Categoria: General

VIC/estrip.- La Jove Orquestra Simfònica de Barcelona actuarà a L’Atlàntida, el diumenge 1 d’octubre a les 6 de la tarda, en benefici de l’Associació TEA-Asperger d’Osona. Les entrades, a un preu de 15 euros ja estan a la venda. Cada temporada, L’Atlàntida organitza dos concerts solidaris a favor d’entitats sense ànim de lucre que desenvolupen projectes adreçats a col·lectius en risc d’exclusió social o situació de vulnerabilitat.

En aquesta ocasió, la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona (JOSB) han preparat, juntament amb la violoncel·lista Laura Peribañez i sota la direcció de Carlos Checa, un concert en homenatge a la figura de Pau Casals amb motiu del 50è aniversari de la seva mort. Dins la gira d’aquest mateix espectacle està programat al Cadogan Hall de Londres.

Fundada el 2015 a Barcelona com un projecte musical per a joves instrumentistes que s’inicien al món simfònic professional, la JOSB consta d’una plantilla de 70 músics. Aquesta formació ha presentat amb èxit vuit temporades amb sis programes cadascuna de grans obres de la música simfònica arreu del territori, sent molt present a la temporada del Palau de la Música Catalana i al Teatre de l’Aliança del Poblenou.

L’Associació TEA-Asperger d’Osona és una associació sense ànim de lucre formada per famílies i usuaris que treballen conjuntament per sensibilitzar, fer difusió, formar i acompanyar a nivell personal, social i escolar les persones amb TEA; per tant, dona cobertura tant a la persona diagnosticada d’un Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) o síndrome d’Asperger, com a les seves famílies i el seu entorn.

La recaptació del Concert Solidari de l’Atlàntida es vol destinar a la promoció d’activitats d’oci específiques per a diverses franges d’edat: casals d’estiu, colònies i el projecte Deslliga’t per fomentar l’autonomia cap a l’etapa adulta. Totes aquestes activitats volen promoure la participació dels nens i nenes amb TEA per afavorir la relació entre ells, adquirir habilitats socials, realitzar, experimentar i participar en diferents activitats en un entorn d’oci i joc, acompanyats de professionals que facin aquest suport.

El projecte Deslliga’t consisteix en un entrenament per aprendre l’organització de la llar i les tasques domèstiques i per adquirir les habilitats necessàries per dur una vida autònoma i independent a partir de la convivència d’un grup reduït de joves en un pis durant una setmana, acompanyats de professionals durant les 24 hores.

FOLGUEROLES/estrip.- La delegada d’Osona Contra el Càncer a Folgueroles, M. Àngels Bover Casany, va morir l’11 de setembre del 2022 i en el seu testament constava una deixa de 55.000 euros per a Osona Contra el Càncer. La primera notícia sobre el llegat va arribar a través d’una comunicació oficial d’un bufet d’advocats de Vic, però sense especificar ni nom del donant, ni quantitat. Fins fa pocs dies, i així ho recull el full d’ingressos de l’entitat del mes de juny, no han finalitzat tots els tràmits perquè la voluntat de M. Àngels Bover fos una realitat.

Cristina Herrera, presidenta d’Osona Contra el Càncer, es mostrava especialment emocionada per l’acció, ja que ha estat una sorpresa i que és el primer llegat que rep l’entitat: «Malauradament, la M. Àngels va morir de càncer i les darreres setmanes estava ingressada a la Santa Creu, on l’havíem anat a visitar diferents membres de la Junta. No ens havia dit res del testament, i tot i la tristesa de perdre una excel·lent persona i companya, estem francament agraïts, perquè pensés fins a darrera hora en donar suport i escalf, a través d’Osona Contra el Càncer, a persones que, com ella, pateixen aquesta malaltia». El mes de març, durant la celebració de l’Assemblea d’OCC, ja se li va fer un doble reconeixement públic, també per haver estat al front de Folgueroles, i es va donar la benvinguda a qui li agafava el relleu, M. Àngels Noguer.

M. Àngels Bover vivia a Folgueroles i era biòloga de professió i funcionària del llavors Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, gran aficionada a la fotografia i als animals, era una persona molt estimada i «molt bona amiga». Vídua, dos anys després de casar-se, i sense fills, en el testament va repartir les propietats entre familiars i amics i també va fer una deixa, a més d’OCC, a la Fundació Hospital de la Santa Creu. El seu pare era originari d’una casa de pagès de Folgueroles, municipi on es van instal·lar des de finals del segle XX, perquè abans vivien a la zona del Remei de Vic.

