Categoria: General

L’ESQUIROL/estrip.- L’Institut Escola El Cabrerès de l’Esquirol, que forma part del programa Escola Solidària de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona, està fent, al llarg de tot el curs escolar, una campanya solidària amb diverses accions en favor de l’Escola Jaume I de Catarroja que es va veure molt malmesa a causa dels efectes de la DANA. 

La DANA va afectar greument la regió de València, va provocar inundacions devastadores que van deixar molts centres educatius amb greus danys estructurals. Un d’ells es tracta de l’Escola Jaume I de Catarroja i en especial el seu pati, un espai fonamental per al joc, l’aprenentatge i la convivència dels seus alumnes, que va quedar completament inutilitzat. Aquesta situació ha complicat enormement el dia a dia de la comunitat educativa, que ha hagut de fer front a grans reptes per reprendre la seva activitat.

Amb l’objectiu de donar suport i aportar-hi esperança, l’Institut Escola El Cabrerès ha llançat una campanya solidària amb diverses accions per recaptar fons. Els beneficis recaptats amb les diferents accions es destinen íntegrament a la reconstrucció del pati de l’Escola Jaume I, una tasca urgent i necessària per restablir aquest espai clau del centre, que ja es va reobrir el passat 3 de desembre.

Un dels elements més especials d’aquesta iniciativa és la participació activa dels infants i joves. Cada curs ha proposat idees per recaptar fons, demostrant la seva creativitat i ganes d’ajudar. Algunes de les propostes més destacades són: Mercats de segona mà: venda de llibres, joguines, roba i manualitats. Activitats especials: concerts, teatre, caminades i bicicletades solidàries. Parades solidàries: venda de menjar, plantes, braçalets, galetes i altres productes creats per l’alumnat. Iniciatives originals: loteria solidària, recollida de donatius mitjançant actuacions i accions comunitàries. Aquestes idees, sorgides directament dels alumnes, reflecteixen el seu compromís amb els valors de solidaritat i empatia.

Missatge d’escalfTot va començar amb una carta que la Comissió Solidària va enviar al claustre de l’Escola Jaume I, expressant el seu suport i afecte. En aquesta carta també es va informar de la intenció d’iniciar diferents accions per recaptar diners que ajudin a la reconstrucció. A més, l’alumnat va elaborar postals plenes de bons desitjos i missatges d’esperança per a la comunitat de Catarroja que van fer arribar per Nadal. Per garantir la realització de les accions, s’ha creat una Comissió Solidària formada per docents i famílies, el qual organitza i planifica les iniciatives proposades per l’alumnat, assegurant que cada mes es dugui a terme una acció solidària amb impacte real.

La implicació de les famílies ha estat clau en aquesta campanya. Durant els espectacles de Nadal organitzats per l’escola, es va habilitar una taquilla inversa per recollir donatius. A tothom qui feia una aportació se li va regalar una bola de Nadal de fusta dissenyada per l’alumnat de secundària i realitzada amb una talladora làser del projecte FAIG (programa d’innovació fonamentat en la cultura ‘maker’).

S’han dut a terme una xocolatada i un berenar solidaris, accions que han tingut molt bona acollida per part de la comunitat educativa. El centre també ha participat en altres accions solidàries, com una recollida de llibres infantils ‘Llibres en ruta’ amb el suport del Bibliobús Puigdon. Paral·lelament, s’estan planificant noves iniciatives per als pròxims mesos, amb l’objectiu de continuar sumant esforços per a la reconstrucció del pati de l’Escola Jaume I de Catarroja.

Aquesta iniciativa solidària demostra que, davant les adversitats, la col·laboració i l’empatia poden marcar la diferència. Cada activitat organitzada no només contribueix a la reconstrucció del pati d’un centre educatiu, sinó que també ensenya valors importants a les generacions futures. Des de l’Institut Escola El Cabrerès, que han elaborat aquest text, acaben explicant que aquesta història de solidaritat és un recordatori poderós de com, junts, podem superar qualsevol obstacle, i com deia la pedagoga Maria Montesori: ‘Educar en valors no és preparar per a un èxit individual, sinó per a un futur compartit’.

