VIC/ estrip. Fotos: Josep M. Costa, Josep M. Montaner i Sergi Fotògraf.- Una vuitantena d’entitats i fundacions van participar a la 18 Mostra d’Entitats de Vic que es va celebrar el dissabte 7 de maig a la rambla del Passeig i del Carme. La mostra s’ha convertit en un esdeveniment assenyalat en el calendari pel teixit associatiu de la ciutat esdevenint un espai de trobada i d’intercanvi. La principal novetat d’enguany va ser l’espai reservat per a les entitats esportives, les quals van oferir diversos jocs i activitats que permetien al públic conèixer alguns dels esports que es practiquen a la ciutat. La jornada també va comptar amb l’espai “Fira de la Cooperació”, una secció que forma part de la Mostra d’Entitats des del 2016 i que aglutina a totes aquelles entitats que treballen en l’àmbit de la cooperació internacional.

En aquesta edició, i per segon any consecutiu, es va fer la gimcana de la Mostra d’Entitats on van participar prop de 200 persones que havien de resoldre un seguit de preguntes i dinàmiques per aconseguir l’obsequi final i alhora, conèixer més les entitats i fundacions de la ciutat.

La jornada va anar acompanyada de diverses actuacions de poesia, de teatre i una exhibició d’afrodance, així com activitats en els mateixos estands. Finalment, el reconegut grup osonenc Pelat i Pelut van posar fi a l’edició d’enguany a ritme de rumba catalana. «És un orgull comptar amb més de 300 entitats a Vic», piulava l’alcaldessa, Anna Erra, després de passejar per la Mostra d’Entitats. Hi havia ganes de la trobada, perquè durant tota la tarda una riuada de gent va recórrer les rambles del Passeig i del Carme.

Baldufa d’Honor

L’Associació de Familiars de Malalts Mentals d’Osona (AFMMO)  va aprofitar la celebració de la Mostra per primera vegada la Baldufa d’Honor, un nou reconeixement que a partir d’ara farà a persones o entitats sense ànim de lucre que s’hagin significat en el seu compromís i col·laboració amb l’entitat. El premi tindrà caràcter bianual. En aquesta ocasió, i per acord de l’assemblea de socis, el premi es va concedir als Amics de la Caminada Els Gafarrons, de Sant Martí de Centelles, en reconeixement al seu suport continuat i entusiasta a la caminada solidària que l’AFMMO organitza cada mes de juny sota el lema ‘Caminem per esbargir-nos’.

El president d’Els Gafarrons, Josep Martínez, va rebre el premi de mans del president d’AFMMO, Ramon Viñas, que va tenir paraules d’agraïment al suport que presta aquesta associació per al bon funcionament i organització de la caminada solidària: «Fa 20 anys que ens ajuden d’una forma desinteressada. Hi posen des del caliu humà fins a tota la infraestructura. Sense ells no ho podríem fer. O sigui que només els podem dir: Moltes i moltes gràcies!». El president d’AFMMO també va aprofitar l’ocasió per agrair a ajuntaments, empreses, comerços, entitats i persones individuals la seva col·laboració en el dia a dia de l’associació.

La Concepció Cayen i Mas, l’Anna Pujalt i Molist i el Dani Ferrer i Teruel formen part de la delegació d’Activament a la comarca d’Osona. Al programa de Ràdio Vic: Regala Petons, van explicar les activitats que porten a terme i la lluita per desestigmatitzar socialment les persones afectades.

OSONA/estrip.- Activament, és una associació que va néixer l’any 2011 i és d’àmbit català, però amb projecció nacional i internacional. Ha anat creixent fins a convertir-se en l’associació de salut mental més gran de Catalunya i es defineixen com: «Un col·lectiu actiu de persones amb experiència del trastorn mental». No diuen si aquesta experiència és positiva o negativa, cadascú defineix la seva. A Catalunya són 640 socis, amb 8 delegacions repartides entre 8 comarques i amb presència a 18 ciutats catalanes. A la comarca d’Osona van començar l’any 2013 amb tres socis i actualment són vint-i-cinc.

Es basen en la narrativa de la persona que pateix el trastorn, existeix un coneixement acadèmic dels professionals que ve determinat pels estudis i per la ciència, recolzat per les universitats i els professionals, però hi ha un altre coneixement que a vegades no es té en compte com és l’experiencial. És bàsic, fonamentat i de vital importància, entendre que no hi ha coneixement acadèmic sense l’experimental. Entre el col·lectiu hi ha persones de diferents orígens, procedències i diversos interessos que circumstancialment coincideixen en aquesta associació, donant-se suport mutu, aquest és un dels eixos de la seva activitat, està representat pel grup d’ajuda mútua. La delegació d’Osona és pionera en aquest grup d’ajuda mútua. Han fet cursos, tallers, un manual i intenten escampar aquesta cultura de l’ajuda mútua, entenen que les persones ho necessiten, no tant professional, sinó des de la igualtat, posar en comú l’experiència i ajudar-se els uns als altres.

