VIC/estrip.- El 14 de setembre del 2022 serà una data assenyalada en la història de l’AFMADO (Associació de Familiars i Malalts d’Alzheimer d’Osona), perquè en l’Assemblea celebrada al Centre Cívic Can Pau Raba de Vic es va aprovar la incorporació d’uns nous membres molt especials a l’entitat, la Junta Directiva d’ASHES en pes va demanar el seu ingrés per optar als càrrecs directius de l’associació i així evitar el seu tancament. En Joan Redorta, president d’ASHES, va felicitar la Junta cessant per la seva extraordinària labor al davant de l’entitat i va explicar que no es tractava d’una absorció, sinó de fer caminar juntes les dues entitats per donar servei als més necessitats.

ASHES, associació sense ànim de lucre creada el 2010, es defineix com una entitat que treballa per la integració de les persones que es troben en situació o en risc d’exclusió social a través d’activitats de suport, d’impacte a la comunitat i cura del medi ambient: ‘Persones, Comunitat, Planeta és el nostre eslògan que dibuixa les tres grans àrees de treball i que inclou aspectes interrelacionats entre si, com ara; la cura de les persones grans, les oportunitats laborals i educatives pels joves i adults i altres projectes en el medi ciutadà i ambiental’.

Durant l’assemblea es van recordar diferents projectes d’AFMADO, entre ells l’atenció psicològica. Pel que fa al cuidador, poden passar set o vuit mesos en què el metge de capçalera s’adoni que té un problema i que necessita suport psicològic, els hi han arribat persones cuidadores amb situacions molt crítiques. Dins del funcionament de l’associació, els tècnics que hi estan vinculats són socis, però mai han estat membres de la junta. Per altra banda, també es van explicar diferents actuacions d’ASHES i una de les més importants és ocupar-se de les necessitats de la gent gran, a vegades cognitives, a vegades ajudes econòmiques puntuals. Tenen un parell de casals oberts per atendre a persones grans i s’intenta d’alguna manera que si la persona no vol anar a la residència tingui la llibertat d’escollir un altre sistema, preparant a voluntaris perquè vagin a les cases, la gent gran no només necessita companyia, «és l’edat que es necessita que els estimin més i sovint és quan se senten menys estimats», recordava en Joan Redorta. Es fan cursets de memòria i altres de tots tipus a més de 200 usuaris. Tenen en funcionament l’espai Respir, un espai de repòs, perquè la família tingui temps de fer les seves coses. Disposen de professionals com una diplomada especialista en temes de gent gran i dues educadores socials. Tenen dues botigues al carrer Sant Pere i al carrer Sant Pau on venen mobles per ajudar a pagar els professionals que treballen a Ashes.

Març: ‘AFMADO suspèn activitats’

L’AFMADO suspèn les seves activitats, aquest titular va arribar en la nota de premsa que l’entitat va fer arribar a les redaccions dels mitjans de comunicació a finals de març. Va ser una sorpresa majúscula: ‘AFMADO deixa de tenir activitat per la falta de renovació de càrrecs… Els últims dos anys, i amb les dificultats afegides per la pandèmia, la junta actual ha treballat fermament per mantenir el projecte i fer noves incorporacions, però no ha sigut possible fer el relleu en el lideratge d’AFMADO’. A la comarca d’Osona, poden haver-hi unes 1200 persones afectades d’Alzheimer, es van centrar en la part més feble, els cuidadors no professionals i els familiars que es veuen abocats a cuidar aquella persona amb demència, les 24 hores del dia.

VIC/estrip.- L’equip de l’ONG osonenca Gambeta va presentar, el 7 de setembre en roda de premsa, a les instal·lacions de l’OAR Vic, el balanç de la implantació del projecte a la ciutat de Bucaramanga, a Colòmbia, així com de l’acció realitzada amb 15 nens i nenes de famílies vulnerables de Vic durant el curs passat.

Acabats d’aterrar de Colòmbia, l’equip ha valorat com un èxit la implantació del projecte i la metodologia Gambeta amb 100 nens i nenes d’entre 6 i 12 anys de l’escola Institución Educativa Luis Carlos Sarmiento de Bucaramanga, una ciutat de més de 500.000 habitants al nord-est de Colòmbia. La direcció de l’escola colombiana va seleccionar els 100 alumnes amb més rendiment acadèmic del centre per entrar al programa. Tots els alumnes van rebre un equipatge de futbol complet per part de Gambeta, així com entrenaments en base el model de futbol social de l’OAR Vic, i acompanyament dels educadors socials de Gambeta, Ferran Erra i Maria Navarrete.

L’escola es troba al barri d’Estoraques, un dels més vulnerables de la ciutat arran del tràfic de droga. En aquest sentit, Gambeta ha comptat amb el suport dels líders de l’associació veïnal del barri que, a banda de protegir els membres de l’equip, van mobilitzar un equip de neteja de veïnes i veïns per recuperar el camp de futbol que havia quedat inutilitzat per la brutícia i el tràfic de droga.