VIC/estrip.- El 27 de juny es va celebrar una nova sessió de l’espai de trobada ‘Sala Oberta’, amb el suport de la Fundació Privada Girbau i la col·laboració de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona, la qual es va desenvolupar entorn del tema: Noves formes de cooperació internacional. Des del plató de televisió de la Universitat de Vic i amb el suport, la complicitat i l’ànima de la Fundació Girbau, van participar en la taula de debat en Ramon Bufí, d’Agermanament sense fronteres, en Raül Arqueros, de la Fundació Iquànima, i l’Ignasi Arumí, de l’Associació Options Catalunya-Nepal, els quals van detallar els seus respectius projectes i van fer aportacions molt valuoses, igual que el públic assistent.

Ramon Bufí va detallar els projectes d’Agermanament Sense Fronteres, que opera al Camerun, a la regió centre-sud, agrícola i part d’ella de selva. Té tres grans projectes, el primer, el foment de cooperatives i, actualment, hi ha unes seixanta que funcionen, agafen un grup de dones que tinguin ganes de treballar, se’ls desbrossa un tros de selva, se les forma, se les ajuda a plantar i a conrear. El segon és l’aigua, la mortalitat infantil era del 70 o 80 %, ara és baixíssima, gràcies a fer un pou a cada poblat, n’hi ha uns 60. Per engegar-los compten amb una persona tècnica i quan ja està en marxa, ja gent del poblat són qui l’han de gestionar. El tercer és l’educació. Tenen en aquest moment dues escoles maternals i la creació a partir del setembre d’una escola que aquí en diríem d’FP. A partir del setembre comença una escola de cuina, l’any que ve de perruqueria. Es pretén arribar a fer una universitat agrícola simple, en col·laboració amb el govern. Aquí fan un gran treball de recollir diners i divulgació. Sense sensibilització això no s’acabaria mai. La tasca hauria de ser el treball per a la justícia global, no per a la cooperació solament.

Raül Arqueros, de la Fundació Iquànima, va explicar que fan un projecte als afores de Lima, al Perú, pràcticament en un desert. Des de fa 20 anys tenen una escola, amb un centenar de nenes i nens, un excel·lentíssim departament de psicologia per poder detectar abusos, maltractaments i violacions. La seva escola ha sortit tres cops per la televisió peruana com a exemple de projecte humanitari, això va fer que gent de la selva, que està molt lluny de Lima, anessin a demanar que els ajudessin i es van embarcar en un projecte que es diu Centro de Desarrollo Intercultural Amazònia Europa, que té quatre besants. La primera és l’educació. L’altra és la salut. Dins de l’àmbit de salut i la nutrició. La tercera pota és l’agricultura sostenible. El quart àmbit és l’art. 

L’Ignasi Arumí va detallar l’Associació Options Catalunya-Nepal, des del 1999 està fent projectes a Nepal. Van intentar ficar el seu granet de sorra creant una escola de formació professional centrada en la cuina. Van detectar que la franja a partir de 16 anys, estan molt desemparats. Acaben demanant diners pel carrer o els costa trobar feina pel tipus de casta que són. Van decidir començar i segueixen amb aquest curs de cuina que dura tres mesos, més tres de pràctiques i ja estan al sisè curs. Van veure que això no era suficient, que necessiten més competències transversals, perquè molts d’aquests joves que no han tingut una formació, fan un curs, moltes vegades i desapareixen i ja no els troben. S’havien d’acompanyar i donar, a part de la cuina, anglès, informàtica i altres competències que els servien per guanyar autoestima. Cada cop agafen 10 alumnes, així poden fer un seguiment dels 6 mesos i posterior que permet veure la inserció laboral. Les ONG han de treballar per un procés de conscienciació, que hi hagi justícia global.

