preocupació principal de tothom.

El voluntariatPer una banda, s’organitzen tallers setmanals que funcionen gràcies al voluntariat, per altra banda, hi ha molts acompanyaments personals, algunes poden gaudir d’una petita beca econòmica que les ajuda a sostenir-se i obrir portes, o acompanyar-les en situacions complexes, en temes de violència o desnonaments, necessiten suport per a continuar fent passes. «El Casal Claret a pres l’opció d’acollir als exclosos, hi ha moltes persones en situacions d’irregularitat que no tenen accés a gaire bé res, és com no existir».

Ara és el moment de reforçar els projectes de voluntariat, es necessiten persones que vulguin fer reforç escolar, acompanyar en activitats més lúdiques tant a infants com adolescents. S’organitzen sessions d’acompanyament al voluntariat per a donar eines perquè estiguin còmodes i connectin amb la missió del Casal Claret. El projecte “Infants i adolescents” es realitza a la tarda de 2/4 de 6 a 7, es necessiten persones diverses que vulguin venir a fer reforç o a dinamitzar activitats. Pel que fa a les dones és en horari escolar, organitzant tallers de català, donar suport a la botiga del cosidor per ajudar de cara al públic, fer un taller d’expressió corporal, ioga, emocional. Es tracta de trobar gent als matins pel projecte de les dones i les tardes pels infants i joves. Ara a punt de començar el nou curs, tothom que vulgui fer voluntariat al Casal Claret es pot dirigir al carrer de la Ramada 14 de Vic.

El CosidorContinua la feina de dinamitzar ‘El Cosidor’; facilita treball a unes quantes dones, algunes contractades i altres becades, s’ha hagut de fer molta feina interna d’autogestió, ara és el moment de donar-lo a conèixer aprofitant tots els canals de comunicació o en la campanya de Nadal. Al cosidor s’hi poden trobar els productes que fan les dones i també es poden demanar encàrrecs com cosir la vora del pantaló o encarregar que cusin certs productes, a vegades hi ha petits artesans o dissenyadores que fan petits encàrrecs. Es tracta de poder-lo alimentar per a continuar oferint aquest procés prelaboral a les dones.

En el “Dinem plegats” s’està demanant a les diferents persones que venen a buscar els menús si els hi agradaria tenir més varietat, s’estan plantejant que és una opció molt bona tant per les dones com per la ciutat, recuperar el “Dinem plegats” presencial, tot i que el menú per emportar dels dimecres està molt bé, però el valor inicial era compartir i dinar junts i juntes.

VIC/estrip.- 107.695,78 euros; aquesta és la xifra que el Memorial Maria Teresa Vilà ha aconseguit recaptar durant els seus 20 anys de trajectòria i que ha destinat, íntegrament, a Osona Contra el Càncer. Durant el 2022 s’ha celebrat el 20è aniversari del Memorial amb tres activitats commemoratives: el tradicional torneig de tenis i pàdel al Club Tenis Vic, un dissabte de mini tenis a la Plaça Major de Vic i una vetllada solidària al Prat Verd de Malla. Cristina Herrera, presidenta d’Osona Contra el Càncer, ha fet una valoració molt positiva de l’esdeveniment: «Han estat uns mesos d’intensa col·laboració, en què hem assolit un doble objectiu: celebrar el vintè aniversari del Memorial, amb un sentit homenatge a la figura de la Maria Teresa Vilà, i superar l’emblemàtica xifra dels 100.000 euros aportats pels germans Vila Vilà a Osona Contra el Càncer, resultat de la suma d’aquests 20 anys. Agraïm molt sincerament l’esforç de tothom qui ho ha fet possible i desitgem de tot cor que el Memorial tingui una llarga continuïtat i que entre tots siguem capaços d’ajudar molta més gent».

El Memorial Maria Teresa Vilà és una iniciativa solidària particular que, sota el lema ‘Val la pena jugar-hi un partit’, organitzen cada any els germans Jordi, Maite i Ignasi Vila Vilà. L’activitat central i anual del Memorial és un torneig benèfic de tenis i pàdel infantil que, des de 2001, els tres germans organitzen com a homenatge a la seva mare i amb la finalitat de recaptar diners per la lluita contra el càncer. La iniciativa, pionera en l’organització d’esdeveniments esportius amb finalitats solidàries i benèfiques, es va iniciar l’any 2001, però la pandèmia i les restriccions sanitàries del moment van obligar a posposar la celebració del vintè aniversari el 2022, moment en el qual s’han pogut celebrar els tres actes previstos amb total normalitat.

Els mesos d’abril, maig i juny de 2022 han concentrat els tres actes de celebració del 20è aniversari del Memorial. La primera activitat de la celebració va ser el torneig benèfic de tenis i pàdel infantil al Club Tenis Vic, de l’11 al 14 d’abril, que va comptar amb un centenar de jugadors. El tenis va tenir un caire popular el dia 21 de maig a la tarda, quan la plaça Major de Vic es va convertir en una gran pista de joc per celebrar la jornada de mini tenis. Els nens i les nenes van poder gaudir d’una estona de joc, d’un berenar i diversos obsequis.