El fundador de Gambeta, el vigatà Pep Novellas, va explicar que «malgrat que al barri estàvem sempre protegits per 4 agents de la policia colombiana armats i pels líders del barri d’Estoraques, ens hem sentit com a casa. Ens han acollit amb gratitud infinita». Novellas va afegir que «l’èxit a Colòmbia ha estat possible per l’acció combinada i estreta entre Gambeta, els líders veïnals del barri d’Estoraques i la universitat Unidades Tecnológicas de Santander (UTS)». En aquest sentit, Gambeta ha signat un conveni amb les UTS per garantir la continuïtat del programa, tant al primer centre on s’ha implantat, com per desplegar-ho a altres centres educatius vulnerables de la ciutat de Bucaramanga.

Pep Novellas va explicar que «no puc estar més feliç. Tot el que m’havia imaginat ha estat superat amb escreix. Agraeixo a totes les persones que ens han fet costat aquí i allà, i també als patrocinadors, el seu suport incondicional. I vull posar en valor també la joia de l’escola de futbol de l’OAR Vic. A vegades valorem més el de lluny que no el que tenim a casa. A Colòmbia hem constatat com es meravellen del mètode que aquí ja fa 18 anys que tiren endavant».

La metodologia de treball es basa en la de l’OAR Vic

L’equip osonenc acabava d’arribar de Bucaramanga on, durant 3 setmanes, va treballar amb un centenar de nens i nenes en una escola pública del barri d’Estoraques, un dels més vulnerables de la ciutat. L’objectiu de Gambeta és acompanyar els nens d’entre 6 i 12 anys per evitar la seva deserció escolar.  La metodologia de treball de l’ONG es fonamenta en el model de futbol social de l’escola de l’OAR Vic, juntament amb les pràctiques restauratives, la comunicació no violenta i la gimnàstica emocional.

Durant l’estada, els entrenadors de l’escola de futbol de l’OAR Vic (Joan Manel Sánchez, Abel Castañé i Andy Castañé) van formar diversos alumnes d’últim curs de CAFE de les UTS en la metodologia de futbol social. Per la seva banda, Maria Navarrete i Ferran Erra, van realitzar diverses dinàmiques amb les famílies dels 100 nens Gambeta d’Estoraques, i van formar tant al professorat de les UTS, com als mestres de l’escola Luis Carlos Galán en gimnàstica emocional, pràctiques restauratives i comunicació no violenta.

Gambeta va arrencar a Vic el curs 2021-2022 amb 15 nenes i nenes que l’àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Vic va identificar com a vulnerables. Els nens, tant a Vic com a Colòmbia, són seguits i avaluats per un equip de psicòlegs per validar l’impacte positiu del projecte en el seu desenvolupament cognitiu i personal.

‘La gambeta de los niños de Estoraques a la deserción escolar’, el reportatge

COLÒMBIA.- El diari colombià ‘Vanguardia’ va publicar, el 4 de setembre, un ampli reportatge, del periodista Milton Velosa Araque, explicant el projecte, començava així: ‘Què pensaria vostè si fos estudiant i que per treure bones notes algú viatgés milers de quilòmetres per lliurar-li un premi? Com reaccionaria si l’única condició per obtenir aquest reconeixement és no abandonar els estudis? Això els va passar a 100 nens del col·legi Luis Carlos Galán, a l’occident de Bucaramanga. Amb aquesta iniciativa els nens més assenyats van rebre mitges, botes, uniformes i tot el necessari per practicar futbol de manera recreativa i sota l’orientació d’alumnes de la carrera de Cultura Física de les UTS i d’un club de futbol català’.

Quan els entrenadors de les UTS i de Gambeta van arribar a dictar la primera classe al barri es van trobar amb una pista envaïda de pastura, abandonada, usada com a lloc de consum de substàncies al·lucinògenes i convertida en latrina per als animals. Tot i això, la Junta d’Acció Comunal al capdavant de la seva presidenta, va emprendre la tasca de netejar-la, de recollir les escombraries, de preparar el terreny perquè els nens poguessin jugar. Luz Dary Torres, la líder de la zona, va assegurar que les mateixes persones que abans consumien hi van ajudar amb la neteja. “Es van adonar que aquest projecte beneficiava fins i tot els seus fills i per això van assumir el compromís de mantenir-lo en òptimes condicions. L’impacte a la comunitat ha estat magnífic”.

‘Els nens que no van poder estar en aquesta primera convocatòria, segons les directives del col·legi Luis Carlos Galán, van canviar la seva actitud davant de l’estudi. Ara s’estan esforçant per obtenir bones qualificacions, volen ser a l’equip. La idea és que aquest programa s’expandeixi a més institucions educatives vulnerables de Bucaramanga i l’àrea, però també arribar a les províncies, on cal que l’esport motivi les ganes d’estudiar. Divendres passat, els espanyols van tornar a la seva terra, però van deixar la llavor sembrada. Ara, els professionals de les UTS seran els encarregats de jugar-se-la amb els nens al partit contra la deserció escolar’.