OSONA/estrip.- Un dels voluntaris de Creu Roja Osona, en Joan Riera, ha baixat fa pocs dies al País Valencià a fer tasques logístiques de distribució de productes de primera necessitat per a totes les víctimes de la Dana. En un dels darrers missatges a les xarxes, des d’aquesta entitat ens recorden: «Encara hi ha molta feina a fer! Pensem globalment, però actuem localment». Carles López, president de Creu Roja Osona, va ser-hi dues setmanes abans de Nadal i, al programa De Tots Colors de Ràdio Vic, recordava amb emoció aquells dies, per les històries diàries que li explicaven els afectats i també pels vincles que acabes forjant amb altres voluntaris «dies inoblidables convivint i compartint una emergència com aquesta».

«Aquests dies toca recuperar les històries de València, de la Dana, perquè sembla que estigui un xic oblidat. Creu Roja, en general seguim estant al terreny i quan fan peticions a escala nacional, com que ara ja està obert al voluntariat, fem el que podem i si podem anem cap allà, que encara hi ha feina». El Carles va estar deu dies allà, abans de Nadal, de cap de grup de Catalunya, dies durs a escala emocional i físic. Tenien ajudes psicològiques si calia, però no va fer falta, «això també em va demostrar que de ment som forts. Ja no anàvem a netejar, ni treure trastos, sinó la tasca principal que teníem era fer repartiment de calefactors, humidificadors, matalassos, kits de llit. Després em van ficar en el grup de les erugues, cadires elèctriques que fèiem servir per pujar i baixar gent». Amb els aiguats els ascensors van quedar afectats i hi havia gent gran o nens amb mobilitat reduïda, que no podien anar a passejar o al col·legi. «A les 7 del matí ja havíem d’anar a buscar canalla per baixar-los i que poguessin agafar l’autocar per anar al col·legi. I tornar a agafar una mica la rutina, crec que era important per a ells agafar aquesta rutina i sortir del que era la desgràcia que van tenir. Em pensava que havia d’estar només set dies, però vaig estar tres dies més perquè em van demanar que formés els voluntaris que arribaven, amb el tema de la cadira eruga. Vaig formar 34 persones».

El dia a dia era molt emotiu, «miraves els ulls i parlaves amb la gent afectada i t’obrien les portes de casa per ensenyar-te com havia quedat tot. Tenies els sentiments a flor de pell. Escoltaves històries que et posaven els cabells de punta i tu només podies donar ànims i abraçades, que també ens anaven bé a nosaltres». Vist per la televisió et fas una idea, però «quan arribes allà ho tens en 3D. Mires i dius, no pot ser, això va fer l’aigua? Vaig recórrer Aldaia, Catarroja, Alfafar… Tots els pobles. El que més afectava eren els cotxes apilats, entre 4, 5 i 6 pisos de cotxes. I marcats amb una creu i un número que indicava els morts».

«Quan parlaves amb la gent i et posaves a la seva pell, comparties aquesta tristesa, impotència o ràbia, era una mescla de tots. Emocionalment, no era només he parlat amb una persona i ja està, i me’n vaig. És que acabàvem de repartir un calefactor i t’anaves a fer una altra missió que era repartir un matalàs i llavors et trobaves una altra persona que t’explicava també la seva desgràcia. Te n’anaves a una altra família, a un altre lloc, a repartir una altra cosa i t’explicava aquella desgràcia, durant tot el dia podies haver estat amb deu o quinze persones que t’havien d’explicar la seva desgràcia. Però acabaves girant full, perquè si t’ho emportaves, no acabaves. I jo, després de deu dies, dic ara sí que necessito una casa, carregar piles, veure la canalla, veure la família, per poder tornar un altre dia»

En Carles explica que acabes fent relacions especials i un vincle personal algunes vegades, perquè durant deu dies anaven a buscar les mateixes persones, «la gent que anàvem a buscar era superagraïda, perquè sense nosaltres i sense les màquines que portàvem, la seva filla no podia anar al col·legi. Agafaves una mica d’amistat i una mica de confiança. O gent gran que feia 30 o 40 dies que no sortien de casa,  perquè no podien baixar o pujar les escales. Recordaré sempre l’expressió d’una persona de 87 anys quan baixàvem, cada vegada que ens acostàvem a la porta i ella veia la claror, li canviava la cara».

