Categoria: General

OLOST/estrip.cat.- La Sala Cultural d’Olost va acollir dilluns 5 de juliol l’acte de presentació del nou projecte “Excedents Solidaris”, impulsat per Càritas i per l’Ajuntament amb el suport de les tècniques de Serveis Socials i la col·laboració de diferents establiments d’alimentació d’Olost i Santa Creu de Jutglar. Com va explicar la regidora de Serveis Socials, Lluïsa Jiménez, «fa temps quan es va decidir portar la carabassa que sobrava de la Fira d’en Rocaguinarda al Tupí i em vaig adonar que una acció tan senzilla podia suposar un àpat per diverses persones, vaig reflexionar sobre la importància de gestionar bé els nostres excedents».

És a partir d’aquesta idea que fa uns mesos es va començar a treballar de forma conjunta des de l’Ajuntament amb l’àrea de Serveis Socials, Càritas d’Olost, amb el suport de Montse Genescà, referent de l’animació comunitària de l’arxiprestat del Lluçanès (Prats de Lluçanès, Olost, Perafita i Sant Bartomeu del Grau) i el mossèn de la parròquia, per donar forma a aquesta iniciativa. Com va explicar a l’acte Montse Genescà, «l’important és que a cada poble es treballi per cobrir les necessitats de la gent que hi viu, amb la coordinació i la suma de tots». Amb el projecte “Excedents Solidaris” a Olost s’espera poder donar sortida als excedents dels horts, als productes que encara són bons, però que per aspecte ja no es poden vendre i, en definitiva, crear una xarxa per evitar llençar els mínims aliments possibles. A la pràctica, cada dijous, de forma quinzenal, i a partir del 8 de juliol, dues voluntàries de Càritas, s’encarregaran de recollir els excedents i repartir-los entre les persones que els vagin a buscar a la rectoria, d’11 a 12 del matí.

Aquesta acció pretén donar sortida als excedents, cobrir les possibles necessitats que tinguin algunes famílies detectades per Serveis Socials i, al mateix temps, conscienciar a la població de la importància de no llençar els aliments. És per això que a la presentació es va comptar amb la xerrada de l’Enginyera Alimentària Maria Gorchs, que va exposar als assistents algunes xifres evidents vinculades amb el malbaratament alimentari. Entre d’altres, va assegurar que un terç dels aliments que es produeixen s’acaben llençant i que es té calculat que cada habitant llença un mínim anual de 35kg d’aliments, que suposarien, aproximadament, 112 euros. Gorchs va reflexionar sobre les exigències que els mateixos consumidors imposem perquè tota la fruita i verdura que trobem al supermercat sigui perfecte. Aquests condicionants fan que molts productes ja no arribin a les grans cadenes de distribució i que s’acabin llençant.

Per acabar, Maria Gorchs va esmentar algunes iniciatives que es duen a terme per evitar el malbaratament alimentari. Es tracta, per exemple, de la “Nevera Solidària”, implantada a Manlleu, i que permet als usuaris deixar aliments que no consumiran a la nevera o agafar els que altres persones hi hagin deixat, “El Banc dels Aliments”, que és qui fa accions per recollir més aliments al llarg de l’any i és una de les iniciatives més conegudes, “Recooperem”, vinculat a un menjador escolar amb l’objectiu de gestionar els aliments sobrants de cada àpat perquè algú els pugui gaudir, o “Espigoladors”, que permet a entitats socials recollir les restes que queden de vegetals i hortalisses en els camps.

Per altra banda, el president de l’Associació Olost Viu, Romà Alonso, forner de Cal Parra, va exposar la seva experiència amb l’app “Too good to go”. En aquest cas va explicar que era un sistema útil per tal que els excedents diaris que quedaven anessin a parar a casa d’algú a un preu més econòmic de l’habitual i trobar una sortida útil a productes que si no acabarien a la brossa.

