VIC/estrip.- Fa més de 8 anys que està en funcionament el Banc del Temps de Vic (BdTVic). L’any passat es va decidir renovar el grup gestor i una de les incorporacions és l’Ariadna Viñas que juntament amb l’Agnès Coromines, una de les fundadores, van explicar el projecte que porten a terme al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.

L’Ariadna va detallar que el propòsit que tenen és créixer amb activitats, socis i donar-se a conèixer. Es tracta d’intercanviar necessitats. Des del Banc del Temps es dona valor al fet d’ajudar-se, donant-li una estructura facilitadora, el valor que es dona a aquest intercanvi és posar una moneda hora de la qual tothom en disposa. Cada banc del temps funciona com una entitat pròpia. L’altre valor és la relació d’igual a igual, vol dir que «és igual la feina que es faci, el que importa és el temps, totes les persones tenen el mateix valor, la relació entre persones és d’igual a igual».

Tenen socis de tots tipus, alguns estan molt acostumats a utilitzar el banc del temps, s’autogestionen. El grup gestor és facilitador, cada soci es mou en funció a les seves necessitats, és molt dinàmic. Es troben els divendres a la tarda de 2/4 de 6 de la tarda fins a 2/4 de 8 al centre Cívic Can Pau Rava, on es posen a disposició de les persones que vulguin conèixer el Banc del Temps i dels socis i sòcies que necessitin un cop de mà. Tenen un grup de whatsapp i un bloc que explica el funcionament bàsic del banc, tot i que el canal de comunicació amb els socis és el correu electrònic i el whatsapp, en alguna activitat puntual també fan servir Instagram.

Hi ha 8 grups que estan funcionant en diferents temàtiques amb una persona responsable com a soci col·laborador. Ja són gairebé 200 socis que durant aquests 8 anys han fet 3500 intercanvis i una mitjana de 1000 hores l’any. Són diferents tipus de persones, «hi ha qui rep més que gasta i qui gasta més que rep».  El BdTVic és un espai social d’ajuda entre els socis a través de l’intercanvi. És un espai cultural on cada soci hi aporta els seus sabers. És un espai d’economia col·laborativa on la moneda hora està a disposició de tothom no pas per acumular sinó per compartir.

Actualment, 10 associacions de la comarca col·laboren amb el Banc del Temps, com són ASHES, Casal Claret, Amics de la Gent Gran, la galeria Tres-e-u, Osona Ioga, Sant Tomàs, Osonament, Institut la Plana, l’Associació de Veïns de l’Horta Vermella i la Xarxa Global de BdTs. Cada associació funciona diferent depenent de les seves necessitats. Dos dels valors amb què compta el Banc del Temps són la confiança i la generositat, «la confiança és clau perquè a vegades van a casa de persones que entre ells no es coneixen. Hi ha persones molt qualificades i varietat».

En el grup gestor són quatre, la seva feina és facilitar, acompanyar i si cal, fer propostes. Una de les propostes de fa poc va ser fer un vermut dissabte al matí per conèixer-se i crear vincles i confiança, aquestes trobades es faran cada tres mesos en diferents formats, també poden servir perquè surtin altres iniciatives. Les trobades es fan en diferents llocs tot i que la seva seu és al Centre Cívic de Can Pau Rava.

A part del temps també es fa l’intercanvi de producte, normalment es paga el material utilitzat en euros i en temps l’estona que s’inverteix fent el producte, així i tot, és un intercanvi que es basa en l’acord que puguin arribar les persones que intervenen en els intercanvis.

Hi ha uns grups que fan coses concretes com Txi-kung, jocs de taula, grups de barri, matinals les caminades dels dimecres, les passejades del divendres, converses en francès i anglès, les llegidores «compartint lectures de llibre i plantant llavors que són tertúlies més filosòfiques. Sempre estem oberts a noves propostes».

Un projecte que s’ha començat a moure compte amb la participació de Jordi Macià, professor de l’Institut la Plana i soci col·laborador del Banc del Temps. Conjuntament amb l’Agnès, volen engegar un Banc del Temps a l’institut, aquest setembre han començat a fer visites a diferents associacions i entitats per veure quines actuacions es podrien endegar i ja s’estan fent alguns intercanvis, «està naixent i s’ha de veure com evoluciona».

Més de vuit anys de vida concretats en més de 3500 intercanvis i 8500 hores

Actualment, hi ha 183 socis i s’han fet 3553 intercanvis i són 8581 hores. Cada feina és valorada pel temps que s’hi dedica i no pas perquè un tipus de feina se li doni més importància que una altra. Això ho facilita la moneda hora. No és un espai de voluntariat on t’apuntes a fer quelcom, aquí tothom organitza i s’organitza. També hi ha un grup a ‘Telegram’ on només els socis hi poden ser per oferir productes, sigui a canvi d’hores o per regalar.

