Categoria: General

OSONA/estrip.- El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) de Sant Tomàs, Tris Tras, ha impulsat una campanya per conscienciar a les famílies de l’impacte negatiu de l’ús de pantalles a la primera infància i oferir recursos de divulgació als centres educatius i professionals mèdics. En els darrers anys, s’han aconseguit evidències que relacionen l’ús abusiu i inadequat de les pantalles amb problemes en el neurodesenvolupament.   

Des del centre s’ha observat com la pantalla ja forma part del dia a dia de molts infants. Segons un estudi fet entre el 2019 i el 2023, amb la participació de cinc CDIAPs de Catalunya, entre ells el Tris Tras, el 90% dels nens i nenes d’entre 16 i 48 mesos d’edat que van participar en l’observació miraven la televisió i només un 2,6% no tenia cap mena de contacte amb les pantalles. A partir de les dades, es va constatar que els infants que més hores passaven davant de les pantalles presentaven un major retard en el desenvolupament de les habilitats socials, la motricitat, el llenguatge expressiu i l’àrea cognitiva. A més, també es va detectar que tenien un augment de l’ansietat i les conductes desafiants.

Estudis fets entre el 2019 i el 2022 al Canadà demostren que la pandèmia ha disparat les hores que els nens i nenes passen mirant pantalles. Si el 2019 un infant, entre 1 i 3 anys, passava unes 2,5 hores de mitjana al dia davant de pantalles, l’any 2022 aquestes hores s’havien quasi doblat fins a les 4,1 hores.

A partir d’aquestes evidències, l’equip de professionals del Tris Tras van considerar necessari iniciar accions preventives per conscienciar dels efectes de l’ús de pantalles en aquestes primeres edats. «Volem fer arribar a totes les famílies informació sobre les conseqüències que pot generar la sobreexposició en aquestes primeres edats, i alhora donar-los alternatives», explica la psicòloga del Tris Tras i responsable del projecte Anna Salvans.

Salvans explica que entre el naixement i els 6 anys es donen molts canvis en el desenvolupament cerebral de l’infant, el cervell i el cos es desenvolupa com mai més ho farà i assegura que «té una gran plasticitat neuronal i tot el que s’aprèn i la manera com s’aprèn serà la base per al seu creixement».

Una de les primeres accions ha estat elaborar material informatiu molt visual que estarà a disposició dels professionals de pediatria i educadores de les escoles bressol, el qual es vol fer arribar al major nombre de famílies. En diverses xerrades adreçades a aquest col·lectiu, professionals del Tris Tras informen dels perills de permetre estar massa hores davant de les pantalles als seus fills i filles i els donen alternatives a la pantalla. «Com a pares i mares també hem de fer la reflexió i preguntar-nos quin ús fem dels dispositius quan estem amb els nostres fills, ja que nosaltres som el seu model», apunta Salvans.

Les principals recomanacions de la campanya informativa són evitar l’exposició a les pantalles als infants de 0 a 3 anys, potenciar la interacció i el contacte social directe, el joc lliure i tranquil per facilitar el desenvolupament psicomotor, emocional i conductual de l’infant i finalment evitar donar les pantalles com a recurs tranquil·litzador o cangurs digitals.

Des del Tris Tras, amb aquesta campanya, es treballa per promoure bons hàbits i conductes saludables, oferint mesures i eines a les famílies per a relacionar-se amb la tecnologia de manera més positiva i responsable. L’objectiu és evitar que l’ús de pantalles en franges d’edat tan primerenques generi desajustos en el seu neurodesenvolupament: «Si evitem l’ús de pantalles els primers anys de vida, estem fomentant un desenvolupament saludable dels nostres infants», conclou Salvans.

MANLLEU/estrip.- Pinkmama i els gorros amb superpoders, van néixer quan a la manlleuenca Marta Vilar li van diagnosticar un càncer de mama. De formació és dissenyadora tèxtil i va veure que el que hi havia al mercat era molt car i gens afavoridor. Va començar a dissenyar els gorros ella sola i després va crear l’associació engrescant a la Núria, l’Imma i la Geni. La Núria no ha patit la malaltia, però sempre ha estat al seu costat. Fins ara han fet uns 2.500 gorros, però el que els ha fet decidir de deixar-ho és la farragosa burocràcia. Això va ser el detonant, «tots els diners que tenien els havien de gastar en gestors, assegurances, permisos, responsabilitats civils. Volien regalar gorros, però no gastar mil euros anuals en despeses», explicava la Marta Vilar al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.

La part positiva ha estat moltíssima, han estat sis anys i han fet el que han pogut. La Marta volia crear una associació molt amb la seva identitat i les seves companyes de viatge sempre ho van respectar i ho van arrodonir, cada gorro duia una targeta amb un missatge que escrivia amb puny i lletra la persona que feia aquella donació. «Si era una donació més gran, ho escrivíem nosaltres. La meva filla, la meva germana o l’amiga, era una cosa molt autèntica i propera. Això també era la guspira que encenia la fantasia, pensant que allò que es rebia ho havia escrit algú per a tu». De respostes no n’hi havia gaires, però no ho «vam tenir mai en compte, érem conscients que en aquells moments es pensa en altres coses».

Al principi la distribució era a Osona, van fer diversos hospitals de Barcelona, l’Hospital del Mar, el Clínic, diverses vegades l’Hospital de Castelló, Madrid… Han anat a on els han demanat. Quan havien de fer una donació, miraven els metres de roba que necessitaven i els portava a Torelló a la modista, s’embossava i es portaven a correus, «tot era d’estar per casa, molt poc industrial». La despesa se suportava a partir de donacions, en funció d’això s’havia de cobrir el cost de cada gorro: el teixit, la modista, les targetes i una petita quantitat que es quedava dins l’associació. També van rebre algun ajut de la Fundació Girbau que «es quedava al fons per anar aguantant, però tant entrava i tant sortia en forma de gorros. Si no entrava, no sortia».

Dedicava tot el temps que fes falta, quan es va incorporar al seu lloc de treball no feia les 40 hores, ja que podia ser contraproduent i tenia unes bombolles que li donaven temps per a fer les seves coses. Ara, en tancar l’associació vol mirar de dedicar temps per a ella, ja que tot i que els gorros ho feia molt de gust, també li restava energia. «Hi ha un abans i un després d’haver passat per un càncer i per l’experiència de Pinkmama, mirant enrere m’adono que en essència no he canviat gaire. M’ha servit com a estímul per fer coses que potser no hauria fet, tot i tenir les ganes».