El Carles, passats dos mesos, segueix emocionat, «aquest granet de sorra que hem aportat… m’he sentit útil i he sentit que feia falta. Després d’haver passat tant, encara hi som, perquè encara ho necessiten. I allà segueixen fent falta voluntaris i segueix havent-hi gent que està fotent un cop de mà». Les relacions d’aquells dies, entre voluntaris, també són molt especials, «amb una emergència així fas molta pinya. I quan dorms, esmorzes, dines, sopes, comparteixes… Clar, fas molt bona amistat. Hi ha molt bon feeling. I, a més, quan tots som de Creu Roja, ja vol dir molt… Convivint i compartint una emergència com aquesta, hi ha un vincle que queda»

En Carles acaba fent una pinzellada dels voluntaris que Creu Roja té a Osona i que estan al voltant de 400. «És un número bastant elevat, però sempre en falten, mai no n’hi ha prou». Comparteix l’afirmació que qui prova el voluntariat difícilment deixa de fer-ho, «sí, sí. Perquè crec que fer de voluntari és una cosa que enriqueix a un mateix. Enriqueix fer accions que són un cop de mà, ja sigui amb un reforç escolar a un nen, com amb un acompanyament a una persona gran o amb mobilitat reduïda, com anar en una gran emergència, com ha sigut a València. Doncs això, quan hi estàs involucrat, dius, calen voluntaris per poder ajudar aquesta gent que ho necessita. I això reconforta emocionalment i personalment».

RODA DE TER/estrip.- En Ramon Bufí és el rector de Les Masies i Roda de Ter, «vaig arribar el 2001, l’endemà que caiguessin les Torres Bessones de Nova York», vol dir que el setembre de l’any vinent farà 25 anys que viu a Roda, «em considero rodenc. I aquí és un poble el que jo estimo, de fet dos municipis, pels quals em sento molt estimat, i això és molt important». Confessions obertes al públic que es poden escoltar en la completament al magazín De Tots Colors de Ràdio Vic: «Jo soc rector, però fins i tot les iaies, totes, em diuen Ramon».

El 12 de gener, el bisbe de Vic, Romà Casanova, va fer la visita pastoral a la parròquia de Roda de Ter i van preparar quatre pàgines impreses amb un recull de la vintena d’activitats de voluntariat que fan, «sense presumir, però al Consell Pastoral vam acordar presentar el que fem, i vam fer una assemblea on hi havia representats 20 grups i de cada un sortia una persona que, amb un temps màxim d’un minut i mig, expliqués què feia el seu grup. Perquè és clar, 20 grups en una parròquia…  No és habitual. I a més vam demanar que el que es presentés digués com es deia i quin càrrec tenia o quina feina tenia en la vida normal. Perquè a vegades hi ha la sensació que a les parròquies hi ha tota una colla de persones grans, iaies que ja no s’aguanten i… No, no, no, aquí tenim persones grans, jo també ho soc. I tenim molta gent, molt capacitada, presidint  aquests grups. Un és doctor en una cosa, l’altre és advocat, l’altre és mare de família, però hi ha molta gent de mitjana edat i ens va interessar molt que el Bisbe ho escoltés». Els va felicitar, cert, però els va dir que faltava «un grup que evangelitzi, un grup que anunciï  Jesucrist… I és clar, ens va sobtar molt». 

La trobada la van fer a un espai emblemàtic, té cabuda per 70 persones o si s’obren unes portes que hi ha per 150 persones, «en diem la sala del Centre, perquè la gent estima molt el que era abans el Centre. La vam fer nova pel maig de l’any passat, molt bonica. Està oberta a tot el poble i així ho vam anunciar. I això és evangelització. És utilitzada cada setmana quatre o cinc vegades per grups que no són de la parròquia. I nosaltres n’estem contents d’això, que és un bon signe aquest». 

