Categoria: General

GURB/estrip.- La història de la Fundació El Parés va començar en un terreny on tenien cavalls, fent un treball amb persones amb alguna discapacitat física. A partir del contacte amb els cavalls i en un entorn natural, es va veure que creava uns vincles i que hi havia un canvi tant de caràcter com de benestar per a la persona. Els usuaris i les seves famílies van quedar encantats de l’experiència i per això es va decidir crear la Fundació. Ara ofereix diferents tipus de serveis adreçats a joves amb alguns perfils de risc d’exclusió social, en els quals hi han abocats tots els seus esforços, projectes i programes.

 

La Sara Terricabres és la coordinadora de les activitats de la Fundació i va explicar que des que va començar la Fundació, hi ha passat molta gent, abans de començar amb els cavalls es va proposar de fer el casal d’estiu per a nens amb pocs recursos i exclusió social. El resultat ha estat molt bo i en ser un espai a l’aire lliure, ens explica que va venint gent nova. Els nens es fan grans i van canviant, hi ha usuaris dels casals d’estiu que no estan en situació de risc d’exclusió, el que vol dir que és un servei obert a tothom i que tothom si troba bé. Tracten amb infants de 4 a 12 anys i  joves de 16 a 20, també persones amb discapacitat. La Fundació El Parés dona l’oportunitat, orientar, acompanyar i obrir portes que per altres itineraris tindrien tancades.

 

Els hi ofereixen una estada amb els cavalls en l’entorn rural i una sèrie d’activitats per a desenvolupar aquesta autoestima i en acabar aquest procés que ells hagin decidit estudiar alguna cosa o bé encaminar-se en alguna pràctica laboral o tinguin algún contracte. També té com a objectiu l’adquisició de valors humans, respecte per la natura, a l’entorn rural i a les persones, positivisme davant la vida i ganes de viure i de ser feliç. Aquest és un projecte que s’està obrint a un grup de joves, però per l’experiència que han tingut, sí que és cert que la majoria venen amb alguna experiència familiar o en l’àmbit escolar. La Sara explica que és important treballar paral·lelament amb les famílies i els tutors que es facin corresponsables dels adolescents, per avaluar el procés del jove. Quan està al Pares té responsabilitats, però quan arriben a casa seva canvia, és fer-los veure que no és problema del lloc on estan, sinó d’un procés vital i comprensió de la vida.

 

La Fundació està situada a Gurb, a la C17, sortida 65, i animen a tothom que tingui ganes de passar una bona estona i conèixer gent, que es pot començar com a usuari i trobar el camí com a monitora voluntària. Els monitors i col·laboradors que hi van, sobretot al casal d’estiu a fer voluntariat, són de diferents àmbits, monitors de lleure, psicòlegs i professionals específics què, depenent del projecte, fan tallers i donen a conèixer diferents experiències laborals. Tenen 4 cavalls, cabretes, gallines, oques a la bassa, conills, està preparat per a barbacoes. Bàsicament es tracta d’una granja escola de natura per intervenir en el procés de formació i acompanyar tant a infants, joves, com a persones amb discapacitat. És important el canvi que fan abans i després de tenir l’experiència amb els animals, els ajuda a conèixer els seus límits, les seves pors. També ofereix altres eines, l’horticultura, el coneixement de com es vivia a pagès, anar als orígens dels éssers humans. Excursions a la creu de Gurb, l’ermita de Sant Roc, el coneixement del nostre entorn.

 

Per al 2021 està previst el casal d’estiu, la rehabilitació eqüestre i potenciar l’empoderament als joves adolescents. També ofereixen matinals de cap de setmana lúdiques per a famílies, sense allotjament, per gaudir de la granja escola i excursions escolars. Hi ha aquesta part terapèutica que comporta l’activitat en família. La Fundació va en el camí de potenciar els valors humans de respecte, tolerància, prendre decisions coherents, cooperar, ajudar als altres i avançar tots junts. La Sara ens diu convençuda que a la Fundació Parés avancen tots junts ajudant-se els uns als altres i acaba dient: «Si fem pinya, ens en sortirem, som-hi!».

La Sandra, una col·laboradora fidel

La Sandra Plans és una col·laboradora històrica al Parés. La Sandra va explicar que fa deu anys va arribar a Vic des d’Artés, després de la separació dels seus pares, li van aconsellar la Fundació Parés on hi va trobar la Mercè Bau, presidenta de la Fundació. La Sandra ens explica que la Mercè és una persona que sempre està disposada a ajudar sense esperar res a canvi, sempre positiva, mai es queixa, tant pot fer de mare, d’amiga com de psicòloga, sempre disposada a ajudar a tothom, «mai l’hi estaré prou agraïda». Allà va descobrir la seva vocació pels nens petits, va ajudar la Mercè en els casals d’estiu, Nadal i Setmana Santa, abans d’això, es va treure el títol de l’ESO a l’escola d’adults, més endavant es va treure el títol de monitora de lleure fent un canvi radical a la seva vida, actualment està treballant al Tac Osona, molt contenta i motivada «si no hagués anat a la Fundació Pares, la meva vida potser no hauria anat tan bé. Els canvis diuen que sempre són per bo, s’ha d’aprofitar i mirar d’encarar-los sense por» explicava emocionada, «els nens creen ganes de viure, els ajudes veus que et respecten i et valoren, en general són transparents, diuen el que pensen».

OSONA.- Empara Osona, Associació d’Esclerosi Múltiple d’Osona, ha estat la protagonista d’un nou ‘Regala Petons’, el programa solidari de Ràdio Vic que dirigeix i presenta el Xavier Farrés. Van ser-hi en Ramon Puigdollers, president, la Maria Carme Espelt, tresorera, la Montse Ballester, vocal, i la Montse Peix, secretària. L’esclerosi múltiple és la malaltia de les mil cares, els símptomes són molts i molt diversos, cada persona la pateix a la seva manera, quan una persona es comença a trobar malament i a queixar-se de diferents afectacions, no ha de ser només la mobilitat de braços i cames, pot ser la visió o temes fisiològics, es fan múltiples proves, van descartant, «però no se’n recorden de l’esclerosi, fins que ja s’ha fet un procés, quan se’n recorden és tornar a començar, cada vegada et vas trobant pitjor, no saps el que tens. Dos anys amb el fantasma de si tindria esclerosi, a partir d’aquí dius i ara que fem, necessitava un grup de suport, parlar-ne, no estàs cada dia igual i no ho entens, necessites algú que t’ho expliqui o que et confirmin que el que et passa no són manies, per això aquesta necessitat de crear aquesta Empara Osona. Volem cobrir les mancances del que hi ha Vic, que no hi ha res. Ara ens estan anul·lant les visites, perquè no hi ha neuròlegs. En dos anys des que va plegar el doctor Bufí, que era el Degà, els han canviat dues o tres de neuròleg i ara des que a plegat el doctor Cruz, res…», explica la Montse Ballester. L’Esclerosi Múltiple ens comenta en Ramon, és una malaltia que afecta un 0,1% de la població d’Osona, és un dels nivells més alts que hi ha a Espanya i gairebé a Europa, «hi hauria d’haver un especialista. Es parla de què pot haver-hi factors ambientals per aquesta alta incidència, però no hi ha cap estudi científic seriós que ho corrobori». El fet de ser una malaltia crònica i en la majoria dels casos degenerativa, fa que la rehabilitació sigui fonamental. Particularment és molt limitada i col·lectivament, l’única que es fa en aquests moments, és un cop a la setmana a l’Hospital de la Santa Creu i un grup de Psicoteràpia que es fa entre els propis de l’associació i ADFO també un cop a la setmana. S’està intentant lligar un grup de teràpia ocupacional exterior per a través d’una campanya, trobar finançament i establir un pla i així complementat els minsos serveis de rehabilitació que es té ara. Hi ha 52 dos socis a l’associació. La informació i els consells que es dona des de l’associació, va adreçada a malalts d’Esclerosi Múltiple i familiars, però ara és més de caràcter reivindicatiu que no a oferir uns serveis amplis. L’esperit de l’entitat va dirigida al malalt i al suport als familiars. Aquesta malaltia genera molta solidaritat, el problema és que la malaltia en sí, limita als afectats  a no sortir del seu entorn, i aquesta solidaritat fa que hi hagi uns serveis excepcionals de rehabilitació a Barcelona, però l’accés dels malalts d’Osona són molt limitats. Quan hi ha un programa de rehabilitació que dura entre 3 o 4 mesos, s’ha d’anar tres dies a la setmana a Barcelona, un pacient amb dificultats de mobilitat, necessita transport, el Consell Comarcal d’Osona abans donava aquest servei de transport, però fa anys el van eliminar i s’ho ha de pagar cadascú, «per tant o ets milionari, o algú de la família ha de plegar de la feina per acompanyar-lo, el que es fa, per desgràcia, és renunciar al programa», explica el president. L’assistència psicològica és molt important també i és bastant deficitari,  ha d’estar dins d’actes serveis de rehabilitació. Per a col·laborar-hi és important fer-se soci, voluntaris, participant en les activitats i fer aportacions també a través de la web emparaosona.cat.

Mercè Laso i Anna León, des de Banyoles, i Montserrat Coloma des de Vic, van explicar, al programa de Ràdio Vic: Regala Petons, el projecte Lletres Niu, tot un tramat de voluntàries i cosidores què aconsegueixen donar més escalfor a les famílies que tenen el fill ingressat al servei de neonatologia, posant el nom del nadó al niu amb lletres de roba.

VIC/estrip.- El  projecte Lletres Niu va  néixer a Banyoles, quan després del naixement prematur de la filla de la Mercè Laso, a l’hospital  Trueta de Girona, durant l’estada a l’hospital va conèixer una família que en el niu del seu nadó hi penjava el nom de l’infant, la Mercè els hi va preguntar si aquell nom l’havien fet ells, però no, la criatura va néixer a la Vall d’Hebron i en aquest hospital les donen en néixer, a la Mercè això li va semblar molt bona idea. Al cap d’uns mesos es va topar amb la Rita que havia engegat el projecte ‘Las letras de Rita’ l’any 2017, hi va contactar i va obtenir tota la informació, li van facilitar l’abecedari per poder-lo fer servir pel seu compte, i a força d’anar picant la porta del Trueta, va aconseguir que acceptessin el projecte de les Lletres Niu. De moment només es porta a terme a la secció de neonatologia, però un detall així dona escalfor en uns moments difícils de molta angoixa.

L’octubre del 2019, la Mercè es va posar en contacte amb la Montserrat per explicar-li el projecte, la Montserrat té una botiga on ven robes per fer patchwork i on també  fa classes. Van veure una oportunitat per fer voluntariat per produir aquestes lletres. La seva botiga és centre de divulgació, anima a la gent a fer-ne, i és punt de recollida per enviar-les cap al Trueta a través de la Mercè. La pandèmia també ha deixat coses bones, comenta la Montserrat, han sortit cosidores que estaven en l’anonimat, amb el patchwork s’acumulen molts retalls i és una manera de donar-hi sortida per a una bona causa. El punt de recollida està situat a la Ronda Francesc Camprodon núm. 12 de Vic.

La Mercè explica que tenen 29 punts de recollida, són importantíssims, ja que no poden accedir directament al Trueta, són vitals per a mantenir el projecte, les infermeres les recullen i les distribueixen a l’hospital. Cada cop hi ha més gent que cus, es pot fer des d’una cosa molt senzilla fins a obres d’art. Encara que no se sàpiga cosir, es pot col·laborar d’altres maneres en el projecte, hi ha voluntàries que cusen, altres que van a recollir lletres i lliurar-les a les infermeres. També hi ha dues escoles de Girona que han pintat les pinces que es pengen les lletres, dues amigues que ajuden a l’Anna una fa la correcció en català de les xarxes, l’altra fa els cartells, botigues que donen retalls de roba…

Des de l’hospital els hi envien fotos amb el nom del nadó, també alguna família, aquestes fotos les pengen a les xarxes. Aquest projecte serveix per a fer un raconet a l’hospital i sentir-se’l seu, creen un espai personalitzat en el qual que no se sap quant de temps hi romandràs i després s’ho emporten a casa com un record d’uns moments especials.

L’última crida als voluntaris va ser al gener, fins a l’abril portaven comptabilitzades 6.500 lletres, hi ha molta col·laboració, aquestes lletres estan fetes a partir d’unes instruccions, d’uns patrons que s’explica tant en directe com a través de les xarxes, a Instagram  lletres_niu i amb l’enllaç directe al Dropbox on es pot descarregar el cartell i l’abecedari, amb les mides i les instruccions, també hi ha la informació per email, missatges privats d’Instagram, a les botigues, amb això es pot veure que és molt fàcil fer les lletres. Es demana que siguin robes alegres. Es procura penjar les fotos de les lletres a les xarxes també com a reconeixement a les voluntàries que sovint són anònimes. És un projecte dinàmic on també es plantegen reptes, l’últim va ser muntar un Scrabble, formant paraules relacionades amb Lletres Niu, amb un mínim de 50 lletres, s’havia de penjar la foto, amb un premi als guanyadors en forma de roba per fer més lletres.

Arran del projecte Lletres Niu, s’ha començat a fer a l’hospital de Vic, Lletres Cor Vic i a Tarragona, aquests projectes són independents, però funcionen amb el seu model. I de cara al futur, pensen en un projecte d’un banc de teles, per a poder oferir retalls de 10×10 cm, per a cosir 100 lletres, crear punts de recollides i que aquestes teles vinguin de donacions. També fan una crida per aportar idees al projecte,  animar a la gent a fer lletres tot cosint o fer donacions de teles que poden tenir a casa, hi ha moltes maneres de col·laborar.

Lletres Niu per als nadons estrella

Els principis van ser difícils, quan van recollir les primeres 100 i les van portar a l’hospital va coincidir amb la celebració del dia internacional de l’infant prematur. L’equip de voluntaris es va estenent. El fet de ser nens també fa que la gent siguin més sensibles i es posin a la pell dels pares i mares, els que han rebut les lletres fan xarxa explicant el projecte. És molt important la implicació de l’hospital, les infermeres del Trueta informen de les lletres que falten i fan la recollida, tenen un tipus de banc de lletres on les tenen classificades i informen sobre les que falten. De moment només està implantat a neonatologia, tot i que col·laboren un altre projecte, la capsa dels records, per a nadons que no han arribat a néixer, es fa una capsa de records i estan incloent les Lletres Niu per a fer el seu nom, són els anomenats nadons estrella.

RODA DE TER/estrip.- Oriol Peiris i Helena Mercader es van proclamar guanyadors de la vuitena edició de la cursa solidària La Somnàmbula organitzada des de Sant Tomàs i que es va celebrar divendres 16 de juliol.  Peiris del Club Natació Vic ETB s’ha imposat en la categoria masculina amb un temps de 35 minuts i 29 segons. En la categoria femenina Mercader del Rarunning Team s’ha proclamat guanyadora amb un temps de 38 minuts i 53 segons. Els segons i tercers classificats en la categoria masculina han estat Jordi Romero, segon amb un temps de 36 minuts, i Jordi Pujol, tercer amb un temps de 36 minuts i 15 segons. I en la categoria femenina Carla López ha estat la segona classificada amb un temps de 42 minuts i 48 segons i Clàudia Ausió la tercera amb un temps de 44 minuts i 11 segons. Enguany la competició s’ha celebrat al Passeig del Ter de Roda de Ter i ha comptat amb la participació de més de 370 esportistes. Els premis han estat lliurats pel president de Sant Tomàs, Joan Casany, l’alcalde de les Masies de Roda, Jordi Vistós i el regidor d’esports de Roda de Ter, Toni Mas. Els premis han estat un trofeu, un val regal per una cistella de fruita i verdura ecològica de La Tavella i material esportiu de la marca Buff. La vuitena edició ha comptat amb la col·laboració del grup de batucada de Torelló Valltucada i amb més de 80 persones voluntàries que gràcies a un gran treball en equip han fet possible, un any més, que aquesta cita esportiva de la comarca hagi estat tot un èxit. Els beneficis de la prova es destinaran a equipar el nou Centre Ocupacional a Sant Hipòlit de Voltregà, que s’ubicarà al local de l’antiga llar de jubilats per prestar serveis a persones ateses per Sant Tomàs de la zona del Voltreganès.

VIC.- La Fundació Unió Esportiva Vic i Osonament han renovat el conveni de col·laboració que tenien establert des de juny de 2015 amb l’objectiu de continuar fomentant la inclusió social de les persones usuàries dels serveis de salut mental a través d’activitats físiques i esportives. Una de les grans novetats que incorpora el nou acord és que l’equip de futbol sala d’Osonament passarà a ser un conjunt més de la Fundació UE Vic en la categoria d’Equips Socials que fomenta el club. Així, l’equip de futsal podrà fer ús de les infraestructures i del material esportiu i participarà en les activitats esportives, lúdiques i culturals que organitzi la Fundació UE Vic. Alhora, les dues fundacions col·laboraran en l’organització d’activitats esportives adreçades a les persones ateses, com és el cas de tornejos o jornades esportives. Des de fa uns anys, Osonament compta amb un equip que participa en la Lliga de Centres de Dia i Serveis de Rehabilitació Comunitària de Salut Mental a la Província de Barcelona. La signatura del nou conveni va tenir lloc a les instal·lacions de l’Estadi Municipal de Vic el 29 de juny i va comptar amb la participació de la gerent d’Osonament, Mercè Generó; la coordinadora del programa d’activitat física d’Osonament, Anna Guàrdia; el president de la Fundació UE Vic, Ignasi Puig; i el responsable de l’Àrea d’Acció Social i Patrocini del club, Sagi Barnolas.

TORELLÓ/estrip.- El Museu de la Torneria va acollir l’exposició “L’art per vèncer el càncer”, organitzada des de la Junta local de Torelló d’Osona contra el Càncer. La mostra es va inaugurar el divendres dia 2 de juliol i es va poder visitar fins al dia 11 de juliol. La mostra comptava amb peces d’artesans locals d’àmbits diferents: Ramon Bas que es dedica a la talla de fusta, Esteve Morera que fa marqueteria i Jordi Illamola que treballa la forja. L’objectiu era recaptar donatius per investigar la malaltia. L’entrada era gratuïta i es podien comprar números per al sorteig de tres peces que van donar els artistes, creades expressament per l’ocasió. En Jordi Illamola va fer una peça de forja, titulada “Donar ens fa millors”, en Pepe Martínez una escultura amb fusta d’om titulada “Tendresa” i l’Esteve Morera una caseta feta amb Pals de fusta.

Hola, em dic Ari i soc cega estic buscant un voluntari per poder sortir a passejar algun dia a la tarda, entre setmana, i anar a prendre alguna cosa. O el dissabte tarda o el diumenge tarda… Sabeu d’algú que estigués interessat a venir amb mi? Gràcies.

info@osonavoluntariat.cat

OSONA/estrip.- Les Hospitalitats de la Mare de Déu de Lourdes dels bisbats de Vic i Solsona, han suspès un any més el tradicional pelegrinatge conjunt que fan les dues entitats al santuari de Lourdes, a França. Amb esperança, però també amb prudència, ja no s’havia programat enguany en les dates del juny, i s’havia reservat a finals de setembre, però tot i la mica de millora de la situació actual de pandèmia, ‘ens fa ser prudents i prendre aquesta difícil i trista decisió, esperant que l’any vinent hi puguem tornar, tant de bo, de l’11 al 15 de juny de 2022. La salut de les persones, sobretot de les més vulnerables a qui acompanyem,  preval per sobre de tot’, expliquen en el comunicat conjunt que han fet públic.

Tot i no poder anar de pelegrinatge, ni poder fer les tradicionals convivències del mes d’agost a Alpens, ambdues hospitalitats estan treballant per poder fer al territori actes similars als que es fan a Lourdes.

Maria Rosa Jutglar, presidenta delegada de la delegació del Bisbat de Vic de Mans Unides, i Maria Font, secretaria de la delegació de Vic, van explicar, al programa de Ràdio Vic: Regala Petons, l’actualitat de Mans Unides i ens van recordar els inicis d’una entitat què lluita contra les injustícies i aporta recursos per a projectes de desenvolupament des del territori.

VIC/estrip.- Mans Unides es va fundar fa més de 60 anys gràcies a unes dones molt valentes que veien que en països en vies de desenvolupament,  passaven gana i hi havia injustícies, es va constituir amb l’objectiu de donar sortida i lluitar contra la fam. En un inici l’entitat treballava per combatre la fam, però ha anat creixent i s’ha anat treballant per ajudar a recuperar la dignitat, la sanitat i l’educació. Del problema de la fam se’n deriven altres, veient les necessitats, de vegades amb coses tan simples com fer un pou d’aigua o unes latrines. Mans Unides vol arribar més a la persona i en totes les seves franges, des del menjar fins a altres recursos. Per això tenen projectes d’educació, d’alimentació i mitjans de vida, projectes de drets de les dones, de drets humans i de societat civil, com organitzar-se en aquestes comunitats, projectes de medi ambient i pel canvi climàtic, d’aigua i sanejament i de salut.

Com a delegació del Bisbat de Vic, cada any es trien dos o tres projectes de diferents àmbits. Tenen dos objectius, un és sensibilitzar la societat de què els problemes continuen, l’altre és aconseguir recursos per poder tirar endavant  aquests projectes. L’objectiu de l’entitat no és solucionar la vida de la gent d’aquests països, sinó ajudar-los a desenvolupar-se. Tots els recursos que s’aconsegueixen són econòmics, la contrapart, o sigui el qui rep els diners pel seu desenvolupament, s’ha de comprometre, ha de  posar-hi alguna cosa, ja sigui mà d’obra, professorat, etc.

Mans Unides ajuda a tirar endavant aquests projectes amb recursos econòmics. A l’hora d’acceptar un projecte s’ha de garantir que  aquest tindrà continuïtat en el temps. Per exemple si Mans Unides ajuda a construir una escola, s’ha de garantir que hi haurà professorat, que hi assistiran alumnes, hi ha un treball de sensibilització amb les famílies, perquè els pares deixin anar a la canalla a l’escola. Hi ha personal de l’entitat que s’encarrega de fer el seguiment, viatgen al lloc per a comprovar que aquests projectes es fan bé i tiren endavant i que s’estan executant amb rigor i tal com es va presentar el projecte.

Mans Unides penja de les congregacions d’església que hi ha en aquests països en desenvolupament, des d’allà saben que poden demanar ajuda pels seus projectes, n’arriben des de l’Àfrica, Sud-americà, Àsia. Mans Unides té un grup de persones especialitzades en cada sector, encarregats de fer la tria a partir dels paràmetres contemplats, són els que decideixen si s’accepta el projecte o no. Una vegada acceptats,  es publiquen en uns llibres que tenen a totes les delegacions, queda constància de tots projectes aprovats i del compromís de Mans Unides a aconseguir recursos per tirar-ho endavant. Cada delegació en tria dos i s’ha d’encarregar de buscar el finançament.

La recerca de recursos ve de diferents canals, un són els socis amb una quota fixa, una altra font és la campanya que cada mes de febrer es fa a les parròquies del Bisbat de Vic destinada a Mans Unides, és una campanya que fa 45 anys que es porta endavant i amb gent molt compromesa, una altra font d’ingressos important són les activitats que fan gent voluntària de Mans Unides, exposicions, venda de material, tómboles, el sopar o el berenar de la fam, donatius de particulars anònims, una altra font són les herències i llegats i l’última són ajuntaments dels pobles on hi ha representació de l’entitat.

De tots els recursos que arriben a l’entitat, el 84% van a projectes de desenvolupament, un 8% per administració i estructura, un 5% es destina a material de sensibilització, per donar-se a conèixer, i un 2,8% a promoció i captació. Una de les coses que permet arribar a aquest 84% és perquè l’entitat es mou amb voluntaris i la seva implicació fa que hi hagi menys despesa.

El paper de les dones és molt important i cabdal a Mans Unides, es va iniciar amb el compromís d’unes dones valentes i les dones han continuat liderant en gairebé totes les delegacions i projectes que es porten endavant, tot i que també hi ha homes.

Projectes a l’Índia d’ajuda a nenes i dones

Cada any es publiquen uns tríptics amb el resum econòmic, l’any 2019 el 44,3% de donacions van ser de socis i donants, el 20,5% eren a parròquies i entitats religioses,  el 7,5% d’administracions locals i autonòmiques, el 12% d’herències i llegats i l’11,33% d’altres. Els dos projectes triats d’aquest any 2021  per la delegació del Bisbat de Vic són: Garantir l’educació a 50 nenes tribals a Barodia, una regió de l’Índia amb un pressupost de 60.670 euros, moltes vegades les nenes es veuen obligades a abandonar els estudis, bé sigui per la maternitat o per què els pares les obliguen a treballar a casa. L’altre projecte és un programa integral de salut de mater infantil al barri de Pilkhana a Calcuta, per ajudar a les mares a poder cuidar i alimentar els seus fills, amb un pressupost de 70.000 euros.

Aquest any les aportacions han estat limitades a causa de la pandèmia i no s’han pogut fer les campanyes al carrer. Mans Unides quan accepta un projecte, té un fons de garantia per poder-ho cobrir, quan una delegació accepta un projecte, s’ha de comprometre a recaptar els mateixos diners que surten del fons.