OSONA/estrip.- Sant Tomàs, des del passat mes d’agost, està comercialitzant patates fregides elaborades amb molta cura oferint un producte de qualitat amb un projecte social al darrere. Aquest nou producte es fa a l’obrador que el Tac Osona, l’empresa social de Sant Tomàs, ha obert a Manlleu i ha de permetre donar més oportunitats de feina a persones amb discapacitat intel·lectual de la comarca d’Osona.

L’elaboració i comercialització d’aquest producte és un projecte que l’entitat va començar a gestar ja fa 10 anys, explica el president de l’entitat Joan Casany «per tal de poder augmentar el ventall de propostes que permeten oferir oportunitats d’inserció laboral a les persones amb discapacitat intel·lectual de la comarca». Després d’anys d’estudis i proves, les bosses de patates fregides ja són una realitat i es poden adquirir a través de la botiga online de l’entitat i, en aquesta primera fase, a totes les instal·lacions Bon Preu i Esclat de la comarca, a més d’una desena d’establiments d’Osona. Per Casany és «una iniciativa que ens ha de permetre que el nostre projecte social gaudeixi de més impacte i visibilitat».

El projecte, actualment, dona feina a cinc persones, tres d’elles amb discapacitat intel·lectual. Totes elles s’ocupen de controlar el procés de pelar i tallar les patates, una persona experta en fregir vetlla per la qualitat d’aquest procés i dues persones fan el control de qualitat que ha d’assegurar un producte de qualitat i autèntic. La singularitat d’aquesta iniciativa, a banda, de les oportunitats laborals que dona, és la utilització, de forma exclusiva, d’oli d’oliva arbequina d’origen català fet que li dona un gust molt propi i singular.

L’elaboració del producte comença amb la neteja i el pelatge de les patates i la revisió que en fa l’Olga Grebul: «m’ocupo de treure les parts negres i les arrels de les patates. M’agrada molt aquesta feina, ja que quan m’ho van proposar vaig pensar que era tot un repte per mi». Un cop feta aquesta revisió, passen per la màquina de tallar i s’aboquen en una paella de grans dimensions, plena d’oli d’oliva arbequina on es couen al punt just. Després passen per la centrifugadora que treu l’excedent de l’oli i a continuació, es fa el control de qualitat per retirar aquelles patates que presenten algun defecte o massa cocció. Finalment, ve una de les parts més importants del procés que és salar les patates perquè tinguin el punt adequat en funció del seu pes i densitat. L’últim pas és envasar les patates a les caixes i etiquetar-les.

Es tracta de tot un procés que pot arribar a produir 2.700 quilos de patates a la setmana que es comercialitzaran amb dues bosses de gramatges diferents, la petita de 45 grams i la gran de 170. Tant l’envàs com tot el procés d’elaboració ha buscat minimitzar l’impacte mediambiental a través de la utilització de materials fàcilment reciclables per fer les bosses del producte. Pel director de l’àrea d’empresa social de Sant Tomàs Ricard Gorgals, «l’elaboració del producte segueix un procés artesanal, ja que utilitza una paella i no un túnel i a més, les persones amb discapacitat poden treballar-hi d’acord amb les seves capacitats».

Segons Gorgals el fet que la patata sigui un producte de la terra i que a més, es comparteixi en la majoria d’ocasions que es consumeix «ens va fer decantar per elaborar patates fregides». A més, el director general de l’entitat Ricard Aceves explica que «textos de l’any 1900 recollits per l’historiador Santi Ponce, indicarien que les primeres patates que van arribar a la plana de Vic les van conrear els frares franciscans als horts del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes». Aquesta finca va passar a mans de l’entitat el 1974, després d’una campanya popular de recaptació de fons, i és responsable del seu nom. «En aquella època les anomenaven trumfes i les definien com a desiguals i bigarrades» comenta Aceves. A més, actualment no hi ha cap altra entitat social a Catalunya i a l’estat espanyol que elabori patates fregides. El projecte ha comptat amb la col·laboració de la Fundació La Caixa, Fundació ONCE i el FEADER.

L’obrador de Sant Tomàs elaborava productes de xocolata fets per les persones del Centre Ocupacional. Ara s’hi afegeix la proposta de les patates fregides que augmenta el ventall dels productes alimentaris elaborats per l’entitat que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual d’Osona a través de la creació d’oportunitats adaptades a les capacitats diverses de les persones vinculades a l’entitat.

A banda, d’aquests productes alimentaris Sant Tomàs també dissenya i elabora productes d’artesania sota el nom de Mà a Mà. Es tracta de creacions que fan les persones vinculades al Centre Ocupacional de l’entitat i que també es poden adquirir a través de la botiga online igual que els productes de xocolata i les patates fregides.