La Marta s’ha creuat amb moltes persones i cadascú ho porta com pot o com vol, està bé que uns facin unes coses i els altres unes altres, «però dedicar-se a una cosa com aquesta altruistament i entregar-se als altres, segur que m’ha ajudat en la curació, aquest punt de fer alguna cosa pels altres, de les persones que estan en el món de les associacions sense ànim de lucre, omple». També manifesta que li genera certa tristesa pensar que si no hagués estat per això, no hauria ficat mai un peu en aquest món. No sabia ni què era un càncer de mama, ara té unes quantes pistes i pot posar-se a la pell dels altres i fer-los acostat. També l’hi ha tocat acompanyar i és molt dur, «potser m’ha costat més aquest acompanyament que passar per la malaltia».

La Marta fa un parèntesi, però ja ha fet saber que per a qualsevol cosa està a disposició tot i que vol deixar un temps, perquè li respiri el cervell. «Quan et donen l’alta és una gran notícia i tot i que es fa seguiment i que cada vegada queda més lluny, queda una motxilla on queden moltes coses, una idea és fer tallers per al després, com afrontar tots aquests símptomes que no tenies i ara es tenen». Segurament, tard o d’hora faran coses esporàdiques, potser a nivell més individual o a través d’Osona Contra el Càncer com tallers de memòria, temes d’ossos, de menopausa… Aquests tallers els tenen pensats de portar-los a terme a través d’una altra entitat en l’àmbit de voluntariat, fer la coordinació o buscar professionals que els puguin semblar interessants. «Si es fa, anirà per aquí».

El romanent de Pinkmama serà per a Osona Contra el Càncer

Pinkmama es va posar en marxa ja fa sis anys i ara arriba a la fi de la seva existència. La Marta Vilar explica que no era una decisió que tinguessin planificada, però «l’any passat ja vam seure les persones que ho portem endavant, la Núria, l’Imma i la Geni, i vam dir que ara ja no disposem de tant temps i no podem fer tantes coses». Les associacions perquè tirin endavant s’hi ha de dedicar temps i ara que totes estan més actives, han tornat al món real i això implica canviar el ritme. Van decidir intentar fer coses més passives que no les obligués a estar tan involucrades, no ser-hi tantes hores. Van pensar a fer tallers, però «ens vam adonar que havia tornat a passar un any i no ens havíem mogut gaire del lloc. Ens vam tornar a trobar i van prendre la decisió de plegar». Tenien signat, des de l’any 2021, un conveni amb Osona Contra el Càncer (OCC), perquè hi ha un ajut per les pròtesis capil·lars, i els gorros de Pinkmama podien ser una alternativa. I ara, arran del tancament, han decidit donar a OCC tot el material i els diners que hi havia a l’Associació, però un cop liquidats tots els actius i formalitzats tots els papers, el recompte final de romanent ha estat de 590 euros que han donat a OCC.

VIC/estrip.- El 12 de gener es va celebrar l’assemblea general d’Insolàfrica al Casino de Vic, un acte concorregut i sempre especial, més quan es pot escoltar en directe les experiències que viuen diàriament la Núria Pagespetit i en Jordi Homs sobre el terreny, a Kribi al Camerun. Insolàfrica és un projecte únic, un exemple fantàstic de com treballar al Tercer Món i com s’han convertit en un referent i un pont d’entrada per a gent del món sanitari i social del Primer Món que vol fer accions altruistes i de solidaritat. Pocs dies abans de tornar a Kribi, la Núria va parlar al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.

Insolàfrica és un projecte que va començar fa 12 anys, de formació de personal sanitari. «Vam començar fent una escola d’infermeria i ara ja sortirà la vuitena promoció, més de 350 titulats», han aconseguit que l’escola sigui totalment autònoma, la gestió ja la porta una congregació de monges de Camerun, «és el que es tracta, que continuï i que ho porten ells mateixos». La part hospitalària fa set anys que està oberta i també ja està tot pràcticament acabat, «falta alguna cosa que s’ha d’acabar aquest any i també el que busquem és que continuï sense nosaltres». Hi ha hagut moments molt durs, perquè el seu tarannà «no entrava dins de la nostra filosofia, la sort que hem tingut és que vivíem allà i quan jo estava desanimada en Jordi em feia costat i a l’inrevés, un per l’altre…».

Aquest 2023 era important, perquè l’escola és el primer any, que la gestió la porta la congregació, «ha anat molt bé, nosaltres només els donem el suport i anem anant, és un projecte reconegut pel ministeri i hi ha uns 200 alumnes». I de l’hospital han fet obres d’ampliació, han posat l’aparell de radiografia, l’aparell d’ecografia, «el bloc quirúrgic ja funciona al 100%, ens faltava deixar-ho tot a punt per acabar de consolidar el projecte». També van parlar de l’orfenat, és la part social d’Insolàfrica, «els donem l’assistència sanitària gratuïta, hi ha hagut un nen petit que hem hagut d’operar. També els portem menjar, roba i coses d’escola. Però llavors, aquest any ens va venir a veure, per primera vegada, la nostra neta de 15 anys va viure l’orfenat i hem decidit engegar un projecte per fer colònies d’estiu. Tres setmanes a l’agost vindran ella amb una seva amiga, més qui s’hi vulgui apuntar, i ens dedicarem a fer activitats per aquests nens i també arreglar una mica l’estructura de l’orfenat, que està molt malament».

Els falta una sala polivalent per formació, «perquè venen otorrinos, dentistes, especialistes diversos i els cal aquest espai. L’any passat, a través de Mans Unides, va venir gent de la Fundació Puigvert, que ja volen repetir…».  Tenen infermeres en pràctiques i d’altres que hi van a fer un voluntariat. Insolàfrica s’ha convertit també en aquesta porta d’entrada d’especialistes del món sanitari que volen fer accions de solidaritat, a partir de la seva expertesa, amb gent necessitada.

La Núria té molt clar que no hi volen «els que venen amb un pla de colonització». És molt crítica en determinats aspectes, quan parla de vacunes, de la Covid, «ells tenen altres preocupacions, la van veure com una altra pandèmia, una més. Pensa que per la malària és mort moltíssima gent, ara ha sortit una vacuna que és efectiva en un 35 %… La gent es fa moltes preguntes, no són burros». Es destinen molts diners a diferents campanyes de salut, però no arriben mai o amb comptagotes, perquè la corrupció és un altre gran mal.