El grup de socis actius van ampliant la mentalitat i van sent més cooperatius. Acaba sent una manera de pensar que et porta a l’autosuficiència, autogestió.

Una economia col·laborativa que facilita satisfer necessitats compartint. També hi ha el grup de socis inactius. Una feina lenta per anar trobant el seu lloc. També han donat de baixa a un bon grup de socis, perquè el BdTVic els ha quedat lluny i no saben què fer-hi, perquè han canviat de residència o perquè tenen altres interessos. El grup gestor és el facilitador de les propostes que arriben dels socis (tallers, grups, intercanvis) o propostes d’altres entitats com participar en la Fira d’Entitats o al Congrés del Voluntariat. També aporta propostes per dinamitzar i facilitar trobades de socis.

MANLLEU (Txell Cabanas Collell)/estrip.- El dimecres 30 de novembre va ser l’últim dia del taller AMB VEU PRÒPIA a l’IES Antoni Pous i Argila de Manlleu. Durant dos mesos els alumnes de quart d’ESO de l’aula experimenta van ser els protagonistes de la primera edició d’aquest projecte, on han creat un entramat d’històries que posteriorment han convertit en ficcions sonores en format de podcast que es podran escoltar a la web de ràdio Manlleu i també a través de la plataforma IVOOX.

Martina Cabanas Collell, promotora i directora d’aquest projecte va escollir per començar a donar vida a aquesta iniciativa l’IES Antoni Pous, un centre d’alta complexitat de Manlleu, on ella mateixa va estudiar ara fa vint-i-cinc anys. La Martina s’ha acompanyat per dur a terme aquesta proposta de l’Oriol Casals Rispau, actor, dramaturg i director teatral amb qui ha compartit les sessions de creació amb l’objectiu comú de donar eines als joves adolescents per parlar en públic, decidir què volen explicar i poder escollir la millor manera de fer-ho tenint en compte l’audiència. La Martina i l’Oriol, conjuntament amb la Marta Casas Castañé, coordinadora de l’aula experimenta, valoren l’expressió oral com a essencial per al desenvolupament. Sobretot en un col·lectiu jove i amb risc de vulnerabilitat la proposta suposa una oportunitat a nivell emocional, però també a nivell professional i de desenvolupament social.

Durant aquestes jornades, a través d’exercicis d’expressió oral, corporal i escrita s’ha buscat la pròpia veu. Combinant el treball en grup amb el treball més introspectiu i personal, durant tot el procés s’ha donat un rol actiu als alumnes. La utilització d’eines teatrals els ha servit per poder posar-se al lloc de l’altre, reforçar l’empatia a través de la vivència de l’alteritat. Els alumnes han realitzat un treball de revisió personal per poder crear una ficció que sigui compartida amb el grup i posteriorment modificada i enriquida pel coneixement comú.

Parlar en públic per un col·lectiu amb alt índex d’absentisme, afectat per la fatiga pandèmica, immers en un context d’emergència emocional i encarat a un panorama laboral poc engrescador, pretén ser una finestra a l’escolta activa i al reconeixement de les emocions pròpies i alienes, que els permeti assolir un millor nivell competencial per entrar en el mercat laboral actual.

Amb Veu Pròpia s’ha plantejat el repte de donar veu a cadascun dels alumnes per parlar al grup, a la societat. Cadascun de nosaltres ha de tenir el dret d’expressar-se amb franquesa, però per això és imprescindible tenir-ne també la capacitat.

Dins d’aquest projecte han tingut lloc també dues sessions portades a terme per professionals relacionats amb la interpretació i la creació d’històries. La primera amb Mohamed Amazian, actor osonenc i la segona amb Sílvia Albert Sopale, actriu, directora teatral, creadora i activista feminista antirracista. Tots dos van presentar les seves experiències i sabers als alumnes de l’aula oberta de l’IES Antoni Pous intentant així ajudar-los a elaborar lliurement el seu propi discurs i convertir-los en ficcions sonores després. Posar l’altaveu a històries de persones anònimes que sovint passen desapercebudes, donar el micròfon i el llapis com una arma defensiva a joves en situació de vulnerabilitat és un acte de justícia social, i  pot esdevenir d’un gran interès artístic.

Les ficcions sonores s’han enregistrat durant dues sessions de treball dels alumnes a l’emissora local. D’alguna manera es busca potenciar el diàleg intergeneracional a nivell de poble, per això s’han emès a Ràdio Manlleu, però també s’han penjat en una plataforma de podcast per tenir una repercussió més amplia i atraure el públic més jove.

Martina Cabanas Collell directora i dramaturga i creadora de la companyia ZERO10 reivindica l’art com a motor de canvi; la ficció, la cultura i l’art en definitiva, creu, poden ajudar a entendre la complexitat de la nostra realitat més propera, per interpretar les pròpies emocions però també per poder empatitzar amb les dels nostres conciutadans.