TARADELL/Mònica Jofre/estrip.- Com cada dilluns, des de fa 7 anys, en Miquel i els seus companys i companyes de voluntariat esperen que arribi la furgoneta de Riudeperes a l’entrada de la piscina de Taradell, on algunes de les persones ateses a la residència de Sant Tomàs hi van a fer teràpia aquàtica. La Júlia Roca, una de les fisioterapeutes del centre, explica que per moltes d’aquestes persones a dins la piscina és l’únic lloc on es poden moure lliurement i se senten autònoms. Les seves cares d’alegria i benestar ho confirmen i les rialles encara més. «Sense els voluntaris i voluntàries això no es podria fer», assegura la Júlia mentre carrega les bosses amb els banyadors i els gorrets de banys.

Un cop la furgoneta s’ha aturat, en Miquel i les altres 6 persones voluntàries tenen molt clar què han de fer. Cada un s’encarrega d’una tasca i es reparteixen la feina, com si es tractés d’una cadena de muntatge. En Miquel i en Ramon s’enfilen a la furgoneta i van fent baixar amb cura i respecte a l’Ester, en Rafa i l’Àngel que van amb cadira de rodes. A fora els esperen els dos Joseps, la Fina i la Rosalia que com a voluntaris i voluntàries els van acompanyant cap a l’entrada de la piscina. En David està entusiasmat de veure en Miquel, no se’n separa ni un moment i entra satisfet cap al vestidor dient-li que l’hi mullarà el cap amb la galleda. Avui, però, la Neus no té un bon dia i malgrat que no pot parlar deixa molt clar que no vol entrar a la piscina. Amb molta paciència i delicadesa la Rosalia que és voluntària des de fa 3 anys, la Júlia i la Judit, una educadora de Riudeperes, la convencen i aconsegueixen que es posi el banyador i entri a l’aigua. Només fan falta cinc minuts per veure com la Neus surant amb l’ajuda de la Rosalia aconsegueix una calma i benestar que feia estona que necessitava.

Quan totes set persones són a dins a l’aigua, amb l’ajuda dels sis voluntaris i les dues treballadores es comencen a sentir rialles, esquitxos i crits d’ànim. «Molt bé Edu, mira com piques de peus», li diu la Fina o en Miquel i en David fent una competició per veure qui arriba més lluny empenyent-se amb els peus cap enrere. L’Ester se sent lliure i no para de cridar a la persona que escriu aquest article per ensenyar-li com es mou per dins de l’aigua amb l’ajuda d’en Ramon o en Miquel. Tots ells tenen molt presents a dos voluntaris que ara ja no poden assistir-hi, però que els tenen molt presents com són l’Antonio i la Marta.

S’hi estan tres quarts d’hora i un cop ha passat aquesta estona, la Júlia juntament amb en Miquel comencen a treure a les persones de la piscina amb l’ajuda de la cadira hidràulica. En Miquel és valent i entre tots ja tenen a l’Ester a fora de l’aigua que en surt entusiasmada i va demanant si ho ha fet bé. En Miquel es queda a lloc esperant per poder ajudar a treure als següents. Quan li demanes què vol dir per ell ser voluntari de Sant Tomàs assegura que és una «gran satisfacció personal quan veus com els canvia la cara quan entren a l’aigua», tot i que admet que «no tothom es veu en cor». Les persones ateses a la residència de Sant Tomàs requereixen suports generalitzats i tenen problemes de salut afegits.

En Miquel va vincular-se amb Sant Tomàs després de jubilar-se del sector de la banca i va veure un anunci de l’entitat a la piscina on es demanaven persones voluntàries per fer les activitats aquàtiques que tenen el suport de la Fundació Girbau. La relació, però no va acabar aquí. Durant la pandèmia anava a Calldetenes per donar suport a l’hora de sortir a passejar, ja que les activitats de piscina van suspendre’s. El vincle que ha establert amb totes les persones ateses demostra que la crida va ser un encert. La Neus i la seva tranquil·litat, avui més que mai, ho agraeixen.

L’Arnau Baulenas va patir una meningitis als 2 anys i avui, amb 18, està estudiant un grau d’administratiu

RODA DE TER/estrip.- Entrevistar l’Arnau Baulenas és una experiència única, no per les seves explicacions davant el micro de Ràdio Vic que, sobretot al principi, semblava que li robava les paraules abans de dir-les… l’Arnau contamina de vitalitat el seu entorn i t’entren ganes d’abraçar-lo i de compartir experiències de vida, senzilles, i que per això mateix les hem menystingut massa sovint per habituals. Vam envair el seu domicili amb ganes de transmetre a qui ho vulgui escoltar, a través del programa ‘De tots colors’, que sí, que el color de la vida el podem escollir nosaltres, però que en aquest món de vegades podem descobrir gent, com l’Arnau, que t’ajuden a pintar-lo de tots colors.