VIC/estrip.cat.- Des de la Fundació Impulsa s’està promovent el projecte Impulsa Mentoria, són parelles formades entre un professional expert en un camp i una persona en formació, va començar a Osona i ha anat creixent cap a la Garrotxa, el Berguedà, el Moianès, el Bages, el Baix Empordà i el Vallès Occidental. La Carla Marco és mentora i la Chaymae Bouzakoura és mentoritzada, van acostar-se al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic per explicar la seva experiència.

La Chaymae fa quatre anys que està en el programa, el contacte es va fer a través dels Sagrats Cors de Vic on estudiava, li van oferir entrar al programa on només podien accedir tres persones del centre. Impulsa fa l’acompanyament durant tot el curs tant de les assignatures com del transcurs dels estudis, és un treball conjunt amb la mentora la qual fa un suport extra. També poden gaudir d’un suport econòmic, sobretot si s’han de desplaçar dins la comarca i com a material, faciliten un ordinador. Aquest projecte està dirigit a alumnes de cicles formatius. La Chaymae ha estudiat auxiliar d’infermeria i aquest any ha acabat integració social de grau superior, actualment està en un projecte per a entrar a la Universitat i estudiar infermeria.

La Carla Marco ens explica la seva experiència com a mentora, en el cas de la Chaymae «ha estat molt fàcil». El que el mentor fa és acompanyar en situacions en què en el seu àmbit habitual no sabria a qui dirigir-se, per exemple en el cas de la Chaymae i el seu desig d’entrar a la universitat, ajudar-la en el procés més burocràtic. La feina del mentor és fer aquestes trobades i crear un vincle i es confecciona un full de ruta sobre les necessitats de la mentoritzada. Les trobades han de ser com a mínim dos cops al mes, tot i que elles s’han trobat més dies. Durant els 4 anys que dura el procés de mentoria, van canviant els mentors, la Chaymae primer va tenir un professor d’autoescola, després una infermera i l’última ha estat la Carla, del món de l’empresa, l’entesa ha estat molt bona, són molt diferents, però la diferència enriqueix. Gràcies a la fundació, s’ha creat un vincle fort entre les dues més enllà de la mentoria, ja han acabat el seu treball juntes, però han decidit continuar la seva relació.

La Carla ens comenta que en l’inici d’apuntar-se a Impulsa estava fent un any sabàtic, sempre ha estat vinculada amb el món de l’empresa, fent altres mentories i col·laborant amb entitats, es va interessar en el projecte d’Impulsa i com que està relacionada amb el món de l’empresa de seguida es va decidir i ja va començar amb la Chaymae. Fer de mentora aporta conèixer altra manera de ser i fer, benestar i sentir-se bé, dedicar el temps a una altra persona. La Chaymae en acabar 4t d’ESO, tenia clar que volia estudiar auxiliar d’infermeria, higiene bucodental, en acabar va continuar estudiant integració social per a tenir nota també per entrar a la Universitat, li agrada molt l’àmbit sanitari i l’hi agradaria poder estudiar infermeria a la Universitat. Treballa des de fa 4 anys en una residència de gent gran. La seva experiència en temps de Covid ha estat molt dura, estaven tancats i prohibides les visites, amb jornades de treball de 12 hores i pèrdues de molts residents, «viure-ho de prop va ser molt dur, s’havia de fer suport a les famílies, ha deixat moltes seqüeles tant pels avis com per a les famílies». A la Chaymae la Covid li ha marcat un abans i un després. Actualment, dins d’Impulsa també fa un voluntariat de 25 hores. Després d’aquesta experiència com a mentoritzada, la Chaymae es planteja, més endavant, fer de mentora.