Qui vulgui contactar amb Insolàfrica ho pot fer a través del web (insolafrica.org). «Si ens volen ajudar, amb el que sigui, serà benvingut, perquè la veritat és que ens fa falta». Quan van arribar a Kribi hi havia 70.000 habitants, avui la xifra s’ha disparat fins a 150.000, però els serveis segueixen sent els mateixos.

 

VIC/estrip.- El passat 23 de desembre, just abans d’iniciar les festes de Nadal, va finalitzar la campanya de micromecenatge ‘El Dinem Plegats s’obre a la ciutat’ amb una recaptació de 7600 euros, gràcies a l’aportació de més de 70 persones. Aquests diners permetran, al Casal Claret, assumir tres beques formatives per a tres dones durant dotze mesos i pagar la formació i part de l’acompanyament necessari per a la professionalització d’una de les participants. El projecte Dinem Plegats va participar junt amb d’altres quatre projectes més seleccionats per la Fundació Triodos, dins la convocatòria de ‘Matchfunding Donax2 Oportunitats per a dones en dificultat social’.

Des del Casal volen donar les gràcies per tot el suport i col·laboració. L’èxit d’aquesta campanya honora les trajectòries d’empoderament personal i laboral que diverses dones estan fent i faran, com el treball que dia a dia fan les tècniques educadores del projecte.  Fan públic un agraïment a les persones que han col·laborat d’alguna manera sigui amb el seu temps, contactes o economia, totes estan fent possible aquest projecte.

Vestuari de la Cavalcada de Reis La tarda-vespre del 5 de gener va ser molt especial per a les integrants del projecte Cosidor Pas a Pas. Finalment, després de més de mig any de feina, van veure desfilar pels carrers de la ciutat la nova vestimenta confeccionada per la Cavalcada de Reis de Vic. En total gairebé 2.000 peces entre capes, turbants i mocadors. L’encàrrec ha permès mantenir els llocs de treball de les cosidores, incrementar-ne les jornades, posar habilitats i competències transversals en acció, augmentar la confiança en les pròpies capacitats i enfortir el projecte. Aquesta col·laboració les ha fet visibles de cara a la ciutat, projectant-les com un espai de referència en l’àmbit de la confecció amb valor social al municipi.

El dimecres 20 de desembre, amb la col·laboració de Joguines sense Fronteres de Vic i roba variada de ‘Batas Igualada’, van organitzar per a totes les famílies del Casal una parada d’oferiment de joguines i robes, en la que van participar i recollir diversos presents una setantena de persones.

D’altra banda, van compartir l’Acció Nadalenca a la plaça Gaudí, amb xocolatada, amb la col·laboració de Barry Callebaut, i cançons de Nadal, amb la vuitantena de persones entre mares, dones, infants i adolescents, voluntaris i l’equip del Casal Claret. Han gaudit d’alguns dies de descans, enmig de totes aquestes accions, que els han preparat per retornar amb forces renovades a aquest nou any i segon trimestre del curs. De totes maneres, el Cosidor Pas a Pas s’ha mantingut obert durant aquests dies, tot oferint els productes de l’equip de cosidores com a presents per a aquestes festes.

VIC/estrip.- Diumenge 21 de gener, a les 11 del matí, els poetes i músics per la República van fer un homenatge a Carles ‘Tati’ Furriols ‘company activista, amic, patriota i bella persona’, a l’entrada de la plaça Major de Vic. Lectura de poemes, balls, cançons i parlaments d’exiliats s’han succeït al llarg d’un emotiu acte. Carles Furriols, metge i impulsor de la Fundació Doctor Trueta, és recordat com un dels dinamitzadors més coneguts de la base del moviment social i independentista, especialment a Osona i la Catalunya Central. Tati Furriols va morir el novembre del 2023, als 67 anys d’edat.

Tati Furriols havia estat representant de la Catalunya Central a l’Assemblea de Representants del Consell de la República. Havia començat la militància independentista en l’organització antirepressiva Socors Roig i al PSAN. Va ser cap de llista d’ERC i regidor a Vic del 1991 al 1995. Darrerament, era molt pròxim a Junts, especialment per la seva amistat amb Laura Borràs. Un cop acabada la carrera de medicina, va viatjar a París per conèixer Metges Sense Fronteres i va ser metge cooperant en camps de refugiats a Hondures, Haití (1985) i la guerra d’Angola. Va tornar d’Angola el 1987 i va començar a fer de metge de capçalera a l’ambulatori de Vic.

Va ser l’impulsor de la Fundació Humanitària pel Tercer i Quart Món Doctor Trueta, el 1993 va crear l’Associació Doctor Trueta, que, al principi, amb un centre de treball basat en la teràpia ocupacional per a malalts mentals, es dedicà a la recollida selectiva de medicaments per a enviar a Cuba, Corea del Nord, països de Sud-amèrica i zones devastades per la guerra dels Balcans. Al segle XXI, l’entitat forma camperols del Congo i el Perú i continua fent recollida selectiva, destrucció de documents i reciclatge de tòners.

OSONA/estrip.-  Osona Acció Social, consorci integrat dins del Consell Comarcal d’Osona, gestiona els Espais Activa’t de la comarca i del Lluçanès, els quals actualment estan distribuïts en 13 municipis i donen servei a més de 600 usuaris. Els Espais Activa’t són llocs de trobada ideats per posar en comú els interessos de la gent gran dins l’activitat de cada municipi. L’objectiu és empoderar les persones per tal que defineixin com volen passar les estones lliures, què volen aprendre, què poden aportar a la societat i de quina manera poden agrupar-se per combatre la soledat. Amb el concepte d’envelliment actiu com a marc general de treball, des dels Espais Activa’t es promouen activitats d’envelliment en municipis petits, a la vegada que es busca que aquest col·lectiu formi part de la xarxa associativa del poble a través de la interrelació amb entitats i altres agents locals. Espai Activa’t és un lloc per compartir que està adreçat a persones grans, on s’escolten les seves inquietuds a través d’unes assemblees i decidir el programa d’activitats d’oci i lúdiques que aniran fent al llarg del trimestre al municipi.

Es vol garantir la qualitat del temps lliure de les persones grans, empoderar-les i prevenir, l’aïllament social, fomentar aquest treball en xarxa, no només dins de cada municipi, sinó també a escala comarcal. També l’Espai Activa’t és un radar de serveis socials. Va arrancar el 2016 a Rupit i Pruït i Cantonigròs, per cobrir una mica la necessitat d’un territori rural que quedava molt apartat. Després es va fer el salt a Roda de Ter, es va veure que tenia una riquesa potent i ha estat un creixement constant fins als 13 municipis actuals i cada vegada hi ha més demandes, però prioritzen la qualitat del projecte. No poden acceptar més municipis, si no poden garantir-la.