L’Arnau té 18 anys i fins als dos anys no havia tingut mai cap problema de salut, però un divendres al vespre es trobava malament, havia passat una setmana engripat, van anar al metge, però es va anar complicant la situació i al cap de poques hores els van dir que tenia una meningitis, tot es va anar complicant i va tenir una parada cardiorespiratòria acabant a l’UCI de la Vall d’Hebron. La conseqüència va ser una afectació al cervell d’entre un 70 i un 80% que el va deixar gairebé com un vegetal, no parlava, ni es movia, no aguantava el cap ni es mantenia assegut, simplement menjava. Però l’empenta d’uns i altres, contaminats per l’Arnau, un treballador incansable, ha fet que arribes als 18 anys en la situació que està ara. Fent un grau de formació d’administratiu l’Institut Pont del Dragó de Barcelona i mil i una activitats.

Un personatge a qui estima molt és en Miquel Martí i Pol del que és capaç de memoritzar els seus poemes i recitar-los. Com el poema Xocolata Desfeta, que va recitar mentre l’entrevistàvem i que segons el seu pare, en Joan Moreno, el va aprendre fa vuit anys i l’ha recitat molt puntualment. L’Arnau quasi no hi veu, per tant, els memoritza i fa un treball molt intens per donar-hi entonació. Mai s’havien plantejat que acabés recitant poesia, és una de les coses que li agrada moltíssim i que enamora a molta gent. L’Arnau transmet tots aquests valors d’energia, lluita, ganes, empenta i la família se’n sent molt orgullosa. L’any passat va fer una nova demostració pujant dalt l’escenari del Teatre Eliseu per recitar un poema en el transcurs de les Jornades Miquel Martí i Pol 2022.

Pel que fa a la seva escolarització, sempre han tingut clar que la via a seguir és la de l’escola inclusiva, bàsicament perquè és la que realment normalitza el fet diferencial, aquest concepte és el que ajuda a la canalla, des de ben petits, a què creixin amb normalitat, no només per l’Arnau, també per tot el seu entorn, el fet que des de ben petit hagi viscut en un entorn inclusiu, ha fet que ara els seus amics, la gent i les famílies, el vegin com un més del poble. La valoració d’aquesta inclusió és molt positiva. Curiosament, els resultats acadèmics dels companys de l’Arnau eren superiors a la mitjana habitual. Ha tingut molt bones vivències, les famílies, l’entorn i l’escola Mare de Déu del Sol del Pont, per a ells va ser un repte molt important. Ho van entomar amb força i el resultat global ha estat molt positiu.

L’etapa de l’Arnau socialment ha estat molt fàcil. Contràriament, en l’àmbit públic d’institucions, de recursos, ha estat molt difícil, són molt limitats i no arriben. Han hagut de picar moltes portes, fer moltes campanyes, treballar moltíssim per aconseguir recursos. En Joan, pare de l’Arnau, és membre de la Junta de Sant Tomàs i afirma que des de la mateixa entitat costa molt donar visibilitat a aquestes problemàtiques. Un cas com el de l’Arnau dona molta força a l’hora d’anar a picar portes i han trobat gent que tenia ganes de resoldre-ho.

L’Arnau és molt esportista, li agrada el futbol, la natació, esquiar, anar en cavall, a caminar. D’altra banda, l’Arnau ha estat vuit anys tocant la bateria amb en Santi Serratosa, membre dels Gossos, i un dia el van convidar a pujar a l’escenari i cantar. Actualment, té un projecte molt maco, ha conegut una persona fantàstica, en Cinto, que toca la guitarra. Tots dos aniran a tocar i cantar a diferents llocs, l’estrena la faran el 26 de juliol, al Xocolater de Taradell, en un concert de petit format.