En Ramon ens fa una pinzellada dels grups, «hi ha grups que es dediquen directament a la cosa més religiosa, als sagraments, al culte, a pregàries, els mateixos lectors, els de música, els que escombren l’església, són gent que estan al voltant de l’església. Però tenim molts altres grups, que sé jo, els visitadors de malalts, Càritas, que té una colla de projectes. Tenim un grup de comunicació, un grup de formació, de xerrades, que no sempre són religioses. L’esplai al Casalot, tenim un grup molt potent dins Agermanament Sense Fronteres, Roda-Bobog que  treballa al Camerun, el Consell d’Economia, etc. Són grups molt diversos, grups de confirmació, de joves, etc. I, per tant, això és una riquesa. A més, la majoria d’aquesta gent intervenen en activitats del poble molt diverses, pertanyen a associacions i entitats. I això és molt important perquè, ho diem sempre, s’ha de pertànyer amb activitats d’església directes i amb activitats directes del poble, perquè la nostra missió és el poble».

Un dia molt emotiu i molt especial per en Ramon va ser l’enterrament de Miquel Martí i Pol, «és de les coses que recordo més». Es pot escoltar l’entrevista sencera al pòdcast de Ràdio Vic del 14 de febrer. Val la pena.

«Càritas és excel·lent, perquè encara que estiguis de baixa cobres el mateix»

«M’agradaria fer un recompte dels voluntaris que hi ha a Roda i les Masies. Faríem molta gent. Aquí a la parròquia, la gent que pertanyen a aquests grups i que han sortit en el fulletó són més de 70 persones que venen regularment. Però al poble ni deu haver multiplicat per quatre. 300 persones, jo crec que les trobaríem fàcilment, i això és molt seriós, que un poble tingui, més de 300 persones que moltes de les seves activitats són gratuïtes». Ara toca argumentar davant el fet que hi ha molta gent que creu que els que treballen als grups de la parròquia cobren. «Els que treballen aquí, com deia una persona que havia estat al capdavant d’un projecte de Càritas, dels horts, deia Càritas és una entitat excel·lent, com n’hi ha poques, perquè encara que estiguis de baixa cobres el mateix sempre. I tenia raó. I també puc citar una frase dels joves, tantes vegades mal vistos per la gent. Recordo una trobada a Vidrà, ja fa anys, dels joves del Casalot, els monitors. Érem a Vidrà, i parlant, vam estar dos dies allà fent formació i activitats, un dia discutíem aquest tipus de treball, i em van dir, nosaltres, si ens paguessin, no farien això que fem. Si haguéssim de cobrar, no faríem això que fem. Van fer la definició ells, de dir això ho fem sense cobrar, perquè la nostra paga és una altra. I això dit per joves és molt bonic».

VIC/estrip.- La taula rodona “Posant paraules al càncer”, celebrada el dijous 23 de gener a l’Atlàntida, va inaugurar el cicle #Ambveudedona. Un centenar llarg de persones van escoltar i participar amb preguntes a la part final de l’acte. Les ponents van ser Mariona Vilaclara, psicooncòloga del Consorci Hospitalari de Vic, Emilia Gabriela Sardo, oncòloga especialista en càncer de mama i tumors ginecològics del Consorci Hospitalari de Vic, Cristina Herrera, presidenta d’Osona Contra el Càncer, i Cristina Clemente, dramaturga i autora de l’obra de teatre ‘Dones de ràdio’, que es representa a l’Atlàntida el dissabte 1 de març i que tindrà un caràcter solidari, ja que es farà una donació de 2 €, per cada entrada venuda, a Osona Contra el Càncer.

‘Dones de ràdio’, dirigida per Sergi Belbel, explica tres històries colpidores. La Rosa, de cinquanta-cinc anys, lidera un programa de ràdio de màxima audiència, és una dona irònica i amb caràcter. L’Àgata, que ronda els quaranta, treballa d’infermera en un hospital, és discreta i sensible. La Carol, que encara no ha fet els trenta, no està gaire centrada professionalment, i és directa i desinhibida. Tres vides que no tenen res en comú, fins al dia que cadascuna d’elles es troba… un bony al pit. Tres grans actrius del nostre país: l’Àngels Gonyalons, la Sara Espígul i la Sara Diego, es posen a la pell d’aquestes tres dones per explicar-nos amb tendresa, amb sensibilitat, però també amb molt sentit de l’humor, la seva vivència a partir de l’aparició de la malaltia.