Per parlar dels Espais Activa’t, Ràdio Vic es va desplaçar a la Casa del Maiol, a Sant Hipòlit de Voltregà, en el moment que es feia una activitat de Txikung. Viqui Terricabras, presidenta d’Osona Acció Social, i dos tècnics del programa Activa’t, Judith Galbany i Álvaro Morente, en van explicar els detalls. «Posem el focus molt en la gent gran i la jubilada, perquè entenem que tenen més temps lliure, però hi té cabuda tothom. Són espais per socialitzar-se, compartir i per desenvolupar-se». Escolten les propostes dels usuaris per fer activitats noves, per exemple «fa poc a Montesquiu vam començar un grup de sardanes que venia de gent que n’havia ballat i que detectava que al poble s’estava perdent aquesta tradició. S’ha iniciat un grup de sardanes des de l’Espai Activat i la gent jove s’hi està apuntant. Això també és superxulo. Compartir espais intergeneracionals on al final el focus està en els interessos comuns, en persones que comparteixen les mateixes inquietuds».

També hi ha accions interterritorials, «un grup de caminades de Sant Hipòlit en fan per tota la comarca. Van anar a Sant Julià, i allà també hi ha un grup que fa caminades. Els de Sant Julià van preparar una ruta, els van explicar els espais per on estaven passant, la història que ells havien viscut. Aquest intercanvi d’experiències, a més de trobar-se, el trobem molt interessant». Hi ha molta varietat d’activitats. Cada municipi és un Espai Activa’t diferent i té un funcionament en funció de la gent que hi participa. I potser aquesta és la gràcia, que cada lloc s’adequa una mica a les particularitats que té el grup que participa. «La gent tria el que vol fer, a través d’unes assemblees trimestrals».

Els usuaris trien les activitats que s’impartiran

Quan arriben a un municipi, fan la difusió del projecte, després la gent es va apropant i contacten amb els tècnics, «som nosaltres que expliquem el projecte i després la persona decideix si li encaixa o no. Hi ha persones que participen com a usuàries, perquè volen fer aquella activitat i d’altres que tenen un coneixement i el volen compartir, ja que potser entren al projecte fent una xerrada o un cicle de xerrades o un cicle de tallers sobre la seva especialitat». Al final, hi ha una programació i tothom es pot apuntar, «activitats que poder s’han encavalcat i hem doblat l’activitat, perquè tothom hi tingués cabuda». Cada lloc s’adequa una mica a les particularitats que té el grup que participa.

Hi ha espais Activa’t a diferents pobles i municipis: Cantonigròs, l’Esquirol, Rupit i Pruit, Roda de Ter, les Masies de Roda, Santa Eugènia de Berga, Sant Julià de Vilatorta, Sant Quirze de Besora, Calldetenes, Gurb, Olost, Montesquiu, Manlleu, Sant Hipòlit de Voltregà i Centelles. Es fan moltes activitats, «Txikung, tallers de cuina, cinefòrums, gimnàs, caminades, memòria… mil i una propostes, el que fem és anar de baix cap a dalt, que sigui la mateixa gent qui decideixi i qui proposi i qui imparteixi aquests tallers i qui transmeti els seus coneixements als seus veïns». Sovint són serveis de copagament per a l’usuari, «llavors, hi ha una part que assumeix el municipi i una altra part l’usuari».

Acció Social, el valor són les persones

Acció Social està al servei de la ciutadania de la comarca d’Osona i del Lluçanès i en formen part els ajuntaments que s’hi han adherit, així com les àrees bàsiques de serveis socials, «no només del Consell Comarcal, sinó la mancomunitat La Plana, l’Ajuntament de Vic, l’Ajuntament de Manlleu i tots els municipis adherits que pràcticament et diria que són tots els de la comarca d’Osona i el Lluçanès. Llavors, és un ens instrumental i la finalitat, és desenvolupar o implementar projectes i programes relacionats amb l’acció social, intentant abraçar totes les etapes del cicle vital, és a dir, des de la petita infància, adolescència, edat adulta i gent gran», detallava en l’entrevista a Ràdio Vic Viqui Terricabras, presidenta d’Osona Acció Social, un consorci amb un pressupost de vuit milions d’euros i que atén a més de 25.000 persones amb una plantilla de prop de 70 professionals.

Referent als espais Activa’t afirma: «No pot anar malament. Les riqueses són ells, tècnics que desprenen entusiasme i amb la il·lusió que hi posen, aquesta és la qualitat del servei. Crec que són el secret i sento molt orgull i un agraïment total. L’únic que necessitem és poder ampliar recursos, però això ha d’anar acompanyat de pressupost». Aquest espai d’envelliment actiu es complementa amb el Consell Consultiu de la gent gran d’Osona, que és un òrgan format per les diferents entitats o associacions de gent gran de la comarca «el que permet és treballar de forma organitzada la defensa dels drets col·lectius d’aquest envelliment actiu i empoderar les persones que envelleixin com vulguin i que ho puguin fer de la forma i manera que elles desitgin».

Acció Social tenen com quatre àrees molt marcades d’actuació, una primera és implementar l’atenció integral social i sanitària. Dins d’aquesta acció hi ha el desplegament del que és l’Àrea de Serveis d’Atenció a l’Entorn Domiciliari (SAED) «ens hem adonat que hi ha una necessitat molt evident que cal acompanyar les persones que vulguin envellir a casa. Necessiten que els aixequin al matí, que els puguin assistir a l’hora de la dutxa, en el moment de fer els menjars, permetre que pugui continuar tenint la seva autonomia, però en situacions puntuals que puguin estirar d’aquest servei. Posar al centre la persona i que puguem donar un servei molt més complementat, no només en àmbit social, també sanitari. Aquest treball transversal ens permet ser més eficients i poder detectar situacions complexes o lluitar contra la soledat no desitjada, poder fer una mica de xarxa i detectar aquests casos per poder també intervenir o incidir en la mesura que sigui possible per fer un bon acompanyament».