L’Arnau i família volen donar un missatge molt positiu intentant transmetre aquests valors, aquesta lluita, perquè la gent pugui entendre que, tot i les dificultats, es poden fer coses, tirar endavant, dins la mesura del possible, viure amb normalitat la situació. Ensenyar-ho i obrir-ho al màxim de gent possible, per la potència que té aquest missatge, constantment ho estan fent, mirar d’explicar aquesta història, tota aquesta aventura i el que estan vivint, perquè creuen que així poden ajudar moltíssima gent. Sempre s’han ofert a tota aquella gent que necessiten parlar, ajuda o qualsevol cosa, que puguin ser-hi. L’experiència a vegades serveix perquè la gent sàpiga on pot anar a demanar suport, ja que ells ja han fet tots aquests camins.

L’exemple de l’Arnau ens fa ser més inclusius i normalitzar tota aquesta societat nostra que a vegades li costa veure al qui pateix, però ell ens deixa un missatge positiu.

VIC/estrip.- El 28 de juny es va celebrar, a les instal·lacions de la Universitat de Vic, una trobada amb les direccions dels centres educatius que aquest curs s’han adherit al Pla Pilot Escola Solidària i que promou la Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV), per posar en comú les diferents iniciatives de voluntariat i valorar els resultats de l’experiència. També hi van assistir els centres que han confirmat la seva adhesió per al curs que ve.

El Pla Pilot Escola Solidària promou l’educació en valors socials i cívics entorn la solidaritat, a partir de projectes de voluntariat recolzats per la Coordinadora del Voluntariat d’Osona, mostrant actituds de servei i de compromís ciutadà que impliquin tots els actors dels centres educatius: alumnes, docents i família. L’objectiu es basa a impulsar accions de voluntariat a les escoles d’educació primària i secundària d’Osona, amb l’acompanyament de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV) i les entitats representades, amb l’avaluació de la UVic-UCC. Integrar la Solidaritat i el Voluntariat com a segell d’una escola significa impregnar d’aquests valors a l’entorn social més proper. Els participants són els alumnes, les famílies, els docents i les entitats que conformen la COV, el propòsit és el d’arribar a una transformació social que promogui una societat més justa.

L’objectiu d’aquesta trobada era reunir docents que han  participat al Pla Pilot per fer intercanvi d’experiències al voltant de les accions conjuntes que s’han realitzat entre entitats de la Coordinadora i l’alumnat. Va començar amb un esmorzar a peu dret on es van poder conèixer entre ells d’una manera distesa i cordial. Tot seguit, es va presentar l’equip de treball que dinamitza el Pla Pilot, per continuar amb una breu explicació sobre les funcions de la COV i la relació que s’ha establert amb els centres.

Seguidament, es van exposar les accions portades a terme, creant un debat pedagògic el qual va ser molt enriquidor, ja que van sorgir temes d’interès mutu compartint inquietuds comunes. Aquesta posada en comú va servir perquè les diferents representants dels centres enllacessin dubtes, experiències i recursos.

Es van fer moltes aportacions com per exemple que des de la UVic-UCC s’apliquessin crèdits específics per realitzar voluntariat o que és important insistir en el fet que les propostes sorgeixin a partir de les necessitats que detecten els alumnes al seu entorn. El missatge que el voluntariat dona, cosa que no es pot valorar amb diners i la comparativa amb l’Escola Verda, que implica tant la part natural com la social, van ser altres punts que es van treballar. Per finalitzar, es va fer la foto de família, emplaçant-los pel setembre que és quan s’iniciarà el nou curs 23-24 i així programar les noves accions que es desplegaran al llarg de tot el curs.

Participants curs 2023-24

Centres escolars:

Escola Jacint Verdaguer  Santa Eugènia de Berga.

Escola l’Agullola Rupit.

Escola Mare de Déu del Sol del Pont Roda de Ter.

Institut Escola Mossèn Cinto Folgueroles.

Escola Voltregà

Sant Hipòlit de Voltregà.

Escola Sant Marc

Calldetenes.

L’Escorial – Vedruna Vic.

Escola Sant Genís i Santa Agnès Taradell.

Escola Sesmón d’Oló Santa Maria d’Oló.

Institut Escola el

Cabrerés L’Esquirol.

Escola Ildefons Cerdà Centelles.

Institut del Voltreganès Les Masies de Voltregà.

Entitats:

GACO – Biodiversitat.

Creu Roja Osona.

Agermanament sense Fronteres, Roda-Bobog.

Projecte Messaia, Voluntaris del Voltreganès.

Joguines sense fronteres.

Federació Malalties Minoritàries.

Osona Contra el Càncer.

Rebost Solidari.

OSONA/estrip/Fotos: Aniol Torrents.- Creu Roja Osona va celebrar el 30 de juny, una revetlla ‘tardana’ dedicada al voluntariat amb unes vuitanta persones (entre voluntàries i equip tècnic) que es van trobar al Rebost Solidari. La trobada va servir per donar a conèixer les dades del 2022, facilitar un punt de trobada dels participants en els diferents projectes i viure diferents actuacions musicals i poètiques del grup Som, format per quatre persones voluntàries i dues tècniques que havien assajat tot el repertori en un temps rècord d’un mes i escaig. Unes 500 persones voluntàries formen part actualment de Creu Roja Osona i, entre elles, hi ha un nucli de 10 voluntaris que porten la gestió del voluntariat.

L’acció humanitària de la Creu Roja a Osona es concreta en diferents àmbits que es van anar desgranant al llarg de la revetlla, durant la presentació de les diferents actuacions. El Rebost Solidari de Vic està atenent a més de 900 famílies i, al llarg del 2022, es van entregar dos-cents trenta mil quilos d’aliments, amb la participació de 54 persones voluntàries. Creu Roja també participa de la gestió del Sarró de Manlleu, allà són 300 les famílies ateses i 30 les persones voluntàries. En temes d’intervenció social s’ha donat servei a 86 dones, 617 persones grans i es van atendre 3341 persones per situació d’extrema vulnerabilitat, 2614 provinents del Rebost. En aquest servei hi ha unes 40 persones voluntàries. El centre de protecció internacional al refugiat, ubicat a l’alberg Xanascat de Vic, va atendre 77 persones refugiades, gràcies a un equip tècnic de 10 persones.

Creu Roja Joventut, amb 25 persones de 16 a 30 anys, fent voluntariat en diferents campanyes i projectes ha donat suport a 104 joves. El programa ‘Èxit escolar’ han participat 15 joves de 1r a 3r d’ESO i 8 persones voluntàries, al Casal d’estiu un total de 20 infants de 6 a 12 anys i la Campanya de joguines va beneficiar a 68 infants. En ocupació treballen per aconseguir una inserció social i laboral en igualtat, des del club de feina i a través de programes d’inserció laboral. S’han atès 59 persones, s’han aconseguit 19 insercions i hi han participat 7 persones voluntàries.

Els projectes de Salut van donar servei a 570 beneficiaris, amb la participació de 16 persones voluntàries. També es van realitzar 2 tallers de Primers Auxilis amb la participació de 25 persones. En Medi Ambient es van fer 6 activitats de sensibilització (neteges, tallers, coneixement de l’entorn), gràcies a 12 voluntaris. En Cooperació Internacional les xifres són 130 joves beneficiaris,   dues dinamitzacions a partir del recurs ‘El valor de les persones’ i la participació de 6 persones voluntàries. És important la captació de fons per poder fer realitat els programes, en aquest sentit un grup de 23 persones voluntàries van participar en la venda de bitllets del sorteig de l’Or i de la loteria de Nadal. També s’han fet 46 cursos de formació externa, amb la participació de 702 persones. En socors i emergències hi participen 69 voluntaris i van fer 10 serveis a Osona,amb 40 persones ateses. En gestió i administració també hi han participat 7 persones voluntàries.

Concerts i visites en les cloendes de curs de gent gran

El mes de juliol, Creu Roja Osona ha celebrat diferents activitats que realitzen de cloenda de curs dels grups de gent gran que han assistit als tallers de salut, memòria i labors. Tot un privilegi poder escoltar la cantautora catalana Yolanda Yone, una veu extraordinària, que va celebrar un concert a l’espai de Creu Roja de Vic. També van assistir a les Vesprades de Brahms, dins el cicle Clàssica Jove, per escoltar el quartet per a piano i corda encapçalat per l’artista resident Eudald Buch, gràcies a la col·laboració de la Fundació L’Atlàntida de Vic.

I per acabar van fer una visita al Mas Casablanca de Taradell, a on de la mà d’en Pep i la Roser van conèixer i recordar el funcionament de la casa de pagès tradicional catalana, a l’estil d’abans. Les participants van poder veure, tocar i donar menjar als animals, van supervisar els aliments de l’hort i els van explicar el cicle del blat de moro. Una sortida molt celebrada i emotiva que no va deixar ningú indiferent.