La celebració del vintè aniversari del Memorial Maria Teresa Vilà es va concloure amb un sopar benèfic al Prat Verd de Malla, adreçat a les empreses i entitats col·laboradores i a les persones properes a la família i al Memorial. Els 200 assistents van fruir d’una vetllada emotiva amb un concert del grup vocal In Crescendo. La commemoració de l’aniversari no hauria estat possible sense la col·laboració de voluntaris i les aportacions d’empreses i particulars. Els tres germans Jordi, Maite i Ignasi Vila Vilà reconeixen que, «quan es va iniciar el torneig, no hauríem pensat que arribaríem a celebrar la vintena edició, i estem convençuts que la nostra tasca comptarà amb el relleu dels fills per continuar recordant la figura de la mare i fent més gran la recaptació i la solidaritat amb Osona Contra el Càncer».

VIC/estrip.- El 14 de setembre del 2022 serà una data assenyalada en la història de l’AFMADO (Associació de Familiars i Malalts d’Alzheimer d’Osona), perquè en l’Assemblea celebrada al Centre Cívic Can Pau Raba de Vic es va aprovar la incorporació d’uns nous membres molt especials a l’entitat, la Junta Directiva d’ASHES en pes va demanar el seu ingrés per optar als càrrecs directius de l’associació i així evitar el seu tancament. En Joan Redorta, president d’ASHES, va felicitar la Junta cessant per la seva extraordinària labor al davant de l’entitat i va explicar que no es tractava d’una absorció, sinó de fer caminar juntes les dues entitats per donar servei als més necessitats.

ASHES, associació sense ànim de lucre creada el 2010, es defineix com una entitat que treballa per la integració de les persones que es troben en situació o en risc d’exclusió social a través d’activitats de suport, d’impacte a la comunitat i cura del medi ambient: ‘Persones, Comunitat, Planeta és el nostre eslògan que dibuixa les tres grans àrees de treball i que inclou aspectes interrelacionats entre si, com ara; la cura de les persones grans, les oportunitats laborals i educatives pels joves i adults i altres projectes en el medi ciutadà i ambiental’.

Durant l’assemblea es van recordar diferents projectes d’AFMADO, entre ells l’atenció psicològica. Pel que fa al cuidador, poden passar set o vuit mesos en què el metge de capçalera s’adoni que té un problema i que necessita suport psicològic, els hi han arribat persones cuidadores amb situacions molt crítiques. Dins del funcionament de l’associació, els tècnics que hi estan vinculats són socis, però mai han estat membres de la junta. Per altra banda, també es van explicar diferents actuacions d’ASHES i una de les més importants és ocupar-se de les necessitats de la gent gran, a vegades cognitives, a vegades ajudes econòmiques puntuals. Tenen un parell de casals oberts per atendre a persones grans i s’intenta d’alguna manera que si la persona no vol anar a la residència tingui la llibertat d’escollir un altre sistema, preparant a voluntaris perquè vagin a les cases, la gent gran no només necessita companyia, «és l’edat que es necessita que els estimin més i sovint és quan se senten menys estimats», recordava en Joan Redorta. Es fan cursets de memòria i altres de tots tipus a més de 200 usuaris. Tenen en funcionament l’espai Respir, un espai de repòs, perquè la família tingui temps de fer les seves coses. Disposen de professionals com una diplomada especialista en temes de gent gran i dues educadores socials. Tenen dues botigues al carrer Sant Pere i al carrer Sant Pau on venen mobles per ajudar a pagar els professionals que treballen a Ashes.

Març: ‘AFMADO suspèn activitats’

L’AFMADO suspèn les seves activitats, aquest titular va arribar en la nota de premsa que l’entitat va fer arribar a les redaccions dels mitjans de comunicació a finals de març. Va ser una sorpresa majúscula: ‘AFMADO deixa de tenir activitat per la falta de renovació de càrrecs… Els últims dos anys, i amb les dificultats afegides per la pandèmia, la junta actual ha treballat fermament per mantenir el projecte i fer noves incorporacions, però no ha sigut possible fer el relleu en el lideratge d’AFMADO’. A la comarca d’Osona, poden haver-hi unes 1200 persones afectades d’Alzheimer, es van centrar en la part més feble, els cuidadors no professionals i els familiars que es veuen abocats a cuidar aquella persona amb demència, les 24 hores del dia.

logofooter

Fes-te voluntari

    Que la persona les dades figuren com a titular del compte d'usuari no té antecedents penals per qualsevol dels delictes a què fa referència l'apartat 5è de l'article 8 de la Llei 45/2015, de 14 d'octubre, de Voluntariat, el qual assenyala textualment que: "no podran ser voluntàries les persones que tinguin antecedents penals no cancel·lats per delictes de violència domèstica o de gènere, per atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i indemnitat sexual de l'altre cònjuge o dels fills, o per delictes de tràfic il·legal o immigració clandestina de persones, o per delictes de terrorisme en programes els destinataris hagin estat o puguin ser víctimes d'aquests delictes "