OFERTA 1: A la Fundació L’Esguard, cerquem una persona voluntària per donar suport en l’aprenentatge de lectura i escriptura a una persona amb discapacitat intel·lectual.

OFERTA 2: A la Fundació L’Esguard cerquem una persona per anar a passejar amb una noia que viu a Vic

💡 Si tens experiència en el tracte amb persones en risc d’exclusió social, paciència i ganes de generar un impacte positiu, ens encantaria comptar amb tu!

🙌 La teva ajuda pot marcar la diferència en el camí cap a una major autonomia i oportunitats.

📩 Si estàs interessada, escriu-nos per més informació a voluntariat@lesguard.cat o per DM #Voluntariat #Inclusió #Educació #FundacióLEsguard

VIC/estrip.- Rosa Pujols es va incorporar el setembre passat com a directora general de la Fundació Impulsa, que ja fa 10 anys que es va crear a Osona gràcies a un grup de joves empresaris que van decidir generar oportunitats per alumnes que estan en una situació de vulnerabilitat socioeconòmica, però tenen motivació per estudiar un cicle de Formació Professional. Ara com ara han acompanyat més de 650 joves i el 80% s’acaben graduant, actualment ja estan a 10 territoris: Osona, Moianès, Bages, Berguedà, Anoia, Terrassa, Sabadell, Gironès, Baix Empordà i Garrotxa, «dels 340 joves que estem acompanyant en aquest curs 2024-2025, el 38% està cursant un grau superior», detalla Pujols al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.

Una iniciativa que sorgeix del sector privat, set joves empresaris d’Osona, la qual han pogut anar expandint, «perquè és un projecte que remou i que realment interpel·la a qui el coneix. Genera oportunitats i es tracta que els joves aprofitin al màxim l’oportunitat que se’ls dona. És molt important el tema d’acompanyament, assignar a cada un dels joves un mentor i que la relació de mentoria sigui la més adient possible. El moment final, el més maco de tots, és quan s’acaba el curs i els joves es graduen i obtenen aquella titulació que els permet accedir al món laboral». Més de 200 organitzacions impulsores aporten els recursos necessaris per tirar endavant el projecte «el 90%, és finançament privat».

Actualment, tenen una borsa d’uns 250 mentors. El rol dels mentors és essencial, són persones voluntàries, «els primers dos o tres mesos es troben cada quinze dies amb el jove per intentar conèixer, veure de què poden parlar, de què poden reflexionar, com poden començar a establir aquesta relació. Durant el curs es veuen almenys un cop al mes. Per al jove, el mentor és un referent amb el qual pot establir aquesta relació de seguiment. Els mentors són gent amb ganes de poder destinar unes hores al mes, encara que siguin poques, a ajudar aquests joves, ni que sigui fer un cafè i parlar del que els preocupa, quines inquietuds tenen i, al final, poder ser un referent per a aquella persona». De la part psicopedagògica ja hi ha un equip professional que «està al cas de detectar necessitats que hi puguin haver a nivell més acadèmic. Aquest any hem començat a fer reforç escolar, perquè ens trobem que alguns joves ho necessiten, ja que hem detectat mancança d’hàbits d’estudi i de possibles reforços en algunes matèries. El mentor, al final, és una persona amb qui trobar-se amb aquell jove i fer-li una mica d’acompanyament de com se sent, com estan anant els estudis. És més tenir, a vegades, un referent i una persona amb qui establir aquesta relació i, a partir d’aquí, fer-ne seguiment durant el curs».

Joves i mentors que s’incorporen al mètode Impulsa per més d’un any, «als mentors, els demanem que hi hagi un compromís almenys de dos anys, fins que el jove es graduï en el grau mitjà. Llavors es tracta de fer una mica d’anàlisi de com és aquell jove, com és el mentor i si aquella relació pot anar bé o no, en funció de quines són les complicitats que es poden generar, per les característiques a nivell de trajectòria. Per una banda, del mentor en l’àmbit professional, pel que fa a experiència, a nivell de què el mou a fer aquesta acció social i per l’altra banda el jove, saber què està buscant amb aquesta relació».