De vegades no cal tenir un diagnòstic mèdic per a tenir un trastorn mental, «qui no ha patit una ansietat a causa de situacions estressants?, no vol dir que es pateixi una malaltia greu de salut mental, el que es demana des de l’associació és que la gent doni la cara davant d’aquests problemes i que se’n parli. Demanar ajuda empodera, fa treure aquesta petita lesió a l’ànima».

A Activament també hi col·laboren familiars i amics, que tenen consciència del que és. «Quan emmalalteix l’ànima, el dolor és molt fort, no hi ha calmants. Sovint és una malaltia mental, se li planta una etiqueta i socialment  quedes exclòs de la societat. Tots tenim dies d’ira, d’alegria, però si una persona amb trastorn mental té un estirabot, se’l considera perillós. Quan algú fa un acte delictiu o una agressió se l’etiqueta com a què té un trastorn mental sense haver estat diagnosticat. Es demana una mica més de solidaritat i respecte també per part dels mitjans de comunicació».

Laboralment, és complicat justificar una baixa per depressió, és poc creïble tan davant de l’empresa com dels metges. Es diu que una de cada quatre persones té o ha patit una malaltia mental, aquest percentatge pot ser més elevat, ja que és una malaltia que s’amaga. Activament, és un espai de respecte i escolta activa, inclusiu i amb una norma mínima de compromís i participació, un espai d’ajuda mútua d’igual a igual que ajuda a sortir del pou, empoderar-se i fer caure estigmes, ajuda a entendre que tots tenen un patiment semblant. Ningú, per tenir un diagnòstic, pateix més que un altre que no el té, si es comparteix en un entorn de seguretat, contribueix a sentir-se millor i a potenciar l’empatia.

Les persones amb trastorn mental poden aportar molt a la societat. És el col·lectiu amb més atur pel que fa a les persones amb discapacitat  a causa de l’estigma i el rebuig laboral. S’ha de tenir una perspectiva més comunitària i psicosocial, els malalts són els actors als quals se’ls ha de tenir en compte tant en les polítiques de salut mental com en la societat, en la cultura… a poc a poc, s’estan obrint camí perquè hi volen ser.

Trobades del GAM, cada dimarts

El GAM (grup d’ajuda mútua) fan trobades cada dimarts de 5 a 2/4 de 7 al centre Cívic Can Pau Raba de Vic, «tots parlem el mateix idioma, tothom es pot expressar d’una manera que una altra persona potser no ho podria entendre, és un fet molt acollidor». La pandèmia ha fet augmentar els casos i es necessita parlar molt, sobretot els de suïcidi. També participen en xerrades com “Salut mental i estigma”, a la UVic.

El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides es va crear el 2006, per supervisar el seu acompliment. Fins aquell any, les persones amb trastorn mental no tenien drets, ha estat en els últims quinze anys que s’han adonat que necessiten ser escoltades i tingudes en compte. Han patit moltes dificultats al llarg de la vida, «els professionals no ho han posat fàcil», reivindiquen una salut mental que tingui més en compte els drets de les persones.

MANLLEU/estrip.- La Minerva Comerma és una noia de 20 anys que cada dilluns, durant dos anys, ha estat buscant informació sobre persones que li cridaven l’atenció i es vestia com elles. Això ho penjava al seu compte d’Instagram i va començar a tenir seguidors que li suggerien noms, li feien comentaris i l’animaven a seguir endavant. El confinament i l’afició al teatre d’ella i la seva mare va fer que el projecte agafés forma i s’hagi convertit en un projecte de llibre joc, ‘Perso Perso’, que l’editorial el Cep i la Nansa vol editar amb una campanya de micromecenatge que acaba el 5 de maig i que ha de servir per recollir els diners necessaris per poder-lo publicar. Fins a mitjans d’abril ja portava recollit un 75 % de l’import. Tota la informació és al web: https://edita.cat/projects/perso-perso/.

Així expliquen el projecte la Minerva i la seva mare: «El llibre n’és un recull. També és un joc, perquè heu d’endevinar qui són aquests personatges. Tots són molt interessants i divertits. Uns són persones de carn i ossos i d’altres són només personatges de ficció; aquests últims, no moren mai. N’hi ha que els van crear fa més de 200 anys i d’altres només uns 20 anys. Hi ha científics, estàtues, poetes, personatges de sèries, pel·lícules, obres de teatre… Estem segures que si el llegiu us ho passareu tan bé com ens ho hem passat nosaltres quan l’hem fet. Visca el riure, visca la cultura i visca el joc!!!».

La Minerva dedica aquest projecte: «A totes les persones amb discapacitat. Que siguin creatius. Només han de creure en ells mateixos. Jo soc molt creativa. Jo crec en mi». La Minerva és una noia amb síndrome de Down que està formant-se al servei de formació i inserció laboral Eina de Sant Tomàs, toca el violoncel, fa anglès, juga a hoquei i li encanta el teatre. Enmig de tanta activitat, ella i la seva mare encara tenen temps per tirar endavant aquest joc d’endevinalles que a través de les pistes que prepara la Minerva i la imatge d’ella disfressada del personatge han de permetre identificar qui és, i com diu la Minerva, «serveix per passar una bona estona».