VIC/estrip.- Èxit de participació, tant d’assistència com de col·laboradors, a la festa de l’associació Options Catalunya-Nepal que es va fer el passat 9 de juliol a la bassa dels Hermanos de Vic. Durant tota la tarda es van fer concerts, jocs de taula, jocs de fusta i pinta cares que van amenitzar la vetllada i que a més van permetre donar a conèixer l’associació a tothom que s’acostava a la festa. El plat fort va venir a la nit, quan es va fer el sorteig de la gran panera d’Options Catalunya-Nepal, que tenia un total de 16 premis. Un a un es van anar cridant els guanyadors perquè recollissin la seva panera, que consistia en productes del Nepal i també en diferents experiències i regals dels més de 25 col·laboradors que van participar en la panera. Han comptat amb participants voluntaris com Cia de Jocs l’Anònima, Mar Salom amb la música, un taller de pintar cares, el concert de Miquel Tomàs i Marta amb música per a canalla, concert a càrrec de la Maria & Robin, l’Elia Flowers i en acabar es va fer el concert del grup Nascuts en dimarts.

Marta Coromines i Ignasi Arumí, membres d’Options, van explicar els actes de la festa al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic i van detallar on anirien els recursos obtinguts i els projectes en els quals estan treballant. Tots els diners recaptats a través de les butlletes i amb la parada que tenia l’associació, van destinats al nou curs de cuina, anglès, informàtica i competències personals que Options Catalunya-Nepal ha començat aquest mes de juliol al Nepal. El curs el realitzaran 10 noies i nois d’entre 16 i 20 anys, amb risc d’exclusió social, amb l’objectiu de què tinguin una sortida professional al Nepal un cop finalitzat el curs. Un curs que, a part de 3 mesos de classes teòric-pràctiques, també constarà de 3 mesos de pràctiques en un restaurant de Katmandú. Options segueix treballant perquè es pugui complir el seu lema, sempre hi ha una opció, entre els nois i les noies joves del Nepal.

També s’està fent un conveni nou perquè aquests alumnes tinguin també un certificat del govern nepalès. Serà un conveni a cinc bandes, l’Ajuntament de Vic, l’Ajuntament de Nagarjun (Katmandú), la UVic-UCC, l’acadèmia de cuina Manslu i Options. D’aquesta manera s’assegura més qualitat i formació per part dels professors, que l’alumnat estigui molt ben preparat i que puguin obtenir un títol del Nepal, juntament amb un títol europeu que els hi acaba donant més prestigi. En aquest curs hi assisteixen 10 alumnes, són persones en situacions de vulnerabilitat, fan el curs de cuina, una assignatura de desenvolupament personal, anglès, informàtica. Necessiten una tutorització molt estreta perquè tingui èxit i s’està preparant des de la UVic-UCC que dos d’aquests alumnes puguin venir a fer una estada a Vic.

A part dels 3000 euros de la panera, s’ha demanat també subvencions al Consell Comarcal d’Osona i a l’Ajuntament de Vic, i aquest any han participat en el projecte Pròsper de l’Escorial de les escoles Vedruna de Catalunya. La Universitat de Vic, on la Marta i l’Ignasi són professors, també els hi dona hores de temps per dedicació.

. 

VIC/estrip.- Una dotzena de joves alumnes de diferents escoles Vedruna han participat en un projecte de voluntariat que s’ha realitzat, durant una setmana, a Vic i a través del qual han donat suport a tres projectes socials de la ciutat. Cinc dels participants, la Júlia, l’Ares, la Judit, l’Anna i la Xènia, acompanyats de la professora Núria Suárez van explicar al programa ‘De tots colors’, de Ràdio Vic, la seva experiència, fruit de l’educació en valors que tenen a les escoles Vedruna.

Una part dels voluntaris van anar al menjador social el Tupí i van poder viure que no cal anar tan lluny per ajudar algú que ho necessita. Uns altres van anar a la Llar Juvenil, «és una experiència que els ha ajudat a créixer i a obrir els ulls, veure que hi ha gent que necessiten els voluntaris en el seu dia a dia, els ha fet adonar de quan afortunats  són i de les oportunitats que tenen, han vist que hi ha gent al costat de casa que ho està passant molt malament», detallava la Núria Suárez. També al Centre Cívic Sant Anna amb gent de Sant Tomàs, van tractar amb persones amb discapacitat intel·lectual, les quals des del primer moment els van rebre amb molt afecte. A part del voluntariat han fet també relació amb els alumnes que han vingut d’altres escoles, han tingut una relació molt intensa i els marcarà per tota la vida.

El dia que marxaven va estar ple d’abraçades i plors, no volien marxar. En el cas del menjador social del Tupí, no van agafar gaire confiança amb els voluntaris, perquè cada dia hi havia de diferents, però amb la Núria i en Marià van agafar molta estima. Amb la gent de Sant Tomàs han agafat molt afecte, el segon dia ja eren tot abraçades. Han fet amistats molt fortes amb persones que eren molt tímides al principi, però després ho explicaven tot: «Que en una setmana expliquin tot i en acabat s’hagin d’acomiadar, sap greu».