«Volem afrontar tota la qüestió del sensellarisme, serà una eina molt important per ampliar habitatge protegit, per impulsar projectes de masoveria urbana en zones on estiguin en risc de despoblació. Creiem que hem d’augmentar mesures de suport a les famílies i a la seva conciliació laboral. Implementar el Pla Comarcal de Feminista d’Osona. La diagnosi de la salut mental en els joves i potenciar Intaboo, el recurs preventiu per atendre, de forma individual i grupal, els riscos associats al consum de drogues i l’abús en l’ús de les pantalles. Els problemes ara són complexes i transversals», aquest és el repte conclou Viqui Terricabras.

«Arriben a la jubilació i tenen ganes de seguir fent coses»

La Judith Galbany i l’Álvaro Morente són tècnics del programa Activa’t i també van donar la seva visió entusiasta al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.  «Sí que és cert que cada vegada estem agafant generacions de joves grans, que tenen més inquietuds i cada vegada, també als municipis més grans, tenen més cabuda en un projecte com aquest. Ens estàvem adonant que a l’inici potser els espais Activa’t, en un àmbit més rural, les inquietuds o les propostes que sortien no tenien tanta qualitat, pot ser que les d’àmbits més urbans. A final detectem que hi ha més inquietud, un nivell d’estudis i cultural més alt, i les persones quan arriben a l’edat de jubilació tenen moltes ganes de continuar fent coses i seguir actives».

Pot accedir tothom que tingui temps lliure, «nosaltres sí que posem el focus molt a la gent gran i la gent que està jubilada, però sí que té cabuda tothom, venen persones que no estan jubilades, però pel que sigui tenen temps lliure, llavors necessiten espais per socialitzar-se, conèixer altra gent i compartir amb altres persones, inclús per desenvolupar-se. Per dir, ostres, jo sé fer una recepta de cuina que em surt brutal i m’encantaria que hi hagués algú que la conegués i que la pogués fer amb mi. En línies generals garantir la qualitat del temps lliure de les persones, empoderar-les i prevenir l’aïllament social, fomentar aquest treball en xarxa. És un espai comunitari on es poden treballar moltes coses i aquesta és la riquesa del projecte, que no només és fer activitats si no és anar més enllà.». També són un radar de serveis socials, «podem detectar si alguna persona que no està registrada a serveis socials o no hi ha accedit mai, doncs nosaltres també fem com de pont amb les treballadores i educadores socials dels ajuntaments, que són companyes, per poder dir posem l’ull aquí i a partir d’aquí fer un seguiment».

 

 

VIC/estrip.- La Mar, la Sol i l’Abril formen part de l’Agrupament Escolta i Guia Tsunami de Vic, en els dos últims anys de la seva etapa com a joves al CAU, sempre se sol fer un projecte, el seu l’objectiu era treballar i aprendre sobre els menjadors socials i donar-los-hi visibilitat. Van decidir col·laborar amb el Tupí. En el projecte, que van iniciar el setembre del 2021, han participat vuit joves i dues animadores que els anaven guiant i assessorant. Ho van explicar al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.

La Núria del Tupí ens explica com va començar el projecte. Ja que són veïns de La Calla, es van plantejar fer una visita, veure les instal·lacions, saber que hi fan, que és, com es mouen. Van quedar molt il·lusionades i van posar en marxa el projecte per donar més publicitat i visibilitat del menjador. Des del Tupí els va il·lusionar també veure que persones joves tenien aquesta inquietud i que la volien portar a terme. El resultat del projecte són uns plafons bastant grans que estan penjats a la Universitat de Vic, al campus Miramarges, tenen planejat que es puguin veure en diferents llocs. Els pròxims seran la biblioteca Pilarín Bayés i el Vic Jove.

Han fet tres cartells on primer expliquen la història del Tupí, com s’ha format, l’organització, d’on venen els aliments, els horaris que obren i així saber com funciona. El segon és una crida a l’acció, perquè tots, amb una mica del nostre temps, podem aportar a aquesta causa. I el tercer cartell és com un tiquet del supermercat on es visibilitzen diferents accions que es poden fer que valen 0 euros com dient que realment el que compta és l’actitud i no costa res poder anar a ajudar. Aquests plafons estaran a la UVic fins a finals d’aquest primer trimestre i a la biblioteca Pilarín a principis de gener durant un mes, després al Vic Jove es deixarà més temps.

La Sol va fer un temps de voluntària al Tupí que li va servir com a experiència molt enriquidora, sobretot la relació amb els voluntaris i que recomana a tothom. «És una cosa que sempre recordaré i m’ho emportaré amb un molt bon gust a la boca». Això ho va compartir amb la gent del grup. Altres que van poder anar-hi, també van ajudar alguns dies. Era difícil quadrar els horaris amb les classes de la Universitat i en la mesura que han pogut hi han assistit, «hi ha hagut molta motivació com a grup». Els ha fet adonar que es té una idea equivocada dels menjadors socials, «la gent hauria de saber més».

Amb aquest projecte es van adonar que realment es pot fer una gran tasca al costat de casa, no cal marxar per fer la gran ajuda i les teves accions tenen una repercussió se sent encara més pròpia. «Amb els usuaris no hi va haver gaire relació, molts van i venen, no és molt constant, per tant, costa més. Si el projecte hagués durat més temps, potser sí». Els hauria agradat involucrar-se encara més a nivell social, però per temps no han pogut, s’han quedat més en aquesta part de difusió del projecte, que és el que sabien que podrien fer bé. Aquest projecte també els ha fet valorar molt la importància del menjar a taula o una casa on dormir «i no donar-ho per fet».

El 4 de novembre ens va deixar Carles ‘Tati’ Furriols i l’endemà, l’acte de comiat, va ser emotiu i multitudinari amb la presència de destacades personalitats del món independentista i social.

VIC/estrip.- Comiat multitudinari al metge i activista vigatà Carles ‘Tati’ Furriols, que va morir el dissabte 4 de novembre als 67 anys. A la cerimònia de l’endemà, al tanatori de Vic, s’hi van concentrar centenars de persones, des de familiars, amics i gent que l’estimava fins a representants del món polític, entre els quals Quim Torra, Laura Borràs o els exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull. Hi va haver un seguit de parlaments especialment emotius com el de l’escriptor Lluís Solà i Sala o l’entranyable Pep Anguera.

“Ser resilients és el millor homenatge que podem fer al fundador i ànima de la Trueta, Carles Furriols, Tati. De tu hem après a adaptar-nos i superar els reptes amb valentia. Procurarem ser dignes del teu llegat treballant per fer un món millor. Gràcies per tant, i fins sempre”, va destacar a través de les xarxes socials la Fundació Trueta per informar de la mort del seu president, a qui el 2018 li van detectar un càncer de pàncrees.