Les crides als mentors les fan a través del territori, a través de xarxes socials, a través de les entitats, «i a través també de la figura de l’ambaixador, important a cada un dels territoris, és aquella persona que ens ajuda a fer d’altaveu en el territori, a buscar aliances, a buscar aquest treball en xarxa, tant amb entitats com amb persones i empreses del territori. L’ambaixador també juga un paper important a l’hora de buscar mentors, perquè és qui coneix en el territori persones que tenen aquesta sensibilitat per fer aquesta acció social».

El mètode Impulsa té uns trets diferencials, «és innovador, per una banda, la part més tangible, que és la part de beca, per fer front als estudis, i un ordinador, però també l’acompanyament,  la part psicopedagògica, la tècnica referent al territori i el mentor. També hi ha una sèrie d’itineraris personalitzats per a cada un dels joves. Es fa el seguiment tant dels joves com de la relació de mentoria, com dels mentors, perquè tot l’engranatge i tot el mètode funcioni. Quan un jove entra dins el programa Impulsa, adquireix una sèrie de compromisos, amb els estudis, que es vegin amb el mentor, que assisteixin a les formacions i que vinguin a les visites, que s’impliquin en tot el programa. Una de les coses importants que se’ls exigeix és que agafin el compromís de fer una acció de voluntariat dins el seu territori. Per dos motius, perquè retornin una miqueta a la societat el que estan rebent i, per altra banda, perquè coneguin altres entorns que segurament desconeixen». En aquests 10 anys han passat 243 joves d’Osona pel programa i, aquest curs, 84 dels 340 són de la comarca d’Osona i 30 de Vic.

Rosa Pujols ha arribat de Berga amb la voluntat d’aportar el seu bagatge, coneixement i experiència, primer en l’empresa privada i després pública, per mantenir la «consolidació del projecte, però també aquest creixement a més comarques. Que la Fundació sigui un referent a nivell de país i sobretot l’acció social, ajudar i generar aquestes oportunitats per als joves, ja no només a les nou comarques on som, sinó de tot arreu on creiem que hi ha la necessitat i que puguem aportar». Els venen a buscar moltes vegades gràcies al boca-orella, però, «en els territoris on som comencem amb pocs joves, en funció de la capacitat que hem tingut de captar finançament per part de les donacions de les empreses o del teixit que hi ha a la zona. Intentar anar creixent, buscant més finançament per poder anar ajudant més joves».

SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ/estrip.- La millora de la comprensió lectora dels infants de Primària és l’objectiu del programa LECXIT. Es tracta d’una iniciativa promoguda per la Fundació Bofill que a Osona compta amb la participació de més de 70 infants, aquest curs 2024/25.

El voluntariat és la base del LECXIT. Està compost per persones que destinen una hora setmanal del seu temps a acompanyar un infant per ajudar-lo a entendre els textos que llegeix. Ens estem referint a persones adultes, però també a estudiants dels instituts que han decidit col·laborar en aquest projecte. 

Aquest curs, el LECXIT a Osona ha començat amb més empenta que mai. El programa es duu a terme a Vic, Manlleu, Roda, el Voltreganès i, per primer cop, a Taradell. Aquests diversos punts LECXIT compten amb una persona dinamitzadora que, en la major part dels casos, també exerceix de voluntària. 

Per tercer any consecutiu, les persones voluntàries han assistit a una formació que ofereix la Fundació Bofill. Aquesta vegada, la sessió de formació intermunicipal s’ha fet el 13 de gener a la Casa del Mallol de Sant Hipòlit de Voltregà. La formadora, la Queralt Girbau, va explicar de forma clara i dinàmica com establir el primer vincle amb l’infant i quines rutines es poden seguir per encetar i cloure cada sessió LECXIT. Girbau va insistir en el fet que «abans de llegir, hem de saber com està l’infant», per poder començar la lectura en el moment adequat. També és interessant seguir algun ritual de tancament, en els últims 10 minuts de cada sessió, «per crear expectatives de cara a la següent». En definitiva, va explicar molt bé els tres moments clau: despertar la curiositat per la lectura, aprofundir-hi, i acabar-la amb estratègies lectores que despertin en els nens i nenes el desig de continuar llegint.