VIC/estrip.- L’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer d’Osona (AFMADO) suspèn les seves activitats, aquest titular va arribar en la nota de premsa que l’entitat va fer arribar a les redaccions dels mitjans de comunicació a finals de març. Una sorpresa en majúscules, amb una explicació molt simple ‘AFMADO deixa de tenir activitat per la falta de renovació de càrrecs. Davant la baixa de varis càrrecs de la Junta i també de diversos professionals i voluntaris, sumat a la falta de noves incorporacions que liderin el projecte, s’ha pres la decisió de deixar les activitats…, malgrat la necessitat d’una associació que doni suport a les famílies que tenen algun o varis membres en situació de demència. Els últims dos anys, i amb les dificultats afegides per la pandèmia, la junta actual ha treballat fermament per mantenir el projecte i fer noves incorporacions, però no ha sigut possible fer el relleu en el lideratge d’AFMADO’. El president, Josep Vilardell, va donar els detalls en una entrevista al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.

AFMADO va començar la seva activitat l’any 2013 comptant amb col·laboradors tant professionals com voluntaris del sector social i sanitari. Al llarg d’aquest temps s’han anat portant a terme diferents activitats, però els canvis de situació personals ha fet que de mica en mica s’hagin perdut actius pel camí i no hi hagi hagut relleu. S’han anat fent incorporacions que no són suficients per cobrir les necessitats. «Hem fet aquest comunicat informant que si no hi ha aquest relleu, l’associació no podrà continuar les seves activitats».

AFMADO comença a partir d’un grup persones que estan en la mateixa situació familiar, parlen d’ajuntar forces i crear el projecte, es va parlar amb l’Ajuntament de Vic i a la fira d’entitats van fer la seva primera aparició pública, on van aconseguir suports i també contactes interessants. A partir d’aquí es van començar a implicar en el projecte, amb els cuidadors no professionals i els malalts. «Amb els canvis de la llei de la dependència s’ha perjudicat al malalt», els membres de l’associació no hi poden fer res en relació amb la malaltia i es van centrar en la part més feble, els cuidadors no professionals i els familiars que es veuen abocats a cuidar aquella persona amb demència, les 24 hores del dia. L’objectiu de l’Associació era ajudar aquest sector, s’ha fet tot des de l’àmbit del voluntariat i amb col·laboracions professionals puntuals, s’ha treballat juntament amb comunitats i les diferents administracions.

A la comarca d’Osona, poden haver-hi unes 1200 persones afectades d’Alzheimer, a partir d’extrapolar les dades generals referents a Catalunya. La demència té diferents evolucions, «són estats progressius, no tothom va als mateixos ritmes, els familiars que conviuen amb la persona malalta ho viuen d’una manera i els que la veuen ocasionalment, d’una altra. El procés d’aquesta malaltia és com un dol, aquella persona que es tenia com a referent, va perdent, tot i que físicament es veu bé, però cada vegada hi és menys, el familiar pateix un procés de dol, ja que es va allunyant de la persona que era, la relació que s’hi pot tenir és diferent, té més implicació el record i l’afecte, que la conversa que hi puguis mantenir o les reaccions que pugui fer. No es pot exigir que sempre estigui receptiva, hi ha estones que no hi és i s’ha de buscar la fórmula de contactar amb ella. El camí emocional, tocar, això far que hi pugui haver una  aproximació, no tant des del punt de la raó, sinó buscar el punt d’encontre i equilibri».

L’Objectiu d’AFMADO era acompanyar en necessitats que no estiguessin cobertes, aportar coses i col·laborar amb les institucions i entitats. Un dels desenvolupaments del projecte era el programa ‘respir’ per a persones cuidadores, a través del voluntariat buscar la manera per deslliurar  aquestes persones i que tinguin una estona per a poder fer les seves coses. En aquesta acció es va topar amb l’administració, ja hi existia el programa respir i ja no s’hi va poder entrar.

Un altre objectiu era que el cuidador no professional es trobés amb recursos, eines, acompanyament de persones amb qui poder-se desfogar. Els professionals expliquen la malaltia, però el familiar quan arriba a casa i s’enfronta amb el problema, no sap què fer en situacions del dia a dia com quan el malalt perd les facultats de reconèixer o raciocini. Aquesta és la part que s’intenta cobrir. «Quan es fa el diagnòstic, es té la sensació que et deixen de la mà de Déu, a partir del diagnòstic, no es torna a tenir visita fins al cap de tres mesos. És molt important visualitzar la malaltia, els malalts ha de tenir les seves activitats i estones de lleure, i sobretot donar suport a les famílies, anar de bracet i donar eines». Motivar amb activitats com la musicoteràpia que ajuda a empatitzar amb el familiar. Es va fer un concert fantàstic a l’Atlàntida amb Tastet de Gòspel, el grup va preparar dues cançons amb malalts i familiars que assitien al taller de musicoteràpia.