En el mateix fil el president Carles Puigdemont escrivia: “Avui, dia de Sant Carles, ens ha deixat en Carles Furriols, l’estimat Tati. Descansa en pau, amic. Trobarem a faltar la teva bonhomia, la manera com sabies estar al costat de tots, especialment dels qui més pateixen. Amb les prioritats sempre clares i els punts cardinals de la vida, inamovibles. Un humanista amant del món i arrelat al país”.

Activista totalEn Tati, va ser un gran activista del moviment independentista, sobretot a Osona i a la Catalunya Central. El 1993 va crear l’Associació Doctor Trueta que al principi, a través d’un centre de treball basat en la teràpia ocupacional per a malalts mentals, es dedicava a la recollida selectiva de medicaments per enviar a diversos països. A través de la Fundació Humanitària pel Tercer i Quart Món Doctor Trueta va treballar per fomentar la creació d’empreses sostenibles i la inserció laboral de persones vulnerables a partir de la recollida de fàrmacs.

Incansable en tots els fronts, durant la pandèmia de la Covid va tenir una activitat frenètica. Va organitzar el grup de Cosidores i Sastres per la República d’Osona i el Lluçanès, format per 256 voluntaris i el resultat de tres mesos intensos de feina es va traduir amb prop de 70.000 peces de protecció individual per als professionals dels centres sociosanitaris d’Osona i el Lluçanès.

En “Tati” explicava aquells dies que el grup de Cosidores i Sastres «prové de la xarxa creada amb l’esperit de l’1 d’octubre de 2017 i sempre està activa per si és necessari». Algunes de les persones voluntàries del grup de Cosidores i Sastres es van reincorporar a la seva feina, però alguns van perdre la feina per culpa de la situació que es va generar. Seguint l’esperit d’ajuda mútua de les xarxes de voluntaris creades arran de la pandèmia, la Fundació Dr. Trueta, amb en Tati Furriols al davant es va posar a treballar per posar en marxa una iniciativa per tal de poder aportar uns ingressos econòmics a les cosidores que durant 12 setmanes havien estat treballant voluntàriament i llavors van perdre la seva feina habitual. Mai deixava ningú a l’estacada.

Reportatge vital de Toni Coromina

‘Més enllà de la quimioteràpia i els tractaments mèdics que han donat un resultat positiu, diu que a l’hora de recuperar-se, «no pots quedar-te assegut en una butaca: és important tenir una actitud positiva, lluitar i moure’s». De fet, sempre ha estat un home d’acció i de caràcter indomable que no s’ha arrugat davant les adversitats. En la seva fecunda activitat viatgera arreu del planeta ha tingut l’oportunitat de viure en directe molts conflictes i situacions tràgiques que l’han fet madurar i l’han convertit, sense pretendre-ho, en un politòleg molt crític amb els disbarats ocasionats pels poderosos agents del capitalisme salvatge’.

Aquest és un petit fragment de l’excel·lent reportatge que va escriure l’enyorat Toni Coromina i es va publicar el 14 de febrer del 2020 a osona.com. Aquests dies toca rellegir-lo per recordar la vida d’aquest metge vigatà que fa 30 anys va impulsar la Fundació Humanitària Doctor Trueta i que aquell 2020 va ser escollit per Òmnium Cultural Osona com a persona homenatjada, un any després de ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi i nomenat Osonenc de l’any pels lectors d’El 9 Nou. Fàcilment accessible, fent la recerca per internet del nom del reportatge: ‘Tati Furriols, el compromís d’un incansable lluitador amb els silenciats del Tercer i Quart món’.

Tati Furriols s’acomiadava dels amics en l’estrena del documental de la Trueta

Diuen que qui dia passa, any empeny i així, dia a dia, la Fundació Dr. Trueta ha fet 30 anys de vida. N’hem vist de tots colors al llarg d’aquest temps: moments de bonança, èpoques d’estar a la corda fluixa, etapes de transformació… I aquí continuem, una mica més atrotinats, però amb la mateixa il·lusió d’aquell mes d’octubre de 1993, quan el metge vigatà Carles Furriols va decidir crear una associació sense ànim de lucre amb la idea de fer un món millor.

Aquesta trajectòria és la que amb molta destresa ha sabut copsar el director Xef Vila en el documental Fundació Dr. Trueta, 30 anys, que es va presentar el divendres 27 d’octubre a l’Espai ETC, Vila condensa trenta anys en una cinta àgil que té com a fil conductor el testimoni de fundadors, treballadors, usuaris, voluntaris i col·laboradors de la fundació. El periodista Marc Güell va fer la presentació de l’acte en el qual van intervenir Xef Vila i un emocionat Tati Furriols, conscient que podia ser la seva darrera presència en públic i acompanyat de la gent que el té en gran estima.

Tot i els evidents efectes de la malaltia, Carles Furriols, abans de la projecció va agafar el micròfon, per agrair la feina feta a tanta gent que l’ha acompanyat en un viatge que l’ha portat a molts racons del món per fer acció humanitària. Furriols es va mostrar molt satisfet d’haver mobilitzat tanta gent, divendres a la sala d’actes de l’ETC. El primer agraïment va ser per a les 40 persones que actualment estan vinculades a la Trueta, una fundació que gestiona 10 tones de medicaments al mes, set tones de documents oficials i 400 quilos de roba. De seguida, però, va tornar als orígens per agrair a la família de Josep Trueta, «un català universal», haver-los permès adoptar el seu nom. El record per a treballadors i voluntaris de les tres dècades, el fet de ser pioners en el reciclatge de medicaments i l’acció humanitària no van faltar en un discurs que acabava amb un «deixo això per dat i beneït», per donar pas al documental.

Al final de la presentació, molts dels presents es volien fer fotografies al costat del seu amic, en Tati Furriols, i també s’hi va prestar una emocionadíssima presidenta del Parlament i bona amiga, Laura Borràs.

Els tres pilars de la Fundació Trueta

1993. Fruit de la quimera del metge vigatà Carles Furriols neix la Trueta amb un ambiciós objectiu: contribuir a fer un món millor. Paraules majors que s’han anat concretant al llarg de la seva existència en accions sustentades en tres pilars: la cura del medi ambient, la inserció laboral de persones amb problemes de salut mental i la cooperació al desenvolupament.