Els assistents van poder veure i remenar diversos tipus de llibres (de coneixement, llibres-joc, àlbums il·lustrats, novel·les, poesia i teatre…). Tots ells són una bona eina per engrescar els infants en la lectura i, al capdavall, per reforçar-los la comprensió lectora. La formadora va donar alguns exemples de com escollir la lectura més adequada a cada infant. El voluntariat, en les seves valoracions, ha destacat el caire pràctic de la formació i la diversitat de propostes literàries, necessàries per encomanar la passió per la lectura.

A la formació hi van assistir unes 46 persones: el voluntariat de les cinc poblacions; les dinamitzadores del programa; les assessores en Llengua, Interculturalitat i Cohesió social (LIC) del Departament d’Educació, i tècniques municipals. En aquests moments, el programa LECXIT compta amb 21 parelles lectores a Vic; 22, a Manlleu; 16, a Roda de Ter; 6, al Voltreganès, i, 8 parelles a Taradell. 

No podem oblidar posar en relleu el compromís en el programa LECXIT de tots els centres educatius, tant de Primària com de Secundària, i també de les biblioteques municipals, les quals hi tenen un paper rellevant, facilitant llibres en préstec per a les sessions de lectura i essent el punt de trobada de parelles lectores.

OSONA/estrip.- Dissabte 18 de gener, es va convocar una vintena de voluntaris del GACO (Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona) a la riera de Sorreigs, en la seva desembocadura al riu Ter, per fer una altra trobada SYLVIA, en la que participen des del 2004, en la qual capturen, mesuren i alliberen ocells. L’associació té una bona bossa de voluntaris i de vegades s’han reunit fins a 40 persones de totes les edats. Són molt matiners, abans de fer-se de dia munten unes xarxes perquè els ocells hi quedin atrapats, aquestes xarxes són totalment inofensives i permet prendre les següents dades: nom de l’estació, tipus i nombre de l’anella, espècie, data de captura, nombre de xarxes, hora de captura, edat i sexe, longitud alar, pes, greix, múscul, extensió i intensitat de la muda, l’estat de l’ocell en ser alliberat i nom de l’anellador. El Sorreigs, espai natural protegit, és un punt amb una gran diversitat d’ocells i en un cens datat l’any 1996 es van identificar 87 espècies diferents.

En aquesta mateixa sessió, en Miquel Gómez Balmes ha ensenyat a muntar una caixa niu a un voluntari del GACO, en Pere Casanova Pascuet, que serà el formador en una activitat de construcció de caixes niu que es farà a l’escola l’Agullola de Rupit dins del programa Escola Solidària de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV). Aquest és un dels 15 centres escolars que en formen part i el GACO és una de les entitats integrants de la COV. Aquest és un dels objectius del programa Escola Solidària, el treball en equip entre associacions i centres educatius, donant eines i coneixement als centres per treballar en projectes de voluntariat de diferents tipologies, en aquest cas al voltant del medi natural, i a l’entitat li dona l’oportunitat de fer difusió sobre la seva activitat.

El GACO és una entitat sense ànim de lucre dedicada fonamentalment als ocells que es va constituir l’any 1984. Els seus objectius són l’estudi, la protecció i la divulgació d’aquests animals, principalment a través de l’anellament. L’associació participa en el projecte SYLVIA de l’ICO (Institut Català d’Ornitologia), que té com a objectiu establir una xarxa d’estacions d’anellament amb esforç constant per obtenir informació, a llarg termini, dels paràmetres demogràfics i tendències poblacionals de les poblacions d’ocells terrestres de Catalunya. A Catalunya, s’estima que hi ha entre 8 i 12 milions de parelles d’ocells que hi crien cada any. En total, pertanyen a 233 espècies diferents. L’espècie més abundant continua sent el pardal comú, tot i estar en clara regressió. El segueixen el gafarró, el pit-roig, el rossinyol i el pinsà.

VIC/estrip.- La Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV) va celebrar l’Assemblea General, el 15 de gener,  a la sala d’actes de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. En la primera part de la trobada Sílvia Madrid, directora del Consorci Osona Acció Social va presentar en global Les Taules Sectorials d’Osona i el Lluçanès, i va donar els detalls de la Taula de Salut Mental i Addiccions d’Osona i el Lluçanès, tot seguit es va presentar la Taula d’Infància, Adolescència i Famílies d’Osona i el Lluçanès, a càrrec de Julio Cirbian que és un dels coordinadors i, també, del Projecte de Mentoria Social, del qual forma part la Coordinadora.