Els ha ajudat molt a reflexionar veure les situacions des de dins, com en el cas de la llar juvenil, perquè són nens i joves que venen de situacions molt dures que han viscut a casa, alguns són nens que fa més de cinc anys que estan allà, «que amb dos anys et treguin de la teva família no ha de ser gens fàcil. Ara, la seva família és la llar, no són germans de sang, però han viscut tantes coses junts que al final és com si ho fossin, hi ha un ambient de germanor, també es barallen, així i tot és normal». El balanç que en fan és molt positiu, tant pel que fa a la ciutat com l’experiència en les entitats, coincideixen a dir que sempre recordaran el que han viscut en cada una de les entitats i que l’any que ve els hi agradaria repetir.

La motivació per accions de solidaritat que puguin tenir des de casa és important, alguns han tingut aquesta activació tot i que la família no s’hi ha dedicat, però sí que els han incentivat. Tots coincideixen que aquestes accions omplen molt i que esperen arrossegar a la família i fer activitats d’aquest tipus. A l’escola a vegades fan accions de suport al rebost solidari i ho donen a l’església o a Càritas, també activitats com la recollida de joguines i de llibres per nens que no en poden comprar. I en el que coincideixen tots és en les darreres campanyes relacionades amb la tragèdia de la guerra d’Ucraïna, han  organitzat recollida de medicaments i han ajudat els nens ucraïnesos i a les seves famílies fent un rebost solidari.

Joves amb valors es formen a Vic

El JoVic és una activitat que les escoles Vedruna oferten a alumnes de tota Espanya que han finalitzat 4t d’ESO o 1r de Batxillerat (16-17 anys). Hi ha una gran oferta d’activitats a altres llocs per altres edats. El JoVic en concret és el primer any que es realitza i ha comptat amb 11 participants catalans (Terrassa, Sabadell, Ripoll, Agramunt, Sant Quirze de Besora, Balaguer, Artés) i un noi de Pamplona. El camp de treball s’ha realitzat del 26 de juny al 2 de juliol. Al matí realitzaven voluntariat al menjador social El Tupí, a  la Llar Juvenil i al Centre Cívic Santa Anna amb Sant Tomàs. A la tarda realitzaven visites culturals per conèixer la ciutat, la figura de Joaquima de Vedruna, tallers d’autoconeixement i creixement personal, i sobretot conviure i compartir experiències amb altres joves de la mateixa edat. Han estat acompanyats per dos professores Mònica Sagués (Vedruna Artés) i Imma Cid (Vedruna Mollerussa).  Tant els joves com les entitats on han col·laborat han expressat estar molt satisfets de l’experiència i amb ganes de repetir el proper any.

Les escoles vedrunes, amb una especial atenció a l’educació en valors, van tenir el seu origen a Vic amb el projecte de la seva fundadora Santa Joaquima de Vedruna, casada amb l’advocat vigatà Teodor de Mas i Solà, la qual un cop viuda va iniciar la fundació d’un nou institut religiós, l’any 1826, dedicat a la cura dels malalts i a l’educació de les noies d’extracció social humil, en uns moments en què la formació integral de la dona era encara molt menystinguda.

VIC/estrip.- El dia vuit de juliol a les vuit del vespre, dins els actes de la Festa Major de Vic, l’Orquestra Inclusiva de la UVic va oferir un concert molt emocionant a la plaça de la Catedral, davant un públic entregat que no va deixar cap cadira buida. Va ser la constatació de l’èxit del projecte que dirigeix en Lluís Solé, coordinador del Màster Universitari en Aplicació de Pràctiques Artístiques Accessibles. L’Orquestra fa 10 anys que apropa la música instrumental a qualsevol persona que ho vulgui sense necessitat de tenir coneixements musicals previs, sigui de dins o de fora la universitat. És un projecte obert a la ciutadania, cooperatiu, multidisciplinari i transgeneracional, que practica els valors de la solidaritat, l’esforç i el compromís. Va començar amb trenta persones i ara ja arriba a la cinquantena. Entre les seves files hi ha estudiants, personal d’administració i serveis, professorat, investigadors, persones jubilades, persones amb diversitat funcional i, fins i tot, infants.

En Lluís Solé va explicar al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic, les particularitats d’aquesta orquestra en què pot participar-hi tothom. Saber música no és un requisit indispensable, l’objectiu és la igualtat d’oportunitats, «tu vols fer música, doncs vine que ens ho mirem», diu en Lluís. El que sigui capaç de fer el músic, serà problema del director per saber quins papers musicals pot oferir i que siguin assumibles. Intenten sonar bé, però l’excel·lència sonora no és un propòsit fonamental.

Les persones integrants de l’orquestra hi han arribat a través d’assistir als concerts o del reportatge que es va emetre a TV3 i alguns, també, pel boca a boca, «gent que no sap res de música i que mai hauria pensat sortir a l’escenari a tocar, només el fet de viure en aquest context ja crea sentiment de molta gratitud. Hi ha integrants que són professionals de la música i que valoren molt les dificultats que això implica i sobretot aquesta idea de poder ajudar als altres, aportant comunitat». El requisit és tenir-ne ganes i un cert compromís. Assagen els dimecres al migdia durant una hora i mitja, però aquesta temporada l’únic dia que han coincidit tots junts ha estat el concert de Festa Major.

Hi ha experiències de música participativa amb discapacitats i en alguns projectes en concret, però «la diferència amb l’orquestra inclusiva està en el fet que està oberta a tothom, ha vingut canalla, gent jubilada… Al nostre país hi ha poquets projectes com aquest i és una llàstima, seria bo per a tots, per a la música, per a la societat». Ara tenen molta demanda i s’estan plantejant restringir l’accés. Aquest és un tema que no hi havien pensat fins ara, crear uns estatuts i unes idees a seguir. De cara l’any que ve l’objectiu és ordenar tots aquests aspectes de funcionament intern. Els participants no han de pagar res, és gratuït. La Mercè Carrera, doctora i companya de feina a la UVic, «fa una tasca invisible, però alhora molt important, està ajudant constantment per atendre les necessitats de les persones que es perden i que necessiten una mica de reforç».

L’inici de l’orquestra va lligat amb la Tesi Doctoral del Lluís, va encetar una línia de recerca d’accessibilitat cap a la música i les arts i això va portar a crear el Màster en Aplicació de Pràctiques Artístiques Accessibles que es fa a la UVic. Va semblar que el que volien fer al voltant de la música, no era factible i s’ha anat convertint en aquesta idea de formar persones que siguin capaces de realitzar amb qualsevol art el que s’està fent a l’orquestra, generar entorns on tothom pugui participar. «Sovint amb les arts som espectadors, és interessant oferir a la societat aquesta opció més participativa».

L’orquestra inclusiva porta experiències en qualsevol entorn, tant sigui sanitari, educatiu, empresarial… donant sortida a persones que siguin capaces de facilitar experiències artístiques. «Tradicionalment, hi ha hagut una vinculació entre l’art i l’excel·lència, això no vol dir que no sigui vàlid, però aquest procés sovint ha generat exclusió. És molt important que hi hagi art d’alta qualitat, perquè quan vas a sentir un concert de Bach es vol sentir maco i bé, però no ha de treure l’opció del fet que qui vulgui, pugui viure, treballant amb rigor i participant d’aquesta idea, el fet que tothom té dret a tocar i no tenir aquesta pressió de l’excel·lència».

VIC/estrip.- L’edifici on està situada la residència d’avis de les Germanetes dels Pobres a Vic tenia més de cent anys i necessitava una reforma a fons. Amb les obres de remodelació, inaugurades fa tres anys, l’abril del 2019, es va afegir una ala nova i s’està estructurant tota la part antiga de la casa. «Ha quedat molt maco i la nostra gent gran s’ho mereix, que sigui un edifici per a gent amb escassos recursos no vol dir que hagin d’estar malament, tot al contrari, si no han tingut res en la seva vida, és important que al final ho puguin tenir, amb un espai digne adaptat i amb totes les comoditats», van explicar sor Teresa i Arantxa Garcia, superiora i treballadora social de l’entitat, al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic a Vic. Les instal·lacions, ocupades actualment per una cinquantena d’usuaris, es van ampliar uns 3.000 metres quadrats, i la superfície total construïda és de més de 13.000 metres quadrats, 15.000 si es compta la zona enjardinada, amb una seixantena d’habitacions, un menjador de 64 places, una sala polivalent per a 132 persones i una capella per a 80 fidels.

La Congregació viu de les donacions de benefactors, en els seus estatuts no contemplen acceptar subvencions ni ajudes dels organismes oficials. Això els fa conservar la seva autonomia i són lliures per decidir que la gent que acullen són els més pobres. Per executar la reforma, que va costar prop dels vuit milions d’euros, hi han contribuït els vigatans i, en major part, la mateixa Congregació. Són presents a 32 països del món i si una casa ha de fer reformes, la que té més diners ajuda l’altra. A Catalunya hi ha cinc cases. Les Germanetes van néixer a la Bretanya francesa, l’hivern del 1839 les va fundar Jeanne Jugan (canonitzada l’any 2009), vivia una vida de pietat i religiosa, sempre volia ajudar els més necessitats, «va veure que la gent gran patia un abandó total. Aquell hivern va acollir una senyora gran, se la va emportar a casa i li va donar el seu llit». D’allí va sorgir una petita organització religiosa, què se sostenia a partir de demanar almoina.

Les 50 places estan distribuïdes en dos tipus d’ocupació, poden ser persones assistides o persones autònomes. S’ha de fer una valoració global per poder passar a la llista d’espera, aquesta es determina en funció de la necessitat que tingui cada persona, els criteris bàsics per accedir són persones majors de 70 anys i amb recursos escassos. La llista no és gaire llarga comparada a les places públiques. És una residència privada sense ànim de lucre i «quan es genera una plaça, sempre entrarà primer el més pobre. La gent que ingressa són del territori, algunes persones truquen per poder entrar, però com que traspassen el llindar econòmic, no poden. Es procura que sigui una gran família». A la residència hi ha una quarantena de persones treballant, hi ha vuit germanetes, algunes d’edat avançada. La despesa més gran és el pagament del personal, «és un treball digne i molt vocacional, estimen molt la gent gran». El resident aporta un 80% de la seva pensió, i la resta és per a les seves despeses, «amb les pensions que reben, no es cobreixen la despesa de personal, però cobren cada mes!».

El voluntariat s’ha refredat molt a causa de la pandèmia, «s’està reprenent amb un grupet que venien al principi, encara no es pot obrir de bat a bat, així i tot, de mica en mica es va anant cap a la normalitat. Es procura que els usuaris estiguin actius i que gaudeixin de la vida, es fan diferents activitats com visites a museus. Es fa una mica d’escolta i clivatge dels seus interessos i fa poc vam anar a Montserrat. Escoltar-los i acompanyar-los és molt important i ells tenen molt a dir i aportar». Durant la pandèmia van patir algun brot de Covid-19, però va estar tot controlat i no va comportar cap defunció. «Les cases on han patit més ha estat a les grans ciutats».

A la casa hi ha una sala d’actes «fantàstica» amb escenari oberta a qui vulgui regalar una estona de felicitat als usuaris «es convida a grups o gent de fora de la casa per fer actuacions, les quals sempre són molt benvingudes i celebrades». Viuen històries molt emotives d’aquestes persones amb molt pocs recursos, entren a la casa i tindran un benestar enyorat fins al final de la seva vida. Tenen Facebook, Instagram, YouTube per qui vulgui conèixer les seves activitats, també és una manera d’apropar-se a ells i saber el que fan.

Molts dels benefactors de les Germanetes «són gent de tota la vida que s’han fet grans, per tant, necessitem altres benefactors…». Reben ajudes de molts llocs, hi ha també un número de Bizum per qui vulgui fer aportacions. Com a cristianes i catòliques confien en la providència de Déu, «aquesta confiança ha de ser incondicional, Déu toca el cor de les persones perquè ajudin, és per això que no s’accepten subvencions de les administracions. Sortir d’aquests principis seria com una manca de fe. Entre tots hem de fer un esforç i poder ajudar a la gent gran a partir de la caritat cristiana, qui dona per als altres, sigui creient o no, troba una felicitat que no es paga. Aquesta satisfacció de poder ajudar, enriqueix molt».

BARCELONA/estrip.- El passat 16 de juny, Osona Contra el Càncer va ser present a l’acte inaugural del SJD Pediatric Cancer Center-Barcelona. Des de l’entitat recorden que ‘Gràcies a l’èxit de la campanya “Junts Contra el Càncer Infantil”, en què l’any 2017 s’hi va abocar la comarca sencera, mostrant la seva gran generositat, la nostra entitat va fer una aportació de 50.000 euros, per poder fer realitat l’inici de les obres. Fruit del nostre esforç i el de tantes altres entitats, empreses i particulars d’arreu, l’any 2018 es va posar la primera pedra d’aquest macroprojecte, que ha tingut un cost aproximat d’uns 40 milions d’euros. La nostra associació va ser-hi present aleshores i també ha pogut ser testimoni privilegiat del tret de sortida de la seva posada en funcionament’.

Cal tenir present que Sant Joan de Déu és un dels principals centres de referència per a nens i joves d’Osona que emmalalteixen de càncer i que, per aquest motiu, Osona Contra el Càncer no es va implicar plenament en obtenir recursos i poder aportar el seu granaet de sorra en la creació de les noves instal·lacions i en la millora del seu servei assistencial.

L’agraïment a la contribució d’Osona Contra el Càncer es veu reflectit en el panell de l’entrada principal del nou centre, al costat dels altres patrocinadors, i en una de les habitacions destinades als nens i nenes ingressats o hospitalitzats en planta, la número 212, que porta el nom d’Osona Contra el Càncer.

OCC participa en els premis de recerca de Batxillerat

VIC.- El 20 de juny, a l’Aula Magna, es van lliurar Premis UVic als Millors Treballs de Recerca d’Estudiants de Batxillerat. En aquesta 25a edició s’havien rebut 150 treballs, provinents de 134 centres de 34 comarques diferents. El premi específic Osona Contra el Càncer, per a temàtica sobre el càncer, dotat amb 5.000 euros, va premiar 10 dels 27 treballs presentats. Tot i que la totalitat dels treballs entregats eren excel·lents, es van premiar els 10 que van obtenir una puntuació per damunt del 9 sobre 10. L’encarregat de lliurar els premis va ser, com en edicions anteriors, el vicepresident de l’associació, el doctor Eduard Batiste-Alentorn.

L’Escola Casals Gràcia de Manlleu actua per a Osona Contra el Càncer

MANLLEU.- Dijous 7 de juliol va tenir lloc al Teatre Municipal de Manlleu una Jornada solidària contra el càncer. Va estar organitzada per la Junta de Manlleu d’Osona Contra el Càncer, amb la seva presidenta, Conxita Vilalta, al capdavant, i amb la presència activa de la nova presidenta comarcal, Cristina Herrera. Els alumnes de quart d’ESO de l’Escola Casals Gràcia de Manlleu varen representar brillantment l’obra de teatre de  la popular novel·la de Mercè Rodoreda “La plaça del Diamant”. La posada en escena va ser un treball original del mateix centre educatiu, i van decidir repetir l’obra, què havien representat a final de curs, de forma solidària en comptes de marxar de vacances. L’organització ha fet públic el seu agraïment a l’alumnat i al professorat implicat de l’Escola Casals Gràcia i a tothom qui, amb la seva col·laboració, va contribuir a l’èxit absolut de la trobada.

 

CALLDETENES/estrip.- La Generalitat destinarà 3,1 milions d’euros procedents dels fons europeus Next Generation per rehabilitar la residència del Centre Riudeperes de Sant Tomàs. L’anunci el va fer la consellera de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Violant Cervera, durant la visita que va fer, el passat 7 de juliol, a les instal·lacions.

El servei d’acolliment residencial i diürn per persones amb discapacitat intel·lectual que requereixen suport generalitzat es va inaugurar fa 24 anys i l’objectiu de les obres que s’hi duran a terme és adaptar el centre al nou model d’atenció centrat a la persona. La remodelació permetrà crear unitats de convivència més petites, amb dormitoris individuals i dobles i assegurar, tal com explica la directora del servei Bet Puigdesens, «una major intimitat i convivència, ja que les habitacions de tres persones i els banys compartits no ho faciliten». Per Puigdesens és una gran notícia perquè permetrà assegurar el benestar i la millora de la qualitat de vida de les persones ateses.

Les obres es licitaran aquest mateix any 2022 i està previst que acabin abans del primer semestre del 2025. Durant el temps que durin les obres, el Departament ha assegurat que es vetllarà perquè tinguin la mínima afectació possible per a les persones ateses al centre i per això es preveu que es puguin fer les obres per fases. En aquest sentit, la consellera Cervera va assegurar que «des del departament de Drets Socials i des del Govern, creiem fermament en aquest model, que promovem, i que ajuda a les persones a obtenir el màxim grau d’autonomia i a exercitar al màxim les seves capacitats». La titular de Drets Socials va afegir que «el nou model reposa sobre cinc pilars: l’autonomia personal, la individualitat, la independència, la inclusió social i la participació». El president de Sant Tomàs, Joan Casany, va assegurar que aquestes obres són essencials per assegurar la qualitat de vida de les persones ateses i permet cobrir una part de les necessitats residencials de la comarca: «Esperem que sigui el primer pas que ens permeti donar resposta a totes les necessitats actuals».

La visita de la consellera a la Fundació Sant Tomàs va començar a les instal·lacions del Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç (CDIAP) Trias Tras on va mantenir una reunió de treball, a continuació es va traslladar a Calldetenes on va visitar les instal·lacions acabades de la llar per a 12 persones, i la residència Riudeperes on va conèixer algunes de les persones que hi viuen i l’estat de les instal·lacions.

Durant la visita a les instal·lacions de Calldetenes també hi van assistir la delegada territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, Rosa Vestit, el president del Consell Comarcal, Joan Carles Rodríguez, l’alcalde de Calldetenes i membre de la Junta de Sant Tomàs, Marc Verdaguer, i la regidora del mateix consistori Pilar Puigdesens. Tots van celebrar la importància d’aquest anunci, especialment per les persones ateses. El centre Riudeperes és un equipament que compta amb 88 professionals i atén 68 persones, 56 en el servei d’acolliment residencial i 12 al servei d’acolliment diürn. Les persones ateses requereixen un suport generalitzat i poden presentar problemes de salut afegits, siguin físics o mentals.

MANLLEU/estrip.- Un grup de persones voluntàries gestionen els gairebé 300 metres d’horta destinada al cultiu de producte fresc pel banc d’aliments de Manlleu. Des de l’any 2016 l’Ajuntament disposa d’una parcel·la de 285 metres quadrats, ubicada als horts de Can Sanglas, destinada al cultiu de producte fresc pel banc d’aliments El Sarró. Actualment, el terreny és conreat per persones voluntàries, coordinades per en Pere Crosas, ànima del projecte. Els voluntaris estan vinculats a Creu Roja Osona i tenen suport per part de la tècnica de Medi Ambient i la tècnica de dinamització comunitària de l’Ajuntament de Manlleu.

L’hort es treballa tot l’any amb cultius de temporada que es conreen de manera ecològica. Els voluntaris s’encarreguen de tot el cicle del cultiu: Des del treball de la terra, la planificació i plantació de cultius, regar i collir els productes que acabaran a les cistelles del Sarró.

En Mohamed, un dels voluntaris del projecte, destaca que «sempre m’ha agradat el treball de la terra. Hi vinc cada dia. Em sento molt satisfet de poder ajudar a qui més ho necessita, em sento útil». Un altre voluntari, en Jamal, afegeix que «aquí sempre hi ha feina, estem actius».

Els productes frescos i de temporada són bàsics per una alimentació saludable i tenen molt bona acollida per les persones ateses al banc d’aliments. Des de l’Ajuntament de Manlleu fan un agraïment públic a totes les persones que fan realitat aquest projecte.