Oberts a un relleu necessari

Tothom en algun moment pot passar per situacions semblants, s’ha de col·laborar i participar, buscar la implicació de la gent, «tot i que les associacions sovint són utilitzades per les administracions quan els hi convé per a després passar-les per alt. No és de fàcil solució, però tothom ha de posar el seu granet de sorra, no es pot esperar que l’administració ens solucioni els problemes. No n’hi ha prou en què abans de Nadal truquem a la Marató de TV3 i fem una donació, la resta de l’any també hi ha gent que les passa molt punyeteres». La llei del Voluntariat ho ha trasbalsat tot amb la normativització, «hi ha tantes exigències pel que fa a paperassa, que desincentiva la mateixa associació, es necessitaria una persona en plantilla, però les associacions petites no generen prou recursos. Avui en dia seria molt fàcil fer-ho des d’un sol punt, que pogués donar aquest servei a totes les associacions petites coordinant-ho des d’un sol lloc, compartir serveis com el tema comptable, gestió de recursos humans… Si tot això es fa sota un mateix paraigua, és molt més fàcil que el voluntari es dediqui a fer aquell voluntariat pel qual ha vingut a l’associació, no a obrir correus i portar la comptabilitat».

«S’ha perdut compromís i implicació constant a llarg termini, costa, tot i haver-hi un projecte potent». AFMADO ha bloquejat la seva web, però manté el correu electrònic afmado@afmado.com per poder trobar persones que s’hi vulguin implicar i donar una oportunitat més per a continuar amb la tasca feta fins ara d’atendre als familiars de malalts d’Alzheimer.

VIC/estrip.- El pròxim 29 de juny, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) investirà l’activista Òscar Camps com a doctor honoris causa. Com que l’acord de nomenament fou pres en temps de pandèmia, la cerimònia d’investidura es va haver de posposar. Finalment, l’acte se celebrarà en el marc dels actes de commemoració del 25è aniversari de reconeixement de la Universitat.

El Patronat de la Fundació Universitària Balmes va acordar el 8 d’octubre de 2020, a proposta de l’Escola de Doctorat, concedir el títol de doctor honoris causa a Òscar Camps, per haver impulsat el 2015 l’ONG Proactiva Open Arms, amb la qual ha portat a terme el rescat a la Mediterrània de persones que intentaven arribar a Europa en embarcacions precàries i sobrecarregades. Òscar Camps serà apadrinat pel director de l’Escola de Doctorat, Antoni Tort, i la Laudatio, la pronunciarà la professora d’Ètica i coordinadora de formació i recerca de la Càtedra de Bioètica Fundació Grifols UVic-UCC, Ester Busquets.

Aquesta és la màxima distinció que concedeix la UVic-UCC a una persona en reconeixement  de la seva trajectòria acadèmica, científica, literària, cultural, social, política i econòmica, i dels valors que comporta. En aquest cas, la UVic-UCC vol reconèixer la tasca humanitària que Òscar Camps i Proactiva Open Arms porten a terme, amb totes les dificultats materials i polítiques afegides, i que ha estat fonamental per salvar la vida a centenars de persones en situació de perill extrem.

Un activista compromèsÒscar Camps és fundador i propietari de Proactiva (1999), empresa de serveis marítims, costaners, esportius, turístics i socioculturals amb seu a Badalona. El 2015 fundà l’organització no governamental Proactiva Open Arms, a través de la qual, des de l’illa de Lesbos, ha dut a terme tasques de salvament i d’ajuda humanitària entre els immigrants i refugiats que, procedents principalment de Síria, intenten arribar a Europa a través del mar Egeu.

El 2016 Òscar Camps rebé el premi Català de l’Any organitzat per El Periódico de Catalunya. Per la seva banda, l’organització Proactiva Open Arms ha estat distingida, entre d’altres, amb els premis Ciutadà Europeu del Parlament Europeu (2015), Pere Casaldàliga del Festival Internacional de Cinema Solidari (CLAM) (2016), la Medalla Olof Palme (2017), la Creu de Sant Jordi (2018) i la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya (2019, compartida amb l’activista alemanya Carola Rackete).

El juny del 2016 inicià una nova operació amb un vaixell polivalent i medicalitzat a les costes de Líbia, per fer tasques de vigilància i de salvament de refugiats i immigrats a la Mediterrània central. Des del març del 2018 Proactiva Open Arms ha tingut conflictes intermitents amb les autoritats europees, especialment amb les italianes, que sovint han prohibit el desembarcament de refugiats als seus ports i que, fins i tot, han requisat el vaixell durant un temps.

OSONA/estrip.- ‘Osona amb els nens’ va començar acollint infants de Txernòbil i Bielorússia, però actualment estan fent la campanya Osona Ucraïna, creada gràcies al suport del Consell Comarcal d’Osona. Acullen famílies refugiades provinents d’Ucraïna, molts d’aquells nens que havien estat acollits anteriorment, que ara són adults i les seves famílies i coneguts. Aquests acolliments es multipliquen, ja que aquests infants que havien vingut sols, ara viatgen acompanyats de les seves famílies. La Mercè Fiol i en Josep Pujol de l’entitat, acompanyats de la Nàstia i la Júlia, van explicar els detalls al programa de Ràdio Vic, ‘Regala petons’.