Amb aquesta idea remarca la seva voluntat que aquest taller d’AMB VEU PRÒPIA, es pugui replicar en centres del país.

SANTA EUGÈNIA DE BERGA/estrip.- ‘Ajudem els ocells del poble a trobar llocs on niar’, amb aquesta crida, el matí del dissabte 14 de gener, l’escola Jacint Verdaguer va organitzar un taller de caixes niu amb la participació del GACO (Grup d’Anellament Calldetenes-Osona), l’AFA Jacint Verdaguer, la Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV) i l’Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. La iniciativa s’emmarca en les accions que l’escola Jacint Verdaguer ha programat dins la seva participació en el Pla Pilot Escola Solidària, una iniciativa de la COV en la qual participen prop d’una desena d’escoles d’Osona, en aquest curs 2022-2023.

L’escola Jacint Verdaguer està desenvolupant la seva participació en l’Escola Solidària a partir de diferents accions relacionades amb el voluntariat i el medi ambient, així, a partir d’aquesta voluntat i acompanyats de la COV, van organitzar aquesta matinal amb el GACO que va complir els diferents objectius marcats. Es van construir una desena de caixes niu, amb una bona participació d’alumnes, famílies i mestres de l’escola, i gràcies a la presència d’altres persones interessades en el món dels ocells es van formar nous voluntaris, els quals amb el suport del GACO, podran dirigir altres formacions com la de Santa Eugènia de Berga en escoles de la comarca que estiguin interessades en el voluntariat, en el medi ambient i en la construcció de caixes niu.

El Pla Pilot Escola Solidària consisteix en la implementació del Voluntariat als Centres Educatius d’una manera transversal i obre les portes a la participació d’agents socials externs, a partir de la COV. La finalitat és que l’acció del treball voluntari no sigui una mostra, sinó un referent en l’actitud escolar i de vida dels alumnes i assoleixi un efecte multiplicador en el seu entorn més proper i que el sector educatiu utilitzi la Coordinadora del Voluntariat d’Osona com un banc de recursos per ampliar els seus projectes.

MANLLEU/estrip.- Aurora Colom és la presidenta de Maresmon, una Associació de dones situada a Manlleu que treballa des del voluntariat en tallers de participació ciutadana, inserció laboral o cursos d’idiomes per a dones nouvingudes. A través d’activitats diverses com són formació en català, laboral o empoderament, s’intenta donar suport a dones que tenen una mica més de dificultat a l’hora d’inserir-se tan laboral com socialment.

Aquest projecte va néixer el 2009 en el Pla Educatiu d’Entorn de l’Ajuntament de Manlleu, a través d’uns tallers destinats a dones a l’escola Vedruna de Manlleu. Durant la Covid van haver de plegar de totes les activitats, exceptuant les activitats que podien fer amb un grup molt reduït i seguint les normes que anaven rebent, havien arribat a tenir grups de fins a 20 dones, ara han reprès l’activitat i tornen a fer aquests grups.

Moltes de les usuàries el que volen primer de tot és aprendre el català, ja que d’aquí penja la inserció social i laboral. Hi ha mancança de voluntariat i iniciatives per tirar endavant els projectes. Sempre han tingut suport per part de l’Ajuntament i dels ens públics locals que els han tingut molt en compte. Les usuàries estan derivades des de Benestar Social, a partir d’aquí hi ha un primer contacte, generalment són dones que no parlen la llengua o necessiten perfeccionar-la. Hi ha un altre projecte d’empoderament, quan les dones saben més la llengua i tenen més coneixement de la cultura i l’entorn, l’itinerari acaba amb la inserció laboral. Tenen un altre projecte “Recicla’m” per a les dones que són més demandants de feina, es fa una formació laboral i en valors, com és la puntualitat, el compromís, la implicació.

A vegades hi ha algunes reticències pel que fa a rebre ajuts econòmics o habitatge, cal treballar per a deixar aquests prejudicis a part i salvar aquestes barreres si s’aconsegueixen salvar-les, tot millora. «Tot i tenir la cultura diferent a la nostra, si estan integrats, és un gran pas perquè les noves generacions tinguin un bon futur. Poden veure en aquestes dones que ni ha un abans i un després en tot, en les relacions, la llengua».

Tenen un conveni amb l’Ajuntament de Manlleu pel “projecte forja”, on hi ha una mestra que imparteix la formació. Des de la Generalitat també reben uns diners per a poder dur a terme les classes de català. Poden fer algunes activitats amb les quals poden generar alguns diners a través d’encàrrecs. A més d’entitat, són empresa d’economia social i solidària, per tant, poden desenvolupar treballs per qui ho encarregui i així rebre petites quantitats que serveixin també per a incentivar a aquestes persones. Fan feines com cosir, fer roba, ara han acabat una decoració amb feltre i els hi agradaria rebre més encàrrecs per a poder tirar endavant.