En la presentació de l’acte, el president de la COV, Joan Turró, va insistir en el paper del voluntariat com a peça imprescindible per mantenir l’estat del benestar, «sense el voluntariat no és possible l’estat del benestar. Nosaltres, avui, representem una seixantena d’entitats que atenen, donen servei, acompanyen, ajuden… a més de cent mil persones, amb un gruix de més de dos mil professionals i una xifra aproximada de dos mil voluntaris. Però, segons dades oficials del 2023, un 11% de la població va fer voluntariat. Aplicat a Osona se situaria en més de divuit mil persones».

«Queda molt per fer i s’han de posar en pràctica iniciatives ciutadanes recolzades per l’Administració i l’Administració només pot posar en funcionament accions eficients si compta amb el suport de la ciutadania, del voluntariat. Hem de llegir sense pausa, però amb calma. Avui a Osona, hi ha unes trenta-cinc mil persones majors de 65 anys. Molts són susceptibles de fer voluntariat i 6000 amb necessitat de rebre suport. Això no ho casa la IA, ni les xarxes digitals, ni les presses… però sí una potent xarxa de voluntariat, amb noms i cognoms i mirades als ulls. Hem començat amb el Punt de Voluntariat d’Osona i l’Escola Solidària… però que vagi  a molt més, només depèn de nosaltres. Junts podem fer molta feina i tenir molta força».

La presidenta d’Osona Acció Social, Viqui Terricabras, va intervenir en la presentació i va incidir en la necessitat d’aquesta complementarietat entre administració i voluntariat i, en aquest sentit, va destacar la participació de la Coordinadora en un projecte de mentoria social per acompanyar i ser referents de joves que estan en centres d’acollida i en risc d’exclusió social, en situació de vulnerabilitat o extutelats.

Després de les diferents intervencions, els assistents a la Trobada i l’Assemblea de la COV van poder visitar les instal·lacions de la Facultat de Medicina amb una amfitriona de luxe, la directora general Marina Geli, i un equipament de primera línia. Posteriorment, es va celebrar l’Assemblea de la COV, es van recordar les quotes aprovades pels socis, un resum de les accions dutes a terme durant l’any 2024, les previsions per al 2025 i es va acordar contactar amb les entitats associades per recollir quines accions hauria de portar a terme la Coordinadora per ser útil en aspectes tan rellevants com la formació, l’assessorament i la representació. Finalment, les dificultats per promoure el Punt de Voluntariat i la necessitat d’intensificar les accions de difusió per incrementar la participació ciutadana.

L’Escola Solidària és el projecte més emblemàtic de la Coordinadora del Voluntariat

OSONA.- Aquest curs 2024-2025, el programa Escola Solidària que promou la Coordinadora del Voluntariat d’Osona, ha començat amb la incorporació dos centres educatius nous. El col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic i l’escola les Roques de Vilanova de Sau, amb aquestes ja són 15 els centres integrants. L’objectiu d’aquest programa és facilitar als centres educatius, una bossa de recursos a partir de les entitats socials que conformen la Coordinadora, ser facilitadors i canalitzadors de projectes que es puguin desplegar a l’escola per a donar a conèixer als alumnes les realitats socials més desafavorides del seu entorn proper, fomentant l’empatia i la consciència social.

Ja s’han programat diverses actuacions amb les entitats de la comarca que s’aniran ampliant. Recollida de joguines amb Joguines sense Fronteres.. Tallers de confecció de caixes niu amb voluntaris del GACO. Xerrada pel dia de la Pau a Càrrec de l’Eva Turró, especialista en salut i epidèmies en emergències. Tallers amb l’associació Llanetes amb companyia. Xerrada Ramon Bufí Agermanament Roda – Bobog. S’estan coordinant accions a les escoles amb Casal Claret.

Projektami. Setmana solidària trastorn de TDAH. Montse Galobardes amb Parranda Clowns. Ràdio Bisaura. Banc del temps. Creu Roja Tallers ODS i el Valor de les Persones. Protectora d’animals d’Osona.