La Nàstia va arribar a Barcelona el dia 20 de vacances i el 24 va esclatar la guerra, va parlar amb la seva família per venir i estar més tranquils. Es van començar a rebre trucades de gent que volien anar a Osona a través de l’ONG, però aquesta és petita i no ho podien assumir ells sols, és per això que es va demanar el suport al Consell Comarcal creant una borsa d’habitatges. Actualment, han acollit prop de dues-centes persones i en van venint, dependrà de la durada de la guerra i dels corredors humanitaris que faciliten la fugida de les persones, moltes que encara no poden sortir. Arriben persones vinculades amb l’ONG, però també altres que no ho estan, és un degoteig.

La Nàstia és cunyada de la Júlia i ha arribat a Osona a través d’ella, ens explica que aquí està tranquil·la i bé, està coneixent el poble, contenta de l’acolliment, però «trista per la gent que ha quedat a Ucraïna». La Mercè i en Josep ens detallen que es va obrir una bossa d’habitatge, al web del Consell Comarcal d’Osona, i «la gent es va apuntar a partir del que es necessitava, s’ha deixat alguna casa molt gran per una família amb fills, hi ha gent que en pot acollir un o tres, depèn del qui va arribant, es van col·locant en els diferents habitatges». Es va obrir  un número de compte per poder rebre diners, i «en arribar se’ls ajuda una mica econòmicament, tot i que no hi ha molts diners i hi ha molta gent».

Les famílies arriben de maneres molt diverses, hi ha gent que ve amb algú que els va a buscar, o algun conegut que els hi paga el bitllet d’avió, altres gratuïtament en tren. L’acompanyament és personalitzat, per tant, l’arribada demanen que sigui esgraonada. «Es procura que les famílies que havien acollit, rebin al que ja coneixien, tot i que a vegades és difícil pel volum de persones que els acompanya, si no poden estar tots en una mateixa casa, es procura que estiguin en el mateix poble». Es diu que el permís d’empadronament i la targeta sanitària serà ràpida, s’està gestionant i que puguin tenir el permís de residència temporal, això els facilitarà també accedir a un lloc de treball.

La Júlia és de Kíiv, ens explica que cada dia parla amb la família, va marxar en tren sentint les bombes. Tenen l’esperança de poder tornar a casa, «els pares no dormen tota la nit sencera pels sorolls de les bombes interrompudament», han deixat pares, germans i marits, s’han quedat allà voluntàriament per ajudar al seu país.

Com a Osona amb els nens, últimament, per qüestions econòmiques, només acollien 25 infants, se’ls hi pagava el bitllet d’arribada, ara ja no, cada un arriba com pot i estan distribuïts per tots els pobles de la comarca. Els que demanen per venir també se’ls acull encara que no tinguin vincle amb famílies acollidores, però sí que hi pot haver algun lligam amb els que ja són aquí. L’esforç que es fa des de l’ONG «no és un acolliment qualsevol, els lligam que s’han establert van més enllà i el sentiment és d’acollir la seva pròpia família».

VIC/estrip.- Càritas inicia una campanya de micromecenatge de suport per a l’acollida de persones refugiades d’Ucraïna. Càritas Diocesana de Vic gestiona l’acollida de persones refugiades procedents d’Ucraïna que estan arribant de manera continuada a diferents localitats de l’àmbit diocesà de Vic. L’entitat disposa de 170 places entre Vic, Prats, Gombrèn i Jorba. Les persones refugiades que acullen, bàsicament dones i infants, necessiten l’escalf de Càritas, a través de les persones voluntàries i tècniques que els acompanyen. Però també necessiten cobrir les seves necessitats més bàsiques per a poder-se recuperar físicament i emocionalment.

Càritas Arxiprestal Vic presenta tres nous projectes per al 2022

L’Assemblea de Càritas Arxiprestal de Vic va aprovar un pressupost, per aquest 2022, de 628.125 euros per fer front a les necessitats del miler de persones que anualment acompanyen. L’acte es va celebrar el passat 30 de març, als locals de Càritas del carrer Sant Just, amb la participació d’una vintena de persones i va començar amb la benvinguda per part d’Albert Trujillo, director de Càritas Arxiprestal de Vic.

En el transcurs de l’assemblea, a més d’aprovar el pressupost del 2022, es va constatar la necessitat d’augmentar el nombre de socis per aconseguir ingressos econòmics estables. També es van presentar tres nous projectes: Atenció psicològica, per fer un acompanyament emocional a persones nouvingudes; dinar amb companyia, destinat a cobrir necessitat de Gent Gran tant d’alimentació equilibrada com d’acompanyament; i Mentoria Jove, on persones voluntàries acompanyen joves atesos, perquè participin en la comunitat.

Es va informar que Càritas està acollint temporalment persones que estan arribant directament d’Ucraïna, oferint-los un espai, perquè es puguin recuperar mentre es tramiten els documents necessaris per legalitzar la seva situació. La reunió va finalitzar amb el torn obert de preguntes, on les persones assistents van participar demanant sobre alguns aspectes del funcionament de l’entitat i unes paraules de suport de la directora de Càritas Diocesana de Vic, Núria Callís, van servir per cloure l’acte.

VIC/estrip.- Cristina Herrera, que els últims 15 anys ja havia ocupat el càrrec de secretària, és la nova presidenta d’Osona contra el Càncer (OCC) en substitució de Montserrat Freixer, que ha liderat la lluita contra el càncer a la comarca durant els últims 50 anys. El passat divendres, 25 de març, es va celebrar l’assemblea ordinària d’Osona Contra el Càncer en la qual es va fer el relleu del càrrec i es va aprovar el nomenament de Montserrat Freixer com a Presidenta d’Honor de l’entitat.

En el transcurs de l’acte es van desbordar les mostres de gratitud cap a Montserrat Freixer per la seva entrega i esforç durant tots aquests anys que ha revertit en donar suport a les persones i famílies afectades i en dotar de recursos els centres sanitaris del territori. Ara li agafa el relleu Cristina Herrera, que durant l’acte, celebrat a l’edifici del Sucre de Vic, va subratllar que havia estat «un gran honor» formar part de la junta de l’entitat i va mostrar-se «infinitament agraïda» d’assumir aquest nou repte. 

«He tingut l’honor de ser la presidenta de la nostra associació des dels seus inicis i me’n sento orgullosa. Em sento orgullosa d’haver treballat amb gent entusiasta i implicada en la lluita contra el càncer, amb voluntàries i voluntaris que han donat el seu temps i la seva energia per ajudar els malalts de la comarca, els professionals que els tracten i els centres hospitalaris on els cuiden», va dir Montse Freixer en el discurs de comiat. Satisfeta del reconeixement dels osonencs «la gent valora la feina que fa OCC, confia en l’Associació i la sent seva. Totes aquestes persones veuen, com nosaltres, que en la lluita contra el càncer tots hi podem aportar alguna cosa. D’aquesta solidaritat i implicació de tota la comarca n’estic profundament agraïda».

«A nivell personal haig de dir que, per a mi, la gent d’OCC han estat gairebé com una segona família», el reconeixement a la gent que conforma l’entitat va seguir amb aquestes paraules «formar part d’aquest grup humà m’ha enriquit i m’ha fet créixer». Del seu nou rol va dir «no em puc desvincular del tot d’OCC: la lluita contra el càncer i l’esperit de voluntària formen part de la meva manera de ser».

Montserrat Freixer va reflexionar entorn del comiat i el relleu: «Són molts anys, tinc molts anys i cal que entomi aquesta tasca, tan gratificant i engrescadora, gent més jove, gent que faci que OCC segueixi lluitant per assolir els objectius de la nostra associació. La Cristina Herrera és la nostra nova presidenta. La conec des de fa 15 anys, he treballat amb ella i sé com n’és d’eficient i com d’implicada està amb la lluita contra el càncer; coneix a fons el funcionament de l’associació, coneix totes les juntes locals de la comarca i les voluntàries i, per sobre de tot, estima OCC. Penso que pot ser una gran presidenta i jo me’n vaig ben tranquil·la sabent que OCC està en bones mans». Va  acabar la seva intervenció donant les gràcies a tothom i a les moltíssimes entitats i empreses que han col·laborat al llarg d’aquests anys i especialment «a la junta d’OCC per la seva feina i la seva amistat».

Montserrat Freixer va rebre alguns guardons de reconeixement, com un dibuix de Pilarín Bayés. Pel que fa a la resta de la junta, hi ha algun relleu, però es manté pràcticament igual, amb el doctor Eduard Batiste-Alentorn com a vicepresident i Maria Àngels Vila com a nova secretària. Osona contra del Càncer, que l’any que ve farà 25 anys, compta amb 2.500 associats, una quarantena de juntes locals i prop de 450 voluntaris.

VIC/estrip.- ‘Val la pena jugar-hi un partit!’, sota aquest lema els tres germans Jordi, Maite i Ignasi Vila Vilà organitzen, anualment, el Memorial Maria Teresa Vilà, un torneig benèfic de tenis i pàdel infantil per homenatjar a la seva mare i recaptar diners per la lluita contra el càncer, una malaltia que ells tres i moltes altres persones han viscut de molt a prop, i destinar-los a l’associació Osona Contra el Càncer. La iniciativa, pionera en l’organització d’esdeveniments esportius amb finalitats solidàries i benèfiques, es va iniciar l’any 2001, però la pandèmia i les restriccions sanitàries del moment van obligar a posposar la celebració del vintè aniversari el 2022.

Per a la celebració del 20è aniversari del Memorial Maria Teresa Vilà – Osona Contra el Càncer s’han organitzat tres activitats commemoratives que permetran fer més gran la solidaritat cap a la causa d’Osona Contra el Càncer: el tradicional torneig de tenis i pàdel al Club Tenis Vic, una tarda de mini tenis a la plaça Major de Vic i un sopar benèfic al Prat Verd de Malla.

Els tres germans Jordi, Maite i Ignasi Vila Vilà reconeixen que, «quan es va iniciar el torneig, no hauríem pensat que arribaríem a celebrar la vintena edició, i estem convençuts que la nostra tasca comptarà amb el relleu dels fills per continuar recordant la figura de la mare i fent més gran la recaptació i la solidaritat amb Osona Contra el Càncer».