Mirant enrere estan satisfetes de tot el que han fet fins ara, hi ha gent que ha plegat i altres incorporacions, això ha ajudat a l’associació a créixer. L’associació ha canviat en tant que les persones que ho porten i demanen que s’afegeixi gent jove per donar continuïtat al projecte. El futur de l’entitat es veu amb optimisme i amb feina per les usuàries.

OSONA/estrip.- A ‘Joguines sense fronteres’ no paren durant tot l’any, però per les dates de Nadal i Reis és quan més feina tenen. Aquest any, després de la Covid, s’han pogut moure molt millor, han fet escoles, llars d’infants, residències, i enviaments importants a Ucraïna i Grècia, a través d’altres associacions. Actualment, tenen dues seus, un equip de vuit voluntaris a Vic, el qual es troben els dimecres al Centre Cívic Santa Anna, i un altre amb deu persones voluntàries a Igualada. Els detalls d’aquest 2022 els va explicar el seu president, Jou Puigferrer, al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.

El 2021 van donar cap a 10.700 joguines i aquest 2022 han superat les 15.000, el que suposa un increment d’un 40 % de donacions. Durant la pandèmia es va plantejar lliurar-ne també a residències i llars de jubilats, per la situació tan dura que es va donar, i la gran acollida que van tenir ha fet que persisteixin en aquestes entregues.

Les peticions de joguines arriben a través de xarxes socials, especialment Instagram, i telèfon. La recollida ve de molts indrets inclús de fora de la comarca d’Osona. També un s’ho diu un a l’altre. Com a anècdota detalla que no fa gaire els hi van demanar joguines una associació del Perú de Barcelona, van quedar a Vic per lliurar les 280 joguines que tenien preparades i en voler-les carregar al cotxe per endur-se-les, van dir que havien vingut en tren, les van portar a l’estació de Vic, «van fer la foto i van marxar carregats en tren».

«És molt emocionant tant el lliurament de les joguines com quan venen nens a donar-les i se’ls hi diu que és perquè hi jugui un altre nen». Les recollides es fan al llarg de tot l’any, però en les dates de Nadal es multipliquen, algunes venen de fer cagar el tió de diferents escoles i les porten al Centre Cívic Santa Anna a Vic o directament en el magatzem que tenen a Taradell. Allà hi van les monitores, trien i carreguen, quan es fan les demandes només es demana que diguin la quantitat que volen i una foto d’allà on van dirigides i es pengen totes a Instagram.

Les joguines que arriben són tant noves com usades, però sempre han d’estar en bon estat. La feina de selecció es fa els dimecres a Vic i els dijous a Igualada, quan arriben es fa una primera tria, si està molt malament, es recicla i es porta als contenidors que toquin, tot el que són joguines bèl·liques es recicla i es llença. A Igualada fa sis anys que funciona, a Vic des de l’any 2000. Les donacions arriben de totes bandes, pel que fa a les que es lliuren han d’estar netes, embossades i arreglades. Es porten, a diferents llocs d’Osona i de Catalunya, però també al Marroc i al Senegal, a Ucraïna es van enviar a través del Banc d’Aliments de Barcelona i allà van viatjar a través d’Open Arms. A Grècia s’envien a través de l’ONG Valenciana SOS Refugiados. Acaben arribant a llocs i a gent molt diversa, infants i gent gran, però també a una associació de dones maltractades o a centres penitenciaris.

Avui dia, a Joguines sense Fronteres no tenen gaires mitjans per fer els lliuraments, es mouen en cotxes particulars i demanen que les vinguin a buscar. Altres donacions venen per part de l’empresa Andreu Toys de Sant Miquel de Balenyà que fabrica joguines educatives i l’empresa IMC Toys de Terrassa. Pel que fa a donacions econòmiques, també col·laboren la Fundació Puig-Porret i la Fundació Girbau.

Els objectius de cara al 2023 és anar mantenint-se com fins ara, el seu projecte és recollir revisar i donar joguines tot l’any per les zones de Vic, Igualada i arribar allà on es demani. Es troben cada dimecres al matí, menys setmana Santa, Festes de Nadal i el mes d’agost, al centre Sant Anna de Vic o per la web, telèfon i Instagram.

RULI (Rwanda)/estrip.- Maria Soto i Sònia Carrascal són dues de les fundadores de l’Associació Rosa Dilmé, ONG amb seu a Vic, van explicar els projectes de l’entitat i el seu recent viatge a Rwanda al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic. Al novembre de l’any passat van ser a Ruli i van veure de primera mà que el problema no era la Covid, l’economia està molt tocada, amb pujades de preus exagerades, «les matèries bàsiques els preus s’han multiplicat per quatre, gent que han perdut la feina, s’ha empobrit més la societat…».

A Ruli hi viuen entre 40 i 50 mil habitants amb una població molt jove. Hi ha molt èmfasi en la dona tot i que està molt barrejat. L’instigador de la cooperativa “Mentorship” és un noi orfe, que va créixer a l’orfenat de la Rosa Dilmé, ara té una empresa que promou els projectes de cooperació en l’àmbit rural i amb suport de dones. En la cooperativa de costura també hi treballa algun noi i en la de soldadura i mecànica, noies, per tant, està bastant igualat. La política del govern de Rwanda intenta equiparar l’home amb la dona, les noies que tenen becades diuen que «quan s’ajuda a un home, s’ajuda a una persona, quan s’ajuda a una dona, s’ajuda a la comunitat».

Actualment, a l’Associació tenen diversos projectes engegats, s’han donat unes beques a unes noies durant tres anys, per acabar els seus estudis universitaris. Ara els hi han fet una visita i han pogut veure com els hi ha canviat la vida. A Ruli, el 2022, van posar en marxa la cooperativa de costura, són nenes i nens que van estar estudiant un any i ja està funcionant. Ja hi estan treballant, venen les seves teles, porten la comptabilitat, estan situats al poblat de Nangier, una zona molt pobra.

El projecte ‘Mentorship’, és un curs dirigit a nois i noies d’entre 15 a 30 anys amb un nivell molt bàsic de primària, secundària i sense possibilitats de generar ingressos. Durant sis mesos se’ls hi va donar una formació d’emprenedoria, ensenyant com muntar un petit negoci d’una persona; eren 30 alumnes, d’aquest, 22 tenen negoci; 15 volen fer un gremi per ajudar-se entre ells, amb negocis molt variats. Cada negoci d’aquests, manté com a mínim una família. A part de la formació, els hi ha pujat molt l’autoestima. La societat a Rwanda està molt estratificada i aquest projecte els hi ha donat molta empenta.

L’Associació se sosté gràcies a donacions i socis que fan aportacions mensuals, però també gràcies a alguns ajuntaments, l’Institut de Gurb, el Consell Comarcal d’Osona i la venda de material que porten d’allà. És important remarcar que és cofinançar un projecte, ja que els usuaris dels projectes reben, però també han de donar.

El ‘Remena nena’ aquest any es farà el 12 de febrer al Centre Cívic El Triadú, antiga biblioteca de Vic, on tindran material artesanal i roba de segona mà per vendre a la paradeta i els beneficis aniran dirigits als seus projectes. I un any més, esperen poder celebrar amb normalitat la cursa ‘De font en font’ que organitza l’Institut de Gurb. Aquest any el projecte de ‘Mentorship’ i la Cooperativa tenen un pressupost d’entre 12 i 15 mil euros que esperen poder finançar.

«Els fills d’aquells que van sobreviure al genocidi no miren enrere»

Rosa Dilmé, filla de Banyoles, era una germana dominica que va passar tota la seva vida de missionera a Rwanda, va ser una de les fundadores fa quaranta anys de la missió de Ruli, va morir el 2017. La motivació de constituir l’Associació Rosa Dilmé era continuar el seu llegat i mantenir viu el seu nom. Ella era molt activa i el fet de morir, hi havia el perill que els seus projectes quedessin aturats. Quan ella estava vida, es va començar a fer un dipòsit de 200 m³ que es va poder acabar i instal·lar en una escola. Els fundadors de l’Associació són la Sònia, la Maria, en Ramon i l’Anna que continuen amb els projectes com el de la clínica dental, d’educació i l’aigua, són les àrees que desenvolupen des del territori. Aquests projectes surten de les necessitats que els plantegen la gent del territori. Els projectes que els hi presenten cada vegada estan més ben treballats i així agilitzen la feina. Al final han de decidir on dirigeixen les seves ajudes. El país ha canviat molt d’ençà que van començar, la societat de Ruanda és una societat molt jove que tenen ganes de quedar-se al seu país i tirar endavant. El genocidi del 1994 va afectar més del 90% de la població, «els fills d’aquells que van sobreviure no miren enrere, volen oblidar i mirar de poder sortir-se’n».

MANLLEU/estrip.- El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, va ser a Manlleu, la tarda del divendres 13 de gener, per celebrar l’acte públic d’inauguració de les noves instal·lacions on es fabriquen les patates fregides de Sant Tomàs. El projecte permet oferir més oportunitats laborals a les persones amb discapacitat intel·lectual de la comarca d’Osona.    

A l’arribada, el president de la Generalitat es va reunir amb els principals representants de Sant Tomàs i posteriorment va visitar l’obrador on va poder conèixer el funcionament de les instal·lacions que permeten elaborar les patates fregides de Sant Tomàs i les persones que ho fan possible. El projecte, actualment, dona feina a set persones que treballen directament en l’elaboració i comercialització del producte, tres d’elles amb discapacitat intel·lectual. En finalitzar, el president de Sant Tomàs, Joan Casany, l’alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, la treballadora de l’obrador, Núria Molas, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, van adreçar unes paraules als assistents.

Joan Casany va recordar que «a Catalunya només una de cada cinc persones amb discapacitat intel·lectual aconsegueix una feina. Volem donar una resposta aquesta situació, i per això hem impulsat aquest projecte que ens permet donar més oportunitats laborals i d’inserció. El gran repte ara és fer el salt a les comarques pròximes i assolir que les patates de Sant Tomàs puguin trobar-se a qualsevol punt de Catalunya». Des del mes de juliol que es va arrencar el projecte han fabricat 5600 quilos de patates fregides i han elaborat 27.000 bosses grans i 21.800 petites. Àlex Garrido, alcalde de Manlleu, va destacar que Sant Tomàs «és un emblema i un orgull de la comarca. I és un dels exemples de treballar conjuntament els pobles i ciutats d’Osona. Un exemple d’èxit». Per la seva banda, Núria Molas, treballadora de l’obrador, va dir que el projecte era un repte i una il·lusió la feina que feia i que estava orgullosa de poder-hi treballar, amb el desig d’èxit i que es pugui incorporar més gent a l’obrador va acabar amb el missatge «us animo a comprar les patates de Sant Tomàs!».

El president Pere Aragonès va agrair a la Fundació Sant Tomàs la feina que fan «per garantir una vida digna de tothom i per donar suport a les persones amb discapacitat intel·lectual al llarg de tot el cicle de vida». El President de la Generalitat va explicar que en la reunió del Consell de la Discapacitat de Catalunya, celebrada feia 24 hores, un dels acords que es van prendre és que «aquest 2023 l’acabarem amb un Pacte Nacional sobre la Discapacitat a Catalunya. Ho volem fer de comú acord amb tots els agents i amb el màxim suport polític i parlamentari, però sobretot des del punt de vista social. Això ens ha de permetre dibuixar un full de ruta per donar el màxim d’estabilitat a entitats com la vostra». Recollint l’anunci de Joan Casany, va acabar amb el desig d’adquirir les patates fregides de Sant Tomàs en altres llocs del país, canalitzades a través del comerç de proximitat «que ens ajuda a mantenir els nostres pobles barris i ciutats ben vives».

VIC/estrip.- L’ONG Gambeta va presentar, dijous 22 de desembre a l’auditori Marià Vila d’Abadal del Sucre, el documental “Gambeta: de Vic, a Colòmbia, amb essència d’OAR Vic”. Rodat pel realitzador osonenc Pep Duran, el documental narra l’experiència d’implantació del programa de l’ONG vigatana al barri d’Estoraques, de la ciutat colombiana de Bucaramanga, l’agost del 2022.

Gambeta, que ja acompanya 30 famílies de Vic a l’escola de futbol inclusiu de l’OAR Vic, va desplegar la seva acció a un dels barris més vulnerables de la ciutat colombiana, on ha iniciat l’acompanyament a 90 famílies. L’acció d’acompanyament es mantindrà els pròxims anys a través dels monitors i professorat format de la UTS, la Universidad Tecnológica de Santander.

L’objectiu de Gambeta és evitar la deserció escolar entre els nens i nenes d’entre 6 i 16 anys de famílies vulnerables, per garantir-los més oportunitats de futur. L’acompanyament es fa a través del model de futbol inclusiu crear a l’escola de l’OAR de Vic fa més de 20 anys, i d’activitats entorn de les pràctiques restauratives i la gimnàstica emocional, entre d’altres. 

Durant l’acte de presentació del documental, diversos membres de Gambeta van explicar l’experiència viscuda a Colòmbia. El president i fundador de Gambeta, Pep Novellas, va destacar que Gambeta no només va impactar en l’acompanyament als nens i nenes del barri d’Estoraques, sinó també a les seves famílies, i a tot el barri perquè ha aconseguit recuperar el camp de futbol que havia quedat inutilitzat durant anys arran de la venda de droga que s’hi feia els últims anys. Per la seva banda, Pep Duran va assenyalar que el documental s’hauria pogut fer des del sensacionalisme, però que havien optat per treballar-lo des de la dignitat i el positivisme.

El documental es pot veure al canal de Youtube de Gambeta i al seu web www.gambeta.cat.

VIC/estrip.- El nou local de Creu Roja Osona, situat al davant mateix de la seu principal al carrer Molí d’en Saborit de Vic, ja fa setmanes que està en ple funcionament, però el passat 15 de desembre es va fer una Jornada de Portes Obertes, la qual va servir per fer-ne la inauguració oficial amb un parlament del president de l’entitat, Carles López, i amb l’actuació desinteressada del saxofonista Pep Poblet.

La Jornada estava oberta a la ciutadania en general, però molt especialment dirigida cap a un agraïment als 5800 socis de tota la comarca, els quals amb la seva aportació financen fins a un 70% de les activitats de Creu Roja Osona. Un bon nombre de socis van respondre a la crida i aquest punt de trobada i d’intercanvi es vol repetir anualment.

Els assistents a la inauguració del nou local, que està dedicat a usuaris i voluntaris, van poder veure les noves aules de Creu Roja que serveixen per donar suport a tots els projectes. L’espai més gran i polivalent serveix per projectar una pel·lícula de cine-fòrum com l’atenció a les dones o a la gent gran, també està preparada per ser a la de cuina d’aprofitament. A les aules petites si fan trobades i demostracions, des de primers auxilis a altres formacions bàsiques relacionades amb els diferents projectes que té en marxa l’entitat. Aquest nou local ha permès alliberar d’espais el local antic de Creu Roja Osona, el qual està dedicat exclusivament a oficina tècnica.

L’aportació dels socis ha permès l’adquisició i posada en marxa d’aquest espai que està en ple funcionament des de fa sis mesos, gràcies també a l’esforç dels voluntaris, els dos pilars de Creu Roja. Si aquesta jornada de portes obertes ha servit per donar presència els socis, a finals del primer trimestre d’aquest any se celebrarà un dinar amb el voluntariat, en aquests moments amb 450 actius, perquè és un punt de trobada, de coneixement i de pertinença que dona fortalesa a l’entitat.

DIFERENTS ACTIVITATS Al llarg d’aquestes darreres setmanes s’han anat tancant les activitats del 2022, però la majoria es reprenen aquest nou any. Hi va haver la cloenda amb el grup de dones i es van treballar temes d’empoderament i de salut. També activitats com la festa de Nadal amb les persones grans que participen en els tallers de salut, de memòria i de labors. Se’ls va entregar un centre de taula realitzat per les voluntàries, seguidament van fer actuacions de ball, cant i van recitar poemes. Ho van arrodonir amb un berenar i un brindis per desitjar unes bones festes.

També s’han dut a terme altres activitats com participar en la campanya estatal ‘1m2 contra la basuraleza’, la qual té com a objectiu sensibilitzar les comunitats locals sobre el problema dels residus abocats en entorns naturals. Aplicada a Osona, es va organitzar una matinal, el diumenge 4 de desembre, per recollir deixalles i tota mena de residus als peus del Turó de la Creu de Gurb. En aquesta aposta pel medi ambient des de Creu Roja Osona, també s’havia fet aquest estiu una jornada de recollida de deixalles entorn el riu Mèder.

30a Campanya de Joguines de Creu Roja d’Osona

OSONA/estrip.- Creu Roja Osona ha atès a 61 famílies i ha donat resposta a 88 infants de la comarca d’Osona, en el que ha estat la 30a Campanya de Joguines, a través de la qual es pretén assolir l’objectiu de garantir el dret al joc de tots els infants i ser més a prop de les persones. Gràcies a les donacions de joguines noves que fan persones i empreses que volen col·laborar, per després entregar-les a les filles i els fills (de 0 a 16 anys) de les famílies ateses des de l’entitat, que es troben en situació de vulnerabilitat.

En aquesta edició es va posar la mirada a l’experiència del joc, cooperar i compartir entre iguals i promoure el dret al joc de tots els infants. Per aquest motiu, el dia 4 de gener van anar a viure i a descobrir l’experiència del joc a l’Espai El Guixot de 8 de Taradell, va esdevenir una jornada plena d’il·lusió i màgia on tant petits com grans van gaudir i descobrir el joc des d’un enfocament sostenible i ple d’oportunitat.

És important remarcar que la joguina és una poderosa eina educativa. Així doncs, han de ser noves (tots tenen el mateix dret a obrir un regal nou), no bèl·liques (no volen fomentar la violència a través del joc, creuen en la pau i en la idea que tota joguina educa tant com un llibre), no sexistes (no creuen en la separació de joguines segons el sexe, cal educar en els rols compartits), cooperatives (intenten no fomentar la competència sinó l’ajuda mútua) i sostenibles (el plàstic és un dels grans problemes de la nostra societat, promouen alternatives que respectin el medi ambient).

Francesc Mateu i Hosta

@frmat

Quan parlem de pobresa, la imatge que ens ve és la d’un captaire o la d’algú que passa gana. O si mirem mar enllà, en un infant desnodrit i normalment a Àfrica. Són els marcs mentals que tenim.

Són les imatges de pobresa que tenim. Però hi ha molta pobresa que no veiem ni veurem mai. Hi ha molta pobresa amagada. Només així s’entenen les xifres que ens diuen que a Catalunya una de cada quatre persones són pobres. Pocs dels que llegiu això sereu capaços de veure aquest percentatge en el vostre entorn.

I aquest és el primer problema. Que una part de la pobresa és invisible. Una part molt gran. La que queda dintre de cada casa.

I per si no n’hi hagués prou amb aquesta invisibilitat, tenim un altre biaix que és que quan parlem de pobresa, només pensem en l’econòmica. Com si no hi hagués més pobreses i com si les persones pobres, només els faltessin diners.

No. La pobresa és estructural. I diversa. Hi ha pobresa econòmica, però també n’hi ha de cultural, de coneixements, de recursos, d’entorn, de xarxa social, energètica, d’oportunitats… i moltes més. I no oblidem que també hi ha una pobresa lligada al gènere.

I les pobreses tendeixen a entrelligar-se totes en un exercici de solidaritat infernal i pervers i acaben concentrant-se a les mateixes persones i llocs.

Podem trobar gent que només tingui pobresa econòmica, i també que només en tingui de cultural o de coneixements. També pot haver-hi qui només tingui pobresa social i no tingui a ningú al seu entorn. Però el més habitual és que les persones en situació de pobresa, tinguin entrelligades més d’una pobresa.

Si pensem en la invisibilitat de la pobresa i en les seves diversitats, ens n’adonarem que l’econòmica no és l’única solució.

Quan lluitem per escola de qualitat per tothom, habitatge digne, salaris dignes, quan donem oportunitats, quan lluitem contra la desigualtat redistribuint recursos, diners, opcions i oportunitats, aleshores estem lluitant contra la pobresa de veritat.

La desigualtat i la pobresa són transversals a totes les societats. Amb incidències diferents però transversals. En el món globalitzat que tenim, les pobreses també són interdependents com ho és la resta, i per això el simbòlic 0,7% que tenim el compromís de destinar a cooperació internacional, al qual mai hem arribat, continua sent una manera d’explicar que, o fem una mirada global, o no podrem abordar el tema. La veritable causa de la pobresa avui, i sempre, però avui més, perquè s’ha incrementat, és la desigualtat. I el 0,7% sempre havia volgut ser una manera de reduir desigualtats, fins i tot més enllà de la nostra frontera.

Per això cal continuar aplicant polítiques redistributives a casa i a fora.

Quan parlem de pobresa, la imatge que ens ve és la d’un captaire o la d’algú que passa gana. O si mirem mar enllà, en un infant desnodrit i normalment a Àfrica. Són els marcs mentals que tenim.

Són les imatges de pobresa que tenim. Però hi ha molta pobresa que no veiem ni veurem mai. Hi ha molta pobresa amagada. Només així s’entenen les xifres que ens diuen que a Catalunya una de cada quatre persones són pobres. Pocs dels que llegiu això sereu capaços de veure aquest percentatge en el vostre entorn.

I aquest és el primer problema. Que una part de la pobresa és invisible. Una part molt gran. La que queda dintre de cada casa.

I per si no n’hi hagués prou amb aquesta invisibilitat, tenim un altre biaix que és que quan parlem de pobresa, només pensem en l’econòmica. Com si no hi hagués més pobreses i com si les persones pobres, només els faltessin diners.

No. La pobresa és estructural. I diversa. Hi ha pobresa econòmica, però també n’hi ha de cultural, de coneixements, de recursos, d’entorn, de xarxa social, energètica, d’oportunitats… i moltes més. I no oblidem que també hi ha una pobresa lligada al gènere.

I les pobreses tendeixen a entrelligar-se totes en un exercici de solidaritat infernal i pervers i acaben concentrant-se a les mateixes persones i llocs.

Podem trobar gent que només tingui pobresa econòmica, i també que només en tingui de cultural o de coneixements. També pot haver-hi qui només tingui pobresa social i no tingui a ningú al seu entorn. Però el més habitual és que les persones en situació de pobresa, tinguin entrelligades més d’una pobresa.

Si pensem en la invisibilitat de la pobresa i en les seves diversitats, ens n’adonarem que l’econòmica no és l’única solució.

Quan lluitem per escola de qualitat per tothom, habitatge digne, salaris dignes, quan donem oportunitats, quan lluitem contra la desigualtat redistribuint recursos, diners, opcions i oportunitats, aleshores estem lluitant contra la pobresa de veritat.

La desigualtat i la pobresa són transversals a totes les societats. Amb incidències diferents però transversals. En el món globalitzat que tenim, les pobreses també són interdependents com ho és la resta, i per això el simbòlic 0,7% que tenim el compromís de destinar a cooperació internacional, al qual mai hem arribat, continua sent una manera d’explicar que, o fem una mirada global, o no podrem abordar el tema. La veritable causa de la pobresa avui, i sempre, però avui més, perquè s’ha incrementat, és la desigualtat. I el 0,7% sempre havia volgut ser una manera de reduir desigualtats, fins i tot més enllà de la nostra frontera.

Per això cal continuar aplicant polítiques redistributives a casa i a fora.