MANLLEU/estrip.- Ja estan a la venda les entrades per al musical El Vol del Petit Príncep que protagonitzen més de 90 persones entre les ateses al Centre Ocupacional de Manlleu de Sant Tomàs juntament amb voluntàries i professionals de l’entitat. Les sessions seran el 22 i 23 de juliol a les 18 h al Teatre Municipal de Manlleu i les entrades es poden comprar en línia o si no físicament al taller botiga de Sant Tomàs ubicat al carrer de la Riera 17 de Vic, de dilluns a divendres. El cost de les entrades és de 8 euros i els infants de fins a 4 anys que no ocupin seient no caldrà que en comprin.

La directora del Centre Ocupacional de Manlleu Ariadna Bayot assegura que aquesta creació ha permès «crear sentiment de pertinença, ha augmentat la seguretat i la confiança de les persones ateses i a més, ha suposat un gran aprenentatge per a totes les persones que ens hi hem implicat des de qualsevol de les comissions. Creiem que és un clar exemple de treball comunitari amb efectes molt beneficiosos per a tothom».

L’espectacle que es podrà veure és una versió del clàssic d’Antoine de Saint Exupéry revisada per fer-la totalment accessible i amb lectura fàcil. Així, a la sessió de diumenge hi haurà transcripció amb llenguatge de signes.

L’obra s’ha preparat a través de cinc comissions de treball, entre elles la d’accessibilitat, el qual ha permès adaptar el text per fer-lo comprensible per a totes les persones que actuen i també les del públic. A banda, també hi ha hagut la de cant que ha preparat les composicions i les interpretacions; una altra és la de narració on la persona que fa de narrador facilita que vagin aprenent el guió per llegir-lo amb fluïdesa, entonació i entenent el que llegeixen; la de dansa que permet preparar les coreografies; la d’il·lustració on es preparen els dibuixos que es projectaran com a escenografia durant l’obra i, finalment, la de confecció per dissenyar el vestuari dels actors principals.

L’espectacle també comptarà amb música en directe a través de la presència de dos teclats, un baix, una bateria i l’acompanyament de dues flautes travesseres. «Tot això no seria possible sense el suport de més de 30 persones voluntàries que acompanyen amb els seus coneixements i experiència a la creació d’aquest musical», explica Joan Alsina que és el director musical de l’espectacle.

Les entitats que s’hi han implicat a través de persones que hi estan vinculades són la Coral Arrels, la Coral Cantadors dels dijous, l’Escola Dansa’t de Torelló, Parellada visualart de Taradell, labors l’Abella, Agrupació de sords de Vic i Comarca i l’Escola d’Art i Disseny Superior de Vic, a través dels alumnes de serigrafia artística de grau mitjà. A més, també s’ha comptat amb la col·laboració dels Ajuntaments de Manlleu i Vic i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

SANTA EUGÈNIA DE BERGA/estrip.- L’escola Jacint Verdaguer participa en el pla pilot Escola Solidària, organitzat per la Coordinadora del Voluntariat d’Osona. Al llarg del curs hem fet diverses activitats amb l’objectiu de conèixer, cuidar i valorar els animals del nostre entorn, concretament els ocells.

Juntament amb el GACO es va fer un taller de caixes niu i se n’ha fet seguiment. A finals de curs hem fet una sortida per observar aus nocturnes amb l’entitat ‘Biodiversitat’. En Jordi Baucells ens va explicar coses molt interessants dels ocells nocturns i fins i tot ens va dir quins són els que viuen a Santa Eugènia de Berga. També va fer el crit de cada un dels ocells nocturns del nostre entorn.

Després vam anar a caminar en la foscor i mirant de fer silenci… Esperàvem que sortís un rapinyaire, però no hi va haver sort! Sí que vam sentir el crit d’un xot que venia de lluny. Érem unes 40 persones: nens i nenes de l’escola, mares i pares, mestres i persones del poble. Ens va agradar molt la sortida, l’acompanyament d’en Jordi, caminar a la nit… i amb un temps favorable va ser perfecte!

Pensem que és molt important aprendre a estimar el nostre entorn natural per fomentar-ne el respecte i la seva protecció. Agraïm a la Coordinadora del Voluntariat i a les entitats GACO i “Biodiversitat” la seva col·laboració per crear ciutadans conscienciats en la conservació del medi ambient.