El dissabte 21 de maig a la tarda, la plaça Major de Vic acollirà un gran acte popular i gratuït, adreçat a infants i joves: es transformarà en un gran recinte dedicat al tenis amb la instal·lació de diverses pistes de mini tenis adaptades als més petits, que disposaran de tot el material necessari per viure una jornada plena d’esport i diversió. L’activitat comptarà amb la col·laboració d’entrenadors i voluntaris i s’oferirà un obsequi per a totes les persones participants. A més, a la mateixa plaça Major, qui ho desitgi, podrà fer arribar la seva aportació a Osona Contra el Càncer a través de les carpes informatives.

La celebració del vintè aniversari del Memorial Maria Teresa Vilà es clourà amb un sopar benèfic al Prat Verd de Malla, adreçat a les empreses i entitats col·laboradores i a les persones properes a la família i al Memorial. Els assistents podran gaudir del concert del grup vocal In Crescendo i seran els primers a conèixer la recaptació total del Memorial amb l’última actualització del marcador.

La primera activitat de la commemoració del Memorial Maria Teresa Vilà ha estat la celebració del torneig benèfic de tenis i pàdel infantil al Club Tenis Vic, de l’11 al 14 d’abril. Cada any, més de 150 jugadors i jugadores d’entre 4 i 18 anys d’arreu de Catalunya i d’Andorra han participat en la competició infantil, que ja suma 19 edicions. Una xifra que es tradueix en un total de 1.480 jugadors i jugadores participants, 3.690 partits jugats, 318 empreses col·laboradores i 85.353 euros de recaptació total, gràcies a les inscripcions al torneig dels jugadors i jugadores, als sortejos i a les donacions de col·laboradors i patrocinadors, i que s’han destinat íntegrament a l’Associació Osona Contra el Càncer.

Adfo celebra el seu 40è aniversari. Entitat de referència a Osona en diversitat funcional, el darrer any va atendre 401 persones i el Centre Especial de Treball compta amb 41 treballadors.

OSONA/estrip.- A l’ADFO transformem els “jo no puc, tu no pots” en “nosaltres podem”. Busquem oportunitats per a les persones amb diversitat funcional de forma personalitzada i amb uns objectius clars: generar oportunitats laborals, projectes de vida autònoma i trencar barreres. Aquesta és la carta de presentació de l’Adfo (Associació Diversitat Funcional d’Osona) en tots els seus comunicats, després de 40 anys de vida i amb un bagatge únic que els converteix en referent a la comarca, entorn la mobilitat i barreres arquitectòniques, però també en qualsevol projecte que pugui afectar una persona amb diversitat funcional. La memòria del 2021 ens recorda que han donat servei a 401 persones, que el CET (centre especial de treball) compta amb una quarantena de treballadors, i que per fer-ho anar disposen de 21 voluntaris, 4 monitors, 15 treballadores i 351 associats.

Tenen preparades diverses accions durant l’any per celebrar l’aniversari. Destaca el Festival Solidari de dansa adaptada “Adfo brilla a Broadway”, diumenge 8 de maig a l’Atlàntida de Vic. El Festival de dansa adaptada és una col·laboració entre l’Escola de Música Núria Castells de Manlleu i el grup de dansa adaptada d’Adfo amb més de 6 anys d’activitat. Un Festival de dansa diferent i carismàtic, amb una aportació solidària que contribuirà a mantenir actius els projectes de l’entitat.

Des de comunicació, a través de les xarxes socials, estan realitzant una sèrie de vídeos de curta durada, on persones vinculades a l’Adfo expliquen la seva experiència. També els han ofert l’organització d’un sopar espectacle solidari que donarà tota la recaptació a l’Adfo, en un dels locals de més impacte de la comarca. El logotip dels 40 anys ha sorgit del taller creatiu de Superpoders conduït per Josep Maria Roma, on els usuaris de l’associació han experimentat la llibertat creativa de la tècnica Sumi-e amb tinta xinesa, amb uns resultats molt artístics. Els tallers creatius d’Adfo són tot un referent per al disseny de les campanyes de Sant Jordi i Nadal, on l’entitat aconsegueix part del seu finançament gràcies a empreses, institucions i ajuntaments que confien en els productes que elaboren.

Amb la perspectiva que els atorga l’experiència, volen reivindicar la necessitat d’augmentar certs recursos per al col·lectiu, sobretot pel que fa a vida independent: es necessiten més pisos i residències adaptats; que pobles i ciutats compleixin els plans d’accessibilitat, ja no només per a persones amb mobilitat reduïda… sinó per a qualsevol persona que puntualment i per circumstàncies diverses, vegi reduïda la seva mobilitat.

També els agradaria ampliar les seves oficines, amb despatxos suficients i un taller adequat on usuaris i monitors gaudissin d’un espai ampli on treballar la creativitat i fer les teràpies ocupacionals sense necessitat de dependre d’espais d’altres institucions. Volen créixer i necessitem més socis que ajudin a finançar les activitats.

Fent pinya per reivindicar accessibilitat

Adfo neix l’agost del 1982, quan un grup de persones amb mobilitat reduïda i necessitats semblants, s’ajunten per a fer pinya a l’hora de reivindicar, sobretot, temes d’accessibilitat. El grup format per Anna M. Parareda, Toni Planes, Lluís Masramon i Martí Puig, entre d’altres, comencen de forma voluntària a atendre consultes de tota mena.  Amb la incorporació d’una treballadora social unes hores a la setmana i de forma voluntària, es pot iniciar la gestió de tràmits i certificats i ajudar a persones amb algun tipus de diversitat funcional a buscar feina… L’entitat comença a créixer de mica en mica, però no és fins que passa a formar part de la Federació Ecom que es pot professionalitzar l’activitat, accedir a subvencions i finançament i contractar personal especialitzat. Amb el canvi de local el 2008 l’entitat comença a créixer, ampliant serveis i de més qualitat. Es consolida ja com a entitat social i avui dia, es manté ferma en els seus objectius: donar suport i oferir un servei de qualitat al col·lectiu, que a la comarca, segons dades de l’Idescat del 2020, supera el llindar de les 5 mil persones. Adfocet es legalitza com a Centre Especial de Treball el 2017 i compta en l’actualitat amb uns 40 treballadors.

«La discriminació positiva, encara s’ha de mantenir»

La Maria Balasch és la gerent d’ADFO, «la campanya de Sant Jordi es comença a preparar després de Nadal, creant productes a partir de tallers creatius. Tot i caure en dissabte, aquest any sortirem amb una paradeta a la rambla del Carme i a davant de Can Pamplona, hi ha 15 persones treballant en els productes que es vendran, samarretes, punts de llibres, roses, és un dia per gaudir», ens explica al final d’una entrevista al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic. Abans ha repassat la història de l’entitat, les dificultats viscudes i els reptes superats.

«L’ascensor de la plaça de Vic, fa relativament poc temps que hi és, els despatxos de serveis socials de l’Ajuntament de Vic i a molts altres ajuntaments, estaven situats en edificis que no tenien ascensor, vol dir que el col·lectiu va fer molta feina. Hi havia l’Anna Maria Parareda, en Toni Plans, en Joan Rafús i més gent que van picar pedra molt temps. En arquitectura, quan es fa d’obra nova encara ens trobem amb problemes, tot i que encara es veuen coses que no estan bé, zones d’aparcament en pendent, aparcaments on la persona per sortir en obrir la porta ha de treure la cadira i para tot el trànsit perquè queda al carrer. S’han de reivindicar moltes coses, per exemple, plans d’accessibilitat, als pressupostos municipals han de ser-hi», desgrana la Maria i afegeix un munt de consideracions.

«Hi ha una desafectació dels voluntaris, pot ser per la pandèmia, però pot ser també perquè al voluntari no se l’ha tractat bé… La societat sempre a estat al costat d’ADFO, sempre que s’ha fet una campanya, la comarca ha respost». La Maria també ens recorda que la discriminació positiva, en el tema de contractació de persones amb diversitat funcional, «encara s’ha de mantenir».

«Socialment, encara s’ha de lluitar molt, però sí, estem una millor… »

La Carme i la seva família eren persones amb experiència en la muntanya on  l’any 2007 va patir un greu accident,  era  una sortida on les condicions no es presentaven gaire bones, hi havia molt gel i el terra relliscós, la pujada va ser normal, però la baixada es va complicar, la Carme va patir una caiguda on es va trencar l’esquena, amb el greuge de la pèrdua del seu marit en el mateix accident, la seva vida va fer un gir brutal. Mentre estava a l’hospital, els seus fills es van posar en contacte amb ADFO per saber què, com i de quina manera es podia tornar a arrencar la vida. Des de llavors sempre ha mantingut el contacte amb ADFO fins al punt que, i ja fa quatre anys, Carme Canyelles és la presidenta de l’ADFO.

Estar en contacte amb ADFO és vital, sempre hi ha una porta oberta, el suport és en tots els sentits. «Quan es té un accident d’aquest tipus es passa per diferents fases, la no acceptació, la rebel·lia. Si s’aconsegueix arribar a l’etapa d’acceptació, cal tirar endavant, fent-se forta i comptant amb l’ajuda de tothom, és quan hi ha el gran canvi. Es torna a tenir il·lusions, s’enfoca la vida com toca fer, si ets capaç d’arribar fins aquí, es pot tornar a ser feliç, amb una vida molt diferent, però es pot assolir. Conviure amb un grup tan divers com ADFO és molt fàcil, s’escolta la problemàtica de tothom, tots els professionals són molt bons, saben fer la feina molt bé, els moments de trobada són estones agradables on et trobes bé, és com una gran família».

La Carme viu a Torelló, i comenta que tot i que ADFO està situada a Vic; costa baixar a fer les activitats, ara s’han centrat en el casal de la gent gran de Torelló on hi ha bastant gent amb problemàtica, els hi han deixat un petit espai per no haver de fer el desplaçament i poder fer les activitats en paral·lel al municipi. «Socialment encara s’ha de lluitar molt, quan es demana i s’exposa un pla, tothom escolta, però a l’hora de la veritat la meitat de les vegades queda penjat; tot i que d’uns anys ençà s’ha fet un pas endavant pel que fa a barreres arquitectòniques i acceptació. Sí, sí, estem una mica millor, però costa…».