La Trueta va néixer amb la missió de reaprofitar els excedents de medicaments i material sanitari que particulars i empreses acabaven llançant per enviar-los als països més desafavorits. Una idea que volia lluitar contra el malbaratament i les desigualtats socials. A més, es va implicar en el procés de triatge persones amb problemes de salut mental, donant- los una oportunitat que sovint la societat els negava, el dret a treballar.

La Fundació Dr. Trueta ha anat avançant i evolucionant en consonància amb els temps, les lleis i les necessitats de cada moment. Es va obrir una línia de suport al nostre entorn més pròxim, l’anomenat Quart Món; s’han diversificat els materials de recollida i reciclatge i s’ha creat una nova línia de treball basada en el reaprofitament de residu tèxtil.

VIC/estrip.- Els dies 10 i 11 de novembre es van celebrar les Terceres Jornades del Voluntariat d’Osona, a la sala Mercè Torrents de la Universitat de Vic. Es van presentar els projectes de present i de futur de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV) i es va poder escoltar la veu de diferents experts entorn la soledat no desitjada. La jornada de divendres va començar amb l’acte d’inauguració en el qual van participar Marina Geli, directora general de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC; Núria Homs, regidora de Benestar i Família de l’Ajuntament de Vic; Txevi Rovira, alcalde de Santa Eulàlia de Riuprimer i conseller de Cooperació del Consell Comarcal d’Osona; Xavier Godàs, director general d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, i Joan Turró, president de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona.

                 

Els parlaments van començar amb un record per en Carles ‘Tati’ Furriols, un dels fundadors de la COV. Un repàs per la curta història de la Coordinadora, la Covid, Osonencs de l’any 2020 i l’organització de diferents trobades entorn el voluntariat, sempre posant en relleu unes xifres impactants: més de cent mil usuaris són atesos per entitats que conformen la Coordinadora, amb un gruix de més de dos mil professionals i una xifra aproximada de voluntaris.

En el Segon Congrés, l’any 2021, es va presentar el Pla Pilot de les Escoles per la Justícia Social-COV, que s’ha acabat reconvertint en Escola Solidària i que ja no és Pla Pilot, sinó un projecte molt incipient, però que ja és una realitat. «És l’acció més important i decisiva que podem fer des de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona. Amb l’Escola Solidària portem les entitats als centres d’ensenyament i els acompanyem en projectes solidaris», argumentava Joan Turró. Es vol acompanyar el voluntariat a les escoles, perquè a través dels nens i nenes es pot arribar a famílies i entorn més proper i forçar un canvi de mirada social, que el voluntariat deixi de ser una anècdota per convertir-se en un hàbit, en una manera de ser i actuar, en una reivindicació del poder de l’altruisme. «Un projecte que també ens obliga a fer un canvi de mirada com a entitats».

Des de fa uns mesos, s’ha posat en marxa el Punt de Voluntariat Vic-Osona, amb la col·laboració i la participació de l’Ajuntament de Vic. Ja s’han pogut fer més d’una cinquantena d’actuacions satisfactòries. La COV necessita una seu i un espai físic permanents «i potser un dia serà realitat un Casal d’Entitats on puguem compartir espais i serveis, però aquesta és una reivindicació a mitjà termini que avui no toca». La comunicació i divulgació de les activitats de les 56 entitats, com la darrera incorporació de l’ONG ‘Helping Hands’ amb membres d’origen ghanès, que avui conformen la COV és una realitat a través de la web, osonavoluntariat.cat i de les xarxes socials.

Tots els intervinents en la inauguració van coincidir en les bondats del voluntariat, la necessitat de donar suport a la societat civil en benefici de la qualitat democràtica, de potenciar la interculturalitat, de facilitar espais de trobada i d’educar en valors com es pot fer des de la COV, perquè el voluntariat ajuda a donar sentit a la vida. Hi ha crisi de voluntariat, perquè s’ha potenciat l’individualisme i s’està obviant el bé comú.

Premi Carles ‘Tati’ Furriols, a l’estudi del voluntariat

Durant la jornada de dissabte es va celebrar l’Assemblea General de la COV, es van aprovar càrrecs, comptes, modificació d’estatuts, gestió de la Junta Directiva i els plans de futur, entre ells una nova seu. Es va proposar que en record del bon amic Carles ‘Tati’ Furriols, un dels signants de l’acta de constitució de la Coordinadora i un dels fundadors de l’entitat, i del seu esperit, bonhomia i entrega als més necessitats, sense fronteres físiques i espirituals, que el premi biennal ‘COV demà d’innovació i recerca’, que s’havia de convocar per primera vegada, passi a denominar-se ‘Premi Carles ‘Tati’ Furriols, a l’estudi del voluntariat’. Es va aprovar per unanimitat en mig de forts aplaudiments.

Premi ex aequo per a IES Jaume Callís de Vic i Escola Sant Marc de Calldetenes

Divendres es va celebrar la segona edició dels Premis ‘COV Demà escolar’, en aquesta convocatòria es van presentar tres treballs de diferents centres educatius, Escorial-Vedrunes de Vic, IES Jaume Callís de Vic i CEIP Sant Marc de Calldetenes. El jurat va resoldre atorgar el Premi COV Demà escolar ex aequo, a l’IES Jaume Callís i al CEIP Sant Marc.

L’IES Jaume Callís de Vic, amb un treball del Crèdit de Síntesi de 3r d’ESO sobre el Servei Comunitari, amb una visió del voluntariat que es concreta en múltiples serveis en entitats de la comarca d’Osona i en actuacions fetes al mateix institut. El jurat va valorar la gran diversitat d’àmbits d’actuació i els va atorgar el premi ex aequo.

L’altre guanyador va ser el CEIP Sant Marc de Calldetenes, amb una presentació de la Comissió Social, formada per 9 alumnes de 4t, 5è i 6è de primària, que pensen i porten a terme iniciatives per a contribuir a la participació de tot l’alumnat a les activitats escolars i socials. El jurat va valorar el treball en grup creatiu i vivencial i va decidir que compartissin el premi amb l’IES Jaume Callís.

L’experiència presentada per l’escola Vedruna Escorial de Vic sobre “La biblioteca, un espai inclusiu” tot i ser un treball excel·lent, es va desestimar per incompliment d’un punt de les bases, referent a l’edat. El premi tenia una dotació de 500 euros en metàl·lic que els guanyadors van decidir entre quines entitats socials es repartirien. L’escola sant Marc el destinarà a la Fundació Joan Petit, de càncer infantil. L’IES Jaume Callís a la Fundació Núria Toneu-Daniel Sha, Agermanament Sense Fronteres i la Fundació Trueta.