CALLDETENES/estrip.cat.- Diana Fatjó i Gil Erra, vocal i president de la junta del Centre Excursionista de Calldetenes, van explicar, al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic, el moment actual d’una entitat que acaba de celebrar els 30 anys d’existència. Van destacar que s’ha obert la part social del club, primerament amb la recollida de samarretes tècniques de gent que la té a l’armari i donar-les a persones amb situació precària per promoure la pràctica de l’esport. Es va fer la crida per Instagram i es van rebre moltes samarretes, lliurant-les a nens i nenes de Calldetenes i a Càritas. L’altra proposta va ser la de recollir la revista “Vèrtex” que s’envia als federats, és una manera de fer arribar aquestes revistes que s’acumulen a casa i donar-les per a fer difusió de la informació relacionada amb la muntanya; la llibreria ‘Muntanya de llibres’ és un punt de recollida de revistes. Aquestes  accions segueixen i arran d’això, una empresa va fer una donació d’unes sabates esportives que els hi quedaven en estoc i es va poder fer un lliurament de les samarretes amb les sabates, sempre amb l’eix conductor de l’esport. A banda de lluitar contra la precarietat, volen fomentar l’esport en aquells que reben la donació. L’acció més recent és facilitar algunes places a les activitats que realitzen, sempre lligat amb serveis socials, però tenen dificultats, es va fer la caminada nocturna i hi havia algunes entrades reservades. Pel setembre s’anirà a fer el 3.000 i intentaran acostar-se a qui vulgui anar-hi, buscant també aquest vessant de cohesió i integració a partir de la pràctica de l’esport. Creuen que estaria bé incentivar altres centres excursionistes a fer aquesta part social.

Al CEC, tots els membres són voluntaris, hi ha una pàgina web cecalldetenes.cat, on es pot trobar totes les seccions i activitats que s’hi fan i si algú vol contactar pot fer-ho per mail correu@cecalldetenes.cat, també per Instagram i Facebook. Al juliol es fan les caminades a la fresca, cada dijous amb una ruta diferent per tot el municipi. Les activitats que es fan al CEC són per a socis i no socis.

MANLLEU/estrip.cat.- Setembre tornarà a ser el Mes de l’Economia Social i Solidària a Osona. Ho serà gràcies al seguit d’actes que organitzaran les entitats de la xarxa alTERna’t amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manlleu. Per segon any consecutiu l’alTERna’t no tindrà el dia de fira pròpiament dit, però sí actes -pràcticament tots presencials- al llarg de tot el mes i un fi de festa a l’Embarcador del Ter de Manlleu el dissabte 2 d’octubre.

En el que serà la cinquena edició de l’alTERna’t, el Mes de l’Economia Social i Solidària d’Osona recull l’eix temàtic de l’emergència climàtica que ja havia de centrar la fira de l’any passat i que, a causa de les mesures de prevenció de la Covid-19, no es va poder celebrar. En canvi, sí que hi va haver diversos actes al llarg del setembre, als quals es donarà continuïtat en l’edició d’aquest any.

Hi haurà quatre taules rodones sobre respostes a l’emergència climàtica des de l’economia social i solidària, els dimecres 1, 8 i 15 de setembre, i el divendres 17 de setembre. Les taules rodones es complementaran amb tot un altre seguit d’actes, des d’una mostra documental a la biblioteca de Manlleu a una jornada gastronòmica sobre varietats tradicionals locals de tomàquets. També tot el mes de setembre hi haurà a la biblioteca de Manlleu una mostra documental sobre emergència climàtica i economia social i solidària.

VIC/estrip.cat.- El Casal Claret es troben en aquests moments en una situació complexa, econòmicament parlant, en el programa d’acompanyament a dones en situacions de més fragilitat que duen a terme dins el marc de l’Escola de la Pau de Dones. Tenen una disminució dels recursos econòmics previstos, fet que condiciona el poder continuar oferint acompanyament integral a les dones amb més necessitat juntament amb la beca econòmica que se’ls hi ofereix mensualment.

Necessiten cobrir part de les beques de l’any i el sou de l’educadora que les acompanya. Arran de la crisi de la Covid-19 s’han viscut situacions d’emergència social i moltes famílies encara n’estan vivint les conseqüències en l’actualitat. Des del Casal Claret acompanyen a diverses dones i famílies que viuen aquestes situacions precaritzades derivades de les desigualtats socials: alimentació, roba, habitatge, salut, etc. Dones valentes que lluiten cada dia per tirar endavant i millorar la seva situació personal i familiar. A banda de fer una crida a la solidaritat de forma puntual, estan plantejant de cercar persones i famílies que vulguin ser mentores d’algunes dones de forma continuada, construint una xarxa més ampla de persones col·laboradores del Casal Claret.

Hi ha diverses propostes de col·laboració per tal de poder trobar tan noves aliances de col·laboració de forma voluntària, com també en forma de recursos econòmics: Soci del Casal Claret – fent una aportació econòmica mensual, trimestral o anual. (Les aportacions aniran destinades de forma global a l’entitat i s’utilitzen per als projectes amb més necessitat). Es pot adreçar al Casal i omplir la butlleta. Fer un donatiu puntual per a beques a dones – els falten cobrir beques d’agost a desembre. Ser persona o família mentora, a partir de setembre. Per a més informació es pot trucar al 693792627 o anar directament al Casal Claret, al carrer de la Ramada de Vic.

Clara Balsells s’alça com a Miss Grand Osona imposant-se en un concurs marcat per les propostes socials de totes les participants

VIC/estrip.cat.- Els estigmes i els prejudicis socials no ajuden a res ni a ningú, i en el cas de les passarel·les de models i els concursos de bellesa, encara menys. Sovint, a aquests esdeveniments se’ls titlla de superficials o frívols, i en molts casos, no hi ha res més allunyat de la realitat. El cas del concurs Miss Grand Osona va ser la darrera proposta trencadora en arribar a la comarca, alçant-se com una iniciativa que, a banda de valorar la bellesa de les concursants, aspira a anar més enllà impulsant projectes solidaris amb aplicació pràctica en la realitat. En total, 18 noies d’entre 16 i 27 anys van presentar-se al certamen, però només una va poder-se proclamar com a guanyadora, i aquesta va ser Carla Balsells.

Però tot i haver-se alçat com la Miss Grand Osona del 2021, la Carla és molt més que una model i la guanyadora d’un certamen de bellesa, ja que, amb el càrrec que ara ostenta, aspira a desplegar tot un projecte social centrat a ajudar les persones amb Alzheimer. «La meva idea és dur a terme teràpies musicals per ajudar a pacients amb Alzheimer, fent que mantinguin la seva ment en actiu i evitant el deteriorament que provoca l’avanç d’aquesta malaltia», explica ella mateixa. Sota el nom de “La Música de la meva vida”, Balsells aspira, a més, a «contribuir al coneixement social d’aquesta malaltia i a trencar l’estigma social que pugui haver-hi al seu darrere». Aquest projecte va ser un dels principals arguments durant la celebració del certamen de bellesa, on totes les participants van haver de presentar la seva iniciativa social davant del jurat. «Totes les meves companyes també van dedicar molt de temps a elaborar el seu projecte i a formar-se per arribar fins aquí, així que realment totes hem tingut les mateixes possibilitats de guanyar el concurs», afirma Balsells.

El tema escollit per l’actual Miss Grand Osona 2021 no té res de casual, ja que l’Alzheimer va entrar a formar part de la seva vida familiar per partida doble. «És una malaltia que em toca molt de prop, ja que malauradament els meus dos avis la pateixen, però aquest fet em va donar forces i m’omple molt poder tirar endavant un projecte com aquest», explica Balsells, «estic molt satisfeta de poder seguir endavant, aportar el meu granet de sorra i col·laborar de manera solidària en combatre i trobar solucions i sortides a aquesta malaltia». A part de ser una nova via a través de la qual es pot ajudar a totes les persones i famílies que han de conviure amb aquesta malaltia, la guanyadora del certamen Miss Grand Osona 2021 remarca, també, que «és un projecte que també potencia l’autoestima dels pacients, ja que els ajuda a recordar moments i vivències que tenen un gran valor emocional per a tots ells».

El camí a seguir per acabar materialitzant totes les idees que hi ha darrere és llarg, però el primer pas està fet i, sobretot, les ganes només fan que anar en augment. «La meva intenció és posar aquesta iniciativa en pràctica al centre de la Fundació Alzheimer Center Barcelona (ACE), entitat que ja vetlla pels pacients d’aquesta malaltia. És el lloc ideal per començar amb les teràpies musicals i assegurar que les persones també es puguin relacionar entre elles», conclou la guanyadora.

Un concurs fet per trencar clixés

VIC.- El certamen de Miss Grand Osona va néixer amb un objectiu gravat a foc: trencar tots els tòpics i clixés que hi ha al voltant dels concursos de bellesa. I, un cop passada la primera edició, tot mostra que va assolir el seu gran objectiu. «És cert que, quan busques suport, moltes persones et veuen com un concurs molt frívol i no són capaces de veure més enllà i analitzar tots els projectes socials que preparen les concursants, però estem molt satisfetes amb com ha anat aquesta primera edició, tenint en compte que era un esdeveniment totalment nou a la comarca», valora Virgínia Palomares, organitzadora i directora del certamen.

I és que, en el fons, la part més important del concurs no és ni la corona, ni els vestits, ni les models. La principal raó de tot no és altra que el rerefons social. «Cada concursant escull el seu propi projecte, i per nosaltres és una de les parts més importants de tot Miss Grand Osona. Totes les candidates s’han d’implicar en els projectes que tiren endavant per ajudar a la societat», afegeix Palomares, que afirma que ja s’està treballant de cara a la segona edició del concurs amb «el càsting de cara al 2022 previst per finals d’any». Però malgrat que de cara al proper concurs encara falta molt, Balsells ja llença un consell per a totes les futures participants: «sempre s’ha de confiar en una mateixa, encara que el camí no sigui senzill. Jo sempre dic que, si pots somiar-ho, pots fer-ho».

 

VIC/estrip.cat.- Salieu Jarju i Reda Benchicar són dos joves africans que van decidir abandonar la seva terra i la família per buscar un futur millor, seguir a Gàmbia o al Marroc, respectivament, els significava no tenir cap oportunitat per créixer com a persona. A l’altra banda del Mediterrani, a Catalunya i a Vic, emparats per familiars i amics tenen esperança d’aconseguir-ho i el difícil camí cap a la regularització només el poden fer acompanyats de projectes com Aktua de l’Associació Tapís. El Reda, amb 20 anys, va arribar de Nador ja fa tres anys i espera que algun empresari li doni l’oportunitat de demostrar la seva capacitat de treball, però és conscient de la dificultat que li ofereixin un contracte d’un any, el mínim exigit per la llei d’estrangeria.

En Reda va arribar a Catalunya amb visat d’Holanda. Explica que va marxar amb 17 anys, perquè al Marroc «les possibilitats de buscar un futur són molt, molt baixes, i vaig marxar per buscar un futur millor». Tenia claríssim que marxaria, legal o il·legalment, afortunadament, com té una tieta a Holanda va poder sortir gràcies a un visat d’aquell país, més senzill d’aconseguir que l’espanyol i al cap d’una setmana ja era a casa de la seva germana a Vic, casada i amb tres fills, «a Espanya tens més possibilitats de tenir el permís de residència que a Holanda». El Reda parlava una mica de castellà, perquè el seu poble és a 10 minuts de Melilla i allà la gent de Nador pot entrar-hi amb el passaport. Ja a Vic, primer s’empadrona i així ja pot començar a anar a classes de català. Fa un any i mig, a través dels serveis socials de l’Ajuntament de Vic, té l’oportunitat d’incorporar-se al projecte Aktua. Al Marroc estava estudiant, però no va acabar el batxillerat i aquí el que vol és treballar «m’agradaria fer d’electricista, però sé que no podré triar… hauré d’agafar el que m’ofereixin, perquè no tinc elecció. Ja he complert els tres anys de residència i ara ja podria treballar si m’ofereixen un contracte d’un any! És molt complicat, sense ajuda no pots trobar un contracte de 40 hores setmanals. Les empreses abans de contractar-te a tu agafaran algú que ja tingui el permís de residència. Porto un any i mig a Tapís i m’estan ajudant en tot».  El que s’esperava és que aquí hi ha moltíssims marroquins, «això no m’ho imaginava, em pensava que només hi hauria espanyols i catalans. En totes les nacionalitats hi ha gent bona i gent dolenta. No tinc molts amics… tres del Marroc i una noia catalana de Sabadell. Estic molt content i estic bé. Sí que hi ha persones racistes, però la gran majoria no. Fa tres anys que estic a Vic i mai m’he trobat un problema amb un català», ens confessa en Reda.

En Salieu arriba amb pateraEs viu de miracle, en Salieu Jarju va sortir de Líbia en una patera de 10 metres i amb altres 125 persones, quan ja l’aigua els arribava a la cintura els va rescatar un vaixell alemany de salvament i els va entregar a les autoritats italianes. Feia tres anys que havia sortit de Pirang, un poblet de Gàmbia amb només 17 anys. Ara, amb 23 viu a Vic, des de finals del 2019, a casa d’un tiet, i participa en el projecte de Tapís, però és conscient, tot i que no ho entén, que l’espera un llarg procés, tres anys de residència i després trobar algú que el vulgui contractar 40 hores setmanals i un mínim d’un any. «Marxo de Gàmbia perquè penso que no tinc un bon futur i busco un nou futur per a la meva vida. Marxo sol. A l’escola del poble no hi ha aula d’informàtica, no hi ha alegria per estudiar. La gent parla tres dialectes, mandinga sobre tot, però l’oficial és l’anglès. No tenim facilitats en l’educació. Un 75% de la població de Gàmbia treballa al camp i els joves busquen entrar de funcionaris, militars, policies… jo marxo perquè no tinc futur», explica en Salieu. Vivia amb la seva família, els pares, dues germanes i vuit germans. Comenta que les dones ho tenen molt pitjor, tenen molt poques possibilitats de prosperar.

Amb els diners justos per anar travessant països amb autobús, en Salieu arriba a Líbia i allà és un altre món. Les màfies ho controlen tot i fins al cap d’un any no pot recollir els diners per un lloc en una patera. Bus i travessant països, fins Líbia. «Un any de Gàmbia a Itàlia. Si no pago màfia no puc marxar. Tens por, però trobo una feina per guanyar els diners per pagar la plaça a la patera. Feia 10 metres, hi havia molta gent, érem 125 persones. Sabíem que en aquest vaixell no pots durar més de sis hores, perquè hi ha massa gent. Comença a entrar aigua, ja ens arribava fins a la cintura… Sort que quan començava a entrar molta va arribar un vaixell de rescat alemany. Després a un vaixell italià ens va portar cap a Palerm. Allà en bus fins a Torí a un centre d’internament. Allà fas papers i et diuen el que et fa falta per demanar asil. Estàs en un centre obert, pots sortir per anar a escola, aprendre la llengua, caminar… Dos cops em van denegar la sol·licitud i llavors ja ve l’expulsió…», ens narra en Salieu. Abans no arribi la carta d’expulsió marxa i arriba a Vic el 2019, «perquè el meu tiet era aquí». Estudia llengua catalana i viu amb els seus tiets: «Estic molt content d’estar a Tapís, estic estudiant, fent el taller del paper. Estic molt bé aquí. He d’esperar els tres anys d’empadronament i després buscar un contracte treball. De moment no sé què fer de feina… però la llei diu que has d’esperar tres anys i després optar a un contracte treball. No entenc com ho puc fer per tenir una feina si no tinc papers. No ho entenc…», ningú ho entén Salieu, «penso que, si tingués papers, buscar feina és molt senzill». Està content a Vic, juga a futbol i va a fer el got amb els amics.

MANLLEU/estrip.cat.- L’equip els Ferram, amb el seu projecte APP Social El Cistell, van guanyar la 5a Edició d’Eduemprèn de La Salle Catalunya, a l’edició d’enguany hi han participat un total de 41 equips de 16 escoles. Els Ferram, de La Salle Manlleu, està format per Genís Fontseré, Abril Fernández i Mireia Caballeria. El seu projecte tracta els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU Fam Zero. Presenten una aplicació mòbil i una web que interrelaciona persones solidàries, persones amb necessitats, entitats socials i serveis socials de l’Ajuntament. La proposta de valor és oferir servei a domicili i recompenses culturals que potencien el comerç de proximitat a les persones voluntàries i solidàries.

El projecte es basa en els ODS 1 i 2, la fam i a pobresa. Segons les dades que van trobar un cop realitzada una recerca exhaustiva, es van posar l’objectiu de reduir la fam al seu entorn. Van buscar maneres de com crear pàgines web i aplicacions, perquè la tecnologia està a l’abast de tothom, també quina quantitat de productes i aliments es llencen als supermercats catalans, quin índex de fam i pobresa hi ha actualment a Catalunya, quin és el funcionament de les entitats socials i les ajudes actuals a Catalunya. A més van anar al Sarró, el banc d’aliments de Manlleu, on van entrevistar a les persones que ho gestionen i van identificar les necessitats que tenien i el que podia faltar per fer del procés de donacions a les persones necessitades i a les persones solidàries una acció més senzilla.

La situació principal que van detectar va ser el fet que preparaven el mateix carro de menjar per una família que per una persona sola. És així com el seu projecte d’emprenedoria surt realment d’una necessitat real que es pot solucionar, que és viable dur-la a terme en qualsevol moment «si tinguéssim més temps intentaríem de desenvolupar l’aplicació definitivament, perquè és escalable a altres entorns de Catalunya. Ha estat realment un procés d’aprenentatge molt enriquidor i útil. I esperem que en no gaire temps de marge poder-lo dur a terme i crear-lo de debò», van explicar els guanyadors.

La tutoria del projecte ha estat de Xevi Faja. Ara estan a l’espera que els contactin des de l’Ajuntament per si hi ha possibilitats de posar ‘El cistell’ en marxa, ja que l’app facilita enormement les donacions, perquè s’identifica també les necessitats dels usuaris i permet una gestió molt optimitzada per casar recursos i necessitats.

VIC/estrip.cat.- Del 17 de juliol al 7 d’agost, tindrà lloc la celebració d’una nova edició Torneig de les Nacions de Vic, un esdeveniment esportiu que té com a finalitat fomentar la igualtat d’oportunitats en la pràctica de l’esport i fomentar la cohesió social a la ciutat ausetana. Fins ara, aquest torneig de futbol popular havia estat organitzat per diferents comunitats d’africans al llarg de diversos estius als camps de sorra de la Zona Esportiva Municipal i que, a causa de la manca de recursos per part dels seus organitzadors, s’ha estat desenvolupant en condicions poc adequades en referència a la realització d’una pràctica esportiva segura.

En aquesta ocasió, els seus organitzadors, sota el nom de Sub20 de Vic i Blackstar de Vic, compten amb la col·laboració de la Fundació Unió Esportiva Vic, el Projektami i l’Associació Catalana de Solidaritat Cooperació Internacional pel Desenvolupament – Al Karia ONGD. Totes tres entitats, amb el suport de l’Ajuntament, han volgut col·laborar amb el projecte i de manera conjunta han apostat per millorar les condicions del torneig. En aquest sentit, l’aliança entre Al Karia, la Fundació i Projektami té com a principal objectiu oferir les instal·lacions de l’Estadi Municipal de Vic per allotjar el torneig i fer possible que es pugui celebrar en dos camps de gespa artificial i amb unes instal·lacions de qualitat.

Des de Projektami, els quals donaran suport econòmic a través de la contractació dels àrbitres, assegurances i material, assenyalen que «l’esport i l’activitat física juguen un paper molt important en la inclusió social de qualsevol societat» i destaquen que valors que van associats a l’activitat esportiva, més enllà de facilitar l’adquisició d’hàbits saludables, «la converteixen en una eina molt valuosa per a lluitar contra l’exclusió social, afavorir l’autoestima, el sentit de pertinença, la cooperació i la identitat comuna entre els qui la practiquen».

En referència a l’apartat esportiu, un total de dotze equips participaran en el torneig que se celebrarà al llarg de tres camps de setmana. La fase de grups es dividirà en tres jornades que es disputaran el dissabte 17 i 24 i el diumenge 25 de juliol, en horari de 3 a 7 de la tarda. El 31 de juliol tindrà lloc els quarts de final i l’1 d’agost les semifinals. Per concloure, el 7 d’agost serà de la final i del partit per a decidir el tercer i quart lloc.

Compromís amb Al KariaL’Associació Catalana de Solidaritat i Cooperació Internacional pel Desenvolupament ONGD Al Karia i la Fundació Unió Esportiva Vic han renovat l’acord de col·laboració que van signar el mes de juliol de l’any 2019, amb l’objectiu de promoure accions de cooperació en l’àmbit dels valors, l’educació en solidaritat, el desenvolupament, la promoció dels drets humans i la denúncia de les injustícies.

La signatura de l’acord s’ha celebrat a l’Estadi Municipal de Vic i ha comptat amb la presència d’Ignasi Puig, president de la Fundació; Xavier Barreda, president d’Al Karia; Irene Rovira, coordinadora d’Al Karia a Vic; i Omar Baldé, coordinador del projecte esportiu d’Al Karia a Vic. El fet que la situació d’emergència sanitària hagi millorat de forma notable a Catalunya i aquells països en què Al Karia desenvolupa els seus projectes, ha afavorit la represa de les accions de col·laboració entre ambdues entitats. La recuperació d’aquest marc de col·laboració implicarà el retorn a l’activitat de l’equip Júnior-Fundació, un conjunt format exclusivament per esportistes majors d’edat d’origen africà que s’integrarà en l’estructura de futbol base de l’entitat ausetana.

La Fundació UE Vic i l’ONGD Catalana també participaran conjuntament en programes de cooperació en països en vies de desenvolupament, essent prioritaris el Marroc, Senegal, Perú, Equador i, recentment, el Líban. Cal recordar que l’any 2019 la Fundació ja va col·laborar en el projecte esportiu de l’equip femení ASC Sofiditex, de la regió senegalesa de Casamance.

VIC/estrip.cat.- A finals de juny, Mons. Romà Casanova, Bisbe de Vic, va nomenar Núria Callís directora de Càritas Diocesana de Vic, en substitució de Rufí Cerdan, que va acabar la seva etapa de quatre anys al capdavant de l’entitat.

Núria Callís és mestra, llicenciada en Psicopedagogia amb especialització en atenció a la diversitat i organització de Centres. La seva trajectòria professional ha estat vinculada a l’educació primària i l’educació secundària, formant part de la direcció i coordinació dels equips de centre tant a primària com a secundària. Durant cinc anys va treballar en l’atenció i orientació als Centres Educatius i als infants de les famílies nouvingudes a la comarca d’Osona, en particular de Vic i Manlleu. Creu en les persones i les seves potencialitats i es fa seva la metàfora del Papa Francesc que diu que l’Església hauria de ser un “hospital de campanya”, ajudant arreu on hi hagi ferides físicament, mentalment, socialment o espiritualment.

Va arribar a Càritas fa cinc anys, primerament com a voluntària i després assumint la direcció de Càritas Interparroquial de Manlleu. En la presentació explica: «el treball d’acompanyament a Càritas m’ha comportat un coneixement recíproc amb totes les persones que se’ns acosten i una recerca de possibilitats per poder oferir l’ajuda emocional i material adequada a cada situació. He tingut l’oportunitat de participar, observar i aprendre del treball i la solidaritat del voluntariat, motor de l’Entitat. Aquesta tasca ha estat una font d’aprenentatge i de coneixement a la qual estic immensament agraïda».

Gaudeix de la comoditat i l’ajust perfectes amb les nostres corretges de rellotge intel·ligent a braceletwatchfr.com. Eleva el teu estil sense esforç amb cada desgast.

«La reflexió, el sentit de responsabilitat i una dosi d’il·lusió han estat els detonants en l’acceptació de la nova responsabilitat. Sé que entro a formar part d’un engranatge que no para i cal transformar dia a dia adaptant-lo als canvis de la societat per a la qual  treballem. Ho farem», conclou Núria Callís.