VIC/estrip.- Els dies 10 i 11 de novembre es van celebrar les Terceres Jornades del Voluntariat d’Osona, a la sala Mercè Torrents de la Universitat de Vic. Es van presentar els projectes de present i de futur de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV) i es va poder escoltar la veu de diferents experts entorn la soledat no desitjada. La jornada de divendres va començar amb l’acte d’inauguració en el qual van participar Marina Geli, directora general de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC; Núria Homs, regidora de Benestar i Família de l’Ajuntament de Vic; Txevi Rovira, alcalde de Santa Eulàlia de Riuprimer i conseller de Cooperació del Consell Comarcal d’Osona; Xavier Godàs, director general d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, i Joan Turró, president de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona.

                 

Els parlaments van començar amb un record per en Carles ‘Tati’ Furriols, un dels fundadors de la COV. Un repàs per la curta història de la Coordinadora, la Covid, Osonencs de l’any 2020 i l’organització de diferents trobades entorn el voluntariat, sempre posant en relleu unes xifres impactants: més de cent mil usuaris són atesos per entitats que conformen la Coordinadora, amb un gruix de més de dos mil professionals i una xifra aproximada de voluntaris.

En el Segon Congrés, l’any 2021, es va presentar el Pla Pilot de les Escoles per la Justícia Social-COV, que s’ha acabat reconvertint en Escola Solidària i que ja no és Pla Pilot, sinó un projecte molt incipient, però que ja és una realitat. «És l’acció més important i decisiva que podem fer des de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona. Amb l’Escola Solidària portem les entitats als centres d’ensenyament i els acompanyem en projectes solidaris», argumentava Joan Turró. Es vol acompanyar el voluntariat a les escoles, perquè a través dels nens i nenes es pot arribar a famílies i entorn més proper i forçar un canvi de mirada social, que el voluntariat deixi de ser una anècdota per convertir-se en un hàbit, en una manera de ser i actuar, en una reivindicació del poder de l’altruisme. «Un projecte que també ens obliga a fer un canvi de mirada com a entitats».

Des de fa uns mesos, s’ha posat en marxa el Punt de Voluntariat Vic-Osona, amb la col·laboració i la participació de l’Ajuntament de Vic. Ja s’han pogut fer més d’una cinquantena d’actuacions satisfactòries. La COV necessita una seu i un espai físic permanents «i potser un dia serà realitat un Casal d’Entitats on puguem compartir espais i serveis, però aquesta és una reivindicació a mitjà termini que avui no toca». La comunicació i divulgació de les activitats de les 56 entitats, com la darrera incorporació de l’ONG ‘Helping Hands’ amb membres d’origen ghanès, que avui conformen la COV és una realitat a través de la web, osonavoluntariat.cat i de les xarxes socials.

Tots els intervinents en la inauguració van coincidir en les bondats del voluntariat, la necessitat de donar suport a la societat civil en benefici de la qualitat democràtica, de potenciar la interculturalitat, de facilitar espais de trobada i d’educar en valors com es pot fer des de la COV, perquè el voluntariat ajuda a donar sentit a la vida. Hi ha crisi de voluntariat, perquè s’ha potenciat l’individualisme i s’està obviant el bé comú.

Premi Carles ‘Tati’ Furriols, a l’estudi del voluntariat

Durant la jornada de dissabte es va celebrar l’Assemblea General de la COV, es van aprovar càrrecs, comptes, modificació d’estatuts, gestió de la Junta Directiva i els plans de futur, entre ells una nova seu. Es va proposar que en record del bon amic Carles ‘Tati’ Furriols, un dels signants de l’acta de constitució de la Coordinadora i un dels fundadors de l’entitat, i del seu esperit, bonhomia i entrega als més necessitats, sense fronteres físiques i espirituals, que el premi biennal ‘COV demà d’innovació i recerca’, que s’havia de convocar per primera vegada, passi a denominar-se ‘Premi Carles ‘Tati’ Furriols, a l’estudi del voluntariat’. Es va aprovar per unanimitat en mig de forts aplaudiments.

Premi ex aequo per a IES Jaume Callís de Vic i Escola Sant Marc de Calldetenes

Divendres es va celebrar la segona edició dels Premis ‘COV Demà escolar’, en aquesta convocatòria es van presentar tres treballs de diferents centres educatius, Escorial-Vedrunes de Vic, IES Jaume Callís de Vic i CEIP Sant Marc de Calldetenes. El jurat va resoldre atorgar el Premi COV Demà escolar ex aequo, a l’IES Jaume Callís i al CEIP Sant Marc.

L’IES Jaume Callís de Vic, amb un treball del Crèdit de Síntesi de 3r d’ESO sobre el Servei Comunitari, amb una visió del voluntariat que es concreta en múltiples serveis en entitats de la comarca d’Osona i en actuacions fetes al mateix institut. El jurat va valorar la gran diversitat d’àmbits d’actuació i els va atorgar el premi ex aequo.

L’altre guanyador va ser el CEIP Sant Marc de Calldetenes, amb una presentació de la Comissió Social, formada per 9 alumnes de 4t, 5è i 6è de primària, que pensen i porten a terme iniciatives per a contribuir a la participació de tot l’alumnat a les activitats escolars i socials. El jurat va valorar el treball en grup creatiu i vivencial i va decidir que compartissin el premi amb l’IES Jaume Callís.

L’experiència presentada per l’escola Vedruna Escorial de Vic sobre “La biblioteca, un espai inclusiu” tot i ser un treball excel·lent, es va desestimar per incompliment d’un punt de les bases, referent a l’edat. El premi tenia una dotació de 500 euros en metàl·lic que els guanyadors van decidir entre quines entitats socials es repartirien. L’escola sant Marc el destinarà a la Fundació Joan Petit, de càncer infantil. L’IES Jaume Callís a la Fundació Núria Toneu-Daniel Sha, Agermanament Sense Fronteres i la Fundació Trueta.

Conferència i taula rodona entorn la soledat no volguda

Laura Coll Planas, doctora en Salut Pública, professora del departament de Ciències Socials i Salut Comunitària de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic-UCC i membre de la European Academy for Medicine of Ageing,  va pronunciar la conferència inaugural de les Jornades: ‘La soledat, una vivència compartida’.

La doctora Coll va fer una àmplia i celebrada dissertació sobre la soledat i diferents situacions, però deixant de relleu que és una situació per la qual passen totes les persones al llarg de la vida amb més o menys intensitat. Per tant, tot i que l’edat pot ser una variant, és una experiència que es viu allarg de la vida. La soledat és font de malestar, tot i que hi ha una soledat positiva i és un indicador de manca de relacions socials. Està afectada per tota mena de factors, culturals, biològics, relacionats amb l’edat o la pobresa. Hi ha soledat desitjada, no volguda o no elegida i està envoltada d’estigmes. Laura Coll va donar una dada impactant quan va explicar la relació amb la pobresa, el 70 % dels usuaris de Creu Roja expliquen que se senten sols.

També va sortir el tema dels robots socials i el seu ús, en aquest aspecte no era massa optimista tot i recordar la compra d’un miler d’aquests artefactes que ha fet la Generalitat. ‘Estem junts, sols’, llibre i missatge de què suposen les xarxes socials.

S’ha d’ensenyar a estar sols. I va acabar donant cinc recomanacions per evitar la soledat: Tingues un bon amic de confiança; tingues un lloc on sents que pertanys; tingues un entorn de persones que et coneixen; fes servir les habilitats que tens i que puguis també fer sol i que donin sentit a la teva vida; tingues coneixement de tu mateix, sàpigues com estar bé sol amb tu mateix.

                         

Taula rodona intensa

Posteriorment, es va celebrar una taula rodona, conduïda pel periodista Xevi Sunyol del Canal Taronja, amb la voluntat de parlar de la soledat des de diferents àmbits i perspectives. Van participar-hi: Josep M. Reniu (Vigatà i Politòleg. Actualment, fa de senador designat pel Parlament de Catalunya per ERC, i n’és portaveu adjunt), Roger Fe (Educador social per la Universitat de Barcelona. Treballa en el món del sensellarisme des de l’any 2005), Joan Guanyabens (Metge i Màster per ESADE en Gestió Hospitalària. Director de la Fundació TIC Salut Social) i Montse Solé (Màster en Direcció d’Institucions Sanitàries per la UAB. Infermera, centrada a cuidar als que cuiden les persones grans. Directora d’Atenció Intermèdia i Dependència del Consorci Hospitalari de Vic).

Al llarg del debat es va aprofundir en la soledat del cuidador, des de la mirada d’infermera i de persona que ha cuidat i l’han cuidat, com està canviant la societat a l’hora de prestar les cures i quin valor s’hi dona. La realitat del sensellarisme, que no s’ha de confondre amb el sensesostre, va molt més enllà i afecta a diferents col·lectius. La visió de la tecnologia i quines claus es poden aportar per a la gent gran i per combatre la soledat, com treure profit de la tecnologia. Quin és el repte per les administracions públiques, com han d’afrontar la soledat.

Tant la conferència com la taula rodona i la resta d’activitats de les Jornades es poden recuperar, en format vídeo, a través del web de la Coordinadora: osonavoluntariat.cat.

Les experiències de l’Escola Solidària

Dissabte, dins les intervencions de les 3es Jornades del Voluntariat d’Osona, es van presentar les dotze escoles de la comarca que estan implicades en el projecte Escola Solidària, d’aquestes, sis centres van poder mostrar les accions que van portar a terme el curs passat i una part del que tenen programat per aquest curs 23-24: Escola Mara de Déu del Sol del Pont de Roda de Ter, Escola Voltregà de Sant Hipòlit de Voltregà, Escola L’Escorial-Vedrunes de Vic, Escola L’Agullola de Rupit, Institut Escola Mossèn Cinto de Folgueroles, Escola Sant Genís i Santa Agnès de Taradell. Els altres centres escolars participants són: Escola Jacint Verdaguer de Santa Eugènia de Berga, Escola Sant Marc de Calldetenes, escola Sesmón d’Oló de Santa Maria d’Oló, Institut Escola El Cabrerès de L’Esquirol, Escola Ildefons Cerdà de Centelles, Institut del Voltreganès de les Masies de Voltregà.

El que va començar com a Pla Pilot, ja s’ha consolidat com a Escola Solidària. Va néixer en el si del segon congrés de Voluntariat d’Osona on es va debatre sobre la importància de potenciar el voluntariat i la consciència social en els infants i joves. Per a fer-ho possible es va valorar portar-ho a terme des de les escoles.

Oferir les entitats com a un banc de recursos per treballar en projectes que ja es despleguen a l’escola i altres de nous. Es planteja com un treball transversal en el qual es busca la implicació dels docents alumnes i famílies fomentant així el voluntariat familiar. Aquest treball en equip entre la seixantena d’entitats de la Coordinadora i l’escola, respecta la singularitat de cada centre, ja que depenent de la localitat i el tipus de centre, tenen unes necessitats o altres, per tant, les actuacions amb les entitats també són diferents.

Aquest curs s’han presentat dues novetats, una és que s’ha començat a treballar amb els instituts de secundària, donant possibles respostes a l’acció educativa que planteja el departament d’educació en les 10 hores de servei comunitari que han de fer els alumnes d’ESO. L’altra novetat és que la ràdio entrarà als centres i entrevistarà als docents i alumnes que estiguin treballant en aquests projectes, s’emetrà a través de Ràdio Vic, vol dir que tindran un abast comunicatiu que arribarà a tota la comarca, també es publicarà a la revista Estrip que es reparteix a tots els centres implicats, amb l’objectiu de què sigui una guia perquè els alumnes coneguin les diferents accions que porten a terme les associacions i així decidir en quines volen enfocar el seu treball, i l’altre, és publicar i donar valor a les seves accions.

Seguidament, es va presentar l’equip de treball el qual està format per: Lídia Navarro, mestra; Rosa Papell, mestra; Alba Navarro, educadora social i estudiant d’educació infantil; Anna Creus, educadora social i mestra; Montse Porta, mestra; i Joan Turró, com a representant de la junta directiva de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona.

 

 

OSONA/estrip.- La Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV) organitza les 3es Jornades del Voluntariat d’Osona, els dies 10 i 11 de novembre a la sala Mercè Torrents de la Universitat de Vic, que tindran com a tema central la ‘Soledat no desitjada. La pandèmia del segle XXI’. En aquesta gran trobada de les entitats de la comarca sense ànim de lucre, també s’entregarà el Premi ‘COV demà escolar’, en la seva segona edició, i dels grans projectes de la Coordinadora, l’Escola Solidària i el Punt de Voluntariat Vic-Osona. La jornada del dissabte començarà amb l’Assemblea anual de la COV, en la qual la seixantena d’entitats que la conformen marcaran l’estratègia de futur amb canvis a la Junta Directiva i als Estatuts.

La jornada de divendres, un cop finalitzat l’acte protocol·lari d’inauguració, hi haurà una conferència de la Doctora Laura Coll Planas, professora del departament de Ciències Socials i Salut Comunitària de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la UVic-UCC i Membre de la European Academy for Medicine of Ageing, entorn de la soledat no desitjada i la problemàtica que avui ja s’entén transversal, ja que afecta des de menors fins a gent gran.

Tot seguit  hi haurà una taula rodona amb experiències i propostes sobre la soledat a partir de diferents temàtiques i experteses: Josep M. Reniu (polítiques públiques), Roger Fe (sensellarisme i soledat), Joan Ganyabens (tecnologia i soledat) i Montse Solé Casals (la soledat del cuidador). La jornada de divendres es clourà amb el lliurament del premi ‘COV demà escolar’, en la seva segona edició i agafant el relleu a l’escola pública d’educació infantil i primària El Cabrerès de l’Esquirol.

La jornada de dissabte serà molt intensa i centrada en el que és la Coordinadora del Voluntariat d’Osona. A primera hora se celebrarà l’Assemblea anual de la COV, en la qual es proposaran modificacions en els Estatuts i la Junta Directiva, es presentaran els comptes, es detallaran les accions dites a terme per la COV i es marcaran les línies estratègiques de l’entitat.

Posteriorment, l’Escola Solidària agafarà el protagonisme de les Jornades i es detallarà tot el procés, el pas de Pla Pilot a consolidació del projecte i les actuacions dutes a terme. En aquest sentit, algunes de les escoles que participen en el projecte explicaran les seves experiències i implicació en un treball que va més enllà dels centres escolars i que pretén integrar el voluntariat en la vida quotidiana dels ciutadans del nostre entorn.

Explicar la situació i projecció del Punt de Voluntariat Vic-Osona serà el darrer apartat de les jornades.Com s’està convertint en pal de paller per a les persones que volen fer voluntariat a Osona, quines accions cal fer per seguir-ho potenciant i marcar estratègies perquè les mateixes entitats que conformen la Coordinadora facin arribar propostes clares de participació.

OSONA/estrip.- El Servei d’Acolliments Familiars de Creu Roja està en funcionament des del 1993 i amb motiu de la celebració dels 30 anys va organitzar un acte, el 8 de febrer a Barcelona, durant el qual famílies acollidores i joves exacollits van donar a conèixer el seu testimoni. També es va inaugurar una exposició fotogràfica sobre acolliments familiars realitzada pel fotògraf Josep Xoy i Soler, la qual durant aquest mes d’octubre ha estat instal·lada a la biblioteca Pilarín Bayés de Vic, on el 9 d’octubre es va celebrar una sessió informativa dins la campanya que s’està portant a terme de captació de famílies acollidores.

L’acolliment familiar és una mesura de protecció temporal que garanteix als nens i nenes el dret a créixer en família, els ofereix estimació i comprensió i permet cobrir les necessitats fonamentals que tot infant té mentre no pugui tornar amb la seva família d’origen. És una mesura temporal per oferir als infants el millor entorn possible per créixer fins que la seva família resolgui els problemes que li impedeixen ocupar-se’n. La majoria d’aquests infants resideixen en centres d’acollida o en centres residencials d’acció educativa (CRAE), depenents de l’Administració. Alguns fa temps que hi viuen. Tot i que en el centre reben l’atenció, l’afecte i l’educació de manera integral, necessiten una família que els ofereixi l’embolcall afectiu i educatiu que els permeti créixer en les millors condicions.

Durant els darrers 30 anys, la Creu Roja ha gestionat, a la província de Barcelona, l’acolliment de més de 320 infants en situació de desemparament a través de més de 200 famílies acollidores. En el cas d’Osona, hi ha una dotzena llarga de famílies que hi participen. A Catalunya hi ha més de 700 famílies acollidores i més de 900 infants i adolescents que viuen en famílies d’acollida. A més, unes 2.000 criatures viuen amb familiars que no són els seus pares i uns altres 3.000 viuen en centres, esperant una llar temporal o una adopció.

Ampliar el banc de famíliesActualment, una de les prioritats del servei és ampliar el banc de famílies disposades acollir aquests menors. Amb aquest objectiu, la Creu Roja ha posat en marxa a tot Catalunya accions de foment de l’acolliment i disposa, també, d’una xarxa territorial, local i comarcal, que contribueix a aquesta difusió. A més, compta amb una nova pàgina web (www.acollimentfamiliar.org) a través de la qual ofereix informació sobre com acollir, recursos i on es poden consultar les dates de les diferents activitats programades.

La Creu Roja gestiona des del 1993 el servei d’Acolliments Familiars a les comarques de Barcelona, en col·laboració amb la Generalitat i amb l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA), que és qui en té les competències. Aquest Servei es dirigeix a promoure la incorporació d’un infant o adolescent en situació de desemparament en el si d’una família acollidora a fi d’assolir el seu desenvolupament integral.  El 2019, amb el suport del Departament de Drets Socials de la Generalitat, es va crear el projecte Foment dels Acolliments Familiars, que busca la difusió i la promoció de l’acolliment familiar i l’enfortiment de la borsa de famílies acollidores.

A Catalunya existeixen diferents tipus d’acolliments. Per una banda, l’acolliment d’urgència i diagnòstic, el qual permet que l’infant visqui amb una família un temps determinat mentre un equip tècnic estudia les circumstàncies i valora què fer en aquest cas. És un tipus d’acolliment adreçat a infants de fins a sis anys. També hi ha l’acolliment simple, quan la criatura és acollida per una família amb la finalitat de retornar al seu entorn familiar abans de dos anys; i l’acolliment permanent, que s’ha d’acordar si es preveu que el desemparament serà definitiu, però l’adopció no és possible o recomanable.

A més, existeix l’acolliment en unitat convivencial d’acció educativa (UCAE), adreçat a infants i adolescents tutelats amb necessitats educatives especials, malalties cròniques o trastorns de conducta, i grups de germans que requereixen una atenció més especialitzada. En aquest cas, la família d’acollida ha de disposar d’una titulació específica, formació i experiència per atendre’ls. I per últim, hi ha l’acolliment de caps de setmana i vacances, un tipus d’acolliment adreçat a canalla major de nou anys, que està ingressada en centres residencials i necessiten gaudir d’un ambient familiar.

Les persones interessades a ser família acollidora (de tota mena, també monoparentals) reben una informació inicial i els passos a seguir en cas de voler acollir. Després es realitza una valoració de l’oferiment i es realitzen un mínim de tres entrevistes (dues a Creu Roja i l’altra al domicili) i un curs de formació. Posteriorment, l’equip d’estudi emet a l’Administració un informe psicosocial amb la valoració de l’oferiment, justificant els motius d’estimació o desestimació tècnica. Per a més informació es pot anar a l’oficina de Creu Roja Osona situada al carrer del Molí d’En Saborit, 5, de Vic.

Exposició fotogràfica itinerant de Josep Xoy i Soler

El 9 d’octubre, a les 6 de la tarda, es va celebrar a la biblioteca Pilarín Bayés de Vic una sessió informativa sobre l’Acolliment familiar. L’acte va anar precedit de l’exposició fotogràfica ‘Acolliments familiars’, de Josep Xoy i Soler, arquitecte i fotògraf de Berga, la qual es va instal·lar al vestíbul de la biblioteca del 3 al 13 d’octubre. Precisament, Josep Xoy, qui col·labora com a família acollidora junt amb la seva esposa Tona Soler, ha cedit una fotografia de l’exposició per a la portada d’aquesta edició de la revista Estrip. L’exposició està representada per cinc paraigües translúcids, on cadascun representa una modalitat d’acolliment diferent a través de fotografies i un text explicatiu del simbolisme el qual, segons l’autor, expressen situacions presents en la vida dels infants acollits, la família d’origen i la família acollidora. Amb la finalitat de continuar donant a conèixer l’acolliment, la mostra recorrerà diversos municipis de tot Catalunya.

VIC/estrip.- El divendres 6 d’octubre, Osona Contra el Càncer (OCC) va celebrar la trobada anual comarcal, organitzant dos actes, a la sala Marià Vila d’Abadal de l’edifici del Sucre, la Dra. Raquel Tulleuda (ginecòloga i sexòloga) va pronunciar la conferència “Càncer i Sexologia” i, posteriorment, al Recinte Firal del Sucre es va celebrar el sopar solidari, que enguany ha estat possible gràcies a la col·laboració dels Amics d’OCC 2023: Fussimanya, Planes Bones, La Botiga dels Canelons Crossandra, Xixovic, Fruites Germans Jiménez, Pavic, Riera Pintó, Veri, Panadès Alemany, Fantini, Àralia Flors, Companyia d’Uniformes, Linesha, La Tinta i Llach So i Llum Creu. Cristina Herrera, presidenta d’OCC, va repassar la jornada amb una entrevista al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic, i va destacar l’èxit de la convocatòria amb prop de 300 comensals i un rècord de recaptació que se sabrà en detall en els dies vinents.

La trobada anual d’OCC no va ser senzilla per a la Cristina, just després de la mort de l’Antonieta, la seva mare, però pare i germana van voler-hi ser, com hagués volgut la mare. Osona contra el Càncer segueix imparable en mobilització, activitats i accions de tota mena. Les més de 40 agrupacions locals que agrupen més de 500 voluntaris són un no parar. Aquella mateixa nit es feia la caminada Negranit a Roda i les Masies de Roda, però l’endemà era el torn d’una obra de teatre a Centelles, i feia pocs dies havien participat en la fira del Bolet de Seva i la del Còmic de Folgueroles. Dissabte 21 d’octubre hi ha Concert solidari a Manlleu del CordHomes i el primer dia de novembre la 1a cursa “A tota castanya!” a Gurb.

Amb els diners recaptats al llarg de l’any es financen serveis com el de psicooncologia, però constantment els arriben propostes. Hi ha queixes dels vehicles que traslladen a la gent a radioteràpia, «estan una mica atrotinats. No ho hem proposat encara, però…». Ara han renovat «arribaran aviat» els seients de la sala d’espera de l’àrea d’oncologia, perquè la gent estava incòmoda, es compren tota mena d’aparells «què hauria d’assumir l’Administració pública. Sí, però, si no ho fan, què fem? Que es fotin els pacients? Hem d’empènyer l’Administració, però mentrestant a part de portar hem d’empènyer. És un treball de dia a dia, som aquí per reforçar, per complementar, per collar, perquè els recursos siguin els que toquen. Toquem el crostó quan cal, recollim els comentaris de la gent i les transmetem». Ara el servei de radioteràpia es donarà a Granollers, «és molt important la proximitat. Un gran estalvi temps i d’incomoditats, les entrades a Barcelona són terribles. Amb el vehicle compartit toca sortir molt d’hora per arribar molt tard, per unes sessions que duren…». Un servei molt costós que, per ràtio, és impossible de tenir a Vic.

Hi ha mil maneres de posar-se en contacte amb OCC «tots els matins hi ha voluntàries atenent el telèfon, aviat també dilluns i tot l’entorn de les xarxes socials». Però la Cristina Herrera es mostrava molt emocionada recordant el sopar «fantàstic, molt emotiu, molt participatiu, amb uns voluntaris ovacionats que ho van donar tot, molt participatiu, la gent contenta. Tot, absolutament tot, van ser aportacions gratuïtes». Serà, fins a una nova edició, el sopar comarcal més solidari de tots els temps, quant a resultats econòmics.

Raquel Tulleuda obra la porta a un nou servei d’OCC

Raquel Tulleuda, ginecòloga especialitzada en sexologia, va parlar de càncer i sexualitat. La sala estava plena, hi havia gent de totes les edats i també homes. Una conferenciant amb grans recursos comunicatius i excel·lent divulgadora, va atrapar l’auditori i tothom va quedar encantadíssim. El missatge va ser clar, no s’hi val que diguin «resignat», hi ha efectes físics, perquè hi ha raons físiques i conseqüències físiques dels tractaments que s’haurien de tenir en compte. La Dra. Tulleuda, que va participar de manera desinteressada en la jornada, va obrir la porta a un possible nou servei que podria oferir ben aviat OCC, perquè hi ha interès i necessitats d’uns usuaris que veuen com la medicina fa cas omís de la problemàtica que es genera entorn la sexualitat, la gent demanda respostes professionals i no consells de conformisme a una situació no volguda.

Actualment, OCC ja finança el cent per cent del servei de psicooncologia del Consorci Hospitalari de Vic, a jornada completa. Segons l’Administració, la ràtio d’Osona només preveu una plaça a mitja jornada. Però, cada dia es passa visita a l’àrea d’oncologia de l’Hospital Universitari o a cures pal·liatives de l’Hospital de la Santa Creu i les previsions són que a curt termini caldrà reforçar el servei, perquè es comença a saturar.

VIC/estrip.- El 14 d’abril va morir Núria Callís, en aquells moments la directora de Càritas Diocesana del Bisbat de Vic. El 26 de juliol, el bisbe Romà Casanova va nomenar Ramon Martínez Pujol com a nou director donant continuïtat al treball de Callís, amb qui ja treballava des de feia dos anys com a responsable d’Acció Social. Actualment, també era el director de Càritas Interparroquial de Torelló. Ramon Martínez va parlar pel magazín ‘De tots colors’ de Ràdio Vic, «volem ser un punt de servei per a totes les Càritas, perquè efectivament totes tenen un nivell força alt d’autonomia, tant en la visió dels projectes o programes que vulguin tirar endavant, com en la gestió dels mateixos».

Càritas és l’Església catòlica, vol dir que tota la gent de Càritas ha d’estar dins de l’església «qualsevol persona que tingui els valors que ens fan viure la nostra fe, la fe de l’Església catòlica, pot col·laborar-hi. És cert que com més proper sigui millor i com més participi millor. La fe i l’Església catòlica no s’acaben només amb la missa, que és l’acte principal i que és la manifestació que potser tots veiem. Hi ha tota una colla de valors al darrere que són molt importants i ho hem de dir, perquè no ens en podem oblidar. Hi ha un valor importantíssim, que és l’amor. Que és posar-se al lloc de l’altre, que és saber que necessita l’altre i tu ser capaç de posar-te al seu lloc i aconseguir ajudar-lo amb allò que en aquell moment li convé».

Ramon Martínez té molt clar que «Càritas ha d’arribar allà on no arriba l’administració pública. Quan un Ajuntament empadrona una persona, n’ha de ser conscient i se n’ha de fer responsable, i dels drets i de les necessitats d’aquella persona. O sigui, no pot ser, que jo ja empadrono sense cap problema i després ja els enviaré a Càritas. Els pressupostos municipals han de recollir els recursos necessaris per cobrir aquelles necessitats més bàsiques de les persones que viuen en aquella població. I allà on no arribi l’administració pot arribar Càritas, ho hem d’intentar».

El paper del voluntariat és clau per al nou director, «no podem mirar Càritas només en l’aspecte econòmic, sinó que Càritas l’hem de veure també amb tota la part de voluntariat, amb tot el que pot aportar aquest voluntariat, perquè podríem mirar si hi ha cap servei social d’Ajuntament que tingui temps per fer acompanyaments a persones, que pugui anar a acompanyar una persona un dia dues hores a la tarda, a llegir-li, perquè aquella persona no s’hi veu, o a fer-hi la xerrada, perquè està sola i pateix aquesta solitud no desitjada que tant ens preocupa últimament. Tot això no ho poden fer, en canvi, Càritas ho pot fer, perquè porta aquest voluntariat».

L’any passat tenien 47 persones contractades i 870 persones voluntàries. Hi havia 39 equips de Càritas als 10 arxiprestats. Amb un pressupost al voltant dels tres milions d’euros, «hi ha Càritas que tenen un pressupost de 5.000 euros l’any i una Càritas mitjana, com la de Torelló, té un pressupost de 30.000 euros. Tenim els recursos materials, però també tenim els recursos humans. Amb 870 voluntaris i voluntàries ben organitzats, ja en podem fer de feina». L’any 2022 es va atendre 6.272 persones, es va ajudar a 5.761 famílies, un 44% de famílies tenien fills.

Objectius de continuïtat en aquests dos anys de mandat, «havíem començat un pla de reconversió de tots els serveis per poder millorar l’efectivitat, per millorar l’economia. El pla estratègic que s’acaba l’any que ve. Ja parlarem a primers d’any a veure si hem de marcar algun altre objectiu. Però de moment l’objectiu seria poder enllestir molta part, si no tota, d’aquesta reconversió i llavors volem començar a buscar una terna, perquè tinguem temps de trobar-me un substitut i ja està». Un substitut o una continuïtat, el temps dirà.

MANLLEU/estrip.- La María José Martínez i el Toni Liebana fa 25 anys que viuen a Manlleu, tots dos són molts viatgers i és a partir d’un viatge a Gàmbia que van realitzar fa dos anys, triat a l’atzar, per veure com podien ajudar a altres persones amb necessitats, que comença la seva aventura que van explicar al programa ’De tots colors’ de Ràdio Vic. En aquest primer viatge a Gàmbia, l’agost de fa dos anys, era època de pluges i mosquits, van trobar-se un país amb unes infraestructures molt deficients, «quan plou és tot una bassa d’aigua, els cotxes no poden passar, la gent viuen gairebé en xaboles, vam veure realment el que passava allà. Vam contactar per mòbil amb una persona de l’ONG Orchards of Hope, Huertos de Esperanza, no el coneixíem de res, quan vam arribar ens va rebre un noi que ens va acompanyar a la zona de Basori, a un petit poble de muntanya una mica aïllat». Abans d’emprendre el viatge, ja havien recaptat diners, fent llumenetes i braçalets, per destinar-los on fes falta. Van anar a l’aventura, no tenien programa.

Actualment, estan intentant acabar un hospital a Basori que està mig derruït. La gent els respon molt bé, tenen amics de tota la vida que confien en ells i els ajuden. També col·laboren amb dues escoles de Huertos d’Esperanza, donant menjar als nens. Després de viatjar per tot Gàmbia, van decidir que el seu lloc era Basori, on van veure que hi havia més pobresa i on podien ajudar.

Huertos de Esperanza

Valentín Iturralde és el responsable de l’associació Orchards of Hope, Huertos de Esperanza, ajuda al desenvolupament d’aquesta zona, «tenen dues escoles on els nens hi van simplement per poder menjar, els hi donen cada diu un grapat d’arròs». Amb 80 euros alimenten als 600 alumnes que hi assisteixen al mes. En Valentín viu «en una mena de xaboleta» on dorm i és on van dormir ells. Allà van descobrir que al davant hi havia un hospital en ruïnes de color blau, ho van anar a veure i els hi van dir que era un hospital vell i sense acabar començat per uns holandesos. «Hi havia nens, dones embarassades literalment a terra i dos infermers que els ajudaven com podien. Vam decidir tornar-hi l’any següent per fer-hi alguna cosa, posar quatre llits o quatre matalassos». La població són unes 5.000 persones, la majoria són dones que pareixen en aquest hospital on hi ha una sola llitera de parts. Els infermers estaven molt indignats, l’hospital en condicions més proper està a 20 quilòmetres «una carretera en mal estat que si la persona que han de traslladar té problemes, el més probable és que no arribi». Van decidir fer alguna cosa per millorar-ho, com comprar una màquina per fer ecografies. Actualment, les seves accions són dirigides cap a aquest objectiu, tot i que és molt complicat fer arribar un ecògraf a Gàmbia, «amb avió no s’hi pot anar, s’ha de buscar una altra via. Hem parlat amb diferents organitzacions i un noi d’allà s’ha mogut a través del govern de Gàmbia per poder-ho fer».

Amb l’associació cristiana d’allà i un grup de persones de Sant Antoni de Calonge, han pogut començar a refer l’hospital, el govern ha ajudat posant una infermera, que «es dedicarà a ajudar a les dones que pareixen allà i a la cura de nadons. També s’ha implicat una ONG americana, s’han agrupat i estan treballant junts». Allà hi ha l’alcalde i l’imam, «tots dos s’han de posar d’acord. Si l’alcalde diu blanc i l’imam diu negre, no es posaran mai d’acord. Ha de ser un consens. Són musulmans, però conviuen bé amb els cristians». Han hagut d’aprendre a fer difusió a través de Facebook i Instagram, publicant les imatges que van fer a Basori, tot això ha ajudat, «l’Ajuntament de Palamós ha posat diners per la construcció del sostre de l’hospital».

Cultivant VidaVan conèixer l’ONG Cultivant Vida portada pel Xavi Galindo al final del viatge, «fan camps de cultiu de cebes, aquest és el segon aliment més important, arreglen pous, ensenyen a les dones a cultivar i vendre els seus productes, generen ingressos i els dona un lloc de feina per mantenir la seva família. Gàmbia no funcionaria gaire sense les dones». Cada dos o tres mesos venen les pluges i ho tira tot a terra i han de tornar a començar. No tenen un hàbit de treball, ni de cultivar. Mantenen el contacte amb ells, el problema és que perquè les coses tirin endavant s’hi ha d’anar molt sovint, o tenir-hi un interlocutor, una persona de confiança que ajudi en tots els projectes.

En aquest viatge van conèixer moltes ONG petites que treballen a Gàmbia i estan fent molta feina. «Al llarg del viatge hem tingut molta sort de conèixer gent molt maca. Ja tenim data per tornar-hi, al mes d’agost les escoles tanquen i el clima és molt dolent amb pluges diàries, la gent no surt de casa, quan hi vam anar l’agost passat, no vam poder veure les escoles en marxa perquè estaven tancades». Aquest pròxim octubre preparen un altre viatge, tornen a Basori, però hi ha altres llocs que també ho necessiten com Serekunda, la ciutat més gran de Gàmbia, «vam anar a un abocador que és molt complicat entrar-hi, són deu camps de futbol plens d’escombraries, gràcies al seu amic Albert Ederó hi van poder entrar, els toubab (gent blanca) no hi tenen accés». Als patis de casa hi acumulen escombraries per vendre-les, «es desplacen en burro que els serveix per carregar-lo d’aquestes escombraries i portar-les a vendre, els hi poden pagar fins a 10 dalesis, 100 corresponen a tres euros».

Aquest estiu passat van organitzar al barri de Vilamirosa de Manlleu, una cursa per a recollir fons per als projectes de Gàmbia, ara estan acabant de decidir en quins projectes s’hi poden implicar. En la primera cursa s’hi van apuntar uns 70 corredors «molta gent no va poder venir, però ja ens demanen que organitzem una segona». Han posat guardioles solidàries en diversos restaurants on les propines van per a la seva causa. Ara viatjaran direcció Banjul, la capital de Gàmbia, amb quatre maletes plenes de material. Qui vulgui col·laborar pot posar-se en contacte a través del telèfon 633 69 94 35.

OSONA/estrip.- Un estiu més s’ha dut a terme el projecte d’acolliment temporal Vacances en Pau, a través del qual famílies catalanes acullen nens i nenes sahrauís durant unes setmanes per afavorir la convivència i el coneixement d’una realitat diferent de la viscuda als campaments de refugiats, on el poble sahrauí viu exiliat des de l’any 1975. Les condicions de vida al Sàhara són extremes amb temperatures superiors als 50 graus a l’estiu i molt baixes durant les nits d’hivern, amb manca d’aigua corrent i llum elèctrica, i manca d’alimentació, medicaments, i vestit, entre altres. Un dels sectors més afectats són els infants que en la major part d’ocasions no tenen cobertes les necessitats més bàsiques per al seu creixement i desenvolupament personal. Vacances en pau permet visualitzar i donar a conèixer la situació, en la qual, fa més de 40 anys que viu el poble sahrauí, però també perquè durant l’estiu els infants sahrauís poden gaudir d’uns dies amb una família catalana que els ofereix una estança agradable per conèixer i aprofundir en nous costums, llengües, i gaudir d’una alimentació equilibrada i assistència mèdica. A Osona el projecte està liderat per l’entitat Cooperació Osona amb el Sàhara (COOOS).

Núria Garriga i la Sandra Carrera coordinadores pedagògiques del COOOS, van explicar al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic l’experiència d’aquest any, «quedem molt satisfets per les dues bandes, tant ells com nosaltres», aquest any han tingut sis infants repartits a Espinelves, Centelles, Tona, Sant Martí de Centelles, Sant Bartomeu del Grau i Vic, «després de la Covid costa més trobar famílies disposades, perquè, vulguis que no, és un compromís, són dos mesos». A ells els preocupa, perquè en funció de si hi ha més infants que poden venir, doncs després el programa s’escurçaria i potser només repeteixen dos estius en lloc de tres, i així hi hauria més possibilitats per a altres infants. La idea és que l’infant repeteixi amb la mateixa família. «Han marxat parlant molt català ja, entenent-ho tot. Això et facilita moltíssim les coses. Pel que fa a aliments ja els coneixen tots. És que és tot molt fàcil el segon any». La confiança també amb la família i amb la gent del municipi, perquè són nens són molt de comunitat i estan molt acostumats a estar amb gent. «Tant la Núria com jo, som família acollidora, a més a més de coordinar el programa, i en els dos casos ha estat el segon any, realment l’experiència és que ens ha passat molt ràpid, t’ho deia, m’ha passat volant perquè ha estat tot molt fàcil i una vivència molt xula».

Es viuen històries particulars, però el global és que tot segueix igual o pitjor, és un conflicte enquistat de 48 anys. «Imagineu-vos què vol dir això, ja hi han nascut moltes generacions allà i han normalitzat aquesta situació que no és gens normal. I al final sempre diem que viuen en una presó a l’aire lliure i que és una injustícia de la qual que ens n’hauríem de sentir molt corresponsables».

Revisions mèdiques i analítiques, de les dents i dels ulls als nens, diferents serveis i els bitllets d’avió es poden donar gratuïtament gràcies a la col·laboració de diferents establiments, personal mèdic, ajuntaments i Consell Comarcal. «Nosaltres sempre diem que rebem més del que donem. Et donen lliçons, moltes. Jo sempre explico quan em va dir que al darrere de casa nostra hi ha una piscina, va demanar quan hi aniríem. Li vam dir que no hi havíem anat mai, perquè era dels veïns. Allà ho comparteixen tot, ho reparteixen tot».

La pregunta que es fan les famílies quan volen acollir és si quan tornen a casa aquests nens són feliços, «quan van marxar era una festa, ganes de marxar, de veure la família… d’explicar tot el que han viscut, ho viuen com una gran experiència, però volen tornar a casa. Realment, el valor que tenen ells de la família, del compartir, viure en comunitat, per a ells això és un gran valor». Mantenen la relació al llarg de l’any, «sí, cada setmana. Ja fa 7 o 8 anys que tenen electricitat i això els ha permès que puguin tenir wifi. Hi ha molts dies amb mala connexió, però l’aspecte tecnològic va millorant…».

COOOS va fent campanyes al llarg de l’any, intenten col·laborar amb el que poden i veure com poden ajudar-los. «Sobretot ens interessa molt poder treballar amb les dones. Vam estar un temps fent una cooperativa de dones d’artesania i els vam enviar algunes màquines de cosir. Vam facilitar-los perquè poguessin comprar material allà i poguessin fer algunes peces d’artesania que després puguin vendre allà i almenys tinguin una mica de possibilitats econòmiques i una mica d’autonomia per part de la dona, que creiem que ha de tenir un paper rellevant».

Al llarg de l’any, la gent de COOOS estan fent xerrades quan els demanen els instituts i aquest últim any també van participar en un programa del Consell Comarcal d’Osona, es va fer un joc que es diu Osmón, per al mòbil. D’altra banda, per la Puríssima s’organitza un viatge amb les famílies, que poden anar als campaments, i en aquest cas els acull durant cinc o deu dies la família de l’infant, i llavors és una bona oportunitat per parlar amb ells, «per veure una mica els projectes en què hem anat col·laborant com van».

«Aquesta edició han vingut sis nens, a veure si en la següent són 7, 8, 10… Crec que també és molt important el boca-orella, que les famílies que han acollit i han tingut una bona experiència, són un bon altaveu per poder-ho explicar a altres famílies i que d’alguna manera això vagi animant a més famílies». La gent que vulgui contactar amb la gent de COOS ho pot fer via Instagram, «és el que ens funciona més, i llavors a través de la web (cooos.org), una web molt xula, que poden fer una ullada i trobaran diferents informacions, i també a través del mail».

VIC.- Mans, Festival per la Justícia Global se celebra els dies 29 i 30 de setembre a l’interior i a l’exterior del Centre Cívic Joan Triadú. Casa Terra i Cooperació Osona-Sahara, amb el suport de l’Ajuntament de Vic, són els organitzadors d’aquest esdeveniment que porta un cartell d’activitats impressionant, que no vol deixar ningú indiferent i que espera tenir continuïtat.

La idea de fer aquesta jornada sorgeix de la mostra d’entitats, allà les entitats de cooperació tenen un espai, la Fira de la Cooperació. Fent valoració dels resultats de la fira, es va constatar que a part de ser necessari per visibilitzar la diversitat d’entitats que formen part de l’activitat de la ciutat, que és un espai que deixava molt poc lloc a la reivindicació. Segons explica Elisenda Carrera, regidora de Cooperació de l’Ajuntament de Vic, «moltes de les entitats es queixaven que al públic jove no s’hi havia acostat o s’hi acostava poc, que no hi tenia lloc. Per tant, vam convocar a diferents entitats i organitzacions amb qui ens relacionem i que ens van manifestar aquestes inquietuds per poder idear una jornada més activista i concretar accions que poguessin conscienciar els joves sobre la seva petjada al món. I justament d’aquesta reflexió sorgeix aquest entusiasme per celebrar la primera edició d’un festival que el que busca és poder-se consolidar a la ciutat i a més a més ser un referent».

Al darrere hi ha una persona molt coneguda, molt estimada, amb un paper fantàstic, que és l’Alguer Miquel de Txarango, ell segueix sent activista amb el seu projecte Casa Terra. «L’Alguer és una de les persones que ha mostrat tot l’entusiasme perquè dur endavant un festival d’aquest caire. Es va fer una crida a les entitats de cooperació de la ciutat, però finalment qui ha acabat impulsant aquest festival ha sigut Cooperació Osona-Sàhara, que treballen en projectes als camps de refugiats saharauís, i Casa Terra, aquests treballen en projectes transformadors arreu, sobretot al Nepal i al Congo». A part, també s’ha fet un treball molt transversal amb la regidoria de Cultura i Vicjove. També hi ha altres entitats que s’hi han volgut sumar, com l’associació Festival Protesta, els Sagals d’Osona, grups de geganters i grallers i Maresmon, entre d’altres.

És un festival que serà molt intens, molt dinàmic i molt participatiu, «el que hem procurat és cuidar tots els detalls i ser coherents amb les activitats que s’hi fan, per exemple, hi haurà una paella solidària amb tiquets amb mirada social. Això vol dir que tots els beneficis aniran directament a projectes que porten a terme les entitats organitzadores».

«El gran objectiu que tenim amb aquest festival és la promoció d’una cooperació responsable. Necessitem generar espais on els joves prenguin consciència de la justícia global i que, a més a més, puguin repensar la seva manera de relacionar-se amb el món. Aquest festival té diferents intencions, però per a mi les més importants són la participació en el treball per un canvi de relació amb el món, que el faci més just i solidari i l’altra és la promoció de la cultura conscient, de l’ecologia, del feminisme, anticapitalisme, antiracisme, i de fer una promoció que siguem tots més compromesos en un món més just i sostenible. Això són els grans objectius. Esperem que el Festival Mans tingui llarga vida».

Un cartell excel·lent i arreu entrada lliure

Divendres, 29 setembre

19:00h Obertura de portes

Food trucks · exposicions · ràdio comunitària

19:30h ‘La Vida Tornarà’, ecorecital amb Sònia Arias i Gustavo Duch

21:00h Àudio experiència immersiva ‘Èxode, viatge d’una refugiada’

21:30h Projecció ‘Sin señas particulares’ de Fernanda Valadez (Festival Protesta)

23:00h Actuació Gemma Humet

23:30h Actuació Almamy K2vie

24:00h DJs

Dissabte, 30 setembre

11:00h Cercavila amb geganters i batucada

11:00h Jocs de fusta XXL

11:30h “Cooperem fent de castellers” amb els Sagals d’Osona

11:30h Art mural amb Soem Mac Graffiti

12:15h Cantada del cor Cantiquipugui

13:30h Paella popular

15:30h Actuació Mar Pujol

16:00h Actuació Ti Moun Yo

16:00h Tapís participatiu amb Maresmon

16:30h Taller de xocolata amb Lluc Crusellas

17:30h Xerrada “Sàhara: esperança, reptes i oportunitats” a càrrec de joves sahrauís

18:30h Teatre amb Planeta Impro

19:00h Xerrada “Prou nens i nenes a les presons” amb Subani Ale i Indira Ranamagar

20:00h Actuació Àlex Pérez

20:30h Actuació Guillem Roma

21:00h Foodtrucks

21:30h Actuació Berta Sala

22:00h Concert Pelat i Pelut

23:30h Concert J. Garriga i el Mariatxi Galàctic

01:00h DJ

VIC/estrip.- El Dia Mundial de l’Alzheimer, el 21 de setembre, és una bona excusa per reflexionar entorn del malalt i de la persona cuidadora; les emocions, la càrrega i les eines que cal posar en joc.

La Teresa Duran, psicòloga, i la Cristina Valls, tècnica d’AFMADO, van explicar al magazín ‘De tots colors’ de Ràdio Vic els detalls de l’entitat, des de fa un any regida per la junta d’ASHES, ha agafat un nou ritme i estan en plena campanya de difusió de l’entitat, de fer-la veure i sentir, i d’explicar les campanyes i activitats que lideren de suport a familiars i malalts d’Alzheimer d’Osona.

«Li diuen la malaltia silenciosa d’aquest segle, perquè l’edat és el factor de risc més elevat que hi ha i com cada vegada l’esperança de vida augmenta, la possibilitat que acabis desenvolupant un deterioro cognitiu és més elevada», explica la Teresa Duran. L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa, progressiva i irreversible, que afecta el cervell i va deteriorant diferents capacitats. No hi ha cura.

Hi ha diferents tipus d’evolucions, pot ser un tema genètic, també és hereditari. «Aquesta és la pregunta típica dels familiars. Els estudis diuen que és un 1%. Por tant, hi ha molts més factors. És multifactorial, el fet que puguis acabar tenint la demència». El que sí que és molt important és portar una vida sana.

L’Alzheimer pot aparèixer a 55 anys (ràpid i agressiu), tot i que el més normal és a partir dels 65. No hi ha medicació per guarir, les que es donen el que fan és alentir el deteriorament cognitiu. De vegades els familiars justifiquen coses que no són normals, i això fa que la gent arribi molt més tard als metges i ingressa molta gent a les residències en un estat ja molt avançat de demència, amb familiars que claudiquen.

La situació és greu per això es va crear l’associació, la família es troba molt perduda davant aquesta malaltia. Llavors és molt important que hi hagi aquest suport, que et donin eines i pautes per poder tractar amb aquesta persona i que la vida conjunta sigui molt més fàcil. També és important conscienciar la societat, perquè hi ha persones que no volen sortir amb el seu familiar per por al que diran, perquè vivim en una societat on aquesta malaltia està molt amagada. Des de les escoles també volem intentar treballar-ho, perquè pensem que és on més podem arribar a la gent. I si tenen avis o familiars de casa, que sàpiguen també què és i com fer-ne front. Barregem el que és una malaltia mental amb el que és una malaltia neurodegenerativa.  Que no et sàpiga dir el teu nom no vol dir que no et reconegui, però sap que amb tu ha passat moments molt bonics. «Llavors, poder no és tan important posar el nom, sinó fer-li recordar moments que hem passat junts».

Insistim als CAPS, a Santa Creu, als centres cívics, als espais on hi pugui haver gent gran, que hi som i que podem donar suport des del començament, perquè oferim atenció psicològica i individual sempre que ho necessitin i al llarg de total la malaltia. L’atenció ha de ser individualitzada, però també tenim els grups de suport que s’ofereixen un cop al mes amb persones cuidadores en diferents fases, veuen que hi ha més gent que ho està patint, que ho està superant i que ho pot fer. Volem atendre tothom, tant si té problemes econòmics com si no. Entre els grups de suport, l’espai respir i les persones que hem anat atenent, des que ho hem agafat nosaltres, que ara al setembre ja fa un any, són unes 80 persones.

Símptomes indicatius de la malaltia

«Tots nosaltres, en un moment determinat, podem no recordar coses i això no vol dir que tinguem una demència. L’important no és no saber on tinc les claus, sinó que el problema és en el moment en què ja no sé per què serveixen les claus. Quan un fet és anòmal? Per exemple, sortir al carrer de casa i que hi hagi un moment, perquè al començament és un instant, que no sàpiga on estic», la Teresa Duran ens detalla alguns dels símptomes que poden ser indicatius de l’inici de la malaltia.

«Una persona que tota la vida ha cuinat i en un moment determinat no se’n recorda com fer un arròs blanc. O que t’acabis trobant les claus a dins les sabates, que no dins la nevera, que això li passa a molta gent. Han de ser coses que cridin l’atenció, que siguin molt anòmales. A vegades els costa trobar les paraules, comencen a canviar la conducta i el caràcter, perquè són gent que sent que alguna cosa no funciona, veuen que hi ha coses que no les poden fer i les van deixant de fer. I veus que aquella persona no socialitza tant… són fets indicatius. Però també hem de fer entendre que envellir no vol dir emmalaltir».

Joan Redorta i la junta d’ASHES es van fer càrrec d’AFMADO

 Joan Redorta, president de l’Associació ASHES és des de fa uns mesos també el president d’AFMADO (Associació de Familiars de Malalts d’alzheimer d’Osona), la qual té per funció, l’ajuda a familiars, donar suport, orientació, informació, etc.

En Joan explica que quan a la família l’hi arriba aquesta notícia tan greu, li cau tot a sobre i a vegades no saben què fer, és molt important ajudar-los, orientar-los i estar al seu costat. Van entomar les regnes d’aquesta associació en un moment en què els anteriors responsables feien un parèntesi per falta de relleu de persones disposades a fer-se’n càrrec. Se’ls hi va proposar a ASHES, que ja tracten temes de persones grans, en van parlar i van decidir tirar-ho endavant. De manera que la mateixa junta d’ASHES, és també la d’AFMADO, tot i que paral·leles, són dues associacions diferents.

L’entitat té en marxa diversos projectes centrats en el suport i l’acompanyament dels afectats per l’Alzheimer, es concreten en grups de suport, assessorament i l’atenció individualitzada als malalts i les famílies.

Alguns dels reptes, explica Redorta, són el desconeixement, la incertesa i la confusió. El dia a dia d’aquesta malaltia és, sens dubte, molt complicat, s’han d’enfrontar amb el desconeixement de com reaccionarà la persona malalta, com ha de fer-hi front qui viu al seu costat, com respondre a un brot de vegades inesperat i com s’ha de reaccionar. És una malaltia que va esborrant la vida i no queda res o molt poc, les persones del costat han d’estar molt preparades, ja que pateixen molt. La nova junta va fer-se càrrec de l’associació just després de la Covid, un dels motius que van propiciar l’aturada prèvia de la seva activitat.

Tot i no haver viscut aquesta situació complexa de primera mà, Redorta sí que recorda el procés de tornar a la normalitat a l’entitat i que, en arribar a l’associació, es van trobar persones certament angoixades i enyorades de les activitats presencials. No poder tenir contactes ni sortir ni poder-se trobar o compartir, van empitjorar les situacions de molta gent. Hi ha consciència sobre aquesta malaltia, però moltes vegades no s’hi vol pensar. Actualment, estan estudiant accions per conscienciar les persones.

En Redorta vol enviar un missatge d’esperança a tots aquells que hagin rebut un diagnòstic. A aquesta malaltia, malauradament, se li suma la soledat de fer-se grans. A la gent jove li costa molt d’entendre la soledat de la gent gran. El problema és quan comencen a adonar-se de la malaltia, després pensar en qui els acompanyarà, què serà de la seva vida. La malaltia la passa també el cuidador, per tant, se l’ha de cuidar molt, si no, és difícil d’aguantar. És important el fet de compartir, el saber que no s’està sol, que en un moment donat hi ha un telèfon on trucar per orientar. Comparteixen professionals amb ASHES. Pel que fa als ingressos, es financen a través d’anar parlant amb els socis i alguns ajuntaments, a través de programes concrets com el de Vic.

De cara al futur, AFMADO vol atendre els afectats des del principi fins al final, un dels projectes serà oferir el servei respir en caps de setmana i assessorar a les llars privades. Actualment, es manté el contacte per telèfon, sobretot en casos concrets. Una altra possibilitat és anar als domicilis per a ensenyar estratègies com comportar-se en els moments difícils de tensió, atendre el decaïment de la persona que cuida, etc.

També es pot ajudar través de campanyes per a finançar la investigació. Aquesta és una xacra important de la societat, ja que encara no té cura. L’Associació de Familiars i Malalts d’Alzheimer d’Osona és un testimoni viu de l’esperança i la resiliència que es necessiten per enfrontar-se a la complexitat d’aquesta malaltia. A través del seu compromís i dedicació, ofereixen suport a les persones afectades i a les seves famílies, creant una important xarxa basada en la solidaritat i l’empatia.

Cultura i Alzheimer, una fórmula de salut

La ciutat de Vic, de la mà de la UVic-UCC, ha apostat de forma decidida per l’art i la cultura com a elements de salut, cohesió i participació social. El projecte Vic Cultura i Alzheimer, iniciat el 2018, i el projecte Cultura i Salut s’han fusionat per donar pas al programa ‘Vic Cultura i Benestar’, el qual es va presentar a finals d’abril, on el programa s’amplia a nous col·lectius, com són les persones amb problemes de salut mental, amb diversitat intel·lectual, persones refugiades i nouvingudes.

La diversitat d’agents culturals i la seva sensibilitat ha facilitat la identificació de l’activitat cultural com una eina potent de cohesió i benestar. D’aquí que a partir de la coordinació d’aquests agents es vertebri una oferta única i multidisciplinària entre els agents públics i associatius i es concreti amb una proposta de prescripció social que afavoreixi aquests col·lectius i els vinculi als recursos de la ciutat.

El projecte és realitat gràcies a la complicitat de totes les institucions d’art i cultura de la ciutat. Ha esdevingut un programa de referència nacional, en ser tota una ciutat inclusiva a través de l’art i la cultura. L’edició 2023 de ‘Vic Cultura i Benestar’ espera una participació d’entre 800 i 1.000 persones a les més de 40 activitats programades a través de propostes de gran qualitat, que es van iniciar el mes de març i s’allargaran fins al desembre.

MANLLEU/estrip.- La Marina Carrasco, l’Alba Ruiz Jordà i la Dounia Zolati s’han conegut a partir d’una iniciativa que comparteixen, ajudar les persones damnificades pel terratrèmol del Marroc. La Marina ja havia començat a recollir material a través del Club de Boxa Osona, ubicat a Roda de Ter i regentat pel seu pare, un dels entrenadors li va parlar de l’Alba, que la seva parella és marroquina, Mounaim Ouguaour, i que estaven fent el mateix. Van començar a difondre el missatge per xarxes i amb la Dounia ja al grup impulsor és no parar de rebre material i ajuda que estan acumulant en una nau que els han deixat des de l’Associació del Serpent al carrer Canigó, 35, de Manlleu.

La feinada ara -fan una crida a més voluntaris- és fer el triatge i classificació del material «ara mateix ens falten mans. Hem tornat a fer una difusió per si la gent vol ser voluntària per ajudar-nos a fer aquesta separació. Estem buscant per fer el transport nosaltres mateixos fins allà per assegurar-nos que realment arriba a les persones més necessitades», ens explica la Marina.

El Club es va desbordar de material que anava portant la gent des del 12 de setembre, però ara, amb la nau a Manlleu tot és un xic més senzill «el que no ens arriba són les mans a l’hora d’organitzar. I també com que aquesta gent necessitarà molt de temps per recuperar-se, potser ens ho prendrem més amb calma i així ens assegurem de fer-ho millor, que no ràpid i corrents i sense garanties d’èxit i que arriba al lloc adequat», reflexionava la Marina davant la problemàtica de garantir en aquests moments un transport adequat i eficient.

La campanya de difusió va començar a través d’Instagram i les xarxes socials, però de seguida va transcendir als mitjans de comunicació locals «és que ha sigut una bogeria. Jo de veritat que em sento molt orgullosa de la gent com ha col·laborat i com s’ha solidaritzat, de veritat».

La Marina Carrasco, boxejadora i entrenadora, detallava els primers dies de l’experiència al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic, «Estic molt contenta, ajudar és l’únic que volia, el que vull és que això arribi a les mans dels necessitats. Estic contenta, la veritat, i cansada també, perquè és molt cansat, però molt bé, val la pena, vull dir, ho necessiten, hi ha gent que s’ha quedat sense res. Ajudar és una cosa que a mi m’agrada, la meva feina també va d’això, d’ajudar les persones. És una cosa que és bastant vocacional, treballo en un centre de persones autistes».

La Marina i l’Alba segueixen al carrer Canigó, 35, recollint ajuts amb una cara immensa de satisfacció. La Dounia, infermera, es plantejava poder anar sobre el terreny per ajudar a les víctimes del terratrèmol i com ella, un bon gruix d’osonencs ho està fent. Hi ha diferents campanyes en marxa, perquè com diu la Marina serà una llarga recuperació pels afectats.