Conferència i taula rodona entorn la soledat no volguda

Laura Coll Planas, doctora en Salut Pública, professora del departament de Ciències Socials i Salut Comunitària de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic-UCC i membre de la European Academy for Medicine of Ageing,  va pronunciar la conferència inaugural de les Jornades: ‘La soledat, una vivència compartida’.

La doctora Coll va fer una àmplia i celebrada dissertació sobre la soledat i diferents situacions, però deixant de relleu que és una situació per la qual passen totes les persones al llarg de la vida amb més o menys intensitat. Per tant, tot i que l’edat pot ser una variant, és una experiència que es viu allarg de la vida. La soledat és font de malestar, tot i que hi ha una soledat positiva i és un indicador de manca de relacions socials. Està afectada per tota mena de factors, culturals, biològics, relacionats amb l’edat o la pobresa. Hi ha soledat desitjada, no volguda o no elegida i està envoltada d’estigmes. Laura Coll va donar una dada impactant quan va explicar la relació amb la pobresa, el 70 % dels usuaris de Creu Roja expliquen que se senten sols.

També va sortir el tema dels robots socials i el seu ús, en aquest aspecte no era massa optimista tot i recordar la compra d’un miler d’aquests artefactes que ha fet la Generalitat. ‘Estem junts, sols’, llibre i missatge de què suposen les xarxes socials.

S’ha d’ensenyar a estar sols. I va acabar donant cinc recomanacions per evitar la soledat: Tingues un bon amic de confiança; tingues un lloc on sents que pertanys; tingues un entorn de persones que et coneixen; fes servir les habilitats que tens i que puguis també fer sol i que donin sentit a la teva vida; tingues coneixement de tu mateix, sàpigues com estar bé sol amb tu mateix.

                         

Taula rodona intensa

Posteriorment, es va celebrar una taula rodona, conduïda pel periodista Xevi Sunyol del Canal Taronja, amb la voluntat de parlar de la soledat des de diferents àmbits i perspectives. Van participar-hi: Josep M. Reniu (Vigatà i Politòleg. Actualment, fa de senador designat pel Parlament de Catalunya per ERC, i n’és portaveu adjunt), Roger Fe (Educador social per la Universitat de Barcelona. Treballa en el món del sensellarisme des de l’any 2005), Joan Guanyabens (Metge i Màster per ESADE en Gestió Hospitalària. Director de la Fundació TIC Salut Social) i Montse Solé (Màster en Direcció d’Institucions Sanitàries per la UAB. Infermera, centrada a cuidar als que cuiden les persones grans. Directora d’Atenció Intermèdia i Dependència del Consorci Hospitalari de Vic).

Al llarg del debat es va aprofundir en la soledat del cuidador, des de la mirada d’infermera i de persona que ha cuidat i l’han cuidat, com està canviant la societat a l’hora de prestar les cures i quin valor s’hi dona. La realitat del sensellarisme, que no s’ha de confondre amb el sensesostre, va molt més enllà i afecta a diferents col·lectius. La visió de la tecnologia i quines claus es poden aportar per a la gent gran i per combatre la soledat, com treure profit de la tecnologia. Quin és el repte per les administracions públiques, com han d’afrontar la soledat.

Tant la conferència com la taula rodona i la resta d’activitats de les Jornades es poden recuperar, en format vídeo, a través del web de la Coordinadora: osonavoluntariat.cat.

Les experiències de l’Escola Solidària

Dissabte, dins les intervencions de les 3es Jornades del Voluntariat d’Osona, es van presentar les dotze escoles de la comarca que estan implicades en el projecte Escola Solidària, d’aquestes, sis centres van poder mostrar les accions que van portar a terme el curs passat i una part del que tenen programat per aquest curs 23-24: Escola Mara de Déu del Sol del Pont de Roda de Ter, Escola Voltregà de Sant Hipòlit de Voltregà, Escola L’Escorial-Vedrunes de Vic, Escola L’Agullola de Rupit, Institut Escola Mossèn Cinto de Folgueroles, Escola Sant Genís i Santa Agnès de Taradell. Els altres centres escolars participants són: Escola Jacint Verdaguer de Santa Eugènia de Berga, Escola Sant Marc de Calldetenes, escola Sesmón d’Oló de Santa Maria d’Oló, Institut Escola El Cabrerès de L’Esquirol, Escola Ildefons Cerdà de Centelles, Institut del Voltreganès de les Masies de Voltregà.

El que va començar com a Pla Pilot, ja s’ha consolidat com a Escola Solidària. Va néixer en el si del segon congrés de Voluntariat d’Osona on es va debatre sobre la importància de potenciar el voluntariat i la consciència social en els infants i joves. Per a fer-ho possible es va valorar portar-ho a terme des de les escoles.

Oferir les entitats com a un banc de recursos per treballar en projectes que ja es despleguen a l’escola i altres de nous. Es planteja com un treball transversal en el qual es busca la implicació dels docents alumnes i famílies fomentant així el voluntariat familiar. Aquest treball en equip entre la seixantena d’entitats de la Coordinadora i l’escola, respecta la singularitat de cada centre, ja que depenent de la localitat i el tipus de centre, tenen unes necessitats o altres, per tant, les actuacions amb les entitats també són diferents.

Aquest curs s’han presentat dues novetats, una és que s’ha començat a treballar amb els instituts de secundària, donant possibles respostes a l’acció educativa que planteja el departament d’educació en les 10 hores de servei comunitari que han de fer els alumnes d’ESO. L’altra novetat és que la ràdio entrarà als centres i entrevistarà als docents i alumnes que estiguin treballant en aquests projectes, s’emetrà a través de Ràdio Vic, vol dir que tindran un abast comunicatiu que arribarà a tota la comarca, també es publicarà a la revista Estrip que es reparteix a tots els centres implicats, amb l’objectiu de què sigui una guia perquè els alumnes coneguin les diferents accions que porten a terme les associacions i així decidir en quines volen enfocar el seu treball, i l’altre, és publicar i donar valor a les seves accions.

Seguidament, es va presentar l’equip de treball el qual està format per: Lídia Navarro, mestra; Rosa Papell, mestra; Alba Navarro, educadora social i estudiant d’educació infantil; Anna Creus, educadora social i mestra; Montse Porta, mestra; i Joan Turró, com a representant de la junta directiva de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona.